Lluís Garay: “Hi ha gent que té por de represàlies si s’oposa als jocs”

El govern de l’Aragó, amb Javier Lambán al capdavant, ha obert una batalla política amb la Generalitat i el Comitè Olímpic Espanyol (COE) per a obtenir més pes dins la candidatura olímpica del 2030. Tanmateix, el suport als jocs per part de l’opinió pública, sobretot a la zona de l’Alt Aragó, no és pas granític, tot i els intents de l’executiu de vendre el contrari.

Per entendre la dissidència olímpica aragonesa, parlem amb Lluís Garay, un dels portaveus de la Plataforma Stop JJOO Aragó. Relata els interessos de Lambán en aquest macroprojecte, que pot comportar una destrossa irreversible en paratges gairebé verges a Cerler, Candanchú, Astún i Formigal.

—Com neix la plataforma contra els jocs d’hivern a l’Aragó?
—La plataforma neix de la necessitat de contestar al missatge de Javier Lambán i el seu govern, que donen per fet que el suport als jocs és unànime, però la realitat és molt diferent. Històricament, hi ha hagut campanyes d’oposició a les candidatures perquè Jaca acollís uns jocs d’hivern. Segurament, Alternativa 98 fou una de les més sonades i amb més suport.

—Què n’ha estat el catalitzador?
—Ara fa uns dos mesos, vam organitzar una xerrada conjunta entre la plataforma catalana contra els jocs i la plataforma En Defensa de les Muntanyes d’Aragó, que fa molts anys que vetlla pels interessos del Pirineu i en el seu moment va aconseguir d’aturar les obres d’ampliació de l’estació de Cerler (Ribagorça) cap a la vall de Castanesa. Aquest acte va despertar moltes sensibilitats i unes quantes persones de l’Alt Aragó vam decidir d’organitzar-nos.

—Teniu gaires adhesions?
—Encara som una plataforma petita, perquè fa molt poc que existim. Primer ens hem posat en contacte amb la gent i les entitats del Pirineu i ara ho anem ampliant al públic en general. De mica en mica, el suport va creixent. La gent s’hi afegeix a títol individual, però també ho fan partits polítics i altres organitzacions com ara sindicats.

—Us costa?
—En l’àmbit polític és una mica més complicat. Hem rebut algun suport d’ajuntaments, però força tímid. Aquest tema és força sensible al Pirineu. Hi ha gent que té por de represàlies si s’oposa als jocs. Però, com deia, hi ha resposta i cada dia que passa l’oposició va creixent. Alguns dels suports que tenim són els del PCE, la CNT, el Puyalón de Cuchas –un partit sobiranista aragonès–, Saragossa en Comú i altres partits municipals de l’òrbita de Podem, Ecologista en Acció, Ràdio Espiritrompa, entre més.

—Per què us oposeu als jocs?
—La candidatura olímpica es fonamenta en un model econòmic i social que està caducat i que sabem que, en un futur cada vegada més pròxim, ens porta cap al desastre. A més, insisteix a sotmetre el Pirineu a una economia estacional, que genera pics de sobrepoblació i estrès a zones ecològicament molt sensibles. Això no és sostenible. D’altra banda, perpetua el cercle viciós dels llocs de feina precaris, temporals i mal pagats, en comptes d’invertir en alternatives que permetin de fer un tomb productiu i evitin la despoblació de l’Alt Aragó. I davant d’això, les respostes tampoc no són les macrogranges de porcs, els macroparcs solars o les línies de molta alta tensió. Cal que Lambán i el govern deixin l’ordeno y mando i entenguin que és fonamental preservar el territori i escoltar la seva gent.

—Hi ha debat públic sobre la conveniència d’organitzar els jocs?
—La majoria de mitjans de comunicació gairebé no esmenten les conseqüències que poden tenir els jocs. El discurs predominant, que impulsa el govern, se centra en abstraccions com ara que es crearan molts llocs de feina i s’invertirà en infrastructures, però no hi ha concrecions. No es parla de l’impacte negatiu d’un macroesdeveniment com aquest. És populisme pur. En un context d’emergència climàtica i econòmica no ens podem deixar arrossegar pels interessos dels polítics.

—Quins interessos?
—Lambán, igual com el PP quan governava, dóna ales a les elits econòmiques aragoneses perquè moltes tenen interessos i negocis en la neu. Per exemple, l’empresa Aramón, que gestiona cinc estacions d’esquí, és de propietat publico-privada. La meitat és del govern i l’altra d’Ibercaja. Hem de trencar amb aquesta mena d’espirals en què els interessos privats influeixen en la gestió pública, perquè quan el model trontolla, les pèrdues les assumim tots els ciutadans.

