Angel Oiarbide: ‘És moment de treballar junts bascs i catalans perquè a l’estat li surti car fer passos autoritaris’

Demà, Angel Oiarbide deixarà de ser portaveu de Gure Esku Dago, l’organització civil basca que va néixer emmirallada en l’Assemblea Nacional Catalana per impulsar el debat sobre el dret de decidir al País Basc. L’entitat s’ha imposat un canvi de cares per a acompanyar la nova etapa que presentarà en un gran acte a Bilbao. Oiarbide explica en aquesta entrevista que, després d’haver fet 208 consultes populars arreu del territori, el nou objectiu és fer possible que els ciutadans bascs puguin decidir en una votació vinculant. Per fer-ho, diu, caldrà que les societats basca i catalana sincronitzin les seves lluites.

—Des del 2014, heu organitzat mobilitzacions i 208 consultes populars per a posar el dret de decidir al centre del debat polític basc. Ho heu aconseguit?
—Sí. Quan vam presentar la iniciativa, fa cinc anys i mig, teníem dues sensacions. Com a país, ens havíem cregut que les persones de sensibilitats polítiques diferents no podíem caminar conjuntament. Des de la societat no sabíem la força que tenim si treballem junts. En canvi, a cinc-cents quilòmetres, a Catalunya, vèiem que la gent adquiria una altra actitud, la de protagonistes del seu futur. Sense arrogància, però amb orgull. Ja vam dir que ‘gure esku dago’ (‘és a les nostres mans’) no era un eslògan, sinó una actitud. Aquests darrers anys hem caminat junts, ens hem conegut i hem creat complicitats. A més, hem estat capaços de sostenir un debat polític sobre el dret de decidir i d’influir institucionalment en el debat del govern basc. Ens havien dit que era una qüestió que dividia, però hem creat un espai comú, obert i transversal que té capacitat d’influir.

—Aquest diumenge tanqueu una etapa per obrir-ne una altra. No hi haurà més consultes?
—No vam néixer per reivindicar, sinó per fer la transició de la reivindicació a la decisió. Aquestes consultes, les cadenes humanes i els actes multitudinaris han estat una preparació per a la decisió. No descartem cap consulta, perquè el nostre objectiu és fer un referèndum jurídicament vinculant. Farem els passos que calgui per anar en aquella direcció.

—Què presentareu diumenge?
—L’objectiu de la nova etapa de Gure Esku Dago és adquirir i legalitzar les eines democràtiques per donar sortida a la voluntat de la ciutadania en les decisions que ens afecten. Fa cinc anys i mig, vam veure que aquesta qüestió era massa important per a deixar-la només en mans dels polítics, que la ciutadania teníem responsabilitat en aquest debat. Avui, diem que el dret de decidir és massa important perquè estigui només en mans de Gure Esku Dago. A partir de demà, l’objectiu serà cohesionar la ciutadania per posar en marxa un projecte per a legalitzar les eines per a exercir el dret de decidir.

—Com ha respost la ciutadania a les consultes?
—Ha estat un èxit en diferents àmbits. Hem fet consultes on viu un terç de la població de tot el País Basc. Hi ha participat activament un 20,5%, que són 218.248 persones. El debat no es queda només en el 20,5%, sinó que és molt ampli. Per a nosaltres, són xifres molt potents. Qualitativament, el valor s’amplia més, perquè fa cinc anys i mig no se’n parlava per tal de no discutir. Però no a escala nacional, sinó amb els amics, la família i la parella. Era un tema visceral que no sabíem gestionar. Ens hem demostrat que som capaços de debatre de tot sense enfadar-nos. Hem potenciat la cultura de l’acord i hem vist que podem decidir sobre tot. Hem fet la transició de la visceralitat a la racionalitat, que és la cosa normal en països que han aprofundit en la democràcia. Hem trencat molts esquemes mentals. Ens havien dit que consultar els ciutadans dividia la societat, però hem vist que no era veritat. Passa tot el contrari, la societat es cohesiona perquè és capaç d’afrontar els reptes polítics de manera adulta.

—Com influeix la dissolució d’ETA en el debat social sobre l’autodeterminació?
—Abans de Gure Esku Dago hi va haver Nazioen Mundua (Món de les Nacions) a Idiazabal. Veníem d’un procés de pau frustrat i va començar un moviment amb l’objectiu de crear un espai conjunt sobre els valors democràtics i el dret de decidir. Ens fixàvem en Escòcia, on el SNP havia guanyat les eleccions dient que el 2010 faria un referèndum. El moviment va començar en un poble de dos mil habitants, després es va ampliar a la comarca i des d’allà va saltar a tot el País Basc. No tenim cap dubte que quan la violència d’una part era activa era més difícil crear la normalitat en el debat. La desaparició d’una part de la violència ha ajudat a normalitzar-lo.

