Joan Comella: ‘La crisi del coronavirus canviarà completament la nostra societat’

Joan Comella Carnicé (Vilanova de Segrià, 1963) és el director del Vall d’Hebron Institut de Recerca, (VHIR) l’ens que promou i desenvolupa la investigació, la innovació i la docència biosanitària de l’hospital. La situació d’emergència actual ha fet que destini bona part dels esforços a estudiar el coronavirus 2019. Comella és neurocientífic, però ens explica amb visió panoràmica els projectes actuals del VHIR.

—Quants assaigs clínics sobre la Covid-19 s’han engegat a la Vall d’Hebron?
—Tres, tots coordinats pels doctors Benito Almirante i Ricard Ferrer. El primer prova de determinar si el sarilumab, un medicament que s’utilitza per a l’artritis reumatoide, pot contrarestar la inflamació hiperactiva dels pulmons en els pacients greus de la Covid-19. L’assaig es fa amb aquest medicament perquè és capaç d’inhibir la interleucina-6, clau en aquesta resposta inflamatòria. La inflamació normalment és una manera de lluitar contra la infecció vírica, però quan és excessiva acaba esgotant el sistema immunològic dels pacients.

—I els altres dos quins són?
—Els altres dos involucren el remdesivir, un medicament que es va fer servir durant el brot d’Ebola del 2014. Per una banda l’equip d’Almirante tracta els pacients amb afectacions respiratòries moderades i, per l’altra, el de Ferrer s’ocupa dels pacients amb afectacions severes. El remdesivir és un antiviral que inhibeix la replicació de les cèl·lules infectades, de manera que el virus no es pot multiplicar. Després d’haver-se fet servir en el brot d’Ebola es va observar que podia actuar contra més virus, com ara el sincitial respiratori i possiblement el coronavirus que causa la MERS.

—Per a quan podem esperar resultats?
—Els dos assaigs van començar a final de març. Els equips que hi treballen són els més indicats per a respondre a aquesta pregunta.

—Es treballa en cap més estudi a la Vall d’Hebron?
—Tenim un centenar de professionals dedicats a la recerca relacionada amb el nou coronavirus en diferents projectes. Per exemple, som un referent en maternitat i tenim gent que es dedica a observar quina incidència pot tenir el virus en l’embaràs. A banda, el nostre equip de recerca en Hepatitis C, que dirigeix el doctor Josep Quer, ha aplicat tècniques d’alta capacitat per a seqüenciar amb molt de detall el genoma del coronavirus de dos pacients. Aquestes noves seqüències, comparades amb més de l’estat i d’internacionals publicades en una base de dades mundial, ens indiquen que és un virus amb una variabilitat baixa, fet que ens hauria de facilitar la selecció dels tractaments amb antivirals i la creació d’una possible vacuna, perquè actuen sobre les parts del virus que no canvien.

—És possible de saber com i quan va arribar a Catalunya?
—Es pot fer traçar gràcies les petites mutacions del virus, però els detalls i la interpretació de les dades correspon a l’equip d’investigació, on hi ha els experts.

—La Vall d’Hebron treballa en cap investigació relacionada amb la creació d’un vaccí contra el coronavirus 2019?
—Directament no hi treballem perquè som un hospital d’aguts, és a dir, donem molt bona resposta quan la persona ja està malalta. La vacuna és un altre plantejament, un plantejament poblacional. Tanmateix, hi treballem de manera indirecta amb recerques com ara la seqüenciació del genoma i la identificació de les parts estables del virus, és a dir, les que poden ser bones dianes per a la vacuna. Dit això, quan sigui disponible, estic convençut que el nostre hospital serà un candidat a fer les proves d’immunització.

—Aquests darrers dies hi ha hagut molta polèmica respecte de les proves ràpides que va comprar el govern espanyol. La Vall d’Hebron en fa servir?
—La Vall d’Hebron, i també l’Hospital de Bellvitge, ha anat provant els tests ràpids que ha comprat el Departament de Salut i que van començar arribar el cap de setmana passat. Les proves les ha fetes l’equip del doctor Tomàs Pumarola i sembla que els tests són bastant bons, és a dir, que tenen una capacitat de detecció força elevada i, per tant, es poden utilitzar. Ara falta que es decideixi on i com s’apliquen.

—Teniu previst de produir les vostres pròpies proves ràpides?
—Tenim dos projectes paral·lels, un de propi i un en col·laboració amb l’Institut Català de Nanotecnologia. Saps què passa?

—Digueu.
—Conceptualment el test no té cap secret. Has de tenir una molècula que sigui capaç de detectar el virus. En una prova ràpida tenim dos formats. Un de visual com ara un predictor, per entendre’ns, i un de molècula florescent, com són els que ha comprat Salut, i que requereix que una màquina en llegeixi el resultat. Conceptualment és senzill. Nosaltres treballem en un test ràpid i segur, però el problema és garantir una fiabilitat alta a l’hora de detectar al virus. Hi ha marge de millora.

—Hi ha terminis?
—Aquests desenvolupaments són lents i difícilment podrem proveir cap solució amb un impacte immediat en aquesta crisi. Dit això, tenir aquestes eines és important perquè el virus sembla que no desapareixerà. Per tant, és possible que necessitem aquests detectors de manera més o menys permanent. En una escala de mesos podria estar disponible? Podria ser. Però cal ser conscient que fem un model i una prova a escala petita per demostrar que funciona, després cal validar-lo i produir-lo industrialment. No és un procés ràpid.

—La Vall d’Hebron treballa amb plasma de pacients que s’han curat?
—Sí, la nostra UCI impulsa amb Grífols un projecte d’immunoteràpia amb els pacients greus de la Covid-19, de manera que se subministra plasma que conté els anticossos de persones que ja han superat la infecció. Volem veure si aquesta estratègia és tan efectiva com amb malalties com ara la ràbia, que no té cap tractament concret.

—Finalment, la crisi del coronavirus servirà perquè s’inverteixi més en sanitat i investigació?
—Aquesta crisi canviarà completament la nostra societat, però espero que tots plegats n’extraguem aquesta lliçó. El nostre sistema sanitari és una petita joia i no se l’ha tractat com es mereix. Les retallades van minvar-ne la capacitat i també van precaritzar les condicions laborals. Per això és tan important de reconèixer més que mai la feina que fan els nostres companys a primera fila. Cal ser-ne conscient i no recordar-se de santa Bàrbara només quan trona. La ciència i la tecnologia han solucionat sempre els grans problemes de la humanitat, i així continuarà essent. És important d’invertir en recerca perquè a la llarga és rendible i és l’única garantia de tenir una societat moderna, sostenible i competitiva, en el bon sentit de la paraula. A més, hem de treure partit d’un entorn privilegiat, Barcelona és reconeguda arreu del món com un dels pols internacionals de recerca biomèdica.