James Badcock: ‘És evident que l’assignació de la Casa Reial no cobria l’estil de vida de Juan Carlos’

Felipe VI va anunciar al març que retirava l’assignació pública a Juan Carlos I, després de publicar-se que l’actual monarca espanyol era beneficiari d’un compte corrent a Suïssa, on el seu pare havia rebut cent milions de dòlars de l’Aràbia Saudita. Darrere l’exclusiva que ho va desencadenar tot, hi havia el periodista britànic James Badcock, corresponsal a Madrid del diari The Telegraph i de la BBC. Mentre fèiem aquesta entrevista, el congrés espanyol, amb els vots del PSOE, PP i Vox, es va negar novament a investigar els negocis de l’ex-rei.

Badcock ens explica de quina manera Juan Carlos ha mogut milions d’euros fora de l’estat espanyol mitjançant les fundacions Lucum i Zagatka, dues entitats sota investigació judicial a Suïssa, però també a Espanya, on la fiscalia del Suprem considera que hi ha indicis que el rei emèrit va cometre delictes fiscals i d’emblanquiment de capitals. De totes maneres, el ministeri fiscal ja ha deixat clar que se centra tan sols en els fets posteriors a la seva abdicació. El resultat serà com al congrés?

—La fiscalia del Suprem va anunciar la setmana passada que investigava Juan Carlos I per indicis de delicte fiscal i emblanquiment de capitals pels fons a Suïssa. Què n’opineu?
—Té lògica perquè, tot i que la causa judicial pels àudios de Corinna a l’Audiència Nacional es va arxivar perquè es va determinar que el rei era inviolable, la fiscalia anticorrupció va continuar investigant un possible delicte de suborn internacional en la construcció del TGV a la Meca. Aquesta investigació s’ha reforçat amb la cooperació entre la fiscalia espanyola i el fiscal suís Yves Bertossa, que també investiga els fons del rei emèrit a Suïssa. Com deia, és una investigació oberta, i és normal que passi al Tribunal Suprem en el qual Juan Carlos I és aforat. No m’ha sorprès, em sembla que el sistema ha funcionat de manera lògica. Una altra cosa és com es dirimeix a partir d’ara. Si la cosa va àgil o no.

—De fet, la fiscalia ja ha delimitat les diligències a partir del 2014, quan Juan Carlos I va abdicar.
—Tot i que no sóc expert en la matèria, podria passar perfectament que el cas s’arxivés perquè els fets que s’investiguen, el TGV a la Meca, la donació del rei saudita, etc. van passar abans de 2014, quan Juan Carlos I encara era cap de l’estat, i per tant, inviolable. De totes maneres, hi ha veus crítiques com la de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) que sí que veuen viabilitat a la investigació, almenys en l’apartat fiscal, ni que sigui a partir de l’abdicació. Ja ho Veurem.

—Què us sembla que Juan Carlos I hagi escollit Jávier Sánchez Junco, un ex-fiscal anticorrupció, d’advocat?
—Amb els mitjans que té, em sembla la cosa més lògica.

—Per la manera com es mouen els actors polítics, creieu que la investigació, si va endavant, pot fer més mal als socis del govern espanyol que no a la monarquia?
—És interessant. M’imagino que pot crear tensions dins la coalició. La posició de Podem és clara i pública, mentre que el PSOE, segons el meu parer, evita de fer pronunciaments clars i ferms sobre la qüestió. Pel que fa a les comissions d’investigacions al congrés, per exemple, el PSOE, com hem tornat a veure ara, sempre s’ha escudat en el consell dels lletrats de la cambra, que fan una interpretació molt garantista de la constitució quan toca parlar del rei emèrit. Crec que Podem ha sabut aprofitar el cas per fer soroll contra la monarquia, la corrupció, l’opacitat de l’estat i la transició imperfecta, fet que pot donar rèdit electoral en el votant d’esquerres. No sé si el PSOE està còmode en aquesta situació, però el seu soci l’ha retratat com un partit del règim.

—Quant de temps heu dedicat a la investigació sobre els fons de Juan Carlos I a Suïssa?
—Hi he treballat entre sis i nou mesos, tot i que no a temps complet, però he cercat la manera d’assabentar-me i documentar-me bé sobre els negocis tèrbols de Juan Carlos I. Trobar les fonts indicades és clau per a aconseguir material i informació de qualitat.

