‘No pot ser que Itàlia i Europa no facin res contra aquest judici de vergonya’

El Consell Regional del Piemont (Itàlia) ha aprovat una resolució que demana la llibertat dels presos polítics catalans. No és pas cap moció qualsevol, car, a més d’haver estat aprovada gairebé per unanimitat (només un diputat d’extrema dreta hi va votar en contra), també demana que Itàlia i la Unió Europea intervinguin a Catalunya. El promotor d’aquesta moció és Luca Cassiani, diputat torinès del Partit Democràtic, que era a Barcelona el dia del referèndum i que es va commoure quan veié la policia pegant a ciutadans que volien votar. ‘És increïble, on s’és vist? Això és propi de règims autoritaris i prou.’ Quan va saber que els membres del govern català eren acusats de rebel·lió i que podien ser condemnats a més de vint anys de presó per haver convocat el referèndum, simplement no s’ho podia creure. ‘Aquest judici no és únicament una agressió a un grup de polítics i al poble català, que va elegir un govern ara processat, sinó que és una agressió a tots els ciutadans europeus, als drets europeus’, explica.

Per això, tan bon punt es va fer públic el manifest d’intel·lectuals i polítics italians que demana la llibertat del presos, del qual Cassiani és un dels primers signants, va passar a l’acció i va dur aquesta moció al parlament piemontès. Alhora demanà que més consells regionals italians la sotmetessin a votació. Hi parlem d’aquesta resolució, de les implicacions que pot tenir a Itàlia i a Europa i de com es viu a Itàlia la repressió contra Catalunya.

—Heu promogut, i s’ha aprovat al Consell Regional del Piemont, on sou diputat, una resolució que demana la llibertat dels presos polítics i la intervenció d’Itàlia i de la Unió Europea a Catalunya. No és pas poca cosa…
—D’entrada, ningú no ha d’anar a la presó per haver fet un referèndum. El dia del referèndum jo era a Barcelona, on tinc bons amics. Vaig veure gent gran i mainada fent cua durant hores per anar a votar. Hi vaig veure emoció i una actitud absolutament pacífica. Com es pot enviar la guàrdia civil contra aquesta gent? És vergonyós. En tinc fotografies i vídeos. Em van entrevistar, tant per a la televisió catalana com per a mitjans italians, alguns en directe. Pegar a la gent que vota… És increïble, on s’és vist? És propi de règims autoritaris i prou. Segueixo molt aquesta qüestió i per això he decidit de promoure aquesta resolució que ara hem aprovat, perquè és increïble que es negui la democràcia d’aquesta manera dins d’Europa.

—Qui hi va votar, a favor de la resolució, al consell?
—Tothom. El Partit Democràtic, que és el meu; 5 Estels; l’esquerra equivalent a l’espanyola Esquerra Unida, que són Liberi Uguali; Força Itàlia; i també la Lliga Nord. Solament hi va votar en contra un diputat, d’extrema dreta, provinent d’Aliança Nacional i més moviments d’extrema dreta, un grup que ara es diu Moviment Nacional per la Sobirania, i que a casa vostra seria equivalent a Vox. Quan vam fer el debat al consell ell va fer un discurs amb una defensa fèrria de la unitat d’Espanya, però jo li vaig respondre que demanàvem una solució diplomàtica i una intervenció de les institucions italianes i europees sobre la situació que es viu a Catalunya, a més de la llibertat d’uns presoners que l’única cosa que van fer va ser aplicar la democràcia. Va restar sol i va ser l’únic que hi va votar en contra. És més que evident que no es pot empresonar la gent per opinions i idees polítiques. A Europa no pot ser que un polític elegit per ciutadans europeus pugui passar vint anys a la presó per haver fet que els ciutadans s’expressessin democràticament. Europa no pot tolerar que passi això dins el seu territori. Em sembla bàsic.

—Ha estat el vostre partit, el PD, l’esquerra italiana, que ha encapçalat aquesta resolució…
—Sí, jo tinc molta relació amb Gianni Vernetti, ex-senador i ex-sots-secretari d’Afers Estrangers del govern Prodi. Va ser amb ell que en vaig parlar primer. Tots dos hem signat el manifest d’italians de suport als presos. I de fet jo hauria portat aquesta resolució a l’assemblea, al consell, abans, fa un mes o dos, però parlant-ne amb ell vam veure que per qüestions diguem-ne periodístiques era més convenient fer-ho després d’haver publicat el manifest. I per això ho hem fet ara, en l’últim acte del consell, perquè ara resta quasi aturat fins a les eleccions del 26 de maig, quan, a més de les europees, nosaltres fem eleccions regionals.

—La resolució exigeix al govern italià que es manifesti…
—Sí, a efectes polítics el Consell Regional del Piemont exigeix al govern italià que hi prengui partit i que faci tant com calgui perquè les institucions europees posin el focus sobre Catalunya, hi actuïn i hi intervinguin.

