Pérez Royo: “El Suprem ha penetrat a la fiscalia com si fos una organització terrorista”

  • Entrevista al catedràtic Javier Pérez Royo sobre la constel·lació de causes judicials al voltant del govern espanyol i la gestió de la gota freda

VilaWeb
21.12.2024 - 21:40
Actualització: 23.12.2024 - 20:00
00:00
00:00

La legislatura espanyola avança, però no pas sense espants, escàndols i causes judicials. El govern de Pedro Sánchez ha vist com aquests darrers mesos s’ha format una constel·lació de casos que esquitxen un ex-ministre, el fiscal general de l’estat espanyol, la parella i el germà de Sánchez, etc.

En aquesta entrevista a VilaWeb, el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo ho atribueix tot plegat a una estratègia per a desestabilitzar la Moncloa. “No hi ha res que aguanti aquestes causes. Tan sols les volen mantenir vives per a fer soroll. És una campanya permanent”, diu.

També parlem amb ell sobre la mala gestió del govern de Carlos Mazón de la gota freda, que ha deixat dos-cents vint-i-tres morts pel cap baix. El catedràtic considera que hi ha recorregut perquè els familiars de les víctimes exigeixin responsabilitats. “És bastant raonable que Mazón acabi a la presó”, conclou.

Què us sembla tot això que surt de l’anomenat cas Koldo?
—Veig que es fan imputacions, però sense proves. És a dir, la persona que fa les acusacions, el senyor Aldama, no ha donat ni una sola prova. Diria que ni tan sols indicis raonables. Què hi ha? Una captura de pantalla d’un paper rebregat sobre suposades adjudicacions d’obres públiques i les afirmacions que va pagar 400.000 euros a Ábalos i 200.000 a Koldo… Però no hi ha cap mena de rastres que s’hagin fet aquestes operacions. Pot ser que passés i pot ser que no. Ara, si tot allò que és possible és imputable, llavors no hi ha ningú lliure de pecat. Una imputació necessita uns indicis fefaents. Uns indicis creïbles que realment mostrin que les acusacions són de veritat. De moment, això no ho hem vist i Ábalos ho ha negat absolutament tot.

No hi veieu fonament?
—Ara mateix, segons allò que s’imputa i que es diu, és un cas de corrupció d’una entitat extraordinària, però la prova documental o gràfica… No hi ha absolutament res. Hem de veure com evoluciona i si apareixen més coses. Tot això és en fase d’instrucció.

El jutge Leopoldo Puente ha demanat al congrés espanyol que aixequés l’aforament d’Ábalos.
—El jutge Ismael Moreno de l’Audiència Nacional, quan va elevar la causa al Suprem, ja deia que hi havia motius per a actuar contra el senyor Ábalos, però com que estava aforat, era necessari fer un suplicatori. Això ho ha de fer el Suprem perquè és qui té la competència per a investigar els diputats. Això era una cosa que sabíem que passaria tant sí com no. Ara, a mi m’agradaria que es fes un pas com aquest amb una acusació ben fonamentada i no pas amb la vaguetat actual.

El PSOE ha dit que hi votaria a favor.
—És normal. El PSOE vota tots els suplicatoris i en aquest cas se sabia que faria igual. Amb tota seguretat el suplicatori tirarà endavant per unanimitat.

Veieu factible que Ábalos esquitxi a més gent quan perdi la immunitat?
—Això ja ho veurem. Ábalos serà jutjat. Ara hem de veure quina estratègia de defensa farà. De moment ho ha negat tot.

Però és indestriable que el cas s’emmarca en el període d’Ábalos com a ministre de Sánchez.
—La imatge del govern… Crec que ja s’ha amortitzat. Una altra cosa és que durant el judici surtin més coses. Però el que tenim fins ara, ja s’ha amortitzat. El PSOE va expulsar immediatament Ábalos del grup parlamentari i ara és al grup mixt.

