23.05.2019 - 21:50
Jordi Sebastià (Burjassot, 1966) torna a encapçalar la coalició de Compromís a les eleccions europees. Ara fa cinc anys Primavera Europea, que és com es deia la candidatura, va aconseguir un eurodiputat i Sebastià es va repartir la legislatura amb el número dos, Florent Marcellesi (Equo). Ara, a la coalició, s’hi han afegit Més per Mallorca, Nova Canàries, Coalició per Melilla, Iniciativa del Poble Andalús, Esquerra Andalusista i Verds d’Europa. La coalició valencianista ha reforçat la seva marca i la candidatura es diu Compromís per Europa.
Així i tot, els resultats de les eleccions espanyoles preocupen Sebastià. Per contrarestar aquesta caiguda electoral vol vincular la candidatura europea amb les eleccions locals, on històricament Compromís ha estat més fort.
—Voleu tornar a ser eurodiputat de Compromís. Què hi aneu a fer al Parlament Europeu?
—Per una banda, a continuar treballant com a lobby valencià. Hem fet visibles a Europa alguns dels nostres problemes, com ara la crisi citrícola i les inversions del corredor mediterrani que l’estat espanyol ha desviat. També hem presentat moltíssimes peticions al Parlament Europeu de grups i associacions valencians. A més, amb el nostre grup europeu, els Verds, continuarem treballant perquè la Unió Europea seguesca un rumb feminista, social, que lluite contra el canvi climàtic i que es prenga seriosament la pobresa enquistada en el 23% que causa el neoliberalisme. Hem de lluitar per tornar a il·lusionar en el projecte europeu la part de la ciutadania que no se’l creu.
—Quina capacitat teniu de representar els vostres votants amb un partit que només té un eurodiputat de 750?
—En la votació de l’acord amb Sud-àfrica, que era molt perjudicial per als interessos valencians perquè permetia que entrassen les taronges sud-africanes, vaig aconseguir que tots els partits del grup parlamentari hi votassen en contra. En canvi, el representant del PP valencià [Esteban González Pons] va votar-hi en contra, però no va poder convèncer ni els eurodiputats del PP espanyol, que van votar-hi a favor. I l’eurodiputada del PSPV [Inmaculada Rodríguez-Piñero] també va votar-hi en contra, però no va convèncer els socialistes espanyols, que es van abstenir. Nosaltres no estem sols al Parlament Europeu: som en un grup que ens escolta i on tenim influència. Jo vaig aconseguir que diputats del PP portuguès hi votassen en contra. Si treballes, pots tenir molta influència.
—Què es pot fer per la taronja al Parlament Europeu?
—A curt termini, es revisarà l’acord amb Sud-àfrica i tenim un informe de la Universitat Politècnica de València pagat pel nostre grup europeu que diu clarament que la posició de la Comissió és falsa. Caldrà traure la taronja fora del tractat, com el plàtan, la poma i més productes. De cara al futur, tenim una estratègia totalment contrària a aquests tractats, que allarguen una situació neocolonial entre països menys desenvolupats i la Unió Europea. Envien matèries primeres i productes agrícoles, i nosaltres els enviem productes tecnificats. No milloren el benestar de la gent, només d’algunes multinacionals, i tenen un impacte brutal en el canvi climàtic.
—La crisi de la taronja fa que els votants es fixin més en la política europea?
—Sí. Comence totes les meues intervencions de campanya explicant això. La gent s’ha despertat d’una manera desagradable del somni que tot allò que passa a Europa no ens afecta. He fet desenes de conferències explicant com es prenen eixes decisions i explicant també que només que el Ministeri d’Agricultura espanyol hagués defensat una posició favorable als llauradors valencians s’hauria aconseguit.
—Com afectarà el Parlament Europeu que, com diuen les enquestes, el Partit Popular i el Partit Socialista no tinguin majoria absoluta pel creixement de l’extrema dreta?
—Nosaltres hi veiem un punt positiu, perquè tenim en compte les paraules de Timmermans, el candidat dels socialistes. L’altre dia va dir que si sortien els comptes amb l’Esquerra Unitària, els Verds i els liberals, els socialistes reconsiderarien l’aliança sempiterna amb els populars. Els Verds – Aliança Lliure Europea pot ser un grup molt influent que ens porte cap a unes polítiques més socials. És l’únic grup, amb l’extrema dreta, que totes les enquestes diuen que creix. També em preocupa molt l’extrema dreta amb la cobertura del PP europeu com Orbán o Berlusconi. El senyor Tajani, president del Parlament Europeu, va dir que Mussolini no havia estat roí del tot.
