Cuevillas: “Hem de deixar que ens inhabilitin sense pena ni glòria per una bestiesa?”

Del congrés espanyol al parlament. De ser diputat d’un grup minoritari i, com diu ell, empestat perquè l’encapçala “‘l’enemic públic número u”, a ser membre de la nova mesa del Parlament de Catalunya i diputat d’un dels grups grans. L’advocat Jaume Alonso-Cuevillas emprèn una nova etapa en la seva recent incursió en la política de la mà de Junts per Catalunya. Un camí, el de Madrid a Barcelona, que ha fet conjuntament amb Laura Borràs. I tots dos continuaran treballant braç a braç ara a la mesa del parlament. Però en aquesta entrevista Alonso-Cuevillas introdueix un discurs clarament pragmàtic i possibilista en el relat de la confrontació política amb l’estat espanyol que fa el seu grup. Es declara partidari de no admetre a tràmit les propostes de resolució contra la monarquia espanyola i en favor de l’autodeterminació, perquè significarien la inhabilitació gairebé immediata dels membres de la mesa. “No sé si té sentit que t’inhabilitin per haver tramitat una resolució que no porta enlloc. La immolació s’ha de fer si té cap eficàcia. Si no, em sembla absurda.”

—Què us falta per a dir sí a Aragonès?
—No estem en contra de les mesures progressistes que proposa el pacte ERC-CUP, però algunes em semblen utòpiques. Em sembla molt bé la renda garantida universal, però no tenim capacitat de fer-la, i molt menys amb el dèficit fiscal que tenim. Diu que pactarem un protocol per als desnonaments, i ho farem amb aquest poder judicial que no ens en deixa passar ni una? Però, sobretot, ens sembla que és un acord molt tebi en l’aspecte nacional.

—Per la taula de negociació?
—No em sembla malament que es mantingui una taula de diàleg, però no hi crec gens, i tant de bo d’aquí a dos anys m’ho hagi d’empassar. Però mentrestant no podem deixar de desgastar l’estat, i per a això cal que hi hagi una estratègia forta amb unitat d’acció a Madrid. Si hi anéssim de la mà Junts, ERC i CUP, tindríem molta força. I també cal que hi hagi una coordinació estratègica i acció exterior. És evident que ens cal un òrgan que pugui actuar des de l’exterior i que no estigui sotmès a la capacitat repressora de l’estat espanyol, perquè no és descartable que hi hagi un altre 155. S’ha de reformular? Segurament sí. Al Consell per la República ara hi té molt més pes Junts, entre altres coses perquè ERC se n’ha anat desmarcant. I no és comprensible que algú en vulgui deixar fora el president Puigdemont.

—Expliqueu-me la vostra abstenció en la delegació de vot de Lluís Puig.
—Jo encara sóc advocat del conseller Lluís Puig. Un dels lletrats del parlament em va advertir que això podria ser un element de contaminació del meu vot i, per tant, un element addicional d’impugnació de la decisió. No és que m’abstingués, és que no vaig participar en la votació. És una abstenció en el sentit tècnic jurídic i administratiu.

—Aquesta abstenció us pot protegir de possibles accions penals?
—En aquesta decisió de la mesa no hi pot haver cap desobediència perquè no hi ha hagut cap requeriment del Tribunal Constitucional. Ara, ser a la mesa és evident que és un risc, i en el moment que em proposen d’anar-hi i ho accepto, l’assumeixo. Una altra cosa és que nosaltres hem de fer una confrontació intel·ligent. És a dir, té cap sentit jurídic, polític o fins i tot democràtic que el Tribunal Constitucional arribi a prohibir que en un parlament puguem parlar d’allò que vulguem? És inacceptable. I una aberració jurídica.

—I què fareu si això torna a passar?
—Hem de veure si paga la pena. Sabem que si admetem a tràmit una proposta de resolució que tingui per objecte reprovar el rei o reafirmar el dret d’autodeterminació, immediatament la fiscalia es querellarà i acabarem inhabilitats. La meva opinió és que això no és una confrontació intel·ligent. Això és intentar resistir d’una manera testosterònica, com un legionari que veus que disparen però que va amb el pit descobert.

—Què és més intel·ligent de fer?
—Jo crec que en aquests casos és més intel·ligent denunciar que això és una aberració jurídica i democràtica però no insistir amb el tema. Crec que és més intel·ligent posar en evidència els tics demofòbics de l’estat espanyol. És que no podrem mantenir res, perquè durarem una bufada i l’endemà el Constitucional ho anul·larà, i no tindrà cap recorregut. Les propostes de resolució són merament declaratives, no tenen cap eficàcia jurídica, i la meva opinió és que segur que és molt més eficaç fer un acte allà al pati i denunciar la situació. O bé canviar-ho, i dir que admetrem a tràmit una resolució per a debatre que el bròquil es floreix i tu ja m’entens.

—Pel que dieu, d’ara endavant els partits independentistes no presentareu propostes de resolució sobre aquestes qüestions?
—No, no sé què farem perquè no hem entrat en aquest debat.

