Lluís Apesteguia: “Si Prohens acceptàs que no es pot pactar amb l’extrema dreta, ens asseuríem a negociar el pressupost”

Ara que el PP de les Illes ha trencat amb Vox i governa amb una minoria més evident que mai, hi ha un partit disposat a facilitar una certa governabilitat. Però amb una condició: deixar de banda l’extrema dreta a totes les institucions i retrocedir en totes les cessions que el govern de Prohens els ha fet. Més per Mallorca considera que seria irresponsable de convocar eleccions si abans el PP no prova de cercar acords amb l’esquerra.

El coordinador general de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ens rep a Deià, el poble d’on és batlle, per explicar-nos més a fons aquesta qüestió. Més vol unes eleccions? És viable un acord amb el PP per al pressupost del 2025? Ho entenen les bases del partit?

—Començ amb la mateixa pregunta que al portaveu del PSIB: us la imaginàveu aquesta situació, quan Prohens va ser investida presidenta? 
—No, però sí que pensava que era un pacte difícil de fer durar. PP i Vox són competidors electorals i la seva convivència és difícil. Ara, en aquell moment no veia era com era de magre Vox, els continus intents del PP de passar-los la cama per damunt i com precipitaria això el final d’aquell idil·li.

—S’han dit de tot.
—De tot, de tot, de tot, i amb una intensitat que havia vist poques vegades al parlament i molt poques vegades entre socis i ex-socis de governabilitat. De fet, són socis a moltes altres institucions, perquè continuen governant junts al Consell de Mallorca. I a mi em crida l’atenció com pots dir a un partit que són una colla de traïdors i de mentiders, però continuar-hi governant al consell i mantenir-hi un idil·li sense cap mena de límits. De tota manera, no tenc cap dubte que si Madrid, sobretot a Vox, digués que s’han d’entendre, es menjarien tot allò que han dit i s’entendrien.

—Al PP tampoc no li faria res tornar enrere.
—Li és més còmode entendre’s amb Vox que amb l’esquerra. Coincideixen molt més en relació amb el programa de govern que amb nosaltres. Però en aquelles qüestions estructurals i de convivència es van creant tensions i una confrontació dura. La inestabilitat no és circumstancial, sinó estructural.

—I l’obligatorietat que ha tengut el PP d’acostar-se a l’esquerra marca un nou cicle polític?
—Pot ser-ho, no sé si ho és. Però és molt més interessant el potencial inici d’una nova etapa política, a partir del gener, que no això que va passar la setmana passada, quan es va arreglar una situació circumstancial que se’ls n’havia anat de les mans, per mor dels pactes amb Vox i d’una manera de governar irresponsable. Si això porta a una situació nova, ja ho veurem. De moment, el PP al parlament ha obert un escenari que podria ser propici, però a la vegada continua governant amb Vox a altres institucions. Per tant, som escèptics i a veure si de veres el PP creu que som davant d’una nova etapa o no. 

—Què demanau al PP perquè es pugui acostar a vosaltres, un trencament total amb tots els pactes que mantenen amb Vox a totes les institucions de les Illes?
—Sí, a principi de legislatura ja li vam dir a Prohens que estam oberts a plantejar un escenari extraordinari davant l’extraordinari augment de Vox i la seva capacitat d’influència política si no pactava amb ells enlloc. Això no havia de ser per interessos circumstancials o una aritmètica parlamentària concreta: si el PP acceptava, per principis, que no es pot pactar amb l’extrema dreta populista, nosaltres assumiríem una responsabilitat equivalent. Ens asseuríem a negociar el pressupost.

—…
— Nosaltres no plantejaríem mai de la vida un pacte amb el PP. Estam als antípodes polítics i ideològics del PP. Per tant, la nostra vocació i el que volem continuar essent en qualsevol dels casos és l’oposició al PP.  Però alhora, sí que som capaços de llegir el moment polític en què vivim, de saber que hi ha un altre agent polític que no és que estigui als antípodes polítics, sinó que està als antípodes democràtics. Que va en contra de les bases de la convivència. Que vol il·legalitzar Més, perseguir la llengua, la igualtat, les polítiques pels drets LGTBI, els sindicats, l’esquerra, anar en contra l’autonomia… això ens ha de fer ser més responsables i assumir coses que no hauríem fet mai, com per exemple seure a dialogar amb el PP. És responsabilitat de tots garantir la governabilitat i fer que aquesta gent no tengui capacitat d’influència política. És un escenari extraordinari.

—Però entendrien totes les bases de Més que el partit arribi a un acord amb el PP i en una normativa tan important com el pressupost, que guia les polítiques de govern?
—Tenc claríssim que Més no ha de votar -i no votarà mentre jo en tengui la responsabilitat- res que vagi en contra de la seva ideologia. Per tant, no estam plantejant un escenari de potencials contradiccions. Tampoc sé si el PP seria capaç d’assumir aquest escenari. Però crec que és una obligació. No sé quina és la resposta idònia a l’augment de l’extrema dreta, però sí que crec que ens ho hem de prendre seriosament i no tàcticament, perquè estaríem fent un mal servei a la democràcia. Per tant, crec que sí que ho entenen, i com molta gent molt més enllà de les bases. Quan es parla de cordó sanitari no significa dir a la dreta que no pacti amb l’extrema dreta i que no governi. Significa que tots ens hem de corresponsabilitzar d’aïllar les polítiques de l’extrema dreta. I això significa que tothom ha de donar passes.

—És viable arribar a un acord amb el PP pel pressupost?
—Si m’ho demanes a curt termini, diré que és molt difícil perquè no és un escenari treballat. Però crec que ho hem de tenir a l’horitzó mentre l’extrema dreta tengui la capacitat de condicionar la política. Perquè si permetem que tenguin aquesta capacitat, tampoc no és segur que algú ens pugui votar al futur. No estic segur que no ens il·legalitzin. I després en vindrien altres.