—Què us uneix a Més per Mallorca, la Chunta Aragonesista, Nova Canàries i En Marea?
—Hi ha una qüestió pragmàtica: molts d’aquests partits formem part de governs de progrés amb el partit socialista. Representem una visió d’Europa amb molta presència de regions –que és el nom que es fa servir a Europa, nosaltres preferim parlar de diversitat nacional europea– i clarament vinculada a polítiques d’esquerres i sostenibles. Durant la legislatura passada ja vam treballar amb aquestes forces i ara hem ampliat la candidatura.
—I com és que no aneu amb Esquerra Republicana, Bildu i el BNG, que també són del grup Aliança Lliure Europea – Verds i tenen una expectativa electoral més alta?
—Durant la legislatura hem tingut molt bona relació amb els companys d’Esquerra Republicana, però no hi ha hagut cap conversa oficial en la qual Ara Repúbliques ens haja ofert d’anar amb ells. Per una altra banda, la situació de Compromís, Més i la Chunta en la qüestió de Catalunya és problemàtica, perquè el sistema mediàtic aprofita qualsevol gest, per lògic que siga, per derivar-hi tot el focus d’atenció i silenciar el debat de la gestió que es fa als governs. La relació és bona, però no hem considerat mai d’anar en eixa coalició. Políticament no era viable.
—La pressió mediàtica ha de frenar la manera com encareu els desafiaments polítics?
—No, jo he visitat els presos polítics i he participat en el grup de debat Catalunya-Europa demanant diàleg i demanant un nou esforç polític per a resoldre l’anomenat conflicte català. A Europa hem fet molta pedagogia. Moltíssima gent no entén que hi haja gent en presó preventiva de fa pràcticament dos anys mentre que els senyors de la Manada estan lliures. Qui té problemes per a explicar-se allà és Espanya, no som nosaltres. Hem marcat la nostra posició amb fermesa, tot i que lògicament el sistema mediàtic espanyol ho desvirtua i ho aprofita per a demonitzar-nos. Nosaltres hem de mantenir una posició democràtica i exigir que es faça política.
—El 2014 vau tenir vots del Principat, d’on no hi havia candidats. Creieu que ara pot passar a la inversa, que hi hagi gent del País Valencià que voti la candidatura de Puigdemont?
—El 2014 també hi va haver vots valencians i balears per a la candidatura d’ERC. Sens dubte hi haurà transvasament de vots, però no crec que siga un efecte significatiu.
—Per què el 28 d’abril Compromís va perdre diputats tant a les Corts Valencianes com al congrés espanyol?
—A les Corts vam perdre vots, però crec que la contesa electoral es va passar amb un notable alt. En canvi, estem decebuts amb el resultat al congrés. Sóc autocrític, probablement el fet d’haver anat amb Podem a les anteriors eleccions va fer que alguns dels nostres votants no veiés malament de votar-los a ells perquè, en un marc de referència estatal, es va propagar la por a l’extrema dreta. A més, no podíem fer una campanya contra Podem perquè es necessitava el seu suport per a fer un govern alternatiu a la dreta. Tot i que ho hauríem pogut fer perquè n’hi ha motius, com la pèrdua de l’ajuntament d’Alacant per la seua irresponsabilitat.
—Us preocupa amb vista a les eleccions de diumenge?
—Ens preocupa, lògicament. Per això al País Valencià hi fem una campanya molt lligada a la campanya local. És a dir, si votes tal al municipi, vota també Jordi Sebastià perquè serà el lligam entre les polítiques locals i les europees. Esperem que la gent siga fidel al vot local del 2015. Si ho fes, tindríem dos eurodiputats. En principi, no hauria de ser complicat mantenir la representació i, fins i tot, ampliar-la. Crec que hem fet els deures.
—Si no sou eurodiputat tornareu al periodisme o voleu continuar a la política?
—No pensem en cap pla B, estem convençuts que continuarem al Parlament Europeu.