Però…
—Ja veurem què passa. Tampoc no sabem quant tardarà la causa a anar a judici. El suplicatori es farà al febrer, després s’ha de fer tota la instrucció… Passarà temps. Crec que a curt termini, el PSOE ja ho ha amortitzat. Hem de veure com avança i si surten més coses. També és veritat que potser acaba arxivat sense arribar a judici.

Ábalos ha denunciat la Guàrdia Civil per intromissió en les seves comunicacions.
—Si això ha passat tal com diu el senyor Ábalos, és una actuació clarament antijurídica. No se li pot intervenir la correspondència, mirar-la i fer-li arribar com si no hagués passat res. Això és rebentar el secret de les comunicacions. Per a fer això, cal el consentiment de la persona o una ordre judicial. I sembla que no es cap d’aquests dos casos. El ministre Marlaska haurà d’aclarir què ha passat.

Més enllà de les declaracions d’Aldama, l’UCO de la Guàrdia Civil diu que Koldo era a sou d’Aldama i que Ábalos es va beneficiar de la trama.
—L’UCO formula una hipòtesi, però realment tampoc no aporta proves. L’informe són deduccions de la Guàrdia Civil. Però on comença la trama dels diners? Com es reben? Com es reparteixen? Això, per exemple, als papers de Bárcenas es veia molt clar. Claríssim. En els casos d’Eduardo Zaplana, Jaume Matas i Rodrigo Rato també era fàcil seguir el rastre dels diners. En el cas Koldo no hi ha res d’això. Almenys de moment. Crec que hi havia alguna cosa lletja, però jurídicament no ho sé… Per poder destruir la presumpció d’innocència d’aquests senyors calen proves i ara amb prou feines hi ha dubtes raonables. No ha aparegut res, però el cas té una cobertura mediàtica i al congrés que Déu n’hi do. Ara per ara, no hi ha factures, ni documents. Fa dies que el senyor Aldama ha dit que aportaria proves i encara esperem. La captura de pantalla és… Res, vaja. Molt de soroll, molt.

Què us sembla que Aldama sortís de la presó després d’haver esquitxat gairebé tot el govern espanyol en una declaració a l’Audiència espanyola?
—Sóc contrari a la presó preventiva. Estic en contra de fer pagar presó a una persona que encara es presumeix que és innocent. Com menys presó preventiva hi hagi, millor. Sempre que es garanteixi que la persona no fugirà i destruirà proves. Si es compleix això, que esperi el judici al carrer en llibertat. No hi tinc res en contra.

Feia setmanes que era a la presó i va sortir la mateixa nit que va declarar…
—Amb aquestes coses no vull fer volar la imaginació. No em sembla malament que aquest senyor sigui al carrer, que no estigui privat de la seva llibertat deambulatòria. Ara, això que ha passat en aquest cas no és el que passa en la majoria. El fiscal es va abstenir de mantenir la presó preventiva i, sense una acusació expressa, el jutge solament podia acordar-ne la llibertat condicional.

De veritat que no veieu conseqüències per al govern de Pedro Sánchez?
—Les conseqüències ja les ha tingudes. El cas Koldo té molta presència als mitjans, al congrés i al senat. Es fa servir el cas de manera gairebé permanent. Ara, que passi del soroll actual a una altra cosa… Caldran proves concloents que destrueixin la presumpció de l’ex-ministre i de la resta d’implicats. Si això passa, ja veurem com afecta el govern de Pedro Sánchez. Ara tan sols hi ha el desgast que produeix que un esdeveniment com aquest sigui diàriament als mitjans i a les institucions.