—Ho farà, això, el govern italià?
—Hem la petició formal perquè això s’executi i el govern italià, si més no, ha de donar-hi alguna resposta. Però tingueu en compte que malauradament els ritmes de l’administració són lents i que abans no arribi a Roma i el govern s’hi pronunciï poden passar molts dies. I aquí a Catalunya quina situació hi ha?

—Ens trobem en pre-campanya electoral i, sobretot, enmig dels judici als presos polítics… El seguiu, el judici, a Itàlia?
—Sí, jo el segueixo una mica, quan puc, però aquí, a Itàlia, hi ha un interès relatiu sobre això. Cal fer molta pedagogia, perquè si s’expliqués bé què passa molta gent, la majoria, entendria que aquest judici no és tan sols una agressió a un grup de polítics i al poble català, que va elegir un govern que ara és processat, sinó que és una agressió a tots els ciutadans europeus, perquè és un atac als drets dels europeus, als drets de tots nosaltres. No pot ser que Itàlia i les institucions europees no facin res contra aquest judici de vergonya. El poble italià no ha entès que el poble català demana democràcia i prou. I també ha d’entendre que Catalunya és una nació que té una llengua i una cultura pròpies de fa segles. Que és una nació que se sent oprimida. I cal que ho entengui. També per això hem fet la resolució.

—A Itàlia sovint es vincula el sobiranisme i l’independentisme a l’extrema dreta…
—Exacte. Costa d’explicar que a Catalunya els moviments independentistes no són d’extrema dreta, sinó a l’inrevés. A casa vostra hi ha un franquisme cultural que vol mantenir Espanya unida de manera, diguem-ne, forçada, i, en canvi, l’esquerra lluita de fa anys per més autonomia i més federalisme. A Itàlia això costa d’entendre.

—De fet, la política italiana ha estat sempre molt complexa i molt particular. I ara amb Salvini…
—Crec que els electors de Salvini se’n cansaran aviat, perquè Salvini neix com a independentista de la Pàdania i ara, a l’hora de votar, fa com Vox, utilitza els immigrats. D’aquí a un any o dos crec que s’haurà acabat l’era Salvini, afortunadament. A banda, 5 Estels s’han tornat com ells i els passarà igual.

—La resolució també demana als altres consells regionals d’Itàlia que la votin…
—Sí, és cert, però tingueu en compte que la majoria des consells regionals italians ara mateix estan una mica congelats perquè el 26 de maig hi ha eleccions regionals. Per tant, és difícil que abans de les eleccions aquesta resolució s’hi arribi a votar.

—I després ho faran? Cal tenir en compte que és una resolució proposada pel PD, que té molts diputats a tots els consells.
—Tant de bo, però això ja depèn de cada consell. O, més ben dit, de la sensibilitat dels diputats, perquè ho portin als consells respectius. Jo no els puc imposar res. Ara, sí que és cert els catalans que hi ha a Itàlia, o els italians sensibles amb Catalunya, que n’hi ha molts, fan molt bona feina. De fet, han promogut aquest manifest d’intel·lectuals, acadèmics, polítics –alguns dels quals parlamentaris– i artistes, del qual jo sóc un dels primers signants, igual que alguns parlamentaris del meu partit o el batlle de Nàpols. I aquest manifest va esdevenint enorme. A més, d’ençà que hem aprovat aquesta resolució al Piemont molts m’ho han agraït, m’han convidat aquí i allà i n’han parlat a les xarxes socials. Comença a haver-hi un cert moviment.

—Sou optimista pel que fa al paper d’Itàlia respecte de Catalunya?
—Us sóc sincer: em costa de ser optimista perquè, com deia, és una qüestió que no apareix prou als mitjans de comunicació i que no forma part del debat polític. Havent aprovat aquesta resolució al Piemont sí que s’hi ha notat una mica més d’interès, sí. Ara esperem que creixi. És necessari perquè ens afecta a tots. Però penseu que políticament costa molt que algú prengui posició contra Espanya. No és gens fàcil. Així i tot, això que hem fet és important perquè el Piemont no és una regió qualsevol dins d’Europa, és una regió important. Estic segur que no els ha agradat que el Consell del Piemont, quasi per unanimitat, hagi aprovat aquesta resolució. I si ho fessin més regions italianes, si el govern italià s’hi manifestés, si Europa finalment actués, etc., ja haurem fet alguna cosa, perquè aquesta situació és intolerable i vergonyosa. És a dir, deixant de banda la independència, que és un objectiu lògicament complex, hi ha d’haver un debat polític. Si Espanya no deixa que hi hagi aquest debat ni en una taula, ni amb un referèndum, ni als parlaments… quina alternativa hi ha? Senzillament no pot ser que això passi a Europa.