—Però Prohens diu que no farà cap cordó sanitari a Vox. Llavors, quin escenari més enllà d’eleccions hi ha si la presidenta no es mou d’aquesta postura?
—Jo no puc convocar eleccions, només les pot convocar ella. Ella té la responsabilitat de donar governabilitat en aquest país. Si la presidenta convoca eleccions perquè el que plantegen els partits polítics és inassumible, idò concorrerem a eleccions. Però crec que seria irresponsable per part seva.

—Més creu que és més irresponsable convocar unes eleccions que intentar cercar estabilitat amb el PP, llavors?
—És més irresponsable pactar amb Vox que convocar eleccions? Sí. És més irresponsable convocar eleccions que intentar acords amb les forces democràtiques? També. Si pretén refer els ponts amb Vox és una irresponsabilitat, perquè això fa més mal a la convivència, a l’autonomia, a la democràcia que anar a unes eleccions. La possibilitat d’establir un diàleg amb l’oposició és més responsable? Crec que sí, perquè quan els ciutadans voten ho fan per quatre anys i no podem intentar fer-los corregir les seves votacions quan són difícils de gestionar.

—Més adopta aquest discurs perquè sap que al bloc de l’esquerra li és difícil de superar el PP en unes eleccions?
—No, no ho feim amb aquests paràmetres. Les nostres perspectives de vot, a escala de partit, són millors que fa un any i mig.

—Però el bloc de l’esquerra…
—Quedaria molt semblant, segons les enquestes. Més augmentaria la capacitat d’influència. Per tant, podríem sentir-nos temptats d’empènyer cap a unes eleccions. Però faríem un escàs favor al nostre projecte. Jo no sóc aquí per a això. Vull tenir més diputats, però també mantenir l’autonomia, que l’educació sigui en català, anar a l’administració i xerrar en català… També pens en això. Vox ja ha dit quin seria el preu si necessiten un diputat seu. Jo crec negatiu per al país que Cañadas fos consellera d’Educació. Les bases de Més entendrien que per acció o omissió Més ho afavorís? Jo no.

—En tot cas, no creieu que Prohens acabi la legislatura.
—No ho crec, som molt enfora de les eleccions, queden dos anys i mig. Tenim un govern en minoria, sense un soci estable, havent-se d’entendre per a aquelles coses importants amb l’oposició i, alhora, havent de competir amb un moviment en auge en el seu mateix espai social. És complicat i no crec que acabin la legislatura, però no pens que les convoquin a curt termini. Crec que el que van dir els batlles era honest –i és molt esclaridor que ho diguessin batlles que governen amb Vox–, però que fer-ho públic era part de la negociació del moment. Crec que les convocarà en el moment polític favorable, i m’he aventurat a posar una data: el 2026, coincidint amb algunes altres eleccions autonòmiques.

—En les negociacions per a salvar la llei de memòria i el govern els seus dos decrets, es va demanar en algun moment que el PP fes moviments perquè Le Senne deixàs de ser president del parlament?
—Per una banda, no hi va haver negociació per a salvar la llei de memòria. Dels dos decrets llei que es van aprovar, l’un és un triomf parcial de l’esquerra, el que obliga a retrocedir en la liberalització de sòl en zones inundables. I l’altre implicava rectificar en una votació errònia que ens havia dut a una situació dantesca, amb el català deixant de ser vehicular. Més no va dubtar que votaria a favor del català a la funció pública, passàs el que passàs. Però sí que vam dir que si derogaven la llei de memòria no cercassin un escenari d’excepcionalitat. És a dir, podem votar aquestes qüestions per responsabilitat, però no ens cerquis per a qualsevol altra cosa que necessitis per governabilitat. I aquest va ser el marc en què el PP va decidir de canviar el seu vot. L’aprovació dels dos decrets va anar més lligada a la retirada del pressupost. Aquesta va ser una exigència. Retirar la llei de memòria va ser un requisit per a obrir una possibilitat de diàleg.

—I Le Senne?
—No es va posar cap requisit en cap moment, però sí que es va expressar que era una necessitat.

—S’entenen les línies vermelles que posa el PP per al català, però que alhora mantengui el pla de segregació?
—Continua vigent perquè hi ha un pressupost prorrogat.

—I amb un nou pressupost?
—Si els vol aprovar amb Vox, segurament continuarà i s’implantarà. No ens asseuríem a negociar un pressupost en què hi hagués cap rastre de Vox.

—Però si no el vol aplicar, malgrat que hi hagi la pròrroga, no ha de fer-ho necessàriament. I el conseller Vera ja va dir que ho mantindria. 
—Es diuen moltes coses. Em sembla absurd, és un pla que no formava part del programa electoral del PP i que Vox va imposar. Mantenir-lo és bombardejar els plans de diàleg amb Més. Ells en són conscients.

—Si no s’arriba a cap acord per al pressupost, serà un fracàs i el PP hauria de convocar les eleccions?
—Si no hi ha pressupost és un fracàs del govern, això sempre. Aquí i pertot. No tenc cap problema a dir-ho, malament per a Pedro Sánchez també. Almanco té l’obligació d’intentar-ho. Si no l’aprova i afecta la capacitat de dur a terme polítiques per a la ciutadania, sí que trob que ho ha de fer. Si ha de continuar governant amb un pressupost prorrogat… Sánchez no n’ha aprovat cap i governa amb certa facilitat i Més no demana unes eleccions anticipades. Seria cínic, però no intentar-ho seria irresponsable.