Joan Sala: ‘No podem fer ni un pas enrere en la defensa de la llibertat d’expressió’

Joan Sala, director de l’editorial Comanegra, vice-president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i, fins fa pocs dies, president de la Setmana del Llibre en Català, és un autèntic lluitador. Des de la seva petita editorial intenta eixamplar la base lectora del país i posar a l’abast dels lectors llibres que no els deixin indiferents. S’atreveix a publicar les tragèdies de Sòfocles, per exemple, a recuperar la tetralogia La terra prohibida de Manuel de Pedrolo i a fer l’imprescindible Judici a la democràcia. Diuen que la seva és l’editorial dels llibres bonics. Ara s’enfronta a un cas singular: el sindicat de policies Jupol ha interposat una querella contra Comanegra per la publicació del còmic On és l’Estel·la?, dibuixat pel mallorquí Toni Galmés. El llibre explica en clau satírica el procés català, però els denunciants consideren que denigra el cos de la policia espanyola i el de la Guàrdia Civil i demanen que es retirin del mercat tots els exemplars. Ahir s’havia de fer un acte de conciliació entre les parts –el darrer intent d’acord, aquest ja en seu judicial, per a mirar d’evitar el plet– al jutjat 15 de Palma, però quinze minuts abans es va suspendre. Parlem de tota la situació amb l’editor, que aquests dies acaba de treure al carrer un segon volum de l’Estel·la, en què el personatge es mou per les nostres festes i tradicions.

―Per què s’ha suspès aquest acte de conciliació?
―No ho sé, exactament. Nosaltres érem al jutjat a les deu del matí amb tot d’entitats de les Illes que ens donaven suport i el meu advocat, Josep de Luis, del col·lectiu Drets, ha rebut una trucada del procurador dient que se suspenia l’acte. Ens ho podrien haver notificat abans i ja no hauríem vingut, oi? Però es veu que una part, que no érem nosaltres, demanava que se suspengués. Haurem de veure què diu la interlocutòria, però no crec que sigui perquè hagin retirat la denúncia, sinó per una qüestió tècnica. Sí que és clar que la propera vegada hi enviaré un procurador, tot i que jo he pujat al jutjat perquè quedés constància que m’hi havia personat.

―Se sap quan es fixarà una nova data per a aquest acte de conciliació?
—No. Això sol trigar força, segurament alguns mesos. Ara, si ens ho haguessin comunicat ahir [per despús-ahir], que aquest el suspendrien, jo ja no hauria vingut i no hauríem perdut tot un dia.

―Anem una mica als orígens. Com comença l’aventura de l’Estel·la? De qui és la idea del llibre?
―La idea original és de Comanegra i l’autoria intel·lectual és nostra. Vam pensar les idees per a desenvolupar el llibre i contactar amb en Toni Galmés, que és l’il·lustrador. Ell fa les il·lustracions i fa una feina excel·lent, i com que a més a més té una gran creativitat, enriqueix l’àlbum i la proposta que li havíem fet nosaltres, però la idea és nostra en tot moment.

―Vàreu publicar On és l’Estel·la l‘octubre de l’any passat, però la denúncia no va arribar fins al juliol. Per què tan tard?
―Arriba al juliol amb la segona edició del llibre. Per Sant Jordi havia funcionat molt bé i en aquesta segona edició vam fer constar que havíem tingut un ajut de l’Institut d’Estudis Baleàrics. Era un ajut de 1.000 euros a la producció que s’atorga quasi directament si l’autor és de les Illes, i en aquest cas complíem tots els requisits. Quan fem constar això és quan la policia posa la demanda a dues bandes: a nosaltres, per haver publicat el llibre, i a l’Institut d’Estudis Baleàrics, per haver-lo subvencionat. A la primera edició no constava aquest ajut perquè encara no s’havia resolt.

