04.08.2020 - 21:50
El professor Joaquín Urías, ex-lletrat del Tribunal Constitucional espanyol, considera que la sortida de Juan Carlos I de l’estat espanyol fa molt de mal a la monarquia, i no n’entén el motiu. Sospita que, amb aquest moviment, el Tribunal Suprem espanyol podria arxivar la investigació contra Juan Carlos I, i critica que la Moncloa no li retiri el títol de rei emèrit. Urías també adverteix que, per decidir entre una monarquia i una república espanyola, cal sotmetre a referèndum una constitució nova, i no pas una reforma de l’actual.
—Us ha sorprès que Juan Carlos I se n’hagi anat de l’estat espanyol?
—Feia un temps que se’n parlava, però no pensava que seria immediat. Han estat preparant el terreny, parlant de la República Dominicana, d’una possible escapada o sortida de la Zarzuela…
—Ha fugit de la justícia?
—Fugir no fuig, perquè la justícia continua funcionant, tant si ell és a Espanya com si és fora. És impossible que fugi de la justícia, de la mateixa manera que el president Puigdemont tampoc no va poder fugir de la justícia. Una altra cosa és que pot ser que hi hagi una operació perquè, amb la seva sortida d’Espanya, s’interrompin les investigacions.
—Creieu que ara la fiscalia del Tribunal Suprem espanyol arxivarà el cas, que no s’actuarà?
—És clar. Legalment no hauria de ser així, però tinc la impressió que és això que es va cuinant. Si la fugida d’Espanya és per a treure responsabilitat i pressió sobre la institució de la monarquia, el següent pas lògic seria que s’interrompessin les actuacions o s’arxivessin amb l’argument que no s’han detectat responsabilitats. Si al final hi ha una investigació i obliguen el rei a tornar, o l’extradeixen, el dany serà pitjor. Només puc imaginar-me que a partir d’ara s’interrompi tot.
—Paral·lelament, però, hi ha la investigació oberta de la fiscalia de Suïssa.
—Sí, el problema menys controlable per a la casa reial no és la investigació del Suprem, sinó la de Suïssa. Si allà no s’hagués començat a investigar, possiblement tampoc s’hauria fet res a Espanya. Tinc la impressió que la justícia espanyola ha anat a remolc de la suïssa. El problema per a la casa reial no ve tant per una investigació del Suprem a Espanya, sinó per una possible imputació de Juan Carlos a Suïssa. Una altra cosa és que, si el citen a declarar a Suïssa, el rei tingui una situació millor a la República Dominicana que a Espanya. Pot ser que Suïssa hagi estat un dels elements per a inclinar-se a anar-se’n allà.
—Veieu possible una extradició?
—Jurídicament és possible, però a Espanya seria una bogeria. Si un jutge espanyol cridés Juan Carlos, ell vindria per pròpia voluntat. Si Juan Carlos no torna a Espanya quan el citi el Suprem, és el final de la institució monàrquica. No tindria solució, s’acabaria la monarquia. Si el crida un jutge espanyol, no té cap més remei que venir. En canvi, si el reclama un jutge suís, és possible que digui que no hi va i s’origini un conflicte.
—El fet d’anar-se’n és una assumpció de culpabilitat?
—L’opinió pública ho ha interpretat així. Qui hagi pres la decisió de sortir d’Espanya suposo que haurà tingut en consideració que es llegiria com una assumpció de culpa. Decidir d’anar-se’n és acceptar que és culpable. Francament, la decisió de marxar no l’entenc, ni en termes polítics ni constitucionals. Tothom assumeix, fins i tot la dreta i els monàrquics, que se’n va perquè ha fet alguna cosa. A curt termini, no hi veig cap benefici. El dany de reputació per a una institució com la monarquia és molt fort. Si s’ha assumit que havia de marxar, d’acord amb això, és per alguna cosa.
—Una de les crítiques és que a la carta enviada a Felipe VI, Juan Carlos hi tracta la seva sortida i els fets pels quals l’investiguen com una qüestió privada.
—La carta la deu haver redactada algú de la casa reial i és un despropòsit. S’ha buscat l’expressió ‘la vida privada del rei’. Per començar, el rei no té vida privada. El rei simbolitza l’estat i està en exercici les vint-i-quatre hores del dia. Tota la vida del rei és pública. Quan és un rei emèrit, es manté el nom i el càrrec i es manté la vida pública les vint-i-quatre hores del dia. En segon lloc, la vida privada va relacionada amb la intimitat, i no se’n va pas per això. No se’n va per tenir una amant, o trenta, o per allitar-se amb qui vulgui. Quan es parla de la vida privada, es refereixen a suposats delictes. L’expressió ‘vida privada’ és impossible constitucionalment, i és un engany perquè aquí la qüestió és que ha pogut cometre un delicte. I se’n va per això, no pas per haver-se’n anat al llit amb ningú. És un disbarat.
