Josep Martorell: ‘Encara que sembli que anem tard, ara és el moment de les aplicacions de traçabilitat’

El Barcelona Supercomputing Center (BSC) ha posat el Marenostrum 4, el trentè ordinador més potent del món, a disposició dels investigadors europeus que fan recerca sobre el coronavirus 2019. En aquesta entrevista, el director associat del centre, Josep Martorell, explica els projectes actius al BSC i la importància d’eines tecnològiques com les aplicacions de traçabilitat en el procés de desconfinament.

—El Barcelona Supercomputing Center tenia experiència prèvia en epidèmies?
—Sí, és un àmbit amb què abans havíem tingut contacte, però no en la dimensió actual. Cal pensar que aquest coronavirus ha fet reorientar gairebé tots els grups de recerca d’aquest país. Com deia, anteriorment ja havíem treballat en aquesta matèria. Per una banda, fent simulacions per a fàrmacs i per una altra desenvolupant models epidemiològics com ara l’Epigraph, que és un dels tres o quatre models que ara es fan servir per predir el desenvolupament d’aquesta pandèmia.

—A què us referiu quan parleu de simulació de fàrmacs?
—Un dels primers grups de recerca del BSC és el del professor Victor Guallar, que des del final de la primera dècada del 2000 treballa en aquest camp. Desenvolupar un fàrmac o un vaccí és un procés llarguíssim que pot durar anys i fins i tot dècades. La primera fase del procés consisteix a trobar camins o dianes perquè siguin efectius. Acompanyem les proves experimentals al laboratori amb simulacions numèriques a l’ordinador, de manera que el procés s’accelera i els investigadors poden escurçar molt els terminis d’aquesta fase inicial.

—Ara mateix teniu tres projectes concrets en desenvolupament sobre possibles tractaments de la covid-19. En podeu avançar res?
—Sincerament, vull ser molt transparent amb això, aquests projectes de fàrmacs i vaccins els encapçalen investigadors clínics. Els correspon a ells de comentar o d’anunciar possibles resultats. El Marenostrum és una crossa que llueix molt en aquest procés, però al final només som una ajuda. Per això volem ser molt prudents. De totes maneres, a llarg termini tenim projectes molt interessants, tant amb el grup de Víctor Guallar com amb el consorci de l’IrsiCaixa i IRTA-CReSA.

—Digueu.
—Ara pràcticament tot se centra a resoldre la urgència, però utilitzant aquesta simulació volen aprofitar les semblances en la família dels coronavirus –MERS, SARS, SARS-CoV-2, etc.– per a desenvolupar fàrmacs o vaccins que no siguin exclusius del que ens afecta ara mateix. Com dic encara és investigació molt bàsica i a llarg termini, però l’enfocament és molt interessant, perquè també pot proporcionar moltes pistes sobre futurs virus i epidèmies.

—Treballeu també amb el genoma de l’actual coronavirus?
—Nosaltres allotgem l’European Genome-phenome Archive (EGA), que és una part de l’arxiu europeu de genomes. Quan un investigador europeu, per simplificar-ho molt, seqüencia el genoma d’algun virus, a part de publicar els resultats, les dades d’aquell genoma es guarden en una base de dades que essencialment és al Regne Unit (EMBL-European Bioinformatics Institute), però una part la gestionem nosaltres. Així doncs analitzem aquests genomes i observem si hi ha hagut modificacions i si generen cap afectació.

—Quina capacitat del Marenostrum 4 es dedica a la investigació del coronavirus?
—Varia molt segons el dia. És important d’entendre que gairebé mai el Marenostrum 4 no es dedica tot sencer a un sol càlcul. La màquina té més de 60.000 processadors, no hi ha gaires codis que els necessitin tots. Ara, n’hi ha molts que en necessiten 5.000, 10.000 o 30.000. Llavors la dedicació depèn molt de la tipologia dels càlculs, però entre un 25% i el 50% de la nostra capacitat computacional té relació amb projectes vinculats amb el coronavirus. És una cosa excepcional. En una situació normal podies esperar tres o quatre mesos a obtenir un resultat; per tant, certs càlculs ocupaven una petita part de l’ordinador durant moltes setmanes. Tanmateix, ara els investigadors necessiten els resultats com més aviat millor. Per tant, cal molta més intensitat.

—Com més col·laboreu en la investigació de la covid-19?
—Hi ha dos àmbits de treball més que ens afecten molt. Per una banda, el Marenostrum és obert a la comunitat científica europea. Per tant, amb els altres sis grans supercomputadors europeus ens hem d’assegurar que cap investigador del continent que treballa amb la covid-19 no es queda sense capacitat de càlcul i d’emmagatzematge de dades. Per això, hem creat una via ràpida perquè puguin accedir a aquests serveis. Normalment, tot i ser supercomputadors, la nostra manera de funcionar és més lenta [riu]. Cada tants mesos obrim finestreta i, conjuntament, seleccionem els millors projectes que faran servir les nostres instal·lacions els mesos vinents. Evidentment, aquest model continua vigent, però ens hem adaptat perquè hi ha gent que no es pot esperar mesos a fer servir aquestes màquines.

