El catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo considera que el jutge Pablo Llarena i la sala segona del Tribunal Suprem espanyol tenen “una actitud delictiva” amb la llei d’amnistia. En aquesta entrevista a VilaWeb, lamenta les dilacions i les traves que posen per aplicar-la –“és un retard maliciós, l’última configuració del delicte de prevaricació”–, especialment en el cas de Carles Puigdemont. “No ho havia vist mai de la vida. És una monstruositat, una salvatjada jurídica”, diu.

“Puigdemont ha fet un torcebraç de set anys amb el Suprem i l’ha guanyat. Al tribunal, hi ha una sensació d’humiliació que implica que faran tot allò que sigui possible perquè aquest senyor no pugui tornar amb normalitat a Espanya”, adverteix Pérez Royo, que considera que el dirigent de Junts es va equivocar presentant-se a les eleccions catalanes i prometent que tornaria. “Crec que havia de continuar al Parlament Europeu amb la immunitat i una posició de força i més seguretat”, afegeix.

—Què us va semblar el retorn de Carles Puigdemont?
—Jurídicament, no té cap obstacle per a entrar i sortir lliurement d’Espanya. És un ciutadà que està en plenitud dels seus drets fonamentals. No té en cap de suspès.

—Té una ordre de detenció a l’estat espanyol…
—Hi ha l’ordre cursada pel jutge Llarena, però n’és molt discutible la legalitat. Primer, perquè tenia immunitat com a eurodiputat, i ara, perquè se li ha d’aplicar l’amnistia. Han passat més de dos mesos i aquest senyor no li ha aplicat la llei, ni deixa que l’hi apliquin. El jutge Llarena actua d’una manera que em sembla delictiva.

—Pel blocatge dels recursos de reforma contra la no-aplicació de l’amnistia?
—No solament és una falta que hauria de ser corregida pel CGPJ, tal com ha demanat l’advocat Gonzalo Boye, som davant un delicte. No és un cas d’un retard justificat, sinó un retard maliciós, que és previst al codi penal i és l’última forma de configuració del delicte de prevaricació. En la meva opinió, Llarena i la sala segona del Suprem tenen una actitud delictiva que tan sols té la finalitat d’evitar que aquests casos arribin al Tribunal Constitucional. Vulneren el dret de defensa de Carles Puigdemont.

—I què poden fer, les defenses? Presentar una querella per prevaricació?
—Sí, és el que es pot fer.

—Però el recorregut no serà molt curt?
—Sí, ja sabem què passarà. Tampoc no ens enganyarem, però com diu el refranyer: tant d’anar el càntir a la font, arriba que es trenca. S’ha de provar. Si no es presenta la querella segur que no tirarà endavant.

—No us heu compromès gaire en la resposta sobre el retorn de Puigdemont.
—Hi ha un component d’anàlisi política. Crec que es va equivocar i així ho vaig escriure al març, quan es va anunciar l’avançament electoral. No era el moment perquè Carles Puigdemont es presentés a les eleccions catalanes i tornés. Crec que havia de continuar al Parlament Europeu amb la immunitat i una posició de força i més seguretat. Si Puigdemont no hagués fet el pas de presentar-se i dir que tornaria, tot hauria estat diferent. De fet, sense l’avançament electoral que provoca Pere Aragonès, s’hauria presentat a les europees i la llei d’amnistia s’hauria aplicat amb més tranquil·litat i eficàcia, que ara no passa. Però, vaja, presentar-se i tornar eren decisions polítiques que ell va decidir de prendre. De la mateixa manera que ho era fer l’acte el dia de la investidura, com si fos una mena de contraprogramació, i després desaparèixer. Són opcions polítiques. Són les seves.

—Puigdemont ha dit que la seva intenció era arribar al parlament i participar en la investidura.
—Era la seva intenció, però sabia perfectament que no seria possible. Per això ho tenia organitzat per venir i tornar. No és una cosa que se li acudís en aquell moment, quan va veure el dispositiu dels Mossos.

—El seu advocat ha defensat que va ser un exercici de desobediència civil.
—Crec que ni tan sols és això. Va exercir el seu dret de manifestació. I prou. És un dret constitucional i no el té prohibit. Van entrar, va fer el discurs i va marxar. Té dret de fer-ho lliurement. Però…

—Digueu.
—L’aplicació de la llei d’amnistia se sabia que seria conflictiva per a Puigdemont, no per a la resta. Sense Puigdemont, no ho hauria estat tant.

—El Suprem també ha posat traves a Junqueras i a la resta de consellers condemnats.
—Crec que hauria estat diferent. És un tema que, més o menys, era previst. Però Puigdemont no. Ha fet un torcebraç de set anys amb el Suprem i l’ha guanyat. Al Suprem hi ha una sensació d’humiliació que implica que faran tot allò que sigui possible perquè no pugui tornar amb normalitat a Espanya. Per això, insisteixo, crec que era millor optar per la seguretat que li atorgava continuar al Parlament Europeu. El Suprem està en contra de l’aplicació de la llei d’amnistia i ho ha deixat clar de totes les maneres possibles. Puigdemont tan sols pot esperar-ne odi visceral.