―En un primer moment la policia deia, fins i tot, que s’incitava els menors en l’odi contra les forces de seguretat…
―Sí, però algú els va avisar de l’error. En la primera edició ja dèiem, amb un +18 a la portada, que era un llibre per a adults i a la segona edició apareixia a la contraportada. A més a més, en el sistema DILVE, que és el que aporta informació als llibreters sobre els llibres, també està qualificat de llibre per a adults. És una sàtira a l’estil dels llibres d’en Wally, però és clar, com que ells estan poc habituats a llegir llibres i còmics van pensar que era per a nens.

―Arran de la denúncia vàreu impulsar un manifest i una campanya de solidaritat que funciona molt bé…
―Sí, la gent és molt conscient de tot el que es juga amb aquestes actituds de la policia. Nosaltres tenim un problema, però el nostre problema va més enllà. Si admetem la censura del llibre tornarem a temps passats. El manifest, al qual es pot adherir qualsevol persona, ha estat un èxit, però sobretot ho ha estat el fet que la gent s’ha bolcat comprant el llibre, recomanant-lo, regalant-lo. Ha estat un èxit que ens ha desbordat i hem d’agrair al sindicat de policia la campanya que ens ha fet, mai n’hauríem venut tants.

―Paral·lelament al suport a la xarxa, també en vàreu rebre molt a la vostra parada de la Setmana del Llibre en Català, fet que demostra que molta gent prefereix la signatura en paper i les abraçades en directe…
―Sí, per sort hi ha molta gent que no està sotmesa només a l’imperi d’allò digital i que venia i signava el manifest en paper, però sobretot, el més important és que venien a la parada i compartien un moment amb nosaltres, ens oferien la seva solidaritat i no ens deixaven mai de banda.

―Aquesta denúncia no s’hauria presentat si no existís la llei mordassa, que el PSOE va prometre que derogaria si guanyava les eleccions i no ho va fer…
―En plena campanya van prometre que derogarien la llei mordassa i quan van arribar al poder i podien eliminar-la no ho van fer. Fixeu-vos que ara que tornen a estar en campanya ja no diuen que la trauran sinó que la modificaran o que la revisaran. I efectivament, sense aquesta llei la demanda no hauria estat possible. Jo em pregunto: cal una censura prèvia per a dictaminar quins llibres són subvencionable? Per mi, això és molt perillós.

―I com porta tota la situació el dibuixant del còmic, Toni Galmés?
―Jo tinc seixanta anys i des dels setze que estic en tota mena de mogudes. Ell és molt més jove i l’afecta tot molt més, perquè la generació que no ha viscut el franquisme creu que això és inconcebible.

―Heu pensat a fer una caixa de solidaritat per a fer front a les despeses del judici?
―De moment no, però no ho descartem si la cosa s’allarga gaire i s’embolica, perquè tindrà uns costos econòmics importants. Som una editorial petita i per a nosaltres els costos són forts. Avui [per ahir] hem vingut a no fer res i això ens ha costat uns bitllets d’avió, un temps perdut i, vulguis o no, això és una condemna afegida per a una editorial com la nostra.

―I què en diu, l’Institut d’Estudis Baleàrics, de tot plegat? Perquè en un primer moment ells també foren denunciats…
―Ells no s’han presentat perquè, en el seu moment, els serveis jurídics van presentar un recurs explicant que organismes de l’administració no podien fer actes de conciliació entre si. Podria ser que aquesta fos una causa de la suspensió de l’acte de conciliació.

―Com han reaccionat els col·lectius d’escriptors del país?
―Des del primer moment, hem tingut el suport del PEN Català, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i de les entitats illenques i els llibreters. Tothom ha entès molt bé que no podem fer ni un pas enrere en la defensa de la llibertat d’expressió.

―L’Estel·la continua el seu camí i ara heu publicat un nou volum on es mou per les festes i tradicions catalanes. Tindrà continuïtat, el personatge?
―Ara hem fet el segon volum i hem de veure si té èxit. Si funciona, és clar que tindrà continuïtat, i segons com s’allargui la cosa encara podrem fer L’Estel·la va de judici. Aquest segon llibre és molt més blanc, perquè hi havia molts nanos que volien tenir el seu llibre de l’Estel·la i hem pensat que no podien tenir el primer, que era per adults, i per tant, l’hem enviada a un món ben nostrat, que és el de les festes i tradicions.