Lluc Salellas: ‘No crec que ERC tingui cap problema de fer-me batlle’

Lluc Salellas és el candidat de Guanyem Girona a les eleccions municipals del 26 de maig. Darrere la candidatura s’aglutinen les sigles de la CUP i tot un seguit d’entitats socials que aspiren a derrotar Marta Madrenas, la candidata de JxCat i successora en el càrrec de Carles Puigdemont. L’actual batllessa és la principal favorita per a revalidar mandat, però Guanyem es presenta com a l’alternativa per a fer possible un relleu polític a la ciutat. Sense ERC a la coalició –el partit que presideix Oriol Junqueras va refusar l’oferiment– la gran incògnita és saber si la candidatura de Salellas serà capaç de fer-se creïble com a força de govern. La cosa més probable és que calguin pactes postelectorals i Salelllas no amaga que el seu aliat preferent és ERC. També valora si la candidatura europea del president Puigdemont els pot afectar negativament per allò del doble vot, i envia aquest missatge: ‘Que la gent voti Guanyem Girona a les municipals i a les europees allò que consideri més necessari en clau nacional.’ Salellas tampoc no defuig el qüestionari que VilaWeb ha preparat a tots els candidats municipalistes.

—Quin projecte de ciutat oferiu als ciutadans de Girona? Què us fa diferents?
—El projecte aglutina persones, entitats i organitzacions progressistes, republicanes i transformadores de la ciutat. Això és una primera fita perquè no hi havia hagut mai aquest procés tan interessant d’aglutinar forces. I l’altre tret distintiu és el programa, que és el més extens i el més concret de tots els que hi ha. Cerquem tornar Girona a la seva gent en quatre eixos: una Girona dels drets, una Girona que cuidi de la seva gent d’ençà que surt de casa fins que hi torna en tots els aspectes de la seva vida, una ciutat sostenible que faci front a l’emergència climàtica i un lideratge de capitalitat entès a partir de la cooperació amb els pobles veïns.

—Per què abandoneu les sigles de la CUP per formar Guanyem Girona?
—Vam arribar a la conclusió que la ciutat necessitava un relleu polític en clau municipalista i vam fer una proposta a totes les organitzacions. Gairebé totes van reaccionar favorablement a crear aquest espai. Esquerra decideix de prioritzar la marca i el partit i en queden fora, molt legítimament. I, per tant, hi ha les dues opcions separades. Nosaltres creiem que és a la nostra confluència a qui toca d’encapçalar aquest relleu polític que segurament haurà de necessitar aliances. I una aliança que podem tenir és ERC.

—Decebut amb el no d’ERC? Us resta força aquesta decisió?
—Es fa difícil de saber exactament quin serà el comportament electoral. És clar que s’ha desaprofitat l’oportunitat de fer un projecte encara més aglutinador que permetés de guanyar clarament les municipals. Això no va ser possible. Em sembla molt legítim que Esquerra decidís que no. Els ho respectem profundament. Malgrat tot, ens hem continuat trobant per analitzar els punts de trobada i sí que comparteix que cal un relleu. Per tant, no crec que tinguin cap problema de fer-me batlle després de les eleccions. Han fet una aposta molt clara que crec consisteix a ser el partit hegemònic organitzatiu que aconsegueixi de guanyar tantes institucions com sigui possible. Aquesta estratègia no hauria d’impedir teixir aliances amb la resta d’actors polítics, ni en l’àmbit municipal ni tampoc en el nacional.

—Compartiu la via del referèndum pactat?
—La via de la mobilització i de la desobediència civil ens va portar a fer l’1-O. Descartar-la no pertoca. Toca tenir una estratègia unitària, de país i transversal, com diu Jordi Cuixart. Per mi aquesta estratègia ha de tenir tres pilars: la desobediència civil, una feina institucional de diàleg obert amb tothom i, en tercer lloc, posar el municipalisme al centre de la proposta. Si bé l’estat va aconseguir de fer front a una institució com és el Parlament de Catalunya, segurament si tinguessin nou-centes institucions treballant conjuntament en una estratègia republicana, ho tindrien més difícil. El municipalisme és clau en el futur de l’estratègia republicana.

—Doneu per fet que amb ERC hi haurà la lluita per la segona posició?
—Nosaltres sortim a guanyar. I no mentim a ningú si diem que és possible que les eleccions les guanyi Guanyem Girona. Això respira el carrer. La gent ens atura i ens comenta la possibilitat. Això és que alguna cosa es cou. Nosaltres ens disposem a dirigir aquesta alternativa a l’Ajuntament de Girona, que volem fer de manera calmada, aplicant les polítiques públiques que consten en el programa i teixint una aliança de govern amb qui ho vulgui.

—Junts té cabuda en aquesta aliança postelectoral?
—Els pactes postelectorals es faran en clau de programa. En l’àmbit nacional, hi ha moltes coses del camí cap a la República que ens ajunten. Però també és cert que nosaltres ens presentem com a relleu polític del govern convergent actual. Tenim un projecte propi que segurament no el compartiran, com nosaltres tampoc no compartirem el d’absoluta continuïtat del model que desenvolupen ara mateix. Per tant, aquest tripartit que plantegeu m’és difícil d’imaginar.

