Juan Branco: “He rebut amenaces de mort dels ultres del PSG pel cas Messi”

L’advocat Juan Branco (Estepona, 1989) és conegut a l’estat francès per haver participat en casos mediàtics, però també per haver estat el centre d’unes quantes polèmiques. Arran del fitxatge de Leo Messi per al PSG, ha decidit d’assumir la defensa dels interessos d’uns quants socis del Barça en una batalla judicial que cerca d’harmonitzar la normativa del joc net financer, de manera que els nou-rics del futbol no puguin rebentar l’ecosistema futbolístic europeu amb el suport de petroestats, de fons d’inversió o d’oligarques.

—Per als lectors que no us coneguin. Qui és Juan Branco?
—Sóc un advocat francès, però nascut a Espanya, que ha treballat en diverses causes mediàtiques com ara el cas de Julian Assange i Wikileaks. Ara defenso uns quants socis del Barça d’una penya francesa en aquesta causa contra la lliga de futbol professional francesa.

—Quines demandes heu presentat?
—Hem emprès mesures legals per dues vies. Per una banda, al tribunal administratiu de París, i per l’altra, a la Comissió Europea. Denunciem el fet que la lliga francesa hagi permès al PSG, però de retruc a tots els clubs, de vulnerar el joc net financer fins a la temporada 2023/24. Això ha permès al PSG de contractar i inscriure Lionel Messi.

—Què denuncieu ben bé a Europa?
—Aquest cas va directament contra l’estat francès i denunciem dues coses: la decisió de la lliga origina distorsió de la competència i implica, encobertament, una ajuda d’estat.

—Veieu possibilitats d’èxit a totes dues vies legals?
—En la via europea, segur. Ara, en la via francesa, tot i que crec que hi ha recorregut, és més complicat. Per exemple, havíem demanat mesures cautelars per a impedir el fitxatge de Messi al PSG, però ens han estat denegades. El tribunal considera que l’interès que tenen els meus clients en el cas no és prou directe. En canvi, si s’haguessin personat el Barça o la lliga espanyola, que tenen un interès directe i immediat, segurament la decisió hauria estat una altra.

—Heu tingut contactes amb la lliga espanyola i el Barça?
—M’he posat en contacte amb tots dos. Javier Tebas ha mostrat molt d’interès a actuar i sembla que ho ha fet arribar al departament legal de la lliga. Al Barça, em van dir que jurídicament tot plegat tenia sentit, però que els interessos institucionals del club són uns altres.

—Què voleu dir?
—Que potser a la junta del Barça no li interessa ara d’obrir una batalla legal que pot condicionar les seves relacions amb la UEFA, ja tocada per la Superlliga, però també amb Messi.

—Tenint en compte que us han denegat les mesures cautelars, quan pot tardar la decisió judicial sobre el cas?
—Entre sis mesos i un any.

—Què pot passar si guanyeu el cas?
—La cosa més important seria una harmonització de les normes del joc net financer, de manera que concordin les regles dictades per la UEFA amb les mesures empreses per cada lliga. Aquesta distorsió actual, entre la idea del joc net financer i la realitat de cada país, és allò que, en essència, volem canviar. Per tant, que no hi hagi més casos com el de Leo Messi, en el qual Barça ha hagut de renunciar a la seva estrella per a complir unes normes que el PSG no haurà d’acatar fins el desembre del 2023, de manera que pot oferir salaris completament desorbitats. Ara et vull presentar una situació.

—Endavant.
—Imagina’t que tota l’elit del futbol europeu hagués de complir el joc net financer…

—Sí…
—Què hauria passat, aquest estiu, amb Messi? El PSG no hauria pogut presentar l’oferta que li ha fet. I menys encara després d’haver fitxat Gianluigi Donnarumma, Achraf Hakimi, Danilo Pereira, Georginio Wijnaldum i Sergio Ramos. Sense aquesta oferta, on jugaria Messi?

—Qui sap…
—I una altra cosa, el desembre del 2023, quan es reactivi el joc net a la lliga francesa, segurament Messi ja no tindrà contracte en vigor amb el PSG –el tercer any del contracte és opcional. Dic “reactivar” perquè en teoria la lliga continua controlant els comptes dels clubs francesos, però, arran de la pandèmia, s’ha prohibit al comitè tècnic d’aplicar sancions fins la temporada 2023/24.

