Laia Estrada: “Em fa por no ser prou útil per a donar resposta a la situació en què es troba el país”

En l’entrevista a Laia Estrada, candidata de la CUP a les eleccions a Catalunya del 12 de maig vinent, hem inclòs un qüestionari de quinze respostes breus.

—Quins són els tres problemes principals que té el país?
—Els serveis públics desmantellats, l’emergència climàtica i el dret de l’habitatge, que està totalment vulnerat.

—Quin president de la Generalitat ho ha fet més bé?
—En tota la història dels presidents? Doncs, no ho sé…

—O d’ençà de Jordi Pujol?
—No, aniré més enrere i diré Lluís Companys.

—Heu votat sempre el mateix partit?
—No. Sempre la CUP, tret d’una vegada que vaig votar Esquerra Republicana, que ha estat l’única vegada que els he votat.

—Puc saber quan?
—Sí, va ser amb Carod-Rovira…

—Quina persona us va fer entrar en política?
—Ningú. L’activisme polític forma part de la meva vida, i en un moment determinat, a l’assemblea de Tarragona, vam decidir que encapçalés jo la llista de les municipals i després em van proposar que encapçalés la llista per a la demarcació i, finalment, van decidir que encapçalés la llista de Barcelona en aquestes eleccions.

—En quina ciutat dels altres Països Catalans us agradaria viure?
—Palma m’agrada molt, però tal com està el problema de la turistificació i de l’habitatge, segur que tindria problemes per a trobar-hi un pis. Però Palma. M’encanta.

—Un consell per a algú a qui s’acaba el contracte de lloguer i cerca habitatge?
—Que s’afiliï al sindicat o que militi en el moviment de l’habitatge per defensar els seus drets, perquè la majoria de l’administració no garanteix el dret a l’habitatge de la població.

—Què feu quan us trobeu un sense-sostre?
—Passar-ho malament i tenir moltes contradiccions.

—L’última vegada que vau plorar?
—Doncs… Va ser un dia d’esgotament, de molt d’estrès, de no poder conciliar, de no poder estar amb les persones que estimo prou temps.

—De què teniu por?
—En aquests moments, en què estic en una posició en la política institucional de primera línia, tinc por de no ser prou útil per a donar resposta a la situació en què es troba el país.

—Què us relaxa?
—Ser amb el meu nen.

—Porteu efectiu?
—Molt poquet.

—Les millors vacances de la vostra vida.
—A la Toscana, quan un amic que hi vivia ens va deixar el seu pis durant dues setmanes. Vam fer una mena d’intercanvi.

—Quin és el vostre restaurant preferit?
—Qualsevol taverna d’un casal o ateneu popular dels Països Catalans.

—Alguna cosa que us hagi fet enfadar darrerament i que es pugui explicar?
—Les intervencions del senyor Garriga al debat a TV3. Són insultants.