—Però sou partidari de no tramitar-ho.
—Ho he comentat amb molts juristes, tant de la meva formació com d’altres formacions, i tots hi coincidim. Quan saps que no respectaran cap mena de lògica jurídica i democràtica, la immolació s’ha de fer si té cap eficàcia. Si no, em sembla absurda. Què farem? No ho sé. Crec que hem de fer molta pedagogia per al dia que arribi una proposta de resolució d’aquestes i com diem que no l’admetem a tràmit. Perquè estarem una setmana sense poder entrar a Twitter perquè ens diran de tot. Per tant, crec que hem de fer pedagogia, i que la confrontació intel·ligent implica fer allò que sigui més eficaç. Tenint en compte quin és el nostre objectiu, la independència. Com la volem fer? Desgastant l’estat espanyol. Què és més eficaç per a desgastar l’estat espanyol? Denunciar això o deixar que ens inhabilitin sense pena ni glòria per una bestiesa?

—I sobre la delegació de vot de Lluís Puig, què fareu quan el Tribunal Constitucional l’anul·li i després us enviï els advertiments?
—No ho sé. N’haurem de parlar. El Constitucional l’anul·larà, i des d’aquest moment, l’autorització per a la delegació del vot que va fer la presidenta i que la mesa va validar quedarà sense efecte. Aleshores hi hauria de tornar a haver una nova sol·licitud del conseller Puig. És un exemple clar d’on som. Una vegada arribi la sentència del Constitucional, que suposo que vindrà amb tots els requeriments per a nosaltres, haurem de veure què fem. Però és clar que si el Constitucional diu això, el vot de Lluís Puig no valdrà, per més que la mesa diguem que li donem validesa.

—Ja no es podrà protegir el vot de Lluís Puig quan hi hagi una sentència del Tribunal Constitucional?
—Temo molt que no. Al final, nosaltres ens enfrontem a un estat que té tota la força d’un estat i que ha demostrat que no té cap escrúpol a l’hora de fer-la servir. Intentar enfrontar-nos a l’estat amb les seves armes és una batalla perduda d’antuvi. Si els tribunals diuen que el vot del conseller Puig no val, no tindrem capacitat de fer res. I a la pròxima votació el vot de Lluís Puig no es podrà comptar. No tenim capacitat de resistència.

—Ni amb una reforma del reglament que avalés el supòsit de la situació de Lluís Puig en la delegació del vot?
—Sí, sí. Es pot intentar una reforma del reglament, però anirem trampejant.

—Tindria un recorregut limitat?
—Sí. Vox, Cs, PP i PSOE tardarien dos minuts a impugnar-ho i el Constitucional jugarà amb l’equip contrari.

—I si inhabiliten Laura Borràs? Com la protegirà, la mesa?
—És una premissa que no vull acceptar, perquè conec la causa de Laura Borràs. I us asseguro que si no es digués Laura Borràs, no hi hauria causa. No hi ha cap ombra de corrupció. No és ni tan sols una irregularitat administrativa. Com a molt, parlaríem d’una irregularitat administrativa similar a les que hi ha en molts departaments de la Generalitat, a l’Ajuntament de Barcelona, a moltes administracions públiques. Però en cap cas de corrupció. Si malgrat tot això, els tribunals arriben algun dia per aquest motiu o per qualsevol altre a condemnar algun diputat (ara n’hi ha nou o deu que són sotmesos a causa judicial), si hi hagués una sentència ferma contra qualsevol d’ells, el parlament no tindria capacitat de resistència perquè perdrien la seva acta de diputats.

—Abans de la sentència ferma, quan li obrin judici oral, l’hauran de suspendre, segons el reglament del parlament.
—Hi ha en discussió aquest article del reglament, el 25.4, que es va fer per un cas concret, el de Germà Gordó. Primer, no és clar què és corrupció, perquè Espanya no té pròpiament un delicte de corrupció, i no és pas gens fàcil de definir-ho. Però sóc contrari que hi hagi cap mena de mesura o pena anticipada quan encara regeix la presumpció d’innocència. N’hi ha fins que no hi ha una sentència ferma condemnatòria. Mentrestant, una persona que ha estat escollida per a un càrrec públic se l’ha de mantenir en el càrrec. Durant el judici hi pot haver absolucions.

—Aquest article s’hauria de reformar, doncs?
—Jo crec que sí. S’hauria de derogar. Més que això: crec que aquest article és inaplicable perquè és contrari a l’article 24 de la constitució espanyola, que estableix la presumpció d’innocència.

—N’heu parlat amb ERC i la CUP?
—Encara no. Jo no sóc a l’equip negociador de la investidura, però no em consta que s’hagi tractat. A la mesa encara no n’hem pogut parlar, però és previst que ho fem.

—També preveieu que Laura Borràs es trobi en una situació semblant a la del president Torra la passada legislatura? Que hi hagi una inhabilitació sense sentència ferma i que la JEC us ordeni la retirada de l’escó.
—La meva interpretació és que fins que no hi hagi una sentència ferma això no hauria de tenir cap eficàcia. Però és possible que hi hagi moviments de la JEC, i veurem quina és la capacitat de reacció que tenim. Perquè hi insisteixo: l’estat espanyol actua amb tots els seus òrgans, que van del Tribunal Constitucional als tribunals de justícia, la JEC, la policia, actuant com una piconadora de drets. I veurem quina capacitat de resistència tenim. I especialment veurem què és el més convenient de fer, estratègicament, per a aprofitar aquesta força bruta i desproporcionada de l’adversari i convertir-ho en un èxit polític.