—Com els obteniu, els documents que impliquen Juan Carlos I i Felipe VI amb la fundació Lucum?
—Això no t’ho penso dir [riu]. Però sí que et puc dir que amb dues investigacions judicials en marxa és més senzill de trobar la manera d’accedir a la informació i documents fefaents.

—Parlem de la fundació Lucum. Què és?
—És una estructura off–shore radicada a Panamà, un paradís fiscal, que es va fundar el 2008 i Juan Carlos I n’és el principal beneficiari. Els estatuts de la fundació deixen molt clar que Lucum es crea arran d’una donació de cent milions de dòlars d’Abdal·là bin Abdulaziz, llavors rei de l’Aràbia Saudita. A la vegada, aquesta estructura és vinculada a un compte al banc Mirabaud de Ginebra, Suïssa, on Juan Carlos I té establert l’equip que li gestiona el patrimoni, que són els advocats Arturo Fasana i Dante Canonica.

—La donació que rep Lucum és la que el fiscal suís Yves Bertossa investiga com una possible comissió per l’adjudicació a un consorci espanyol de les obres del TGV a la Meca.
—Correcte. Però, fins i tot, si els cent milions només fossin una donació, queda clar que el rei emèrit no volia que es fes públic que havia rebut aquesta quantitat de l’Aràbia Saudita. Dit això, la fundació Lucum era pensada, fins a un cert punt, com un compte familiar. Felipe VI, n’era el segon beneficiari, i per tant l’hereu si Juan Carlos I hagués mort. A més, als estatuts hi havia unes instruccions molt clares que deien que en cas d’heretar els diners els havia d’utilitzar per al bé de la família. És a dir, cobrir les necessitats o peticions de les seves germanes i nebots.

—Què us va semblar la reacció de Felipe VI de retirar l’assignació pública a Juan Carlos I, quan a principi de març vau publicar a The Telegraph que ell era beneficiari de la fundació Lucum?
—És una reacció lògica, però és més simbòlica que no pas efectiva. Juan Carlos I ha mogut desenes de milions d’euros fora d’Espanya i és evident que l’assignació de la Casa Reial no cobria el seu estil de vida. Amb el comunicat Felipe VI posava tot el focus sobre el seu pare i se’n desentenia… però la reacció, per a mi, és insuficient.

—Al comunicat, Felipe VI admetia que el 2019 ja sabia que existia Lucum i que n’era beneficiari.
—Ell diu que va rebre aquesta informació sobre Lucum ara fa un any, i que va decidir de passar-la a les autoritats competents, tot i que no s’ha publicat quines eren, ni què en van fer, d’aquesta informació. Així mateix, assegura que va anar al notari a jurar que renunciava a aquesta herència. De totes maneres, no va prendre cap mesura contra Juan Carlos I fins a la publicació a The Telegraph, un any després. Segons que sembla, el rei necessitava una prova segura, com ara el meu article, per a saber que la història era certa. La veritat és que tot plegat és molt estrany. Primer de tot hauria pogut consultar el seu pare per saber si la informació era veritat; no necessitava el diari. I segon, si hagués volgut, hauria pogut investigar l’afer ell mateix. És el rei d’Espanya, té mitjans per a fer-ho.

—Per què feia servir Lucum, Juan Carlos I?
—Segons la documentació que he pogut consultar, el compte va rebre un altre ingrés important, a part la donació de l’Aràbia Saudita. Són 1,9 milions de dòlars que Juan Carlos I va rebre en efectiu del soldà de Bahrain. Entre el 2008 i el 2012, la quantitat dipositada no va variar gaire. Periòdicament es retiraven diners, que en alguns casos superaven els mil euros. Per nosaltres dos és una quantitat important, però és molt poca cosa si ho compares amb el gruix del dipòsit. Què feia Juan Carlos I amb l’efectiu retirat? No ho sabem, però suposo que era per a despeses personals.

—Com és que la fiscalia suïssa investiga diversos actors relacionats amb la fundació Lucum com ara Arturo Fasana, Dante Canonica, Corinna Larsen o el mateix banc Mirabaud, però no pas a Juan Carlos I?
—No ho sé, sincerament. Potser la fiscalia segueix alguna mena de procediment determinat per investigar primer aquells sospitosos de ser testaferros abans de fer-ho contra el possible benefactor de la fundació. Pel que he pogut consultar del cas, el fiscal Yves Bertossa, sobretot quan interroga Fasana, cerca incongruències en el relat i en les explicacions sobre els diners. Suposo que si no està satisfet apuntarà més amunt, cap al possible ordidor d’una trama d’emblanquiment. Però és evident que encausar Juan Carlos I no és un pas senzill, no té immunitat a Suïssa, però cap fiscal no faria un pas com aquest a la lleugera.