—Què us sembla la postura de Lambán de reclamar al COE més proves a l’Aragó?
—L’enrabiada de Lambán, que instiga una picabaralla amb el govern català, es deu en part a la necessitat d’acontentar els interessos de les elits. En el repartiment de les proves acordat amb el COE no es preveu que es faci cap competició a les estacions d’Aramón. Això segur que no ha agradat gens a certes famílies. D’altra banda, Lambán s’ha de mostrar com un negociador implacable que no cedeix davant l’independentisme català, tot i que inicialment va acceptar el repartiment. Aquesta teatralització, més enllà d’estar alimentada pel seu anticatalanisme, també respon a un interès polític davant el seu electorat.

—Creieu que hi haurà acord abans del 20 de maig, la data límit marcada pel COE?
—No ho podem descartar. Nosaltres ens preparem per a qualsevol situació, i continuarem lluitant en contra dels jocs, sigui en una candidatura aragonesa o en una de conjunta amb Catalunya. I sabem que no estem sols. Entitats com l’Institut Pirenaic d’Ecologia, que té la seu a Jaca, han manifestat que el Pirineu és especialment sensible a les pujades de temperatura, i detalla que cada vegada tindrem menys neu i les temporades seran més curtes. Tan sols cal veure com retrocedeixen les poques glaceres que ens queden. Hem d’organitzar uns jocs només amb neu artificial? La despesa d’aigua i d’energia és completament inassumible.

—Més enllà dels jocs, en el vostre manifest denuncieu que el govern aragonès vol fer servir els fons Next Generation per a fer obres faraòniques com la interconnexió de Candanchú, Astún i Formigal. Ho podeu explicar?
—Aquest macroprojecte fa molts anys que és sobre la taula i ara han trobat l’excusa perfecta per fer-lo avançar. Les obres poden tenir un cost de 60 milions d’euros i, conjuntament amb l’ampliació de Cerler i la connexió amb Benasc, s’emportaran gairebé tots els fons perquè el sector del turisme acceleri la transició ecològica. És escandalós que amb els milions que han de garantir la sostenibilitat d’un sector tocat de mort, el govern hagi decidit de continuar la cultura del pelotazo. Cal que recordem com estan les instal·lacions de l’Exposició Internacional de Saragossa del 2008? Estan mig abandonades. La Torre de l’Aigua, l’edificació més cara de totes, ara és un esquelet completament buit i la ciutat encara paga els més de 300 milions de deute. No volem pagar una altra festa del formigó.

—Podeu concretar això que dieu que el sector està tocat de mort?
—No sabem del cert les xifres econòmiques d’Aramón perquè el govern s’ha negat a presentar-les, però és evident que les estacions són deficitàries. Candanchú i Astún, que són privades, a diferència de Formigal, tenen pèrdues milionàries. Enguany, van poder obrir gràcies a l’enèsim ajut públic i, tot i això, van acabar tancant abans d’hora. Costa molt de creure que un macroprojecte com la interconnexió, que teòricament vol rivalitzar amb les grans estacions dels Alps, sigui rendible tenint en compte que els seus membres són forats negres.

—Abans heu dit que els grans mitjans tan sols publiquen la versió del govern sobre els Jocs. Us fan boicot?
—No sabria dir si és un boicot conscient o no, perquè és veritat que fa molt poc temps que ens hem organitzat. Ara bé, és innegable que els principals mitjans són força afins al missatge del govern. Un exemple clar és l’Heraldo de Aragón, el principal diari d’aquí, que és propietat de la família Yarza i d’Ibercaja (accionista d’Aramón). Amb aquest panorama mediàtic, crec que és molt difícil que ens donin veu i s’atreveixin a criticar els jocs.

—Què té previst de fer la plataforma, ara?
—Volem continuar creixent i generant debat al voltant dels jocs. Aquest mes, per exemple, tenim previstes xerrades al CSO la Cuquera d’Osca (13 de maig) i a l’espai jove de Jaca (19 de maig). A més, el 22 de maig farem una marxa a la Canal Roya per a denunciar les obres d’interconnexió de les estacions de Candanchú i Astún. La nostra intenció és anar ampliant aviat el calendari d’actes i activitats.

—Com és la relació amb la plataforma catalana contra els jocs?
—Molt fluida. Compartim afinitats i tenim sempre un canal obert, en què compartim informació sobre les respectives plataformes i l’actualitat que envolta la candidatura dels jocs. Les relacions són molt bones. Aquest diumenge, sense anar més lluny, participarem en la manifestació de Puigcerdà.