12.08.2020 - 21:50
Josep Maria Cervera, batlle del Port de la Selva i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), ha demanat als batlles del país que es plantin i no cedeixin els romanents dels ajuntaments al govern espanyol. La Moncloa vol confiscar els diners estalviats els últims anys per augmentar els ingressos i afrontar la crisi econòmica arran de la pandèmia. No obstant això, com més va més batlles qüestionen públicament que els diners surtin dels pobles i les ciutats del país i que no s’inverteixin en les necessitats dels veïns.
—Heu encarregat un informe sobre els dubtes legals de lliurar els romanents al govern espanyol.
—Volíem confirmar els dubtes que ens genera el decret, que diu que l’aportació és voluntària. No obliga ningú, de moment. També és difícil de treure l’entrellat sobre què passarà amb els que no col·laborem. Vindrà un altre decret amb mesures per a castigar-nos? No ho sabem i haurem d’esperar. És evident que amb tota la informació que tenim es fa poc interessant de posar els nostres romanents en mans de l’estat, en el cas que n’hi hagi. Els ajuntaments que no en tenen, què han de fer? L’estat diu que revertirà un 35% dels romanents que es lliurin els pròxims dos anys, però hi ha una trampa, perquè hi posen un topall de 5.000 milions que reparteix entre un màxim de 2.000 milions el 2020 i 3.000 el 2021. Això sempre que ells rebin allò que realment preveuen de rebre, i sempre que aquest 35% siguin a partir dels 3.000 milions, en el conjunt global. Per tant, això vol dir que aquests primers 3.000 ja es perden pel camí.
—Heu criticat que aquesta mesura mina l’autonomia municipal.
—Fa temps que denunciem que hi ha un atac directe a l’autonomia municipal. I ara et diuen en què et podràs gastar els diners. El gran engany és que acabarem donant uns diners i ells diuen que és un crèdit a quinze anys a partir del 2022 –per tant, són disset anys– i nosaltres diem que no ens convé pas reforçar els vincles amb l’estat espanyol, al contrari, perquè sempre en sortim perjudicats. En podem esperar qualsevol cosa, de l’estat. Volen posar un pedaç a les finances de l’estat i això causarà moltes tensions als ajuntaments, perquè els romanents són els diners que tenim a la caixa i també els que tenim pendents de cobrar. En un any com aquest, molts ajuntaments hem revisat el calendari de cobrament de moltes taxes municipals per la covid-19. El romanent també serveix perquè no hi hagi tensions de tresoreria. I fer un crèdit a l’estat amb unes condicions que posaran ells, amb una previsió de quinze anys…
—Pot tenir conseqüències pressupostar o gastar els romanents abans que no lliurar-los a l’estat?
—Això, des del 2012 no ho podíem fer. Hem generat els romanents perquè no podíem créixer en despesa, la teníem limitada. Només en un percentatge molt petit. Tampoc hi havia una taxa de reposició dels funcionaris de l’administració local. No hem pogut reposar policies ni funcionaris que s’han jubilat. Primer, la taxa era 0, després 0,25… Tot això ha fet que anéssim estalviant diners. Podíem fer servir els romanents per a inversions financerament sostenibles, amb autorització de la Generalitat. Si passaves el sostre de despesa, no complies la llei d’estabilitat financera, i t’obligaven a fer un pla econòmic de dos anys per a dir com tornaries a la normalitat. Això, el món local fa molt temps que ho denunciem. És absurd que tinguem diners immobilitzats quan tenim necessitats a les nostres poblacions. Fins ara, la nostra gran batalla ha estat que es modifiqués la llei d’estabilitat pressupostària i no es tingués en compte el sostre de despesa per poder invertir tenint en compte la capacitat de cada ajuntament. No tan sols ens trobem que això no és possible, sinó que ens volen imposar què hem de fer. El que ens ofereixen és pitjor encara. Teníem el focus en el fet de poder revertir això per poder gastar, i ara ens fan lluitar perquè no ens els prenguin.
—Heu qualificat la mesura d’espoliació.
—Evidentment. Hi ha uns diners que, en el cas que els lliurem, se’n van a Madrid. No hi ha cap necessitat que hi vagin. Al final acaben liquidant l’autonomia municipal que reconeix la mateixa constitució, recentralitzen la gestió. Per això nosaltres diem que si és voluntari, no cal que els nostres diners vagin a Madrid. S’han de quedar aquí per donar solucions a les necessitats dels nostres municipis i revertir-ho als veïns dels nostres pobles i ciutats.
—L’AMI considera de demanar que els ajuntaments abandonin la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, com va fer Deià?
—Molts municipis no hi hem estat mai. Si fóssim coherents, no té gaire sentit de continuar en una entitat que acaba prenent decisions que no comparteixes. S’hi ha imposat el vot d’un únic partit [PSOE]. Però sóc un ferm defensor de l’autonomia municipal. Que cadascú faci allò que cregui que ha de fer.
—L’abstenció d’Unides Podem va ser imprescindible perquè la proposta avancés. Colau, que governa amb els socialistes, ha dit ara que no vol lliurar el romanent. Què en penseu?
—Ja fa temps que tenen contradiccions, en molts temes. Tampoc no em sorprèn.
—El president Torra va anunciar un recurs al Tribunal Constitucional espanyol.
—Nosaltres intentem donar tots els arguments i fer un posicionament molt polític. L’Associació Catalana de Municipis treballa per veure quina és la millor manera de revertir aquesta situació. No descartem cap opció, però la meva fe en el TC i la judicatura espanyola a hores d’ara és més aviat minsa.
—ERC ha dit que promourà mocions als ajuntaments contra la monarquia espanyola. L’AMI s’afegirà a aquesta iniciativa?
—Ja ho vam promoure fa un parell d’anys. Els ajuntaments tenen oberts una cinquantena de contenciosos per haver qüestionat la monarquia i haver dit que era anacrònica. Aquestes mocions són un posicionament polític i no tenen conseqüències executives, i a l’advocacia de l’estat li falta temps per portar-nos al contenciós. Tenim un estat que vol convertir els ajuntaments en meres gestories. No som gestories. Si ho volen així, no cal una democràcia ni que es voti els electes. Que facin oposicions i que els funcionaris gestionin els ajuntaments. Els batlles ens presentem amb un programa polític i, evidentment, també ens posicionem en altres qüestions més enllà de l’àmbit local, només faltaria. El problema no és el rei, el problema és la cort i que siguem súbdits de l’estat. La nostra batalla no està focalitzada en la monarquia, sinó a aconseguir la independència per alliberar-nos.
