22.05.2019 - 21:50
|
Actualització: 23.05.2019 - 09:25
José Castellón, conegut per ‘Joselín’, és un home d’esquerres, republicà i independentista. A més, és l’únic candidat gitano a la batllia de Figueres. S’hi presenta com a cap de llista de Guanyem Figueres, una coalició de la CUP, Compromís d’Esquerres per Figueres, Som Alternativa, Moviment d’Esquerres i la Forja. Després d’anys d’activisme veïnal al barri de Sant Pau, on forma part del consell de savis gitano, ha acceptat la proposta de Guanyem Figueres de ser candidat. Diu que el sol fet que s’hagin atrevit a posar de cap de llista un gitano ja els fa guanyadors.
En aquesta entrevista, Castellón explica per què és poc habitual que els gitanos participin en política i fa un retrat cru del seu barri. Té l’objectiu de substituir a la batllia Jordi Masquef (Junts per Figueres), que es presenta després d’haver ocupat el càrrec durant cinc mesos per la renúncia de Marta Felip, al novembre. Castellón el veu igual que els seus antecessors i no estalvia en crítiques a la gestió convergent de la ciutat durant l’última dècada.
—Com us definiu?
—Sóc en José Castellón, conegut popularment per ‘Joselín’, nascut a Figueres fa quaranta-vuit anys. Sóc activista al barri de Sant Joan i sempre he lluitat per la convivència i la cohesió social. Treballo de mediador comunitari a l’Ajuntament de Figueres.
—Heu viscut sempre a Figueres?
—He nascut a Figueres i sóc figuerenc de tota la vida.
—Hi ha pocs gitanos que participin en la política. Per què feu el pas?
—També sóc un dels pocs gitanos activistes que hi ha. Treballem perquè les administracions i la política arribin als barris. Sóc dels pocs gitanos que participen en política i, de fet, que són caps de llista a la batllia. I encara menys en un partit republicà i independentista com la CUP. La meva candidatura ha estat un boom, no tan sols a Figueres, també a Girona i Barcelona. Sóc el primer gitano independentista candidat a una batllia. He fet el pas perquè els ideals pels quals sempre he treballat són els mateixos que té Guanyem Figueres.
—Per què és poc habitual que els gitanos participin en política?
—Perquè els donen poques oportunitats com la que m’ha ofert Guanyem Figueres, que és la unió de gent dels barris que lluita per tenir veu. Que hagin comptat amb mi per a ser cap de llista ha estat primordial.
—Percebeu racisme al vostre voltant?
—Sí, a Figueres hi ha molt racisme i exclusió. No tan sols contra el poble gitano, sinó també amb la varietat de nacionalitats que hi viuen. El fet de sentir-te exclòs i sense els mateixos drets que la resta et frustra. Jo sóc d’ètnia gitana, no migrant. Som d’aquesta terra, però ens posen en el sac dels que són de fora. Així i tot, tampoc no és correcte tractar diferent els qui vénen de fora perquè són d’una altra nacionalitat.
—Com és Sant Joan, el vostre barri?
—És un barri com qualsevol altre de Figueres, però el cas és que quan hi passa alguna cosa, que de vegades passa, es fa més visible per aconseguir vots o publicitat. La problemàtica que té Sant Joan no és diferent de la que pot tenir un altre barri.
—Quina mena de coses hi passen?
—Hi ha delinqüència i incivisme, com n’hi pot haver a qualsevol lloc. També hi ha escassetat. Si entres a Google, tot allò que et surt del barri de Sant Joan és dolent. Hi ha hagut casos que no tenen res a veure amb el barri de Sant Joan i es relacionen igualment amb el barri. Va passar que una notícia sobre un fet de Barcelona tenia la foto de Sant Joan. Fa anys que lluitem per netejar la imatge que en donen els mitjans de comunicació, de la qual molts governs s’han aprofitat perquè som una minoria.
—Quins problemes de Sant Joan cal solucionar?
—El problema principal és la manca d’inversió, no s’hi ha invertit gens aquests últims vint-i-cinc anys. Al govern tenen una diagnosi del barri feta des de l’oficina, no coneixen la realitat de Figueres. La gent que hi viu es troba amb dificultats com voreres fetes malbé o carrers per on no poden passar els vehicles. Cal que la policia actuï com actua als altres barris. Si hi ha un cotxe mal aparcat, que se l’emporti. O que les marquesines dels autobusos siguin adaptades, que la gent gran no hagi d’esperar dempeus pel fet de ser del barri exclòs. Necessitem una bona inversió, fa massa anys que estem abandonats.
—Fa anys que al barri us trobeu amb talls de llum, que Endesa diu que són perquè hi ha qui punxa la línia. Com la resoldríeu, aquesta emergència social?
—Endesa ha de revisar el cablatge elèctric, cosa que no fa des dels anys setanta. Hi ha cables que passen entre els arbres de les places que, amb el vent, es freguen, es trenquen i hi salten espurnes. A més, els serveis socials han d’ajudar les famílies que tenen aquesta necessitat. Que els ajudin a posar-se al dia en els pagaments, a comprar un comptador si els cal o a arribar a final de mes. L’últim recurs és que vingui la policia com ha fet de vegades, que vénen amb furgons i helicòpters i clavant cops a les portes de famílies que no tenen diners ni per a menjar. Els serveis socials triguen setmanes o mesos a donar-los cita. No es pot culpar tot un barri o tota una ètnia del fet que hi hagi delinqüents, que n’hi ha a tot arreu.
—Sou membre del consell de savis de Sant Joan. Què és?
—Modernitza allò que era el patriarca de l’ètnia gitana. Abans, quan hi havia només una família, l’home més gran feia de patriarca i tothom el respectava. En un barri hi ha moltíssimes famílies i hi pot haver moltíssims patriarques. Per això vam fer el consell de savis, que representa totes les famílies del barri.
