11.10.2022 - 21:40
Hug Lucchetti és regidor de la CUP a Cardedeu i un dels trenta-vuit activistes que han estat víctimes de la darrera operació d’espionatge contra l’independentisme que s’ha sabut. Segons la documentació que ha fet pública la Directa, poc després de la vaga general del 8 de novembre de 2017, la policia espanyola i la Guàrdia Civil van començar a fer escoltes i controls de telèfons mòbils que es van allargar fins el primer trimestre del 2019. Aquest espionatge a militants del CDR –entre els quals, el de Cardedeu– i més organitzacions independentistes es va fer amb l’excusa de la “lluita contra el terrorisme”, i de fet és l’origen de la causa contra els detinguts del 23-S, unes diligències que fins ara s’havien mantingut secretes. Parlem de tot plegat amb Hug Lucchetti, que defensa que, malgrat tot, aquest espionatge indica que l’estat espanyol veia l’independentisme amb capacitat per a desestabilitzar-lo.
—Quan heu sabut que us van punxar el telèfon i com ho heu viscut?
—Nosaltres ens en vam assabentar per la notícia de la Directa, i després, Alerta Solidària ens va contactar per fer la compareixença de premsa. Tot i que no et sorprèn, perquè fa molt de temps que sabem que l’estat utilitza tots els mitjans que té per desmobilitzar, fer callar i fer por, ho has de processar igualment. Mai no acabes de tenir consciència que et pot passar a tu, fins que et passa. Si ho analitzes políticament no et sorprèn, però personalment sí.
—Havíeu notat res estrany?
—No tinc consciència d’haver sospitat res. Sí que és veritat que les persones que som en l’activisme o la militància a vegades pensem que ens poden escoltar… Tinc records d’haver-ho pensat, però no pel fet de tenir-ne cap prova.
“Mai no acabes de tenir consciència que et pot passar a tu, fins que et passa”
—Sabeu exactament en què ha consistit l’espionatge del mòbil en el vostre cas?
—La investigació intenta buscar proves que hi ha uns dirigents vinculats a l’esquerra independentista: Xavier Pellicer, membres d’Endavant i la CUP… A aquestes persones els van introduir un programari que permetia veure’n les recerques a internet, els xats, etc. En el cas de tota la resta, som persones que ens vinculen als CDR i ens fan escoltes telefòniques. He d’anar al despatx de l’advocada a veure quines escoltes concretes m’han fet, però em van fer un avanç molt anecdòtic per treure-hi una mica de ferro: hi ha una conversa amb la meva mare. No en sé exactament el contingut, però hi és. Aquest és el nivell… Vulneren el nostre dret a la intimitat, i també el del nostre entorn.
—Que aquesta conversa hi sigui no vol dir tan sols que la van escoltar, sinó que la van transcriure perquè van considerar que podia tenir algun contingut perillós?
—Exacte. Pel que sabem, hi ha un suport en què tenen les converses en brut. Això, els advocats no ho tenen, però sí que tenen les parts que consten a la documentació que entenem que la policia nacional i la Guàrdia Civil faciliten als jutges. Hi ha dues investigacions, una per part de la policia nacional i una altra per part de la Guàrdia Civil, que és el meu cas.
—La policia comença a investigar a partir de les accions de sabotatge de la vaga del 8-N. Uns agents es van infiltrar en grups de Telegram d’uns quants CDR i van mirar de relacionar els investigats amb accions com ara les pintades a casa de Pablo Llarena o els ninots amb la careta de dirigents unionistes penjats a la C-17. Què en penseu, d’aquesta barreja d’accions que perseguien?
—Són els elements amb què comencen a estirar el fil, a partir de dues persones que no prenen gaires mesures de seguretat i que localitzen no sabem com. D’aquí, fan una investigació prospectiva, una causa general en què investiguen tant com poden. Busquen indicis amb la tesi de relacionar independentisme amb terrorisme i moltes persones comencem a ser investigades per la nostra participació activa els mesos posteriors a l’1-O. Van ser mobilitzacions públiques: assemblees obertes, activitats per a tothom, dinars populars, xerrades, tallers, concerts… A partir d’aquesta participació política legal, ens investiguen, i aquesta investigació és l’origen de l’operació Judes.
—En aquell moment com ho vivíeu? Als CDR la gent no sabia que estava punxada, però hi podia haver sospites, por…
—En la investigació es diu que hi ha un moment en què les persones que investiguen comencen a donar menys informació pels canals que tenen. Les persones que veníem de moviments socials, de l’esquerra independentista i de la militància política activa probablement teníem més interioritzada aquesta cultura política antirepressiva. Però per a molta gent el CDR va ser la seva primera experiència política i de lluita, i la cultura antirepressiva era molt menor. Tot això es va intentar de transmetre, perquè sabíem que podia passar. L’esquerra independentista, l’anarquisme i el moviment d’alliberament del País Basc ja havien tingut investigacions per terrorisme, sabotatge o associació il·lícita que havien acabat en res. Això et té ocupat i preocupat en la teva defensa i en la lluita antirepressiva, és una estratègia per a desmobilitzar.
“Et tenen ocupat i preocupat en la teva defensa i en la lluita antirepressiva, és una estratègia per a desmobilitzar”
—La investigació sosté que el lideratge dels CDR era capitalitzat pels militants de l’esquerra independentista i, fins i tot, esmenta documents d’Endavant i Poble Lliure. Com interpreteu aquest focus sobre les organitzacions polítiques?
—Que l’esquerra independentista tenia un paper actiu en els CDR és obvi, feia publicacions amb propostes polítiques de cara al moviment i la població. Eren propostes de tipus estratègic i sobre com avançar cap a l’alliberament nacional i social. Això, que era públic, la Guàrdia Civil i la policia nacional ho recopilen per provar de bastir una tesi per a vincular l’esquerra independentista amb els CDR i amb un terrorisme que és inexistent.
—I assenyalant organitzacions polítiques com a perilloses.
—Un dels objectius de l’esquerra independentista és que l’estat espanyol consideri que som un moviment capaç de desestabilitzar-lo. Entenem que això ho analitzen així perquè som un dels moviments amb més arrelament, amb assemblees locals i territorials i capacitat de mobilitzar. Suposo que això és el que fa por a les policies espanyoles i al poder espanyol, i per això hi posen el punt de mira. L’esquerra independentista, d’alguna manera, va exercir aquesta capacitat de mobilitzar, però d’aquí a vincular l’independentisme amb el terrorisme hi ha tota una intencionalitat política i repressiva que s’allunya del que va passar durant aquells mesos de mobilització popular massiva de desobediència civil.
—Part d’aquestes escoltes es van fer amb Fernando Grande-Marlaska com a ministre d’Interior del govern espanyol. Com valoreu el paper del PSOE?
—La compareixença de premsa de denúncia de les escoltes la vam fer davant la seu del PSC, precisament per denunciar que Marlaska havia negat que es fessin aquest tipus de pràctiques. Volíem denunciar la seva falsedat.
—I com valoreu la reacció de l’independentisme? Creieu que ja es reacciona sense sorpresa a fets com aquests?
—Personalment i com a organització, hem rebut prou suport dels nostres entorns. Tot i que hi estiguem acostumats, no deixa de sorprendre, però suposo que, en part, hi ha aquest efecte d’anestesiar-nos una mica amb la repressió, que fa molt de temps que hi és i és molt contundent. I encara hi ha informacions ocultes, sortiran més coses, això és una causa general i tot s’hi val, perquè al final l’independentisme és una amenaça real contra l’statu quo a l’estat espanyol.
