16.04.2019 - 21:50
|
Actualització: 17.04.2019 - 19:57
Guillem Balboa (Malabo, Guinea Equatorial, 1965) és el candidat de Veus Progressistes, la coalició de Més per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa i ERC al congrés espanyol el 28-A. Va arribar a Mallorca a quatre anys. La seva família lluitava per una independència doble: per una banda, l’emancipació envers Espanya i, per una altra, l’autodeterminació de Malabo de Guinea Equatorial. Coneix perfectament la visió imperialista i colonial de l’estat espanyol. El primer batlle negre de Mallorca, com es va cansar de sentir, exposa les opcions de les forces sobiranistes de les Illes Balears, en repassa el programa electoral i fixa posició sobre la qüestió transcendent de la campanya, el procés cap a la independència del Principat. El nacionalisme de les Illes no ha obtingut mai representació a Madrid. El 2016, Més per Mallorca va formar una coalició amb Podem que no va reeixir, tot i ser la segona força més votada. Un any abans, el 2015, Més per Mallorca es presentà tota sola després dels millors resultats al parlament de la seva història, amb 60.000 sufragis. En canvi, als comicis espanyols en va obtenir tan sols 33.000. La formació creu que si aquesta vegada supera els 35.000 vots pot obtenir un escó. Tot una fita per a aquest fill d’exiliats que encara ha de viure situacions absurdes com ara que un taxista de Barcelona se sorprengui pel fet que un home negre parli català. Li ha passat anant de l’aeroport a l’Espai Mallorca, al Raval, on s’ha fet aquesta entrevista.
—Com veieu el moment polític a l’estat espanyol?
—És d’una gran incertesa. No hi ha una idea clara de cap a on va l’estat espanyol. Els partits tampoc no tenim un comportament clàssic perquè les circumstàncies hi influeixen. I això forma part d’un procés més global amb les particularitats d’un estat disfuncional com és Espanya. A mitjà i llarg termini només tenim clar que ens hi jugam una reculada de vint anys.
—Donareu suport a una hipotètica investidura de Pedro Sánchez?
—Per a nosaltres és fonamental garantir la continuïtat de polítiques de progrés i d’esquerres. Partim de la nostra experiència a les Illes Balears. En un context general molt complicat hem pogut desenvolupar un projecte de país. Per això volem ser a Madrid. De retruc, també volem trencar una inèrcia centralitzadora en la política espanyola. Crec que no és possible un projecte d’estat que no compti amb nosaltres.
—Encara confieu en una idea federal de l’estat espanyol? Creieu que és reformable aquest estat?
—Aspiram al màxim d’autogovern possible. Volem esgotar aquesta via. El context no és per a ser optimistes, ni de bon tros. Ja ens agradaria haver arribat als nivells del Principat, però no és el nostre context, encara.
—Les enquestes apunten que el PSOE serà la força més votada. Quines condicions posareu per donar suport a Pedro Sánchez?
—Finançament. Clama al cel la qüestió del finançament. En el cas de les Illes Balears és penós. Probablement som la segona comunitat que més aporta i la novena de rebre. Però hi ha moltes qüestions més. Per tant, parlaria d’un marc general que hauríem de canviar.
—Pedro Sánchez ja ha dit que, si cal, aprovarà un altre 155. Tot i això li donareu suport?
—Em sembla inacceptable. I un dels motius pels quals creiem que és important de ser al senat és, per si torna un 155, dir alt i clar que no. És fonamental que hi hagi el màxim de forces d’esquerra i transformadores. La idea d’entendre l’esquerra només des del PSOE és equivocada. Cal trencar aquesta concepció centralista de l’estat.
—Aleshores per què formeu govern amb el PSIB-PSOE?
—Nosaltres formam part del govern perquè la nostra presència garanteix aquests canvis. Us en posaré un exemple. Cap de les quatre o cinc propostes estrella d’aquesta legislatura a les Illes Balears no formava part del programa electoral del PSIB-PSOE.
—Quin impacte pot tenir el judici contra el procés en la campanya electoral?
—D’un punt de vista històric, té un impacte innegable, perquè ens obliga a reconsiderar-ho tot. És el judici més important en tot el període democràtic o d’abans i tot. Representa tornar a posar damunt la taula els pactes de l’època moderna de l’estat espanyol. El judici té un paper fonamental també electoralment. És evident que la dreta i l’extrema dreta en fan una utilització. Els qui volen la unitat d’Espanya contra els qui la volen trencar, diuen. L’eix esquerre dreta es dilueix. Hi ha una manipulació molt clara.
—Vox és una amenaça real? O forma, amb PP i Cs, les tres potes d’Aznar?