—Allò que va passar el 8 d’agost canvia d’alguna manera la situació jurídica de Puigdemont?
—No canvia gens. La seva situació jurídica és la d’una persona que va sortir d’Espanya quan encara no hi havia cap actuació judicial en contra seu i que ha exercit el seu dret de defensa. El Suprem ha estat incapaç de convèncer cap òrgan judicial europeu perquè extradissin Puigdemont. Aquesta és la seva situació i no ha canviat. En tot cas, si fos eurodiputat, tindria una posició més forta i influent, però com a ciutadà espanyol conserva tots els drets fonamentals.

—I què pot passar amb els mossos que van ser detinguts?
—En principi no veig cap activitat delictiva en el que van fer. De tota manera, hauria de saber els detalls del cas.

—Els acusen d’obstrucció a la justícia.
—No veig gaire recorregut a aquesta acusació, però n’hauria de saber tots els detalls.

—Veieu factible que Llarena reactivi l’euroordre?
—No ho crec. Llarena ha fet el ridícul de manera tan reiterada que crec que està vaccinat. O atrapa Puigdemont a Espanya o res. Però si ho aconsegueix, ell i el Suprem faran allò que els vindrà de gust perquè ningú no els controla. Si han de justificar una euroordre contra Puigdemont… No convenceran ningú. A tot estirar rebran una bufetada i, per això, no crec que s’atreveixin a dictar-la. De la mateixa manera que no s’atreveixen a anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

—El Tribunal de Comptes sí que ha presentat pre-judicials.
—No té cap mena de recorregut. Segurament no seran admeses a tràmit o seran rebutjades de pla.

—Què n’opineu, de la interpretació que fan del delicte de malversació?
—Això que les finances de la Unió Europea es van veure afectades per l’1-O… És absolutament demencial. No té cap mena de sentit. Passa igual amb l’argument que s’han lucrat personalment perquè no van pagar l’organització del referèndum de la seva butxaca. És una bogeria. Però, vaja, el Tribunal Suprem està disposat a fer això i qualsevol cosa.

—En algun moment el cas de Puigdemont arribarà al TC.
—Sí, però fan tot el possible per dilatar-ho. El Suprem fuig del TC i del TJUE. Llarena, Marchena i companyia saben que l’amnistia ni és anticonstitucional ni va en contra del dret de la UE. De fet, tan sols han presentat recursos d’inconstitucionalitat sobre els delictes de desordres públics i desobediència, però la finalitat no és cap altra que sortir del pas. Així poden estirar el xiclet de la malversació i permeten que Llarena mantingui l’ordre de detenció contra Puigdemont.

—Teniu constància que s’hagi trossejat mai una llei d’aquesta manera?
—No ho havia vist mai de la vida. És una monstruositat, una salvatjada jurídica.

—Com valoreu els dos mesos de vigència de l’amnistia?
—Hi ha casos concrets, com ara els guàrdies civils i policies de l’1-O, en què el poder judicial ha tingut molt d’interès a aplicar-la sense posar en dubte l’esperit de la llei. També hi ha hagut jutges que l’han aplicada de bona fe, tal com s’ha de fer. Però n’hi ha hagut uns altres que han decidit de torpedinar-la o posar bastons a les rodes. Com que no es va poder dinamitar la llei al congrés i, especialment, al senat, ara s’atrinxeren.

—Quan arribi l’amnistia al TC preveieu una guerra de recusacions per a alterar la majoria a favor del bloc ultra i conservador?
—No ho poden fer. Això és una moto que ven el PP, però que no va enlloc. Ho poden demanar i intentar-ho, però no passarà. No hi haurà un canvi de majoria al ple del TC.

—S’assenyalen l’ex-ministre Juan Carlos Campo, l’ex-alt càrrec del govern Laura Díez i l’ex-fiscal general Cándido Conde-Pumpido.
—Són els noms que circulen, però no hi ha arguments per a apartar-los de la causa.

—I, per acabar, com veieu la renovació del CGPJ?
—Ha estat una renovació falsa. El cadàver feia massa pudor i havien de fer alguna cosa. Tanmateix, el PP continua ancorat en la mateixa posició. O li atorguen la presidència i el vot de qualitat o el CGPJ continuarà atrapat en la interinitat. A partir d’aquí, pot passar qualsevol cosa.

—Què voleu dir amb “qualsevol cosa”?
—Fa sis anys que el CGPJ és en una situació irregular. Ara, el PSOE i el PP s’han repartit les cadires del consell, però la presidència continua vacant i no es poden fer nomenaments. Per tant, l’òrgan del govern dels jutges continua sense poder exercir les seves competències. No s’ha resolt res. Amb aquest context i amb el PP atrinxerat, pot passar qualsevol cosa. Es pensen que encara viuen al 2011 amb la majoria absoluta de Mariano Rajoy.