Joaquín Urías: “Qui digui que el cas Koldo és ‘lawfare’ contra el PSOE s’equivoca”

El govern de Pedro Sánchez és envoltat d’una constel·lació de casos judicials que impliquen l’ex-ministre José Luis Ábalos; el fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz; i fins i tot la parella de Sánchez, Begoña Gómez. Per esclarir la situació parlem amb el professor i ex-lletrat del TC Joaquín Urías (Sevilla, 1968), que no veu factible que les investigacions facin descarrilar l’executiu. “Crec que no es pot ni comprar la situació actual amb la d’alguns governs del PP que, efectivament, sí que van ser governs intrínsecament corruptes”, diu.

Amb Urías també parlem de més qüestions d’actualitat, com ara la querella contra l’ex-rei espanyol Juan Carlos de Borbó, de què és un signant, i la mala gestió de l’emergència de la gota freda. En aquest segon afer, no es mostra partidari de cercar una sortida judicial perquè el govern de Carlos Mazón reti comptes. “No sóc partidari de judicialitzar aquesta mena de catàstrofes. Aquest desig de castigar penalment i de cercar sempre un culpable… És una mena de venjança social, que no crec que sigui la manera de resoldre les males gestions”, diu.

—El govern de Pedro Sánchez té uns quants focs judicials encesos. Segurament, el cas Koldo és el més important. Què en penseu?
—El cas Koldo té dos vessants, el judicial i el mediàtic. El judicial crec que en general es porta bastant bé. Evidentment, el cas Koldo és un cas de corrupció, no és lawfare. Qui digui que és lawfare contra el PSOE s’equivoca. El cas Koldo és un cas de corrupció, com n’hi ha hagut en més partits polítics, i s’ha d’investigar fins a les últimes conseqüències. Ara, mediàticament, el cas Koldo es fa servir per fer mal al govern. I en aquest ús mediàtic sí que hi ha hagut algun moviment judicial que tan sols s’explica amb aquesta finalitat.

—Què en penseu, de les declaracions del comissionista Víctor de Aldama?
—El senyor Aldama estava en presó provisional i se li va oferir un avantatge, la llibertat provisional en canvi de fer declaracions incriminatòries contra el govern sense cap mena de prova. Cal recordar que no era a presó pel cas Koldo, sinó pel frau en el cas dels hidrocarburs. No té cap mena d’explicació judicial això que passat.

—Llavors…
—L’única explicació és la mediàtica. Forma part del vessant mediàtic. Diguem que el jutge que ha permès que Aldama faci aquestes declaracions i rebi el premi de la llibertat provisional… Aquest jutge actua de cara als mitjans de comunicació i ha volgut propiciar els titulars perquè sembli que el president del govern i uns quants ministres poden estar implicats en el cas. Aquest jutge sí que crec que col·labora amb la trama mediàtica. Això que ha dit Aldama, com a acusat amb interessos, són disbarats.

—Ábalos era membre del govern de Sánchez i sembla que hi ha un bon grapat d’indicis que l’incriminen. Hi haurà repercussions?
—A mesura que es vagin aconseguint proves més evidents. La inculpació s’ha de basar en proves substantives. Si això passa, evidentment el govern haurà d’assumir alguna mena de responsabilitat. Almenys hi ha una negligència per no haver vigilat els contractes que es feien durant la pandèmia, que van fomentar arreu l’enriquiment de gent sense escrúpols. Si alguna cosa uneix el PP i el PSOE, és que tots han tingut personatges obscurs, com ara la parella d’Ayuso, Koldo i Aldama, que s’han beneficiat de negocis. I hi són implicats tant un partit com un altre. Crec que això haurà de tenir alguna responsabilitat política. Si més no, hi ha una responsabilitat per no haver vigilat els qui tenien més a prop.

—El PSOE considera que és un cas de lawfare?
—El PSOE ha d’assumir la seva responsabilitat. El PSOE pot dir que la declaració d’Aldama és un tripijoc polític en contra seva. I hi estic d’acord, però això que surt a la llum sobre els contractes en plena pandèmia… Amb pocavergonyes traient-ne beneficis milionaris… És evident que algú haurà de respondre per tot plegat. Insisteixo, va passar en l’àmbit estatal i autonòmic, però s’hauran de retre comptes i si més no explicar com és que no es va vigilar.

—Una altra causa important és la que implica el fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz.
—Aquest és un cas en què hi havia base jurídica. Ara, el context demostra que és un despropòsit i que és una persecució política. Hi ha una base jurídica. Sembla que s’ha produït una filtració d’unes dades privades i és delictiu que un funcionari publiqui dades que coneix arran de la seva feina. Llavors, això s’ha d’investigar. Dit això, ho veus amb el context i perd tot el sentit. És completament desproporcionat.