—I l’altre àmbit?
—L’altre gran camp, simplificant molt, té a veure amb anàlisi de dades i la intel·ligència artificial, és a dir, significa creuar dades de salut amb qualsevol altra mena de dades per a extreure’n patrons de comportament. Per exemple, la combinació més senzilla seria ajuntar dades de mobilitat –agregades, sense informació personal– amb dades de salut proporcionades pel departament: altes, defuncions, contagis, etc. Creuar-les et permet d’intentar predir evolucions futures de l’epidèmia, no solament seguint models epidemiològics, que et donen fotografies globals, sinó observant granularitats molt més fines. Com a recerca és molt interessant, però també ho posem al servei de les administracions. Si es detecta un petit brot en un municipi, podem identificar cap on es desplaça, perquè quan identifiques el virus ja fa dies que circula, de manera que pots saber on es va incubant. Així mateix, les administracions tenen més informació per a decidir sobre la capacitat hospitalària o més mesures com ara restriccions concretes de la mobilitat.

—Heu treballat directament amb hospitals?
—Amb l’Hospital Clínic hem desenvolupat un sistema que ara utilitzen alguns altres hospitals. Amb intel·ligència artificial fem prediccions de necessitats de llits, un dels grans problemes d’aquesta crisi. Per sort, el nostre sistema sanitari ha pogut expandir la capacitat i encarar la demanda. Però al principi tots anàvem una mica a les palpentes… Amb aquest sistema, cada dia, segons les dades que ens facilita l’hospital, podem fer una predicció molt precisa a tres, cinc, set dies, de les necessitats en llits covid, llits no covid, llits d’UCI, etc. Això els permet de fer una gestió més acurada de la situació.

—Pels exemples que poseu, entenc que la intel·ligència artificial també pot ajudar en el desconfinament i el retorn a la normalitat dels hospitals.
—Exactament, és un dels reptes que tenim d’ara endavant.

—Quin paper hi han de tenir eines com les aplicacions de traçabilitat o el passaport immunitari?
—Són dues coses molt diferents. Nosaltres no hem treballat amb el passaport immunitari ni res de semblant. Encara més, penso que és una qüestió extremadament complexa d’un punt de vista de drets i privadesa. Som un centre de recerca pública i treballem en aquelles coses que ens demana l’administració. El passaport immunitari no sé si és una eina sobre la qual es continua discutint o s’ha descartat completament. De totes maneres, a diferència de les aplicacions, crec que no és res que requereixi gaire supercomputació.

—I les aplicacions?
—Això ja és una altra cosa. Hi treballem. De totes maneres, cal entendre que no diem als governs què han de fer, només els proposem opcions i eines tecnològicament viables, la decisió sempre és seva. Ara, amb vista a la gestió del desconfinament, els epidemiòlegs ressalten que és fonamental de poder detectar amb celeritat els nous contagis i, a més a més, poder traçar els seus contactes per identificar possibles infeccions. D’aquesta manera, si hi ha un brot o una nova cadena de transmissió es pot escapçar com més aviat millor. Fer això, fa unes setmanes, en ple boom dels contagis i amb una situació hospitalària dramàtica, no tenia gaire sentit, perquè tocava gestionar la urgència. Però ara, la traçabilitat esdevé molt important. Encara que a la gent li sembli que anem tard, amb el desconfinament ja avançat, ara és el moment d’eines com les aplicacions. Enteses, això sí, com a complement.

—Què voleu dir?
—La traçabilitat es pot fer de manera manual, per dir-ho d’alguna manera, i la veritat és que funciona molt bé. Als Països Baixos ho fan i em consta que la Generalitat també. És a dir, tu vas al CAP perquè no et trobes bé o perquè tens símptomes de covid-19; et fan la prova i si el resulta et surt positiu el servei de salut activa aquesta traçabilitat: et pregunta amb qui has estat, si cap familiar s’ha pogut infectar, etc. El procés potser no és del tot àgil. Per això el suport d’una eina tecnològica com l’aplicació crec que pot ser beneficiós.

—Abans dèieu que el passaport immunitari pot implicar vulneracions de la privadesa o de llibertats individuals. Es pot garantir que això no passarà amb aquestes aplicacions?
—Tota la comunitat acadèmica europea –l’Institut de Recerca en Informàtica i Automàtica (INRIA), a França; l’Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL), a Suïssa, etc.– treballa molt intensament a desenvolupar protocols que permetin de garantir, si els governs posen funcionament aquestes aplicacions, que no es vulnerarà la privacitat i els drets dels ciutadans. A la Gran Bretanya ja es fa una prova pilot a l’illa de Wight. Tenim tecnologia per a garantir-ho.

