Aquesta setmana, la Bressola ha demanat ajut urgent al Departament dels Pirineus Orientals i a la Regió d’Occitània per a encarar la “ruptura de liquiditat” que preveu que tindrà a partir del mes de maig i que implicarà que no podrà pagar els salaris o que haurà de demanar a les famílies que augmentin les seves aportacions. A més, hi ha el risc d’haver de tancar algun dels centres d’ensenyament immersiu en català que tenen repartits per Catalunya Nord, en un moment especialment dolç quant a la demanda de places. Analitzem la situació amb Guillem Nivet, el president de l’associació la Bressola, que apunta a una manca de voluntat política del departament.

—Heu denunciat una situació econòmica molt delicada a la Bressola. Com s’hi ha arribat?
—Els darrers quinze anys hem augmentat molt els efectius, hem obert escoles, hem obert un segon centre de secundària… Però, per altra banda, el suport de les nostres institucions al nord ha baixat. El de la regió ha baixat, i el del departament no ha augmentat, és la mateixa xifra des del 2014, una època amb menys inflació. El suport del departament implica 50.000 euros, l’1,1% del pressupost, que actualment és de 4,5 milions. El de la regió, 117.000 euros, quan fa quinze anys era de 150.000, i teníem la meitat d’alumnes. I hem perdut el suport del municipi de Perpinyà a partir de l’elecció del govern d’extrema dreta el 2020.

—Què ha implicat el canvi de govern municipal?
—La retallada de les subvencions, l’augment de les taxes de deixalles o el fet d’haver de fer-nos càrrec de la gestió de les cantines, que abans depenia de l’ajuntament. Ple de cosetes que, sumades, al final impliquen que, amb el canvi de govern a Perpinyà, hem perdut 100.000 euros l’any. El suport municipal era molt important perquè permetia que les dues escoles de la ciutat fossin un motor perquè, amb un sistema de solidaritat, es poguessin obrir més escoles per tot Catalunya Nord. Hem anat controlant la situació perquè tenim estalvis i hem fet una molt bona gestió, però els darrers quatre anys la inflació ha estat brutal i hem tingut un augment de les despeses, principalment els salaris, que van augmentant per adaptar-se al cost de la vida.

—Tot plegat ha fet que els vostres estalvis s’acabessin.
—I no hem volgut augmentar les participacions de les famílies perquè volem preservar un model accessible i no elitista. Tenim un 70% del personal a càrrec de l’estat. Del 30% que queda a càrrec nostre, tenim mainaderes, personal administratiu, mestres de suport –que no poden passar a càrrec de l’estat– i 7,5 llocs de feina de mestres que podrien esdevenir a càrrec de l’estat. Si l’estat ens en donés només 4, ja tindríem el desequilibri de pressupost quasi cobert, però tot això començaria a aplicar-se el setembre. Igual que els forfets escolars, que per llei els haurien de pagar els municipis, i fem tràmits perquè ho facin. Però és una mediació que requereix temps, i ara mateix tenim una urgència. Segons les nostres previsions, tindrem una ruptura de liquiditat al maig. Hem de trobar una solució estable a llarg termini, però també hem demanat subvencions excepcionals per a passar aquests mesos tan durs fins al setembre.

—Què més pot canviar, a partir del setembre?
—El mes d’octubre cobrem la subvenció de la Generalitat de Catalunya, que continua donant-nos suport. Tenim un suport clar i ferm de la Generalitat que ens permet de ser on som avui i continuar avançant. És inacceptable que la Generalitat doni un suport tan important i que les nostres institucions del nord no ho facin. El departament aporta un 1,1% i la regió un 2,6%, sobre un pressupost de 4,5 milions. És ridícul. Quan, fa tres anys, vam obrir un front judicial contra l’Ajuntament de Perpinyà vam rebre copets a l’esquena del departament, dels socialistes. Ens van dir “molt bé, aneu contra l’extrema dreta, us ajudarem”. I ara que necessitem suport, no el tenim. I són polítics que han fet campanyes sobre la identitat catalana, sobre catalanitzar el nom del departament…