—Més enllà de Sant Joan, quins són els grans problemes de Figueres, per ordre de prioritat?
—Tenim un ajuntament que no és pobre, tampoc no és ric, amb un pressupost per persona com Vic, Igualada o Girona. Tot i aquest pressupost, a Figueres hi ha molta pobresa per una mala gestió. No és normal que, tenint els mateixos diners que Girona, hi hagi tanta diferència. Un altre problema, que considerem prioritari, és l’exclusió social. Es fan diferències entre ciutadans de primera, de segona i de tercera. Això es veu a les escoles, n’hi ha que es van tornant guetos. Cal que s’inverteixi de manera que es cobreixin les necessitats bàsiques: en educació, cultura i serveis socials.
—Considereu que la seguretat és un problema?
—Es barreja la vigilància amb la seguretat, i són coses diferents. No podem admetre que ens vigilin en tot moment amb càmeres, violant la nostra intimitat. Necessitem carrers ben il·luminats perquè ningú no tingui por d’anar-hi, perquè les dones no tinguin por de ser-hi violades ni agredides. No crec que la seguretat s’arregli amb gossos policia i furgons, com fan ara. Demanem una seguretat que ens permeti de viure tranquils. Això s’aconsegueix amb una feina estable, un habitatge, llum, aigua, menjar i amb els nens en una escola sense diferències socials.
—Com a dirigent veïnal heu criticat sovint la manera com els batlles Marta Felip i Jordi Masquef es relacionen amb els barris. Què no us n’agrada?
—Governen només per a un grup, no per a tota la ciutat. Això es veu moltíssim perquè ja fa dotze anys que hi són. L’associació de veïns ha presentat diversos projectes a l’ajuntament que s’han aprovat en ple i després han quedat als calaixos. Només defensen allò en què creuen ells, però no han pensat mai en els barris, que és on realment es coneix la realitat.
—Quin record en teniu del seu antecessor, Santi Vila?
—Semblant. Va fer una ciutat aparador, per al turista que hi està quatre hores i desapareix. Nosaltres aprovem que hi hagi turisme, però principalment mirem per la gent que viu a la ciutat. Creiem que hi ha d’haver un bon comerç perquè la ciutat prosperi.
—El vostre eslògan és ‘Hem decidit guanyar’. Us hi veieu, fent de batlle?
—Nosaltres som un equip. Ser el primer de la llista em fa la cara visible, però governarem entre tots. Som un equip assembleari i tothom hi té veu, siguis el primer, el segon o el quinzè. De totes maneres, ja hem guanyat per l’aposta atrevida de Guanyem Figueres de tenir un cap de llista gitano.
—Què diferencia Guanyem Figueres de les altres forces d’esquerres?
—Nosaltres som una coalició. En canvi alguns altres, com Esquerra Republicana, són un partit ja fet.
—Esteu disposats a pactar amb el PSC per a arribar al govern?
—Hi ha coses que no puc respondre. Som un equip assembleari. Encara no n’hem parlat, ha vingut tot molt de pressa i com que som a la campanya no hem tingut temps.
Abans d’acabar, us proposem que respongueu aquest qüestionari:
—Quin és el vostre defecte principal?
—No aguanto les mentides.
—Quins dons naturals us agradaria de tenir?
—Voldria haver entrat abans en política per a demostrar a unes quantes persones que sempre defenso allò que és legal, transparent i positiu.
—Quantes hores dormiu cada dia?
—Depèn de com estigui la meva dona, que té fibromiàlgia. Si està molt activa dormo poc.
—Quin nom (de noi i de noia) preferiu?
—De noi Abraham i de noia Sara.
—Quin és el vostre artista preferit?
—En Peret.
—Quin és el vostre heroi de ficció preferit?
—Superman.
—Quin personatge històric valoreu més?
—El Che Guevara.
—Quin és el darrer llibre que heu llegit?
—A part del programa electoral, tinc un llibre que m’agrada molt: Despensa de pensamientos, d’Angeloso de Astúrias.
—Quin és el vostre lema?
—Viu i deixa viure.
—Quines feines heu fet abans de la política?
—He treballat en el món de la construcció, de la venda ambulant i de mediador social.
—L’escola on porteu els fills és pública o privada?
—Pública.
—En quina llengua parleu als pares? I als fills?
—En català, a tots.
—L’última vegada que heu fumat marihuana?
—No he fumat mai marihuana. Hi haurà gent que no ho cregui, però és així.
—Quina és la mentida més grossa que han publicat mai sobre vós en un mitjà de comunicació?
—Que no vaig voler donar la mà a Miquel Iceta pel fet de ser homosexual.
—El millor batlle de la ciutat fins avui?
—Si em presento en política és perquè m’he sentit molt decebut pels anteriors batlles.
—La cosa que ha fet més bé l’actual batlle?
—De positives n’hi ha molt poques.
—La que ha fet més malament?
—Masquef va poder governar perquè li van deixar el lloc a mig mandat, però no crec que tingui gaire futur en política.
—Quant cobrareu si sou batlle?
—Allò que és establert pel partit: 1.500 euros, aproximadament.
—I si sou regidor?
—Depenent de les assistències, entre 500 euros i 700 el mes, però una part se la queda el partit.
—A quina altra ciutat us agradaria de viure?
—Jo a Figueres. No he viscut mai enlloc més.
—Qui us ha fet políticament?
—M’inspira la diputada de la CUP Natàlia Sànchez. No tan sols com a política, també com a persona.
—Qui creieu que faria millor la vostra feina entre la resta de candidats?
—Potser Agnès Lladó, d’ERC.
—Qui creieu que la faria pitjor?
—Jordi Masquef.