—Per què creieu que l’han deixat marxar? La monarquia considera que això beneficia Felipe VI?
—No ho entenc, francament, en termes de perjudici i benefici. A curt termini, això fa més mal que bé a la monarquia. El rei emèrit en forma part. Una altra cosa hauria estat que primer hagués abandonat el títol de rei emèrit, i quan hagués estat un ciutadà normal, se n’hagués anat. Però que una persona que manté el títol de rei se’n vagi, no hi veig cap benefici, tret que a la casa reial pensin que els pròxims mesos passaran coses que faran encara més mal que no el fet que se’n vagi. És a dir, que sigui encausat. A banda d’això, no entenc el benefici que en treu la institució, per molt que ho diguin l’ABC o els monàrquics.
—Li poden retirar el títol de rei emèrit?
—El govern espanyol podria haver començat a tramitar la retirada del títol de rei emèrit. No ho ha fet i no entenc per què. Juan Carlos ja té una edat i, en certa manera, avantposa els seus interessos personals als de la monarquia. El fet que el rei antic mantingui el títol de rei ha estat un error fonamental en tot això.
—Sembla que la Moncloa, concretament el PSOE, ha negociat la seva sortida amb la casa reial.
—No ho sabem del cert, però ha sortit publicat. Qui hagi negociat això s’ha equivocat. La primera cosa que hauria d’haver exigit el govern espanyol en una negociació és que perdés el títol de rei emèrit i tallés qualsevol vinculació amb la casa reial. Els seus actes afecten la casa reial, no té sentit que no li treguin el títol.
—Unides Podem ha criticat obertament que el PSOE hagi negociat la sortida de Juan Carlos. Creieu que el govern espanyol perilla?
—Si hi ha una discrepància important entre Unides Podem i el PSOE és la referent a la constitució del 78. Tenen moltes coses en comú, però tenen plantejaments diametralment diferents respecte del règim del 78. Mentre que el PSOE vol mantenir la constitució tal com és, Podem sempre ha defensat un nou procés constituent per a canviar el règim i el sistema. En la qüestió de la monarquia xoquen, perquè el rei simbolitza la constitució de 1978. Si treus el rei, tota la constitució s’enfonsa. En aquesta qüestió hi haurà discrepàncies greus i de fons al govern espanyol, i veurem si el govern és capaç d’aguantar la tensió.
—La monarquia espanyola resistirà a llarg termini?
—Hi ha un cúmul d’escàndols que van creant una opinió pública cada vegada menys favorable a la monarquia. És una institució que té alguna cosa de màgica i de feudal, una persona que simbolitza l’estat. Però perquè la màgia funcioni, ha de ser fora de tota discussió. Això no és així i cada vegada hi ha més persones en contra de la monarquia, i els escàndols porten molta gent a plantejar-se per què necessitem la monarquia. A mitjà termini això pot comportar la desaparició de la institució.
—El republicanisme espanyol torna a demanar un referèndum sobre monarquia o república. És viable, abans d’una reforma constitucional?
—No. Un referèndum sobre la monarquia no és possible a Espanya. El referèndum ha de ser sobre una nova constitució. Treure el rei és trencar amb el règim franquista i obrir un nou model constitucional. No és possible fer un referèndum o una reforma que tregui el rei de la constitució. Si traiem el rei, hem de canviar el sistema complet, perquè és el símbol de la continuïtat amb el règim franquista. Per tant, o es fa una constitució nova que canviï el model d’estat o es manté la constitució actual amb el rei, no hi ha vies intermèdies.
—I una consulta no vinculant, per veure quina majoria hi ha per a fer una constitució nova, té encaix legal?
—Depèn de la interpretació de la constitució i del Tribunal Constitucional. L’any 2015, a propòsit del procés de Catalunya, va dir que no era possible un referèndum ni una consulta sobre una cosa ja resolta a la constitució. Un sector podria interpretar que no hi ha encaix legal per a una consulta sobre la monarquia o la república. És un debat teòric, perquè el simple fet d’organitzar un referèndum ja implicaria posar fi al sistema actual.