—La mesa podria procedir ara d’una manera diferent de com ho va fer la mesa amb Torrent quan es va trobar amb el cas de Torra?
—No he aprofundit encara en el debat jurídic, i quan arribi, si arriba, haurem de veure què fem.

—Aleshores el secretari general, Xavier Muro, va signar l’ordre de retirar-li l’escó i li va ser retirat.
—D’entrada, els lletrats del parlament són lletrats. I un informe dels lletrats no és res més que una interpretació de la norma jurídica. Jo també sóc jurista i tinc capacitat d’interpretar-la. He tingut algun debat amb algun dels lletrats, i no és cap norma jurídica l’“això sempre s’ha fet així” o l’“això no s’ha fet mai”. Els lletrats no governen el parlament, sinó que el governen el ple i la mesa. Els lletrats assessoren.

—Però una cosa són els informes dels lletrats i una altra cosa és que el secretari general del parlament signi una ordre per a retirar l’escó a un diputat.
—Però això no és competència del secretari general, ho hauria de fer la mesa.

—No és el que va passar en el cas de Quim Torra?
—Sí, però, tenint la reserva que encara no sóc prou expert en reglament parlamentari, el secretari general és un òrgan assessor. Ell no té capacitat per a decidir. Qui en té és la presidència, la mesa o el ple.

—Voleu dir que tampoc no descarteu que sense sentència ferma Laura Borràs pugui perdre l’escó?
—En tot cas, no hauria de passar per una decisió política de la mesa si hi ha una altra opció. Que al final pugui venir una imposició de no sé qui no és descartable. Però no del secretari general.

—Insistiu molt en això de la confrontació intel·ligent i de no fer-vos els valents.
—Jo aquí hi sóc de pas, i n’estic encantat. I mantinc un despatx professional obert. Si al final acabo inhabilitat, tornaré al despatx a guanyar-me la vida com me la guanyava fa tres anys o quatre. Per tant, el cost és relatiu. La qüestió és què fer que sigui més eficaç per a arribar allà on volem arribar. Hem de crear les condicions per a la independència, i evidenciar cada dia més l’actuació de l’estat. Potser en algun moment serà més eficaç deixar que ens inhabilitin a tots, potser sí. Però per haver admès a tràmit una proposta de resolució que no porta enlloc no sé si té gaire sentit.

—És el que va passar a l’anterior mesa?
—Sí. És que no cal que diguem que som republicans i que el rei és un corrupte. Només cal llegir la premsa estrangera o la independent per saber-ho. I que els catalans volem autodeterminar-nos és ben evident.

—Tot això que dieu com es fa compatible amb el propòsit de Laura Borràs i de Junts de donar més protagonisme polític a la mesa i al parlament?
—Al final és una qüestió de relat. La funció principal del parlament és fer lleis, i les proposicions declaratives no tenen cap valor jurídic, però sí que es pot aprofitar la solemnitat del ple i de la presidència per fer aquesta mena de declaracions. Aquestes declaracions tenen per objecte d’ajudar-nos a construir el relat, i a fer pedagogia cap endins, perquè de vegades en les xerrades que faig em diuen “aixequeu la DUI d’una vegada”. Com vols que aixequem la DUI? Ja ens agradaria. Penses que, si la poguéssim aixecar, no ho hauríem fet, ja? Però és que no tenim la força per a fer-ho. Com volem fer la independència? No pas per pacte ni per la confrontació per la força, sinó aprofitant totes les escletxes que tinguem per a anar generant el relat perquè la comunitat internacional vagi veient que som una minoria nacional oprimida i que tenim el dret d’autodeterminació, que hi ha una causa justa.

—Si Laura Borràs fos inhabilitada amb sentència ferma, assumiríeu la presidència?
—Quan em van proposar d’entrar en política, en un primer moment vaig dir que no. Qui em va acabar convencent fou en Lluís Llach. I estic content d’haver-li fet cas, perquè és una experiència impagable, el fet d’estar en primera línia i d’intentar contribuir a millorar una mica les coses. I un cop hi he entrat, ho faig disposat a qualsevol cosa que em demanin, amb plena disponibilitat, per descomptat.

Arran de la publicació d’aquesta entrevista i de la polseguera ocasionada, Cuevillas va emetre un comunicat dies més tard en el qual es reafirmava en la seva opinió i posava els seus càrrecs a disposició del partit i de la president del Parlament, Laura Borràs.

Nota de la redacció: En una primera versió d’aquesta entrevista s’afirmava que Jaume Alonso-Cuevillas era l’advocat de Clara Ponsatí. L’eurodiputada s’ha posat en contacte amb VilaWeb per a dir que no és el seu representant en les causes que té obertes. De manera que aquesta referència ha estat eliminada del text per evitar cap tipus de confusió.