Imma Viudes: “S’han suïcidat dos mossos en una setmana”

Imma Viudes és agent dels Mossos d’Esquadra i portaveu del sindicat SAP-FEPOL, el majoritari al cos. Fa un parell de setmanes, l’organització va guanyar les darreres eleccions al Consell de la Policia i va aconseguir la majoria amb deu representants dels setze que hi ha.

Ens trobem amb Viudes per parlar d’un bon grapat de qüestions, algunes d’actualitat i d’altres de ja fa uns anys, però que han marcat la història de Catalunya. Parlem, entre més qüestions, de les prioritats del cos; de competències; de la consellera d’Interior, Núria Parlon; del director de la policia, Josep Lluís Trapero; d’extrema dreta i inseguretat; de la BRIMO; dels aldarulls de la sentència contra el procés; de salut mental i també de l’aparició del president Carles Puigdemont el 8 d’agost.

Viudes explica que han notat canvis amb l’arribada de Parlon, que hi ha més proactivitat i sentit de diàleg. “Venim del pitjor departament de la història”, diu. És molt crítica amb l’ex-conseller Joan Ignasi Elena, a qui acusa d’haver aplicat polítiques que han atemptat contra els agents. És una ferma defensora de les unitats d’ordre públic i avisa que el conjunt dels agents es troben amb realitats noves que són complexes. Defuig de l’alarmisme, no vol alimentar discursos d’odi i d’ultradreta, però explica que hi ha noves situacions molt concretes i que hi ha una crisi de respecte de l’autoritat.

—Qui forma part del sindicat SAP-FEPOL?
—És l’organització majoritària al cos, per sisena legislatura, i ho hem consolidat en les últimes eleccions. És format per agents i caporals, que és l’escala bàsica del cos.

—Hi ha corrents ideològics?
—Els mossos i les mosses som un mirall de la societat a la qual representem. Sempre hem fet la nostra feina intentant de separar absolutament qualsevol ingerència política. Se’ns ha acusat de tota mena d’ideologies. Ens han dit que érem independentistes i fins i tot de Vox. Hem anat d’un extrem a un altre, però en qualsevol cas hem continuat fent la nostra feina al marge de qui hi hagués al capdavant del departament. Això és el que ens ha donat més credibilitat. Tenim afiliats de totes les índoles i nosaltres ens devem a això, independentment de què faci cadascú.

—Teniu relació amb els sindicats espanyolistes, com JUSAPOL i JUPOL?
—No, no en tenim. De fet, quan han fet compareixences a mitjans, en molts casos ha estat per criticar-nos, no contra el sindicat, sinó contra el cos de Mossos d’Esquadra. L’últim capítol va ser amb l’assumpció de noves competències, que van criticar-nos molt durament i van qüestionar la nostra professionalitat. Nosaltres reprovem tots aquests intents de minvar el prestigi i el bon nom del cos dels Mossos.

—Per què els molesta tant que els Mossos assumeixin noves competències?
—Creiem, sincerament, que tenen por de perdre tot aquest camp amb què han estat treballant tants anys, però sempre hem defensat la coordinació entre policies. Assumir competències no vol dir res més que treballar coordinadament, no és una amenaça cap a uns altres cossos policials. No s’entén que els cossos de seguretat no treballin coordinadament. Amb qualsevol manipulació en aquest sentit, al final, qui perjudiques és el ciutadà, que tan sols vol que siguem operatius i resolutius.