—Ho podeu desenvolupar?
—A Espanya hi ha filtracions diàriament. És a dir, és un delicte que es comet constantment i que solament es persegueix de manera selectiva. Quan interessa. S’han perseguit filtracions perquè perjudiquen el PP, però les que es produeixen diàriament al Tribunal Suprem ni tan sols s’investiguen. Això és un disbarat. Els jutges no poden decidir quan persegueixen un delicte o no. La llei és igual per a tots, no la podem fer servir per atacar enemics i defensar amics. El Suprem ha d’explicar per què tan sols l’interessa investigar certes filtracions.

—El jutge va ordenar d’escorcollar el despatx de García Ortiz i requisar-ne totes les comunicacions.
—És un procediment totalment desproporcionat. Ningú entén que un jutge entri a la fiscalia general de l’estat i intervingui tots els documents i totes les comunicacions dels últims sis mesos. Tot plegat per a investigar un delicte menor, com és la revelació de secrets, amb una pena relativament lleu. No és proporcional. A més, no se sap qui tindrà accés a tota la informació que hi havia a la fiscalia general de l’estat. El jutge deia que confiava absolutament en la professionalitat de la Guàrdia Civil, però deu minuts després la Guàrdia Civil o algú ja havia filtrat part del material confiscat.

—…
—A Espanya no tenim cap garantia de què passarà amb tota la informació confiscada a la fiscalia general. És extremadament sensible i no tenim cap garantia que no es faci servir de manera retorçada i completament interessada. Cap garantia.

—El magistrat Martín Pallín deia fa uns quants dies a VilaWeb que el Suprem podia haver posat en perill “la seguretat nacional”.
—És una mesura desproporcionada. No hi ha cap argument per prendre-la. Dit això, és una mesura perillosa, no per la seguretat de l’estat, sinó per la investigació dels delictes. I d’aquesta mena de decisions em dol que després, quan hi ha filtracions o quan hi ha un dany a l’estat, no respon ningú. El nostre sistema fa que els jutges d’instrucció –i els jutges en general– no responguin mai de les conseqüències dels seus actes. Es pot causar un dany greu a l’estat, però per començar ja es causen danys a una persona. S’han publicat els missatges de WhatsApp del fiscal general de l’estat, que és una cosa terrible i va en contra del secret de les comunicacions, que garanteix la constitució. Això és una esquerda terrible de l’estat de dret.

—Als tribunals, també hi ha una causa contra la parella del president espanyol, Begoña Gómez.
—Aquest és un cas clarament d’investigació prospectiva. Un jutge ha començat a investigar arran d’uns titulars de premsa, que eren totalment fantasiosos i que no aporten cap dada, i ha començat a investigar. El jutge va començar a investigar per uns delictes i ara ja anem pel quart o cinquè de diferent. Ho va adaptant segons que li convé. Sembla que està obsessionat a trobar alguna cosa, sigui com sigui. I això és prohibit. El jutge primer ha de tenir indicis i després investigar. I en aquest cas, fa la contrària. És molt fàcil de pensar que el cas de Begoña Gómez és un cas polític amb la intenció de fer mal al president.

—Alberto Núñez Feijóo i el PP proven de fer servir aquesta constel·lació de causes, especialment el cas Koldo, per promoure una moció de censura.
—Com que la dreta no ha pogut guanyar les eleccions ara proven d’aconseguir-ho d’unes altres maneres. Primer van atacar amb la qüestió de l’amnistia, que no ha servit de res, i ara volen traslladar a l’opinió pública la imatge que hi ha corrupció generalitzada i som davant un govern corrupte El PP prova de cercar una equivalència amb la condemna per la Gürtel, però no hi té res a veure. Allò era una condemna i ara amb prou feines hi ha diligències. Cercar equivalències entre el govern actual i el d’Aznar, amb la majoria dels ministres condemnats per afers econòmics, no té cap mena de sentit.

—No us sembla que el govern de Sánchez pugui descarrilar?
—Amb el que hi ha damunt la taula, no. Crec que els jutges proven de trobar com sigui alguna cosa contra el president del govern. Però, ara per ara, no han trobat res, no en són capaços i dubto molt que hi hagi res que valgui la pena. Crec que no es pot ni comprar la situació actual amb la d’alguns governs del PP que, efectivament, sí que van ser governs intrínsecament corruptes.

—També us volia demanar per la gota freda. Us sembla que la mala gestió de l’emergència pot tenir alguna mena de responsabilitat penal?
—A Espanya, últimament, tenim la tendència a judicialitzar-ho tot, la tendència que sigui un jutge sempre el que ho decideixi tot. Sincerament, amb la gota freda hi ha pogut haver una mala gestió per part de l’administració autonòmica. No després de la gota freda, no en l’atenció de les víctimes, sinó en la fase prèvia, la de prevenció. I crec que això s’ha de solucionar, en un estat democràtic, amb responsabilitats polítiques. Portar-ho als tribunals? Segurament, acabarà judicialitzat, perquè a Espanya un bàndol i un altre sembla que tenen la idea que l’única manera que un polític reti comptes és portant-lo als tribunals. I amb això molts jutges estan molt contents perquè fan d’àrbitres de la política. Però en un estat democràtic normal, crec que qüestions com la gota freda impliquen una responsabilitat essencialment política i no pas penal.

