13.03.2019 - 21:50
El periodista Jordi Sebastià (Burjassot, 1966) va ser el primer eurodiputat de la història de Compromís d’obtenir un escó a les eleccions europees del 2014. Ara ha tornat a guanyar les primàries de la seva formació contra la diputada al congrés espanyol Isaura Navarro i, per tant, tornarà a encapçalar la llista. És una candidatura que s’anomena Primavera Europea, de la qual també formen part Més per Mallorca, En Marea i altres grups polítics de l’estat espanyol. L’ex-batlle de Burjassot (2011-2014) vol repetir l’experiència. En aquesta entrevista parla dels interessos valencians a defensar a Europa, però d’una Europa com més va menys democràtica, i també de la decisió de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras de ser candidats a les eleccions europees del 26 de maig. Sebastià ha participat en nombrosos actes que s’han fet al Parlament Europeu per a denunciar la situació dels presos polítics i els refugiats.
—Són les segones primàries al Parlament Europeu que guanyeu.
—Aquesta vegada m’ha afavorit haver estat el primer eurodiputat de Compromís, i la gent ha reconegut la feina feta aquesta passada legislatura, tot i les dificultats que hi ha per fer arribar a la gent la feina que fem al Parlament Europeu. Per sort, aquest darrer any, amb el problema de la taronja, s’ha visibilitzat més la nostra feina.
—Què es pot fer per la taronja des del Parlament Europeu?
—D’entrada, demanar que es deixe de donar un tracte preferent a Sud-àfrica i que no se li permeten unes excepcions sanitàries que es demanen als productors europeus. Les taronges de Sud-àfrica han de tenir els mateixos controls sanitaris que les de la Unió Europea. I també demanem de retornar a la situació anterior al 2016, quan les taronges de Sud-àfrica només entraven lliurement a Europa els mesos que no hi havia producció al País Valencià i altres zones comunitàries. Des del Parlament Europeu es pot pressionar la Comissió i els governs dels estats membres, però en el nostre cas tant el PP com el PSOE tiren pilotes fora.
—Aquesta qüestió, doncs, continuarà essent un dels eixos de la nova legislatura.
—Sí, sens dubte. A més, aquesta legislatura s’ha d’aprovar la reforma de la Política Agrària Comunitària (PAC) i caldrà defensar l’agricultura mediterrània. Una altra prioritat ha de ser aconseguir que la Unió Europea s’implique més en la lluita contra la violència masclista. És complicat, perquè els grups majoritaris no ho volen. I també treballarem perquè el Comitè de les Regions, que actualment és un organisme consultiu de segona fila, puga passar a legislar sobre afers d’infrastructures, com ara el corredor mediterrani. També volem que la Unió Europea tinga un pressupost més elevat, pels volts del 3% del PIB, i que no depenga dels estats.
—Els estats no ho voldran. Com es fa, això?
—S’han d’introduir taxes noves, que no recauran sobre els ciutadans sinó sobre els estats, com ara una taxa sobre carburants i una altra sobre transaccions financeres.
—Tot indica que us trobareu una cambra amb més presència de l’extrema dreta. Com pot afectar, aquesta situació?
—Hi haurà un augment de l’extrema dreta molt important i molt preocupant. És repartida en diversos grups. Dins el PPE hi ha Viktor Orbán, el president d’Hongria; després, hi ha els Conservadors; i després, el grup on pertany Le Pen. Si els qui fins ara articulaven majories, que eren el PPE, els socialistes i els liberals, no són capaços de sumar els Verds i altres grups progressistes, l’extrema dreta pot arribar a blocar el funcionament del P.arlament Europeu. Els tres grans grups, probablement, no tindran majoria. I si no tenen més suports, poden perdre votacions, perquè l’extrema dreta pot afegir-se al vot negatiu dels Verds o altres grups d’esquerres només per blocar. Ens sentirem dir que fem pinça amb els feixistes, però el problema són els tres grups majoritaris, que són incapaços d’acceptar el pluralisme.
—Com veieu l’interès que ha despertat la candidatura de Carles Puigdemont i d’Oriol Junqueras al Parlament Europeu?
—Són diferents, però totes dues volen internacionalitzar el conflicte català. En el cas de Puigdemont, no entenc la polèmica sobre si podrà ser eurodiputat o no. A mi, el Parlament Europeu em va reconèixer com a eurodiputat abans de jurar davant la Junta Electoral espanyola. Primer, vaig rebre la carta del Parlament Europeu amb el reconeixement i, després, la carta de la Junta Electoral que em citava a Madrid per jurar la constitució. I si Puigdemont va en una missió parlamentària a Espanya, no el podran detenir, perquè té immunitat. És molt clar, tot i que poden canviar les normes de joc. Siga com siga, Puigdemont tornarà a posar en evidència la justícia espanyola i això està molt bé.
