11.06.2021 - 21:50
Jordi Gaseni (1971), batlle de l’Ametlla de Mar, va ser elegit fa pocs dies nou president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Gaseni és el primer batlle d’ERC que presideix l’entitat, que enguany farà deu anys. Agafa el relleu a Josep Maria Cervera en un moment complicat per a l’AMI, que ha perdut pes polític aquests darrers anys i que es veu immersa en la repressió judicial contra els batlles pel Primer d’Octubre i en un procés judicial al Tribunal Suprem espanyol, per l’adhesió dels municipis a l’entitat, que ha causat temor a l’hora de pagar algunes quotes. Gaseni, que ha format part de la direcció de l’entitat aquests darrers anys, es proposa de superar aquesta situació i de rellançar l’AMI. Sense els batlles, assegura, el procés d’independència és més feble.
—Comenceu l’etapa a la presidència de l’AMI enmig de la deliberació del Tribunal Suprem espanyol sobre la legalitat de les adhesions dels municipis.
—Fa temps que sóc a l’executiva i que hi treballem. Ho encarem amb la mateixa força que sempre. Convençudíssims que no tenim res a amagar. L’AMI és una associació totalment legal i no fem res dolent, donem servei als municipis del país. Volem superar aquesta situació, que cap alcalde tingui cap problema en aquest sentit.
—Què es qüestiona de l’adhesió dels municipis a l’AMI?
—L’estat espanyol sap que els municipis som una peça important. Com més por facin agafar als ajuntaments i les alcaldies, millor per a ells. Hem de lluitar. Si no ens collen per una cosa, és per una altra. Que si pancartes, que si banderes, mocions… o les quotes. Aquesta setmana teníem un procés amb l’alcalde de Sarrià de Ter per una pancarta, i dijous teníem l’alcaldessa de Cubelles als jutjats de Vilanova per les quotes. Fa poc també van jutjar Paco Gas [alcalde de Roquetes]. Intenten apartar-nos i hem d’estar tots units fins al final, perquè ens vegin forts i fer difícil que vagin contra les alcaldies. No volem que hi hagi cap inhabilitació.
—La repressió ha espantat els ajuntaments a l’hora de pagar les quotes a l’AMI?
—Sí. Hi ha ajuntaments que tenen problemes. Els arriben informes dels secretaris o la intervenció en què els recomanen que, mentre hi hagi aquests processos judicials, no les paguin. Però la gran majoria actuem com si res. A l’AMI volem fer una reflexió amb els ajuntaments que tenen dificultats i mirar com fer-ho, perquè volen fer aquests pagaments. Creuen en l’AMI, si no, no hi serien.
—Hi ha hagut un intent de l’estat espanyol de liquidar l’AMI?
—És constant. En cada procediment que hi ha, es veu que hi ha una voluntat sobretot de fer por, desballestar l’AMI i trencar-la. Hem de ser hàbils i forts alhora. Els alcaldes, com una peça clau dins l’estratègia que pugui sortir. Vam ajudar el govern, el parlament, els partits i les entitats. A hores d’ara, hem de saber que tothom pot tenir una visió diferent, una manera diferent d’arribar a l’objectiu. Hem d’intentar-ho assumir. Abans de trinxar un dels nostres companys o socis de lluita, hem de tenir-ho en compte. Hem de tornar a seure per unificar criteris i avançar. És un moment complicat, amb gent a la presó i a l’exili i milers de represaliats més enllà dels càrrecs polítics. Hem de ser molt conscients d’això i saber que aquell qui tenim davant vol estabilitzar la situació per sortir-se amb la seva. Amb els anys que fa que lluitem, hem de tenir-ho coll avall i saber actuar per estar més units.
—Fa la sensació que l’AMI ha perdut pes polític aquests darrers anys. Abans de l’1-O, anava de bracet amb l’ANC i Òmnium. Ha de recuperar aquest rol?
—Sí, va ser una de les qüestions que es van tractar a l’assemblea. Hem de reconèixer que els municipis són una peça clau. El que ha passat després de l’1-O no ha estat debades. Tothom ha patit les conseqüències de la repressió de l’estat. L’AMI també s’ha trobat enmig d’aquestes complicacions i això ha dificultat que no fóssim on havíem de ser. Al govern i a les entitats també hi ha hagut una sacsejada. La repressió és molt gran. Cadascú ha d’ajudar des d’on sigui amb les fortaleses que tenim, i una de les més grans de l’AMI és que alcaldes de diferents ideologies estiguem units. Ho hem de conservar i intentar exportar. Hem de trobar la solució entre les entitats, els partits polítics, el parlament… Representem vuit-cents ens locals i arribem a gent que moltes vegades no sap si és independentista o no, però sí que sap que hi ha una gent al capdavant dels ajuntaments que té una ideologia i un projecte que els agrada. Cada vegada que hi ha eleccions, hi ha més municipis independentistes. Tenim més alcaldes independentistes que mai, hem d’aprofitar-ho per posar tota la força del món local al servei de la causa per a assolir la república catalana.