—El judici contra el procés català, com afecta el sobiranisme basc?
—Ens afecta de ple. No és un judici a divuit independentistes, ni als 2,3 milions de catalans que van votar l’1-O, sinó que és un judici a les aspiracions legítimes i democràtiques del poble català, però també del basc. És un judici als nostres drets civils, polítics i jurídics com a país. L’any passat ja ho vam dir: no és moment de solidaritzar-se amb el poble català, és moment de treballar conjuntament i fer que a l’estat espanyol li surti car fer passos en la direcció autoritària i antidemocràtica.

—El perill d’aquest judici és que pot marcar com entén l’estat espanyol la mobilització social de cara al futur.
—L’estat espanyol ha posat els jutges i les regles del joc, però no tinc cap dubte que no té totes les cartes. Aquesta partida encara no s’ha acabat. No és una partida identitària o de banderes, és una partida de democràcia. I no solament a Catalunya o al País Basc, sinó a Europa i el món. Si la ciutadania té el poder de decisió o si el tenen molt poques persones. Aquesta és la partida global que es juga a Catalunya, al País Basc i a l’estat espanyol. El futur s’ha d’edificar sobre la voluntat de la ciutadania i farem tot el possible perquè sigui així.

—Com reaccionarà el sobiranisme basc a una sentència condemnatòria?
—Hi ha una sintonia i l’anem sincronitzant. El procés és en un moment molt potent. El judici es retransmet a tot el món i el final ha de ser la cirereta del pastís. La veu la tindran els polítics que són a la banqueta dels acusats i ens farem nostre el missatge que enviïn. És el moment d’empènyer conjuntament. No tenim cap dubte que no hi serà el sobiranisme basc i prou, sinó que tots els demòcrates ho donarem tot.

—Una de les grans diferències entre el procés català i el basc és que el PNB no ha fet el tomb que en el seu dia va fer CiU. Com hi ha influït, això?
—Les coses no passen per casualitat. Durant l’auge del procés escocès, ens comparàvem amb ells i lamentàvem que nosaltres no tinguéssim un David Cameron. Ens posem bastons a les rodes si ens quedem amb les actituds dels representants polítics i no ens fixem en la de la societat. La qüestió important és l’actitud de la societat, on es reflecteixen els representants polítics. Molta gent ens deia que pensar que ho podíem canviar era utòpic, però a Catalunya els representants de fa cinc anys eren els mateixos de quinze anys enrere, i si la seva actitud va canviar va ser perquè abans havia canviat totalment la de la societat. El procés català ens ha ensenyat que s’han acabat les excuses, que la ciutadania tenim la capacitat d’influir en el nostre futur. Si l’actitud del PNB no és com la de CiU segurament és perquè la societat encara no s’ha apoderat prou.

—Com valoreu la presidència d’Uxue Barkos a Navarra?
—Durant dècades, a Navarra hem tingut un règim en què no es respectaven totes les sensibilitats ni aspiracions. La tasca de Barkos i la resta de partits del canvi és fer evident que a Navarra hi ha diverses sensibilitats polítiques que han de ser capaces de conviure. Al segle XXI, com a societat adulta, han de tenir les eines necessàries per a abordar qualsevol problema polític. Si a les pròximes eleccions tornen a guanyar les forces del canvi, ja tenen clar quin és el rumb institucional que posaran en marxa: el debat institucional sobre l’autogovern a Navarra, un estatus que els navarresos no van poder votar. Si guanya el trifachito, la primera cosa que faran és eliminar el dret dels navarresos d’incorporar-se a la comunitat autònoma basca si així ho volen. I a Iparralde, Batera, el moviment que va impulsar la institucionalització de les tres províncies basques del nord, té com a objectiu de potenciar les consultes ciutadanes. L’objectiu de Gure Esku Dago i de la societat basca és sincronitzar les tres realitats, que són diferents però que tenen una mateixa sintonia, amb un projecte de país.

—Al País Basc no proposeu una estratègia sobiranista diferenciada segons el ritme de cada territori com es fa als Països Catalans?
—La base de la democràcia és la voluntat de la ciutadania. En alguns punts del país aquesta voluntat aflora amb una intensitat diferent de la d’altres. Això és un procés de respecte i la nostra voluntat és sincronitzar les sintonies, però respectant els ritmes i diferències de cada punt de decisió.

—Al vostre full de ruta, quan calculeu que podreu fer un referèndum vinculant?
—Arribarà el dia que podrem votar lliurement sobre el futur. La garantia més gran perquè arribi aquest dia és la voluntat i determinació de la societat basca. No posem dates, però no tenim cap dubte que el debat hi és. És una lluita que durarà força temps, però es va conquerint terreny democràtic. Catalunya ha demostrat que la majoria de la societat espanyola veu que, al final, el conflicte es resoldrà votant. Heu posat tanta determinació i passió a demostrar que sereu vosaltres els qui decidireu el vostre futur, que heu aconseguit que ho entengui gent que fa quinze anys no ho entenia.