—De totes maneres, si s’aplica a casa nostra, despertarà molt de recel.
—És normal que en desperti i caldrà pedagogia per a fer entendre que és una eina útil, segura i tecnològicament ben resolta. Si algú té ganes de xafardejar-la tècnicament, pot consultar el nostre informe a GitHub o el que han fet a l’EPFL. Cal tenir en compte que les institucions acadèmiques europees, particularment les de Suïssa, vénen d’una tradició molt forta de protecció de les llibertats individuals. Dit això, crec que hi ha una doble vara de mesurar a l’hora de compartir dades. Jo sóc el primer que si el govern em demana que m’instal·li una aplicació per saber coses de mi, m’ho miraré amb un cert recel. De fet, abans de fer-ho, m’ho pensaré tres vegades i xafardejaré qui ho ha desenvolupat i què en fa, de les meves dades. Ara, quan Google m’ofereix un servei, ni tan sols hi penso. Dic sí a tot i endavant les atxes. És normal que siguem exigents amb els governs, però hem de ser conscients que moltes vegades no tenim gens de cura amb les dades que compartim algunes companyies tecnològiques, la majoria de les quals ni tan sols són europees. En una situació actual, i de manera esporàdica si es vol, hauríem de ser una mica generosos amb els nostres governs, com ja ho som amb aquestes empreses.

—Ara que parleu de grans empreses, quin paper han de tenir Google i Apple en aquestes aplicacions?
—Un paper fonamental, perquè sense ells això no funciona, perquè són els propietaris dels sistemes operatius de més del 90% de mòbils. De fet, un element geopolític molt important és que la pandèmia ha posat d’acord per primera vegada aquests dos gegants que permetran que les aplicacions de traçabilitat funcionin amb sistemes Android i IOS. Nosaltres hem de garantir la seguretat, però no podem passar per alt que aquestes eines correran en uns sistemes operatius que majoritàriament són de Google i Apple.

—Què passarà si cada país de la UE decideix fer models diferents d’aquestes aplicacions?
—És una possibilitat que cada estat faci una aproximació tecnològica diferent. Però això no ha de ser pas cap problema. Part de la nostra investigació ha anat focalitzada a crear un protocol d’interoperabilitat que vam penjar la setmana passada a GitHub. Això permetria que les aplicacions, malgrat les diferències, es poguessin comunicar entre si i, per tant, que no es perdés el rastre dels contagis i els contactes quan es canvia de país. En un país tan turístic com el nostre això és fonamental.

—Quin són els terminis per a activar una aplicació?
—Això s’ha de començar a fer amb pilots, tan si vols com si no, perquè nosaltres mateixos hem fet proves, molt casolanes, i de seguida t’adones que hi ha coses de comunicació, protocols, sistemes operatius que no són evidents. Si ha ganes de fer pilots, el marge per q posar-los en funcionament és de setmanes. De fet, la vice-presidenta del govern espanyol, Nadia Calviño, ha anunciat que al juny començaran a fer proves a les Illes Canàries. No puc ser més precís amb els terminis perquè simplement no ho sabem. En els pilots reals hi ha coses molt delicades, com ara l’atenció a l’usuari. Si volem que sigui una aplicació que es descarregui en massa, és a dir, milions de persones, és fàcil de pensar que els problemes seran proporcionals a la xifra d’usuaris.

—Per arribar a tanta gent es podria aprofitar l’aplicació de Salut, Stop Covid-19?
—Tecnològicament, no conec l’aplicació de Salut a fons. Per tant, no sé fins a quin punt el sistema seria interoperable de manera fàcil. Però és veritat que ha estat una aplicació de molt èxit i ha aconseguit una xifra de descàrregues extraordinari. A més a més, com que és del departament, va directament connectada amb les dades de salut dels ciutadans.

—Bloomberg va informar la setmana passada de diversos atacs en supercomputadors europeus. Hi ha hagut cap repercussió en el BSC?
—Nosaltres no n’hem detectat res i ens consta que els nostres col·legues han tingut afectacions menors. De totes maneres, que s’hagi detectat vol dir que els sistemes de seguretat funcionen. Tots els supercomputadors acadèmics europeus estem connectats amb la mateixa xarxa de comunicacions (Géant), que és el que a Catalunya en diem l’anella científica. Això ens permet de garantir que l’accés a aquestes màquines sempre es fa amb un punt de connexió d’una institució acadèmica. No vull rebaixar la importància dels atacs, però he llegit algun titular en premsa estrangera que semblen títols de films de Hollywood.

—I, per acabar, com van els plans del Marenostrum 5?
—Malgrat la situació d’emergència, tots els actors han refermat les seves inversions. La Comissió Europea manté el 50% del finançament, la Generalitat ha aprovat el pressupost d’enguany que té una partida per al Marenostrum 5 i el govern de l’estat, que és possible que no aprovi pressupost, va aprovar un acord extraordinari per a tirar endavant la seva part. Ara al juny i juliol hi ha les fases finals del diàleg competitiu amb els possibles proveïdors dels ordinadors, de manera que a la tardor se signarà el contracte amb qui guanyi el concurs.

—Hi ha terminis?
—El termini més important, i que es complirà, és que abans del 30 de desembre s’ha d’haver signat el contracte del Marenostrum 5. Per tant, abans d’aquell dia, el BSC ha de poder explicar quina mena de màquina serà, quina companyia ho subministrarà i en quin calendari ho farà. Si llavors hi ha retards d’alguns components per la situació de la logística mundial, això serà poc important. A més, el Marenostrum 4 continuarà funcionant durant l’ampliació.