—Com us expliqueu políticament que aquest suport no hi sigui?
—Cal separar el paper del departament del de la regió, perquè han tingut un posicionament diferent. De la part de la regió hi ha una voluntat política d’ajudar-nos, però han dit que havien de trobar la manera. A l’estat francès hi ha una inestabilitat política, s’havien previst retallades i hi ha incertesa sobre el futur del pressupost d’aquestes institucions. Però la posició del departament és radicalment diferent, diuen que ja donen prou i que no poden donar més. Per a ells, defensar la llengua i la cultura catalanes és, sobretot, fer folklore. Nosaltres anem més enllà d’això i, per tant, necessitem més recursos que una petita subvenció a una colla gegantera, per exemple. El pressupost de la catalanitat al departament, que té 500.000 habitants, és de 200.000 euros. Qualsevol pressupost dedicat a un barri de Perpinyà són 30.000 euros, 40.000, i aquí parlem de tot Catalunya Nord.

—Com és que en unes altres regions les escoles immersives tenen més suport econòmic?
—Hi ha altres departaments que tenen més mitjans. Nosaltres tenim un departament que forma part dels més pobres de tot l’estat francès. Però la voluntat política també és diferent. En el nostre cas, com que saben que tenim suport de la Generalitat, sovint la primera pregunta que ens fan quan els demanem diners és “com va la subvenció de la Generalitat?”, i se’n renten una mica les mans. Sembla que nosaltres siguem rics perquè tenim el suport del sud. Però aquestes dues institucions són les nostres pròpies i no podem dependre de la Generalitat, com passa actualment, que no és una institució pròpia, directament. Sense el suport de la Generalitat, tancaríem centres demà mateix. Les institucions han de prendre llurs responsabilitats, sobretot quan fan apostes pel català públicament, com a argument de campanya.

—Què teniu previst de fer a partir d’ara? Heu donat cinquanta dies a les institucions i heu convocat una manifestació el 15 de març.
—Hem volgut no saltar-nos cap etapa. Primer hem anat a veure les institucions, després les famílies i els equips. Els hem explicat que, sense el suport institucional, haurem de retallar efectius o bé augmentar les participacions de les famílies, cosa que de manera automàtica ens farà perdre gent. Això no podríem fer-ho de manera descontrolada, perquè buidaríem les escoles, i per tant una altra part de la solució podria ser retallar efectius, que seria dramàtic. No havíem tingut mai tanta demanda, tenim unes llistes d’espera de dos anys o tres, en alguns centres. Seria dramàtic tancar centres en un moment de tanta demanda.

—Com podem ajudar la Bressola?
—Amb la cooperativa la Sembra estem muntant una campanya que començarà al febrer. Qui ens vulgui ajudar es pot fer soci de l’Associació Amics de la Bressola, que es va crear uns anys després de la creació de la Bressola, el 1976. I després podrà donar suport a la campanya al febrer. És la manera més eficient d’ajudar-nos, i Òmnium s’hi sumarà. Han fet una crida a fer donatius que serà curta, perquè ho han fet per donar-nos suport, però se sumaran a la campanya que estem muntant, que serà dirigida al sud i al nord, per a responsabilitzar també la gent del nord i no dependre del sud. Però tot això no serà una solució a llarg termini, no vull que la campanya sigui una excusa perquè les institucions no facin res.

—Com explicaríeu la importància de tenir una Bressola forta i sostenible?
—Si la Bressola deixa d’existir, s’haurà posat fi a la identitat catalana com a identitat real i no folklòrica. A moltes escoles públiques s’ensenya el català com una llengua estrangera. Es fa francès el 80% del temps i el 20% és en català. Per què la Bressola funciona? Per què crea catalanoparlants i ciutadans catalans? Perquè fem escola immersiva, total i absoluta. El mainatge, quan passa la porta de l’escola, parla català de les vuit del matí fins a les sis de la tarda. El 80% de les nostres famílies no són catalanoparlants. La Bressola i Arrels són les úniques escoles que creen catalanoparlants. Si deixem de crear-ne i ens quedem només amb els que tenim actualment, s’haurà acabat la identitat catalana.