28.04.2021 - 21:50
Com és el dia a dia d’un exiliat potser és la pregunta més recurrent quan pensem en Valtònyc. Acrònim del fàrmac Valium i de la beguda gintònic, el raper mallorquí farà tres anys que viu a Bèlgica. Ara la pandèmia ha afectat les seves rutines, com a tothom. Afeccionat al gimnàs, reconeix que és l’aspecte en què més l’ha alterat. A l’estat belga fa més de deu mesos que centres esportius, restaurants i bars són tancats. “Aquí no anteposen l’economia a la salut, que és l’error que comet Espanya”, i critica també l’estat espanyol per la gestió de la crisi sanitària. Exiliat i sense poder tornar a casa des d’abans de la pandèmia, Josep Miquel Arenas ja s’havia acostumat a les videotrucades.
Arenas assegura que la seva situació no és la fi del món (“sóc un exiliat del segle XXI, no del XIX“), tot i que és conscient que podria passar la resta de la seva vida a Bèlgica, exiliat. “O fins que els catalans declarin la independència i em facin conseller o ministre”, bromeja el mallorquí. No obstant això, l’objectiu de Josep Miquel Arenas no és personal, sinó col·lectiu: “Vull posar fi a això que passa a l’estat espanyol. Perquè no som jo i Hasel i prou, són divuit rapers condemnats.” L’estat espanyol és el país del món amb més artistes en processos judicials. “No vull tornar a casa, vull que ningú més no sigui empresonat pel seu art ni hagi d’enterrar cap membre de la seva família des de l’exili”, aclareix fent al·lusió a la seva mare.
Arenas evoca el moment de la pèrdua de la seva mare amb tristesa, però sobretot amb ràbia. “Ho vaig viure amb molta pena, perquè no vaig poder-me’n acomiadar ni fer costat a la meva germana.” Però a la vegada, considera que això li va donar força per a continuar lluitant: “Aquí és on t’adones que això és una guerra.” El cantant no perdonarà mai a Espanya la prohibició de dir el darrer adeu a la seva mare: “Lluitaré tota la vida contra l’estat espanyol amb la intenció d’embrutar la seva imatge”. Josep, sense embolcalls, declara obertament que està “en guerra contra Espanya”. El músic confessa que no va rebre el suport de cap membre de govern espanyol ni balear, només del català: “Des del president legítim, que aleshores era Quim Torra, fins a consellers i altres polítics.”
“Lluitaré tota la vida contra l’estat espanyol amb la intenció d’embrutar la seva imatge”
Aquests darrers mesos, Arenas també ha viscut l’empresonament del seu amic i raper Pablo Hasel. En aquest sentit, reitera que la solució fàcil de retornar i complir els tres anys i mig entre reixes que li imposen no serviria de res. “Pablo Hasel va anar a la presó, hi va haver dues setmanes de disturbis en què se’n va parlar, però ara qui en parla? Tristament, ningú”, es lamenta. El músic considera que des de Bèlgica pot explicar al món que “a l’estat espanyol hi ha una persona que és a la presó per fer cançons”.
“Asens em va dir que havien demanat el meu indult i el de Hasel. Mesos després, encara no arribat”.
Arenas recorda que quan el dispositiu policial va assaltar la Universitat de Lleida i va arrestar Pablo Hasel, el govern espanyol no hi va fer res: “Els de Podem van fer un piulet expressant la seva indignació amb una democràcia on es tanquen artistes a la presó. Els vaig contestar que per fer això –un piulet a Twitter– no calia que fessin política.” El raper critica Pablo Iglesias. Considera que “com a vice-president, amb la possibilitat de canviar les coses, fer un piulet com si fos un tertulià és lamentable.” Explica que al cap de dues hores li va trucar Jaume Asens. “Em va dir que havien demanat el meu indult i el de Hasel. Mesos després, encara no arribat.”
Parlant de les protestes que hi va haver per l’empresonament de Pablo Hasel, diu que no les anomenaria mai violentes: “Cremar un contenidor és infinitament menys violent que tancar algú a la presó per expressar-se.” El cantant considera normal que la gent es manifesti, perquè la protesta és completament legítima: “La gent se sent identificada amb Pablo Hasel i amb Valtònyc perquè veuen que demà poden ser ells.” Ara, lamenta que les protestes no continuessin. L’artista adverteix d’un problema de desmobilització popular per la por de les represàlies de l’estat i anima a deixar de banda la idea que el compromís polític ciutadà és només votar cada quatre anys: “L’única via és la del carrer. Crec en la mobilització i en la lluita popular com a únic motor per a canviar les coses.”
Sobre la situació política, el cantant no té esperances: “Un dels problemes de l’estat espanyol és la manca d’una esquerra amb qui et sentis identificat.” Arenas expressa la seva disconformitat amb Podem: “Ha demostrat ser una farsa.” Critica que tampoc no hi ha cap sindicat digne que serveixi el poble: “Tenim UGT i Comissions Obreres, però estan directament vinculats a l’estat i són sindicats de l’estat.”
Amb tot aquest panorama, l’única sortida que veu a l’estat espanyol és la destrucció total des de la seva arrel: “Espanya és un virus en general. Des de les institucions fins als mitjans de comunicació, passant pels partits polítics i pels seus cossos policials.” Arenas atribueix l’auge de l’extrema dreta i l’augment de simpatitzats de Vox, sobretot els joves, al paper de la premsa: “Els donen espais en horari de màxima audiència a la televisió amb la idea de la tolerància i la llibertat d’ideologia, però el feixisme no és una ideologia. No hem de ser tolerants amb els intolerables i intolerants.”
Sobre el seu retorn a casa, admet que després d’haver rebut amenaces de mort –com expressa en la cançó “Me va a matar un loco”– té por de tornar a Mallorca. La majoria dels missatges que rep provenen de l’illa: “M’adverteixen que m’hi esperen, que saben on viu la meva família i que la mataran.” Per això, creu que si tornés no aniria a viure al seu poble, sinó a algun lloc tranquil de Catalunya. Reconeix que tots aquests missatges li han causat un desgast psicològic i que a vegades pensa en desgràcies que li podrien passar anant a un restaurant, a una revetlla, o simplement caminant pel carrer. Així i tot, no ha interposat cap denúncia: “La legalitat no permet de fer-ho des de Bèlgica, hauria de tornar a Espanya”, on el tancarien a presó.
Amb el seu darrer àlbum, En pau descansi, dedicat a la seva mare, Josep Miquel Arenas ha comunicat el seu adeu definitiu al personatge que el va portar fins on és. Arenas considera que ha madurat i que Valtònyc ja no el representa. El seu darrer disc ja és molt diferent d’un que faria el personatge: “Els que trauria ara serien fins i tot més diferents, perquè l’àlbum encara el vaig pensar dins el context de Valtònyc.” Però els seus seguidors no han de preocupar-se: “Això no vol dir que deixi la música. A part de raper, sóc productor musical. Simplement, no trauré cançons com a Valtònyc.”