—Vós dieu que les competències són benvingudes, però que cal una planificació estricta i acurada.
—El paper ho aguanta tot, ja ho sabem. Més enllà de l’anunci, que ens sembla positiu, hem d’establir un cronograma realista. Ara tindrem noves promocions, també tindrem moltes persones que es jubilaran o passaran a segones activitats i no els tindrem treballant activament. No podem fer-ho de cop, tot això s’ha de fer d’una manera realista i, novament, sense que acabi perjudicant el ciutadà. Volem fer les coses bé, tenim un repte davant. Ja n’hem tingut abans amb altres escenaris, com quan vam assumir competències en seguretat ciutadana. Hem d’aprendre de tot allò que hem pogut fer malament per no repetir les mateixes errades. Les coses s’han de fer en fred, a poc a poc, i sobretot ha d’anar acompanyat d’un increment pressupostari. No tan sols en l’àmbit d’increment d’efectius, sinó que hem d’acompanyar-lo d’infrastructures, perquè ara mateix no tenim infrastructures dignes per poder cobrir els problemes. Hem tingut comissaries com la de les Borges Blanques amb persones canviant-se de roba als pàrquings, amb les taquilles instal·lades allà. L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya ha de poder encabir tota aquesta gent que entra.

—Què n’opineu, de la consellera Núria Parlon?
—Venim del pitjor departament de la història, en molts sentits. Va aplicar una política que la vam anomenar de terra cremada. Hem notat molts canvis, més proactivitat, però ara hem de veure com s’executen tots aquests titulars. Sembla que hi ha un canvi en el sentit del diàleg…

—Amb això de terra cremada, us referiu al conseller Joan Ignasi Elena, o ve de lluny?
—Ell va aplicar polítiques que atemptaven contra la defensa del cos de Mossos d’Esquadra, va retirar la defensa jurídica dels agents del cos quan rebien agressions per part de militants de segons quines ideologies. Aquestes polítiques es van aplicar gràcies a un acord de govern amb la CUP, que va ser el que va fer investir el president Pere Aragonès. Això va generar molta desconfiança dins el cos, fins i tot entre agents que podien tenir idearis d’acord amb el departament. Molts mossos es van sentir abandonats pel departament. Els sindicats vam haver d’assumir la defensa d’uns agents que el departament havia deixat desemparats.

—La direcció de la policia no l’havia ostentada mai un mosso. Josep Lluís Trapero és un bon director?
—És molt d’hora per a fer-ne un judici. Sí que és clar que coneix l’organització i esperem que això s’utilitzi de manera favorable. La nostra organització li ha arrencat el compromís de vetllar per la salut mental dels mossos, que és una qüestió que ens preocupa molt. S’han suïcidat dos mossos en una setmana. No se n’ha parlat durant anys, però ara ho hem posat sobre la taula. Tenim moltes iniciatives, però hem de veure com s’executen.

—Dos suïcidis en una setmana?
—El darrer tenia vint-i-vuit anys. Un estudi de la Universitat Ramon Llull, en col·laboració amb dues universitats internacionals, va determinar que el 35% dels mossos teníem simptomatologia depressiva, estrès o ansietat en qualsevol dels seus graus. Els motius poden ser molt diversos, el tipus de feina a la qual estem sotmesos és un fet determinant. Necessitem eines d’afrontament perquè veiem la pitjor cara de la nostra societat. No tenim eines per a descarregar tota la tensió acumulada, hi ha problemes per a desconnectar, ens falta formació i encara no tenim cap protocol de prevenció. A banda, hi ha el mite que els policies sempre hem de ser herois. I els problemes per a detectar la simptomatologia. En el dia a dia, et costarà d’explicar-ho al company, perquè hi ha estigmatització. Ara cada vegada se’n parla més, però hi ha por de no promocionar-te, pensar que t’assenyalaran. Reflexions errònies que pot tenir la persona. També hi ha els canvis constants d’horari, la sensació de no ser cuidats. És un fet que no és aliè als cossos, però als Mossos patim molts casos de suïcidis. Als grups d’escamots se’n parla molt.

—És bo que hi hagi canvis constantment en la direcció de la policia, sobretot quan hi ha nous governs?
—No. Si no recordo malament, vam tenir sis consellers en set anys i això, evidentment, ha desestabilitzat el cos. A més, som un cos que sempre és en el punt de mira, en l’àmbit mediàtic i polític, ens qüestionen permanentment. I això no és una cosa que passi en cap altre cos policial, ni a Catalunya ni a Espanya. Demanem és estabilitat. Ens és igual si és un departament o un altre. A qui lideri el departament, li demanem que defensi sense pal·liatius i categòricament el cos i la institució, i sobretot que ens doni estabilitat.