—Ja hi ha querelles.
—Hi ha hagut mala gestió? Sí. Es podria haver fet millor? Segurament. No s’han complert les expectatives socials? Cap mena de dubte. Ara, provar de trobar un delicte en tot el que passa i que sempre el culpable siguin les autoritats crec que és un excés. No sóc partidari de judicialitzar aquesta mena de catàstrofes. Aquest desig de castigar penalment i de cercar sempre un culpable… És una mena de venjança social, que no crec que sigui la manera de resoldre les males gestions.

—Potser la gent mira els jutjats perquè el president Mazón, després de dir tota mena de mentides, no sembla que vulgui retre comptes de cap manera.
—Certament, és difícil d’aconseguir la responsabilitat política i entenc que la frustració porti a dir això que el fotin a la presó. Però em semblen dos àmbits diferents. Crec que hi ha hagut una mala gestió i cal trobar la manera que es retin comptes. I, en última instància, els ciutadans són els encarregats d’exigir-la en les pròximes eleccions. Si la mateixa ciutadania, a les eleccions, no castiga aquest govern, doncs serà que socialment no hi ha aquesta exigència.

—Finalment, us volia demanar per la querella contra Juan Carlos de Borbó que heu signat amb més juristes. Per què la presenteu ara?
—La idea de la querella és substituir amb la iniciativa de la societat civil allò que havia d’haver fet la fiscalia. Amb la querella volem que un jutge es pronunciï per primera volta sobre els delictes fiscals que ha comès el rei Juan Carlos. Dic comès perquè ell mateix els ha reconeguts amb les regularitzacions que va fer. La fiscalia ha rebuscat molt i sempre ha trobat arguments per a no portar el cas ni tan sols a judici. I com que no l’hi porten, ens movem nosaltres, tenint en compte que el primer dels delictes [de l’exercici fiscal del 2014] és a punt de prescriure.

—Què en penseu, de les acrobàcies argumentals de la fiscalia per a arxivar el cas ara fa més de dos anys?
—No se m’acudeix cap raó vàlida més enllà que l’acusat és el rei Juan Carlos. No haurien tractat mai així un ciutadà normal. La jurisprudència del Suprem és molt clara i diu que si t’avisen que t’investiguen, la regularització no és espontània i, per tant, no et poden aplicar l’amnistia fiscal. Al rei Juan Carlos el van avisar dues vegades abans no regularitzés més de cinc milions d’euros.

—La fiscalia esgrimia que Juan Carlos no va ser informat amb prou detall, de manera que les regularitzacions van ser voluntàries i sense avís previ.
—La jurisprudència del Suprem diu que no importa el grau de detall. Una vegada saps que t’investiguen, ja n’hi ha prou per a no quedar impune. En el cas de Juan Carlos, el van informar amb molt de detall. De fet, l’opinió pública i els mitjans de comunicació van tenir coneixement de sobres del contingut de les diligències. Juan Carlos va tenir accés a tanta informació que va regularitzar la quantitat exacta per la qual era investigat. Quina casualitat, no? Això que va fer la fiscalia no té cap sentit jurídic, en tot cas, té un sentit polític.

—L’arxivament de les diligències, el va signar el cap d’anticorrupció, Alejandro Luzón. Què en penseu?
—La fiscalia és una institució que funciona jeràrquicament i té sentit que sigui així. Però no tinc informació de qui va prendre la decisió. Però, com he dit abans, és evident que si no es digués Juan Carlos de Borbó, no tinc cap dubte que l’afer hauria acabat en un judici al Suprem.

—Què n’espereu, de la querella?
—Sincerament, no crec ni que arribi a judici perquè segurament el Suprem ho arxivarà. La llei és amb nosaltres, però el pes que tenen el rei Juan Carlos i la monarquia en l’aparell de l’estat és incommensurable.

—I si anés a judici?
—Si passés, la pena de presó no seria tan greu, tenint en compte els atenuants dels pagaments, però també la seva edat i afeccions. Seria molt difícil que entrés a la presó. De totes maneres, la conseqüència principal hauria de ser que la pròxima vegada que el rei Juan Carlos vingués a Espanya, la policia l’hauria d’esperar per portar-lo al Suprem. Això és el primer que hauria de passar i seria un avanç de cara a la igualtat davant la llei. L’objectiu de la querella no és que ingressi a la presó, sinó que pagui i, sobretot, que un jutge formalment declari que el cap de l’estat va delinquir. Fins que no passi, serà una anomalia democràtica.