El PP fa dies que fa ballar el fantasma de la moció de censura.
—La crida de la moció de censura fa molts dies que es repeteix. A veure si Feijóo s’atreveix a presentar-la. Si creu que el cas té entitat i que és equiparable a la sentència de la Gürtel, que va demostrar fefaentment que la seu de Gènova 13 es va renovar amb diners negres, endavant. Si ho pensa, que no ho crec, que presenti la moció de censura, però en el cas Koldo no hi ha res d’això. Hi ha un senyor que confessa que és un delinqüent. Un senyor amb la credibilitat justa i una trajectòria bastant fosca, sempre movent-se en zones pantanoses. I ara, de cop i volta, aquest senyor ha decidit d’escampar un munt d’informació per sortir de la presó. Suposo que per adduir col·laboració amb la justícia en el moment que sigui processat. Això és tot el que hi ha. Ara mateix, és el cas Aldama i no pas el cas Koldo o el cas Ábalos.

Considereu que és lawfare?
—Crec que en la legislatura, fins i tot en l’anterior, la lawfare s’ha practicat de manera permanent. Però també abans. El cas més clar és el de Podem, no? En el cas Neurona s’hi han passat quatre anys i no han trobat res. Ha estat arxivat. En aquest cas crec que també hi ha lawfare.

Una altra causa que afecta l’entorn del govern espanyol és la de revelació de secrets contra el fiscal general de l’estat espanyol. Què li sembla?
—Un escàndol. Que un jutge instructor hagi decidit d’entrar a la fiscalia general de l’estat i bolcar la informació de tots els dispositius electrònics… És realment escandalós. I tot plegat per a investigar una cosa minúscula. L’origen de la cosa és un pacte de conformitat. Alberto Fernández Amador fa una proposta de pacte al ministeri fiscal. Aquests pactes es fan generalment per esquivar la presó. S’accepta el delicte, es paga la multa amb el recàrrec que correspongui i s’accepta una pena privativa de llibertat, que normalment no t’obliga a entrar a la presó. Això és molt freqüent. El pacte de conformitat és un instrument que beneficia sempre el delinqüent i, per tant, que es faci públic és irrellevant. La posició jurídica del senyor Amador no canvia. De fet, si es va fer públic és perquè Miguel Ángel Rodríguez [director de gabinet de la presidenta madrilenya] va presentar el cas a la inversa, com si la fiscalia hagués proposat el pacte i el fiscal general ho intentés de boicotar. Com si el govern volgués fer mal a la parella d’Isabel Díaz Ayuso. I arran d’això, la fiscalia va emetre una nota explicativa. Els pactes de conformitat són el pa de cada dia als jutjats. El problema és que s’ha convertit en una bogeria política increïble, en què el Tribunal Suprem i el jutge d’instrucció han penetrat a la fiscalia com si fos una banda de narcotraficants o una organització terrorista. És una monstruositat immensa. I, a més, s’han endut tota la informació que pot afectar a la integritat de l’estat.

El magistrat emèrit José Antonio Martín Pallín parlava a VilaWeb de risc per a “la seguretat nacional”.
—Evidentment. En el moment que es treu aquesta informació i se’n fa el buidatge… On és tota aquesta informació? S’ha destruït? S’ha fet servir després? Quan es va obrir la causa, el Suprem mateix va dir al jutge instructor que reduís la investigació, però l’home va decidir d’entrar a la fiscalia general de l’estat i quedar-se tota la informació d’una pila d’anys. Per la fiscalia general de l’estat passa absolutament tot. Tot. Des de la tutela d’una criatura fins als delictes més greus. Bolcar tot això és un risc gegantí. On és ara tota aquesta informació? Tenim motius per a pensar que és a qualsevol lloc…

Part del contingut confiscat al fiscal general de l’estat ja s’ha filtrat.
—Això és una autèntica monstruositat.

Creieu que el fiscal general dimitirà?
—No. No el veig dimitint de cap manera. Una altra cosa és que el Tribunal Suprem s’obsessioni a aconseguir que no pugui continuar al càrrec, però cal una sentència. No crec que el fiscal general ho deixi voluntàriament.

Si el cas no acaba en res, el jutge instructor pot rebre alguna mena de represàlia?
—No ho crec. N’hi hauria d’haver, sens dubte. És un home molt ben connectat amb el PP.