—Ara que heu guanyat les eleccions, quines són les prioritats?
—Assolir un increment retributiu i treballar menys hores, en el sentit que la majoria dels cossos especials han assolit millores lineals durant aquests anys. En canvi, nosaltres ens hem quedat enrere. No tenim un increment retributiu lineal des de l’any 2008 i veiem que en aquesta última legislatura s’han signat acords amb els bombers, funcionaris de presons, educació, sanitat, etcètera. Volem estar a la mateixa altura per no perdre poder adquisitiu i un descens de les hores anuals.

—Volia demanar-vos per uns quants temes polèmics rellevants. Què és el primer que us ve al cap si penseu en el 8 d’agost, el dia de la tornada de Puigdemont?
—Va ser un dia negre per als Mossos. No ens ho mereixíem, la institució no ens mereixia la imatge que vam donar. Vam ser molt criticats i acusats d’haver fet el ridícul. És un mal record. Però moltes altres vegades hem demostrat que havíem estat a l’altura. Les coses es podien haver fet millor i la cúpula del cos no va estar a l’altura. I quan les directrius del departament no són les adients, qui ho paga és la base. La reacció del departament va arribar tard i malament, va haver-hi manca d’autocrítica.

—L’operació policíaca va ser un autèntic fracàs. Periodistes i ciutadans no enteníem absolutament res.
—I al final qui ho va pagar va ser el ciutadà que havia de moure’s pel territori català. Va ser un dia negre. Vam criticar la manca d’autocrítica i la sensació que s’improvisava constantment.

—La justícia investiga tres agents dels Mossos per haver ajudat Puigdemont. Què n’opineu?
—Poca cosa fins que no hi hagi una sentència. En qualsevol cas, les persones amb un uniforme tenen l’obligació d’actuar amb estricta neutralitat política, independentment de quin sigui el seu ideari. I qualsevol persona que no hagi actuat així, si es demostra, no mereixen dur uniforme.

—Aquell dia no anaven uniformats.
—Però són Mossos d’Esquadra.

—Bé, però…
—És una qüestió que en el dia a dia, a les bases, els preocupa poc. Aquell dia va ser molt dur per a tothom, va ser molt llarg. Vèiem constantment en mitjans de comunicació titulars que no ens agradava llegir, però ara a la gent li preocupen unes altres coses. Que els vehicles estiguin en condicions, la seguretat personal, una cosa tan senzilla com arribar a casa…

—Algun dels agents encausats és del vostre sindicat?
—Això no ho puc respondre.

—El dia de la tornada de Puigdemont, es va fer servir gas pebre contra els manifestants. Això molta gent tampoc no ho va entendre.
—Com a delegada sindical, no hi puc donar resposta. En aquell moment, els comandaments operatius van donar aquesta resposta. Nosaltres no som els qui hem d’entrar en aquest tipus de debat. En qüestions operatives és difícil que et pugui donar una opinió millor de la que et doni el comandament que hi havia al càrrec d’aquest dispositiu.

—La conclusió seria que d’ençà del 8 d’agost el cos ha quedat tocat?
—El cos fa molts anys que està tocat. Aquest últim departament no ha contribuït a la unió, a l’estabilitat ni, sobretot, a separar-nos del debat polític perquè sempre hem estat situats en el punt de mira.

—El 2017 també vau ser en el punt de mira, amb l’atemptat i referèndum. S’ha girat full definitivament?
—A la gent ara li interessen les coses quotidianes. Es parla si les persones tenen unes infrastructures dignes per a treballar, perquè hauríeu de veure amb quin material treballen els companys. Els preocupen les noves realitats que ens trobem al carrer, de gent molt violenta i armada, i preocupa si tenim material i formació per a fer afrontar les noves realitats.

