Ignasi Sabater: ‘Vaig passar por, em pensava que em ficarien en un cotxe i vés a saber on em portarien’

El batlle de Verges (Baix Empordà), Ignasi Sabater, està acostumat a rebre la visita de grups d’extrema dreta al poble i fins i tot a ser amenaçat de mort, com quan va decidir d’obrir l’ajuntament el 12 d’octubre. Però dimecres l’ensurt no va venir de l’extrema dreta sinó de la policia espanyola, que de bon matí es va presentar al seu domicili per detenir-lo. Li van fer lesions en una mà. A més, no es van identificar correctament des d’un primer moment i el van acusar de ser present en uns aldarulls on ell no era. Parlem amb ell després del calvari, perquè ens digui com es va sentir i ens expliqui el context dels fets.

—Com va ser la detenció?
—A les set del matí, com cada dia, anava a sortir de casa amb el cotxe. El vaig engegar i vaig anar a tancar la porta del garatge. Quan vaig sortir per la porta d’entrada, em vaig trobar una persona recolzada a la paret que em va dir, parlant en castellà: ‘Bon dia, ets l’Ignasi Sabater?’ Li vaig respondre que sí. Em va dir que estava detingut i que els havia d’acompanyar a la comissaria. Per la manera com parlava i perquè cada setmana el dimecres a la matinada rebem la visita de feixistes i gent extrema dreta al poble, doncs vaig malfiar-me’n. Li vaig demanar de què se m’acusava i em va respondre que d’un delicte de desordres públics a Girona. Jo sabia que en les manifestacions que havia estat a Girona no hi havia hagut cap desordre públic. Immediatament, va aparèixer un altre policia i em va posar una manilla a la mà esquerra.

—…
—Els vaig demanar tranquil·litat i que volia saber si eren policies. Llavors un es va treure la placa, però en aquell moment jo ja me’n malfiava per això que us he explicat. Els vaig demanar que em deixessin parar el cotxe i pujar a casa a avisar la família. Hi havia el meu fill petit de tres anys, que ho escoltava tot. Es van posar davant la porta de casa i em van dir que no aniria enlloc, que pugés al cotxe; em van agafar l’altre braç per emmanillar-me tant sí com no per ficar-me al cotxe. Això em va indignar, que no em deixessin ni avisar que em detenien. Aleshores em vaig posar molt nerviós i vaig començar a cridar.

—Què cridàveu?
—’Si us plau, algú que surti, si us plau, algú que surti!’ Dels crits que vaig fer van sortir alguns veïns. Llavors van venir dos policies més i de cop ja els tenia tots quatre sobre meu intentant posar-me la manilla a l’altra mà: ‘Fes les coses fàcils que si no hi sortiràs perdent’, em deien. La manilla l’havien premuda al màxim i em feien molt de mal perquè entre tots m’estiraven la mà. Al final gairebé ja no em circulava sang. Un em va apartar i vàrem anar a parlar tots dos sols, i li vaig demanar que em traguessin la manilla i que deixessin que la meva parella em dugués el broncodilatador perquè tinc asma. Al final van venir els Mossos, em van treure les manilles i em van dur cap a Girona. Això sí, dins el vehicle tots es van posar l’armilla groga de policia. Els vaig dir que si m’haguessin detingut així ho hauria posat més fàcil. També em van treure un full on constava de què se m’acusava.

—D’un delicte de desordres públics per haver tallat les vies de l’AVE durant l’aniversari de l’1-O.
—Aquí em vaig indignar més perquè aquest dia jo era al meu institut, treballant.

—Vàreu passar por durant el procés de la detenció?
—Sí… Primer em trobo una persona, després dues, em posen les manilles sense identificar-se, era fosc, estava completament sol… Sí, vaig passar por perquè vaig arribar a pensar que em ficarien en un cotxe i vés a saber on em portarien. Per això i pels nervis vaig començar a cridar, perquè em sentia molt indefens. I no em vaig deixar posar l’altra manilla perquè em trobava en una situació límit, estava indignat perquè en el fons detenien un batlle d’una manera gairebé improcedent.