—En què canviaria la ciutat si, en compte de Madrenas, el batlle fos Salellas?
—Madrenas ha aprofitat l’herència creada per Carles Puigdemont l’any 2011, quan va destinar molts recursos al turisme i la promoció de la ciutat. Això ha fet que deixés de banda un element tan central com l’habitatge. No s’han fet polítiques d’habitatge mentre els preus del lloguer han pujat increïblement. Els pisos turístics són una realitat que cada vegada afecta més gent. Aquests últims vuit anys no hi ha hagut cap política de restricció de mobilitat per a vehicles. Un altre element que canviaríem seria la participació i la implicació dels barris en la vida de la ciutat. Madrenas ha saturat el centre de la ciutat. I tot allò que se’n surt ha estat desatès. No ha presentat cap política clara en educació o sanitat, que són eixos estratègics del nostre programa. Madrenas ha cercat molt el titular i la foto però no ha articulat un model de ciutat per al futur. Nosaltres volem aportar aquesta visió.

—El PSC el descarteu, per pactar?
—Descartem renunciar al programa nacional per articular qualsevol pacte. Ni al nacional ni al social. No renunciarem a ser republicans i amb qui tingui això o les polítiques socials com a línies vermelles, no hi negociarem. No renunciarem a la lluita per l’autodeterminació de la República Catalana.

—El fet que Carles Puigdemont es presenti a les europees us pot restar suports?
—Som una força municipalista, en clau gironina. Nosaltres estem molt còmodes amb el fet que la gent pugui fer aquest vot dual. Que Girona aposti per la candidatura municipalista, de progrés, transformadora i republicana que és Guanyem Girona, i llavors a les europees se senti còmode votant com vulgui. Que la gent voti a Europa allò que consideri més necessari en clau nacional per al moment actual del país.

—L’espanyolisme continuarà essent residual a Girona?
—Si no m’erro, a les últimes municipals els partits independentistes van obtenir més d’un 60% de vots. Hem d’aspirar a superar-ho. Ha de ser un objectiu per a l’independentisme que aquestes municipals vagin encara millor que no pas fa quatre anys. El municipalisme és un dels espais on el republicanisme té força i hem d’aspirar als millors resultats possibles.

—Com valoreu la iniciativa Primàries Catalunya que ha encapçalat Jordi Graupera?
—A Girona ciutat no hi ha hagut primàries d’aquesta mena. És l’expressió d’un cert descontentament amb la política tradicional i clàssica. No és nou. Hem d’entendre aquesta crítica. Ara, la seva aposta concreta no ha aconseguit els objectius que es marcava, que era d’aglutinar tot l’independentisme. Ha acabat com una proposta més.

—Quina és la proposta que us fa més il·lusió?
—Com que no n’he parlat anteriorment, us destacaria el desenvolupament d’un software per part de l’ajuntament que serveixi de plataforma per al comerç de barri i tradicional amb l’objectiu de poder vendre els productes per internet. Crec que és una proposta innovadora i interessant.

Abans d’acabar, us proposem que respongueu aquest qüestionari:

—Quin és el vostre defecte principal?
—És una entrevista de feina? [Riu i s’ho pensa.] Jo diria que voler-ho abastar tot.

—Quins dons naturals us agradaria de tenir?
—La comprensió, l’empatia i la determinació.

—Quantes hores dormiu al dia?
—Set.

—Quin nom (de noi i de noia) preferiu?
—Teia. El de la meva filla de quatre mesos.

—Quin és el vostre artista preferit?
—Narcís Comadira.

—Quin és el vostre heroi de ficció preferit?
—Hòstia, no hi havia pensat mai. Les Tortugues Ninja, va.

—Quin personatge històric valoreu més?
—El Che Guevara.

—Quin és el darrer llibre que heu llegit?
—Cançó de la plana, de Kent Haruf.

—Quin és el vostre lema?
—Guanyem Girona.

—Quines feines heu fet fora de la política?
—Monitor de lleure, tècnic de joventut, he fet càtering i he fet de periodista.

—L’escola on porteu els fills (o els portaríeu si en tinguéssiu) és pública o privada?
—Pública.

—En quina llengua parleu als pares? I als fills?
—Català. I la meva companya parla eusquera a la filla.

—L’última vegada que heu fumat marihuana?
—Marihuana, eh? [Riu.] Marihuana diria que fa deu anys.

—Quina és la mentida més grossa que han publicat mai sobre vós en un mitjà de comunicació?
—Que tenia tretze pisos.

—El millor batlle de la ciutat fins avui?
—Quim Nadal.

—La cosa que ha fet més bé l’actual batllessa?
—El compromís amb el referèndum.

—La que ha fet més malament?
—Les polítiques d’habitatge nul·les.

—Quant cobrareu si sou batlle? I si sou regidor?
—A tot estirar 2,5 vegades el salari mínim interprofessional. Com a regidor, igual.

—A quina altra ciutat us agradaria de viure?
—A Berlín.

—Qui us ha fet políticament?
—Els meus pares.

—Qui creieu que faria millor la vostra feina entre la resta de candidats?
—Aquesta és molt malparida, eh? Quim Ayats.

—Qui creieu que la faria pitjor?
—Daniel Pamplona.