—La inseguretat és un caldo de cultiu per a l’extrema dreta. Fan córrer molta desinformació, discursos catastrofistes i d’odi amb l’objectiu de fer créixer la percepció d’inseguretat. Com hi responeu?
—No ens agrada l’alarmisme. Sempre hem estat majoritaris perquè som un sindicat molt prudent, però hem detectat que al carrer hi ha noves realitats. El que no ens agrada és, com bé dius, alimentar discursos d’odi i d’ultradreta, però el departament mateix ha admès que tenim nous escenaris, units a situacions molt concretes. La marihuana ja ha impregnat totes les esferes del territori català, podem trobar plantacions a tot arreu i això va unit a unes altres tipologies delictives, com les armes. Ara tenim la socialització de les armes, i tenim molts criminals instaurats a Catalunya que tenen armes. Això no vol dir que la gent vagi amb armes llargues pel carrer. Però sí que, d’uns anys enrere, i no només a Catalunya, sinó que és un fenomen global, la gent ha anat perdent el respecte a l’autoritat, i les reaccions són molt més violentes que abans.

—A què ho atribuïu?
—A molts factors. I això no té una resposta purament policial i prou. Ho hem vist molt també després de la pandèmia. Hi ha moltes realitats, és un fenomen molt polièdric. Part del problema ha vingut per l’abandonament de les institucions i el respecte a la policia. Hi ha hagut situacions en què no hem tingut una resposta dura i contundent de rebuig cap a certes accions, o fins i tot s’ha qüestionat el paper de la policia. Això també ha fet que es generi una situació de manca de respecte cap a l’autoritat. També, moltes vegades, la poca resposta judicial i punitiva que hi ha hagut en situacions d’atemptats contra agents.

—No penseu que el problema pot raure en la BRIMO i determinades actuacions?
—Ha passat que alguns partits polítics també s’han ocupat de fer declaracions en contra de la BRIMO. Però crec que la majoria de la societat entén que, quan hi ha fenòmens com els incidents que va haver-hi a Barcelona l’any 2019, s’han d’aturar d’alguna manera i ha d’haver-hi persones que treballin per l’ordre públic. Són totalment necessaris i la majoria de la societat ho entén. Però hi ha certs estaments i algunes organitzacions de drets humans que es dediquen a fomentar discursos que poden animar aquest discurs d’odi contra agents de la brigada mòbil o de l’ARRO.

—Parleu d’Irídia?
—Sí. A vegades han fet declaracions en aquest sentit que per a nosaltres són totalment inacceptables.

—Per què?
—Irídia ha insinuat moltes vegades que necessitàvem un òrgan de control extern, però ja en tenim. Hi ha el Síndic de Greuges, la divisió d’afers interns…

—Ells defensen una cosa diferent, un òrgan independent que sigui estrictament policíac, més enllà del síndic.
—No entenem que hi hagi una fiscalització permanent de tot allò que faci la BRIMO. L’any 2013, vam tenir una resolució molt famosa que prohibia les pilotes de goma i llavors deia que havíem d’utilitzar unes altres eines. Després va haver-hi un altre debat al parlament sobre el model d’ordre públic. Fa poc, un altre sobre quin havia de ser el model policial, però que es va centrar en ordre públic en comptes de les realitats que tenim al cos. Les unitats d’investigació estan abandonades. Els Mossos d’Esquadra no són només l’ARRO i la BRIMO, i sembla que alguns sectors s’entesten a fer creure això. Els Mossos d’Esquadra són grups d’atenció a la víctima, delictes d’odi, la unitat central d’agressions sexuals… No podem centrar el debat sempre en com han de treballar l’ARRO i la BRIMO. I defensarem sempre que tinguin les eines adequades, i més, amb l’escenari que tenim ara, que els grups cada vegada són més perillosos i hem vist que no tenen cap problema a intentar incendiar un vehicle policial. Ens hem d’enfrontar a aquestes realitats i no podem fer-ho amb la boca petita. No estarem mai en contra de debatre quin ha de ser el model d’ordre públic, però no podem debatre-ho constantment. Sembla que es busqui qüestionar quin ha de ser el model permanentment.

