06.11.2019 - 21:50
|
Actualització: 07.11.2019 - 19:42
Guillem Balboa Buika (1965) va néixer a Guinea, quan encara era colònia espanyola, però a quatre anys va venir a viure amb la seva família a Mallorca. Tècnic de comunicació de la Universitat de les Illes Balears, el 2015 fa el salt a la política i és elegit regidor per Més a Alaró. El 2017 n’aconsegueix la batllia. Ara és el candidat de Més Esquerra per les Illes a les eleccions espanyoles. Les enquestes el deixen fora del congrés, però Balboa no renuncia a aconseguir els quaranta mil vots que necessita perquè Mallorca tingui veu pròpia a Madrid.
—A les eleccions de l’abril us vàreu presentar amb el nom de Veus Progressistes. En canvi, ara la coalició s’anomena Més Esquerra. Què ha passat?
—La coalició és la mateixa, però hem volgut reforçar la marca Més, perquè és més coneguda. A l’abril hi havia gent que no trobava la nostra papereta. Els partits que ens presentem són els mateixos, amb l’excepció d’Ara Eivissa, que se n’ha desvinculat. La resta, Més per Mallorca, Més per Menorca i Esquerra Republicana, hi tornem a ser. I el missatge és el mateix: volem ser la veu del sobiranisme d’esquerres a Madrid.
—A l’abril no ho vau aconseguir. Ara sí?
—A les anteriors eleccions, el PSOE es va presentar com el vot útil per a frenar l’extrema dreta. Ara ja no ho pot dir, perquè ha preferit repetir les eleccions que no pas formar un govern d’esquerres. Juntament amb Podem, van obtenir 11.210.000 vots, però van ser incapaços d’arribar a cap acord. A nosaltres el vot útil ens va castigar molt, perquè a les Illes hi ha un vot diferenciat entre les eleccions espanyoles i les autonòmiques o municipals. A les primeres, la gent fa vot útil, però a les altres ens vota a nosaltres. Ara s’ha vist que el vot útil al PSOE i Podem ha estat un frau. Sánchez va enganyar els seus electors. El nostre objectiu és trencar aquest vot diferenciat a les Illes.
—Les enquestes us tornen a deixar sense escó.
—Hem de repetir un percentatge de vot entre l’11% i el 12%. És el que tenim a les municipals i autonòmiques i ara l’hem de mantenir. Calculem que són aproximadament quaranta mil volts per obtenir un diputat, tenint en compte la participació, que preveiem inferior a l’abril.
—Aquest diputat a quin grup parlamentari aniria?
—No ho hem decidit encara. Primer hem de veure si sortim, però si ho aconseguim, creiem que totes les forces sobiranistes d’esquerres amb representació al congrés haurien de treballar de manera cooperativa per trencar el règim espanyol.
—Un grup parlamentari conjunt?
—Això sembla ara com ara molt difícil, però sí que es pot millorar la cooperació amb forces com ERC o Compromís, per exemple.
—Demaneu de trencar el règim. Com es fa?
—Vivim un moment excepcional en què es fa molt evident que a Espanya hi ha una crisi que no és solament territorial, es una crisi de règim. Hi ha un qüestionament dels pactes del 1978, hi ha un esclat constituent per a canviar de model d’estat. Es torna a qüestionar la monarquia, es parla de república. És en crisi el sistema i l’edifici construït el 1978 s’enfonsa. Les constants apel·lacions a la llei, a la constitució demostren la feblesa dels partits estatals a l’hora de presentar respostes a aquesta crisi. La realitat ha superat la legalitat. La llei no és cap excusa per a aturar les reivindicacions que vénen de sectors socials cada vegada més amplis, sigui a Catalunya, a les Illes, al País Valencià o a qualsevol lloc de l’estat.
—Un govern d’esquerres amb Pedro Sánchez donaria resposta a aquesta crisi?
—És difícil de creure. Sánchez ha perdut tota la credibilitat. Ha demostrat que és un polític que pot defensar propostes oposades sense immutar-se. Va arribar al poder gràcies a una moció de censura amb el suport de partits sobiranistes, amb la promesa d’abordar canvis sobre el model d’estat. Després s’ha vist que la moció de censura no va servir de res. Sánchez no té principis i pot canviar de guió en qualsevol moment. El guió que segueix ara no convida gens a l’optimisme. En aquesta campanya s’ha vist amb la llei mordassa digital, que és inacceptable.
—Quina solució proposa Més Esquerra?
—Nosaltres creiem que la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els líders independentistes és la culminació d’una cadena de despropòsits fruit de la judicialització de la política, que va començar el PP i que el PSOE ha mantingut. És una sentència molt perillosa, perquè retalla drets no únicament a Catalunya, sinó arreu. Si realment hi ha voluntat política de solucionar el conflicte, nosaltres proposem dues coses. Primer, una amnistia de tots els presos i exiliats. I després, la constitució d’una taula de diàleg sense límits ni condicions on es pugui parlar de tot, inclòs el dret d’autodeterminació. Després de les eleccions hi ha d’haver canvis, perquè la situació actual és insostenible.
—Aquesta posició topa amb la de l’executiu balear, on Més governa amb el PSIB.
—De moment, no ha portat tensió, però pot acabar passant. Més per Mallorca complirà el pacte de Bellver, que és el programa de govern. Però no sabem com pot afectar el context en el futur. Nosaltres no deixarem de defensar allò en què creiem.