—Per tant, si guanyeu el cas, és possible que Leo Messi hagi de deixar el PSG?
—Leo Messi o Kylian Mbappé. El PSG no pot ser una mena d’All Stars a l’europea i haurà de decidir amb quines estrelles es queda per a poder complir amb el joc net financer. Com he dit abans, si el Barça o la lliga espanyola s’afegissin al cas, guanyaríem força i podríem tornar a reclamar cautelars, de manera que es podria suspendre el contracte de Messi, però també dels altres cinc fitxatges que el PSG ha fet aquest estiu.

—Al final, Messi és una excusa, no?
—No diria que és una excusa, sinó que és la demostració final que el sistema del futbol europeu no funciona. Aquesta causa vol assenyalar que, si no s’harmonitzen les normes, els clubs que tenen suport estatal, com ara el PSG amb Catar, o de grans oligarquies, com el Chelsea, competeixen amb avantatge. Això, de retruc, empeny els clubs tradicionals a la desaparició, l’ostracisme o a vendre’s l’ànima per aconseguir finançament.

—Un Barça dels inversors i no pas dels socis.
—Exacte. Una situació com aquesta, malgrat que Joan Laporta ha dit que el club és dels socis, pot comportar que el Barça s’acabi obrint als estrangers per a poder competir. Aquest problema, tal com he dit, no solament el pateix el Barça, també li passa al Madrid. No és només una pèrdua de competitivitat, també hi ha una pèrdua d’influència institucional. Els nou-rics del futbol cada dia tenen més poder i capacitat de decisió als despatxos. El president del PSG, Nasser Al-Khelaifi, d’ençà d’abril és president de l’Associació de Clubs Europeus.

—Com veieu el Barça, en aquest context de pèrdua de poder?
—La directiva del Barça, en una lògica que em sembla nefasta, ha decidit d’acatar aquesta competència deslleial dels clubs estat i oligàrquics, en pro d’un panorama futbolístic que generi més ingressos. En aquest sentit, el rumb de la junta de Bartomeu ha estat catastròfic i, de moment, Laporta no s’ha desmarcat d’aquesta lògica. En la darrera conferència de premsa, va dir clarament que treballaven per trobar fonts de finançament noves i millors per al club. Sincerament, crec que l’única via possible per a canviar les coses és entrar en la batalla judicial per a harmonitzar les normes i, si cal, expulsar aquests actors estatals i oligàrquics del futbol. És l’única manera de calmar aquest deliri si no volem veure, a la llarga, com desapareixen o es perverteixen clubs com el Barça.

—La Superlliga pot ser un bàlsam contra aquest escenari gairebé apocalíptic?
—Entenc que el Barça estigui a favor d’un projecte com la Superlliga, sobretot per la situació econòmica delicada, però crec que s’equivoca insistint amb això. Tant Barça com Madrid s’han encegat amb la Superlliga, i no s’han adonat que el projecte és mort. Una competició tancada de tres equips i amb els afeccionats en contra, no pot funcionar de cap manera.

—Arran de la causa judicial heu tingut alguna mena de contacte amb el PSG?
—No. Tan sols he rebut amenaces de mort i insults dels ultres del PSG.

—En unes altres entrevistes, heu dit que la suspensió del joc net financer és un favor de la lliga francesa a Catar.
—És així. El PSG és un club molt poderós i amb una gran capacitat d’influència. Al capdavall, una mesura que s’ha fet a mida del PSG amb l’excusa de la pandèmia, també beneficia la resta de clubs. Ara per ara, disset equips dels vint de la lliga francesa incompleixen el joc net financer. Però tota aquesta corruptela ve de més lluny. Només cal recordar que, el 2015, Michel Platini, quan era president de la UEFA, fou inhabilitat per haver maniobrat per aconseguir que Catar fos escollida com a seu del mundial del 2022. Dins aquestes maniobres, també s’hi han d’incloure les negociacions de Platini mateix i Nicolas Sarkozy, president de la república d’aleshores, perquè l’emirat adquirís el control del PSG. Ara fa una dècada, el club de París estava completament arruïnat. Aquests contactes i tractes han servit perquè Catar tingui accés directe i influència sobre les elits franceses, però també perquè França recuperi part de la influència que havia perdut al golf Pèrsic. En aquest joc, el futbol tan sols és una peça, mentre tu i jo parlem, els diners de Catar corren per la majoria d’empreses estratègiques franceses com ara Accor i Lagardère Group, en què, per cert, Sarkozy és membre dels consells d’administració.