—Amb la sentència del procés, SAP-FEPOL va defensar actuacions d’ordre públic molt agressives i, a parer de molta gent, desproporcionades. Allò que s’anomena corporativisme.
—Hem hagut d’aguantar dir a actors polítics com la CUP que nosaltres havíem provocat certs aldarulls. No podem defensar això. Si en una actuació, per la raó que sigui, hi ha hagut una mala praxi, ja hi ha qui ho investiga. S’han d’entendre les actuacions en el seu context. I en molts casos sabem que, mediàticament i per interessos, aquestes actuacions a vegades es manipulen. Sempre defensarem l’ordre públic perquè és un col·lectiu absolutament professional, però si hi ha una mala praxi, ells mateixos són els primers que volen que s’investigui. Al final, desprestigies l’organització.

—El vostre discurs és moderat si el comparem amb el de l’altre portaveu de l’organització, Toni Castejón. Hi ha diferències.
—Perquè som diferents [riu].

—El 2019, Castejón portava la veu cantant.
—Van ser uns dies molt durs, el 2019. Vam veure com intentaven cremar un vehicle policial, flames a la plaça d’Urquinaona, agents acorralats davant el MediaMarkt, agents de seguretat ciutadana que no tenien cap mena de material per a fer front a aquella situació, acorralats, a qui llançaven pedres, i que ens han arribat a dir que temien per la seva vida. És una situació que no volem tornar a viure, però crec que aquella situació o escenari mereixia un discurs de… Vaja, és que són situacions inadmissibles per la mateixa societat.

—A Castejón sempre el vèiem als mitjans espanyols.
—Cadascú té el seu estil i la manera de pensar, però al final tots dos defensem el cos i l’organització, sempre amb el nostre llenguatge, però defensem el mateix.

—Amb els problemes que relateu, creieu que el model de policia propera i catalana s’esvaeix?
—Creiem que no. Durant uns anys hem passat de ser una policia preventiva, que era el que volíem, la que era a la porta de l’escola vetllant perquè la  canalla sortís i no hi hagués cap incident entre bandes. Teníem temps per a les coses del dia a dia, per a ser la policia de barri, passejar-nos pels mercats. Hem viscut uns anys de molta crisi i hem passat d’aquest model preventiu a un de reactiu, que és el que no volia ningú. Hem de ser una policia reactiva, però sense deixar de banda la preventiva. Ara esperem que, amb tot aquest gruix d’agents que tindrem els anys vinents, això serveixi per a insuflar una mica d’oxigen i tornar a veure els policies patrullant a peu, cosa que fins ara no s’havia pogut veure.

—Us fa la sensació que, històricament, el govern espanyol ha menyspreat els Mossos?
—Més que l’estat espanyol, alguns mitjans de comunicació han sigut molt crítics, i s’ha aprofitat qualsevol situació per qüestionar-los. Ho hem vist amb els sindicats policials mateixos, però crec que l’organització està molt per sobre d’això. Si no recordo malament, som la segona institució més ben valorada de Catalunya. La ciutadania està orgullosa de la policia que té, més enllà de tots aquests debats mediàtics i intents de desprestigiar la imatge. I som un pilar bàsic, la seguretat pública és bàsica en qualsevol país.

—Us demanava pel govern espanyol perquè el cos s’ha trobat amb algun impediment. Penso en el fet d’accedir al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), en traspàs d’informació sobre terrorisme…
—Sempre hem estat moneda de canvi per a tot. I sí, s’han fet petites passes en aquest sentit i espero que les polítiques del futur vagin encaminades a ser una policia integral, que és el que realment s’espera de la nostra policia.