—Us van atendre per la lesió a la mà?
—Quan vaig arribar a comissaria vaig demanar assistència. Llavors va arribar el batlle de Celrà i més companys i companyes que també havien estat detinguts. No ens deixaven parlar entre nosaltres i ens deien que si ho fèiem ens tancarien al calabós. Igualment ens hi van tancar. Després em van portar al CAP Güell de Girona i van tornar-me a emmanillar molt fort. Un cop allà em van posar una fèrula i vaig tornar a la comissaria. La declaració va ser ràpida perquè no vam declarar. Allà vam poder veure que el de les fotos de l’AVE que creien que era jo, no ho era. A partir d’aquí, no sabem què passarà.

—Punxades de rodes, us van amenaçar de mort per haver obert l’ajuntament el 12-O, a un veí el van amenaçar amb un ganivet… Per què s’hi concentra tanta activitat ultra, a Verges?
—Concretament, a l’amenaça de mort, em van dir que primer serien les punxades de roda i després vindrien les punxades a la panxa. Ho vam denunciar i està igual. Per què és un focus per a la ultradreta és difícil de saber, però sí que és segur que de sempre Verges s’ha manifestat com un poble àmpliament independentista. Tenim sospites que l’1-O volien venir al poble, però finalment no ho van fer. Després va venir la punxada de rodes, després van venir a arrencar estelades i van topar amb un grup de veïns i veïnes… Això ha estat una constant cada cert temps. Passen per aquí amb total impunitat i arrenquen les estelades i els llaços grocs. I el dia més gros va ser quan van començar a fer pintades a tot de cases particulars.

—Sabeu si sempre són els mateixos?
—No ho podem demostrar. Sí que és cert que algunes vegades que retiren llaços i estelades, ells mateixos diuen que no és pas la primera vegada que venen, ni l’última que vindran. Sempre és el mateix. Et quedes trist i decebut perquè llavors crides els Mossos i com que no volen que hi hagi conflicte, és més fàcil aturar-nos a nosaltres i que els altres acabin d’arrencar-los. Cerquen conflicte, però per part nostra no n’hi haurà mai. Però, és clar, és que a un veí ja li van donar un cop d’escala i a un altre el van amenaçar amb un ganivet. Actuen amb total impunitat.

—Creieu que volien detenir-vos premeditadament?
—Jo crec que l’estat vol una altra macrocausa per a aplicar l’estratègia de la por. Els interessa que la societat civil i les associacions, que des del primer dia de judici volen mobilitzar-se, doncs s’ho pensin dues vegades abans de manifestar-se. Per una altra banda, penso que hi ha unes eleccions municipals el mes de maig i tots aquests batlles i regidors que dubten de veure si es presenten o no, que sàpiguen que els poden passar coses com aquesta. És l’estratègia de la por. Crec que davant de tanta repressió hem de respondre pacíficament, organitzant-nos i sortint al carrer en massa amb determinació. Jutgen membres de la Generalitat i els dos Jordis, però al final és un judici a la democràcia, i això no es pot permetre.

—Els batlles de molts municipis s’han posat al capdavant de moltes protestes contra la repressió. Però creieu que la Generalitat hi compta, amb ells?
—Jo crec que seria interessant de retornar a l’esperit del Primer d’Octubre i del 3 d’octubre. No tan sols com a poble, sinó institucionalment, perquè la Generalitat i els batlles estàvem conjurats. Recordo aquella manifestació multitudinària a la plaça de Sant Jaume en que vam assistir més de set-cents batlles perquè estàvem disposats a obrir locals, a posar urnes i fer el que calgués. Actualment és molt important que tothom sàpiga que el municipalisme defensa el dret d’autodeterminació de qualsevol poble. Nosaltres, quan ens vam presentar a Verges, un dels punts a què ens vam comprometre va ser de treballar per la independència des del municipalisme, i crec que s’ha de comptar amb els ajuntaments i els càrrecs electes dels pobles perquè aquí es pot començar a construir República i, sobretot, activar el procés constituent. Però tot això depèn de què es faci des de dalt. Tot això que anem construint des de barris, pobles i ciutats, s’ha de culminar per dalt. Si no continuem, ens trobem amb fets com els de dimecres: repressió i més repressió.