Què en penseu, de la causa contra la parella del president espanyol, Begoña Gómez?
—És inconcebible que s’admetés a tràmit la querella de Manos Limpias. Era feta amb retalls de diaris. Retalls de diaris, eh? El senyor que dirigeix això [Miguel Bernad] va ser condemnat per l’Audiència Nacional a quatre anys de presó per extorsió i estafa. Ara, a la primavera, el Suprem en una acrobàcia jurídica el va absoldre. I ell què va fer? El primer que va fer va ser córrer als jutjats i presentar la querella contra Begoña Gómez. Ell mateix va dir que desconeixia la veracitat dels retalls de la premsa i que alguns possiblement no eren certs. Doncs amb això, el jutge d’instrucció, amb la connivència de l’Audiència de Madrid, ho va admetre a tràmit. Això durarà el que faci falta als interessats. És una bogeria. Ha demanat una llista de tots els treballadors de la Moncloa, quan demani els de la Complutense i els citi a declarar haurà de fer una regulació específica del dret de manifestació.

Quina creieu que és la finalitat de la causa?
—Volen fer al president el pitjor que se li pot fer. Fer pagar a la seva família el fet que ell sigui president del govern. És això i prou. És pura revenja. Li persegueixen la família perquè no tenen res en contra seu. El cas del germà clama al cel. És un cas que a tot estirar hauria d’anar per la justícia administrativa i no pas per la penal. La creació d’una plaça de coordinador dels conservatoris de música d’Extremadura és un tema del contenciós administratiu. Són perseguits per ser familiars de Pedro Sánchez. L’única finalitat és fer-li la vida impossible.

Veieu Sánchez plegant?
—Espero que no. Vaja, crec que no. No hi ha res que aguanti aquestes causes. No hi ha res. Tan sols les volen mantenir vives per a fer soroll. És una campanya permanent.

Abans d’acabar us volia demanar per la gestió de la gota freda. Creieu que té recorregut la via judicial per a reclamar responsabilitats?
—És de justícia. Hi ha un incompliment flagrant de l’obligació del president de la comunitat autònoma, que és el responsable de la direcció política, però també del funcionament de l’administració i de mantenir la seguretat. Simplement, Mazón no ha complert amb la seva obligació. Si el rector de la Universitat de València [que va enviar la gent a casa el 29 d’octubre] hagués estat el president de la Generalitat, parlaríem d’una gota freda terrible, que hauria causat destrosses materials terribles, però en cap cas de dos-cents vint-i-tres morts. Els morts eren evitables. La gran majoria ho eren. Una cosa són una desena de morts, però més de dos-cents… És una barbaritat. Això acabarà sens dubte als tribunals.

Veieu factible que tiri endavant?
—Té recorregut, sí.

Per homicidi imprudent?
—Per uns quants delictes. En aquests moments hi ha una responsabilitat evident i ha mort una quantitat enorme de persones que no haurien d’haver mort.

Sembla que el president Mazón no se’n fa responsable.
—El president? Evidentment. Si ho fes, hauria de dimitir. Les famílies de les víctimes, si ho creuen raonable, poden tirar endavant les accions penals que considerin raonables per a exigir responsabilitats. També contra el president.

El president pot acabar a la presó?
—És bastant raonable que Mazón acabi a la presó.

Ell no sembla gaire preocupat.
—De preocupat, n’està, moltíssim. Intenta que passi el temps i no s’aclareixi res. Però les proves hi són. Les alertes eren activades i no es va fer res. Ell va mantenir la seva agenda com si fos un dia normal. De fet, ni tan sols s’ha aclarit del tot amb qui va dinar. Sabem que hi havia una periodista, però sembla que no era l’única persona que va ser allà durant aquelles hores en què Mazón estava incomunicat.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

dldtdcdjdvdsdg
272829303112345678910111213141516171819202122232425262728123456789
dldtdcdjdvdsdg
272829303112345678910111213141516171819202122232425262728123456789
Fer-me'n subscriptor