—Aquesta unitat i fortalesa interna, tot i les ideologies, no es reflecteix en els partits independentistes, el govern i el parlament. Hi ha hagut desavinences molt fortes aquests darrers tres anys.
—Les hem viscudes amb dificultats, però el més important són els objectius. Com a AMI intentarem treballar les sobiranies locals des dels municipis. Això ha de ser correspost pels partits, el parlament i el govern, amb l’acompanyament de la resta d’entitats. Hem de ser comprensius amb les diferents maneres de veure les coses i arribar a consensos. Si avancem, serà més ràpid. Si no, ens entretenim a trinxar-nos els uns als altres. Hem de tenir més cura, si no, fem un favor als qui no ens volen bé. Tenim clar qui són, i encara ens collen de valent. Hem de defensar-nos.
—Heu substituït Josep Maria Cervera i sou el primer batlle d’ERC que presideix l’AMI en aquests deu anys.
—El govern de l’AMI surt de l’assemblea dels municipis. Som variats en ideologia i intentem que es representi al màxim el territori del nostre país. En aquesta primera part del mandat municipal hi havia més alcaldies de Junts, però ara amb els pactes que va haver-hi en l’àmbit municipal n’hi ha més d’ERC. Vam creure que era oportú que ens repartíssim la presidència, dos anys i dos anys.
—Qui us proposa per a ser el relleu?
—Vaig ser vice-president amb Lloveras i ho he estat amb Cervera, també he estat a l’executiva de Puigdemont. És fruit de la feina d’aquests anys i de reconèixer la importància de l’entitat i dels projectes que hem fet. Estic agraït que s’hagi arribat a formar aquesta nova executiva, molt compensada i ben repartida amb persones d’ERC, de Junts, de la CUP i independents.
—Vila d’Abadal, Puigdemont i Cervera eren tres batlles del nord del Principat, i Lloveras de la costa central. Sou el primer batlle de les Terres de l’Ebre.
—Estem molt identificats amb tota la feina feta fins ara. Sóc l’alcalde de l’Ametlla de Mar i és veritat que a l’Ebre sempre reclamem que hi hagi un equilibri. Però la qüestió important són els matisos, formem part d’un país amb parles diferents i de colors diferents. Això ens enriqueix molt. Per a la gent de les Terres de l’Ebre, també és un orgull que siguem en aquestes entitats de representativitat nacional. Penso que és una molt bona notícia, no per mi, sinó per fer una mica de justícia i equilibrar els espais del país.
—El 8 de setembre l’AMI farà deu anys.
—Per a la celebració hem fet una proposta, que és ser al costat dels alcaldes. Volem fer un recull de tota la feina feta. Hi han participat la gran majoria dels municipis del nostre país. També serà un bon moment per a fer territori, retrobar-nos i escoltar els alcaldes. Quan havíem d’arribar a l’1-O, era un moment complicat, però tothom sabia i tenia clar cap a on anàvem. Això ens feia molt forts. Hem de ser crítics amb el que fem i parlar de tot. Ara hem d’anar amb compte perquè tenim repressió com mai, l’estat està a sobre nostre. Hi ha hagut més de sis-cents processos contra alcaldies i ajuntaments. Hem de refer-nos i tornar a ser forts. A l’AMI tenim molta cura de la unitat i d’actuar com un sol bloc, és un objectiu important.
—No podem acabar sense parlar de l’efecte de la pandèmia en els municipis. Com ho heu viscut, atesa la proximitat amb la gent?
—Ara, amb la vacunació, hi ha un cert optimisme. Fa uns mesos somiàvem amb aquesta situació. La gent s’ho ha passat molt malament. Hi ha una ressaca de la mala mar que hi ha hagut. En una situació de normalitat, sense pandèmia, els ajuntaments rebem cada setmana persones amb dificultats. Imagineu-vos ara, amb la pandèmia… Hi ha una feina importantíssima a fer amb la gent. Molta gent també ha estat molt solidària i s’ha bolcat per ajudar els altres. Han passat coses gravíssimes, s’han perdut molts éssers estimats i ha estat una crisi sanitària molt greu. Ara a poc a poc hem de recuperar-nos. Serà un dany pressupostari, perquè s’han fet esforços molt grans per a donar els serveis que la gent mereix. Trigarem un temps a recuperar-nos-en. Hem d’anar de la mà de la Generalitat, que coneix la situació dels municipis, i que ho tinguin en compte.
—El govern espanyol fins i tot us volia prendre els romanents.
—Vam col·laborar en les accions que van fer-se en contra d’això. Hem d’estar sempre alerta i ajudar els municipis. Tenim un projecte de país i volem que se’ns respecti. El que volem fer i el que proposem és tornar a anar de la mà dels altres actors principals d’aquest procés, és la clau de l’èxit.