—Per què Juan Carlos I tanca el compte al banc Mirabaud el 2012?
—Pel que sé, és el banc Mirabaud, que va demanar a Juan Carlos I que el tanqués. Crec que es va al·legar un canvi legislatiu a Suïssa per fer la petició.

—S’ha publicat que l’entitat, per una qüestió de prestigi i imatge, es volia desvincular de Juan Carlos I arran de l’escàndol de la cacera d’elefants a Botswana.
—No ho puc confirmar.

—Per què es transfereixen tots els fons del compte, uns seixanta-cinc milions d’euros, a una empresa de Corinna a les Bahames?
—És una història que fins ara és incompleta. El motiu exacte no el sabem, tot i que els lletrats de Corinna defensen que és una donació de Juan Carlos I.

—Precisament és el 2012 quan Corinna assegura que comença a rebre amenaces de l’entorn de Juan Carlos I.
—Sembla que la donació és com el punt final en la seva relació, tant personal com de socis. Però potser no totes les parts ho entenen igual i és quan comencen a sorgir les tensions. Tot allò que et pugui dir a partir d’aquí són especulacions. Se sap que Corinna ha fet servir els diners per comprar un pis a Londres i una casa en una àrea més rural. El que queda de la fortuna no és en un paradís fiscal, és en un banc dels Estats Units [Fieldpoint Private Bank].

—A banda de Lucum, Juan Carlos I i Felipe VI també són beneficiaris d’una segona fundació, aquesta més difícil de pronunciar, Zagatka.
—Segons Google és una paraula russa que vol dir ‘enigmàtic’. És un nom bastant ben parit, tenint en compte de què parlem. I Lucum, en llatí, fa referència a una cosa que brilla. Són noms prou bonics [riu].

—Què se’n sap d’aquesta fundació, també investigada per la fiscalia suïssa?
—S’ha de diferenciar bastant de la primera, perquè aquesta va a nom d’Álvaro de Orleans, un cosí llunyà del rei emèrit. Com deies, Juan Carlos I i Felipe VI també en són beneficiaris. Zagatka es funda el 2003 i és radicada a Liechtenstein, tot i que té un compte bancari a Suïssa. Primer a Crédit Suisse i més tard a Lombard Odier. Álvaro de Orleans ha reconegut que la fundació és seva i que els diners que gestiona també ho són. Ara, és difícil de creure que sigui així. Segons una de les meves primeres exclusives, el primer ingrés o donació que rep Zagatka té relació amb una comissió que Álvaro de Orleans va rebre per la venda del Banco Zaragozano a Barclays (2003). La quantitat, però, no l’he poguda precisar, ara com ara.

—Per què s’ha fet servir Zagatka?
—Segons que he pogut veure, els diners també s’han gastat en ús personal. Però a diferència de Lucum, que tinc la certesa d’haver-ne vist tots els moviments, de Zagatka, no en puc dir això mateix. Sí que sé que entre el 2016 i el 2019 s’han pagat diversos vols privats a Juan Carlos I arreu del món per valor de cinc milions d’euros. Fins i tot, Álvaro de Orleans ha admès que ha fet els pagaments. Diu que fer-ho era un deure familiar.

—Penseu publicar res més relacionat amb els diners amagats de Juan Carlos I?
—Podria ser. Tinc cosetes.

—Cosetes?
—[Riu] Miro si hi ha més informació interessant. No vull anunciar res en concret ara, però crec que és prou clar que el rei emèrit va fer molts negocis durant el seu regnat. Segur que hi ha més coses a investigar.

—Per acabar: què creieu que hauria passat a la Gran Bretanya si al centre de la polèmica hi hagués Isabel II?
—Tinc bastant clar, i no és per patriotisme, del qual sóc poc sospitós, que no s’hauria arribat fins aquí. Seria un escàndol bestial. Coneixent la naturalesa de la política i els mitjans no crec que la cosa s’hagués pogut tapar durant anys. No dic que no hi hagi o hi pugui haver corrupció a la Gran Bretanya, però, per exemple, no m’imagino cap partit oposant-se a una investigació sobre els fets.