—La gran habilitat que té l’extrema dreta, a escala europea i mundial, és la capacitat de condicionar el debat i marcar agenda. I aquests és l’element més perillós. Que Vox tregui cinc diputats, deu, quinze o vint pot arribar a ser anecdòtic. La gran amenaça és la imposició del discurs. Crec que Vox tendrà un paper efervescent. I no veig que el context d’Andalusia sigui extrapolable. Però és cert que li fan la campanya de franc, a Vox. No és un fenomen nou perquè ja va passar amb Podem. La diferència és què representa.
—Quina relació han de tenir les forces sobiranistes dels Països Catalans?
—Hem de cooperar. No tan sols en l’arc mediterrani, també amb Galícia i el País Basc. El bipartidisme no tornarà i crec que hi pot haver una situació de blocatge després de les eleccions espanyoles. Per tant, la cooperació entre forces progressistes, alternatives i d’esquerres del País Valencià, de Catalunya, de Galícia i del País Basc és fonamental per a representar una alternativa.
—Podem és un competidor electoral o un aliat polític?
—Bona pregunta [s’ho pensa]. És una força d’esquerres. No són sobiranistes, nosaltres sí que ho som. La darrera experiència electoral a les espanyoles, quan vam anar plegats, no va aconseguir el resultat esperat. I precisament en aquests comicis hem decidit de canviar la fórmula, tot i que no estàvem preparats per a aquest avançament electoral.
—Per què us dieu Veus Progressistes?
—Volíem identificar Més per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa i ERC i trobàvem que, a més de l’element sobiranista, tenim en comú aquest progressisme.
—Com expliqueu que ni ara Més ni abans el PSM no hagin pogut entrar al congrés espanyol?
—La qüestió té a veure amb el comportament sociològic de les nostres illes. Quan arriben eleccions espanyoles, s’imposa una lògica electoral diferent. Per exemple, la lògica del vot útil que s’aplica moltíssim a ca nostra. Això no ens ha permès mai d’assolir representació al congrés espanyol. Els diputats de les Illes que hi ha hagut fins ara a Madrid pertanyen a una disciplina estatal i no han vetllat mai pels interessos de les Illes Balears. La prova és que sovint hem hagut de fer servir Compromís o ERC per a introduir les nostres iniciatives. Tenim una oportunitat per a fragmentar la dreta i la volem aprofitar.
—Quin valor hi doneu, a l’enquesta del CIS, que no us atorga representació?
—No gaire. És una enquesta que no demana per Més ni per Veus Progressistes. No és una enquesta fiable. Tampoc no crec la davallada que anuncia del PP a les Illes. Tant de bo fos així! I deixeu-me que us digui que tampoc confiam gaire en el PSOE, que té una temptació forta de pactar amb Cs. Hauríem de barrar aquesta opció.
—ERC és dins la coalició i també anau junts al parlament. Ha millorat la relació?
—Històricament no ha estat una relació fluida però nosaltres sabíem que era una qüestió de temps d’arribar a un acord i lligar el projecte amb Esquerra.
—Ha estat fàcil d’unir les diverses sensibilitats de cada illa en aquesta candidatura?
—Molt fàcil. Tothom ha sabut fer una interpretació del context i això té un valor important.
—Al programa electoral teniu un apartat de solidaritat internacional i drets humans i m’ha sobtat que no hi esmenteu ni els presos polítics ni els exiliats. Per què?
—Ara mateix no sé com és redactat aquest apartat.
—Parleu, per exemple, de la crisi dels refugiats, però no hi ha cap referència al judici contra el procés, ni a la repressió al Principat, ni als presos polítics, ni als exiliats polítics.
—Sempre hem donat suport als presos i ens hem manifestat clarament sobre el procés polític del Principat. Hem visitat els presos i tenim clar el perill d’involució.
—Al programa electoral dieu que demanareu un pacte fiscal? Artur Mas també el va demanar…
—Sí, però no podem deixar de fixar objectius.
—Sobta que aspireu a aquest pacte fiscal si ni tan sols heu pogut aprovar el règim especial que volíeu. És realista fer aquesta demanda?
—Sabem que serà difícil. Però ja hem anat aconseguint fites importants. Posar en el debat el discurs de l’ecologisme polític és un èxit que ens podem apuntar després de dècades de lluites. Hem aconseguit d’implantar la taxa turística, que era impensable.
—Reclameu també la creació de la policia autonòmica? Per què no ho heu demanat durant la legislatura, quan el president espanyol i la presidenta de les Balears eren del mateix partit i vosaltres éreu al govern?
—Les coses no són fàcils. S’han d’anar cremant etapes i per això és important la nostra presència. Moltes coses que hem aconseguit no haurien estat possibles sense nosaltres. Si no ho hem fet ara, ho farem la legislatura vinent i no aturarem fins que això sigui una realitat.
—Defenseu el dret de decidir. Al Principat, referèndum pactat com demana Podem?
—Efectivament.
—I a les Illes?
—No és damunt la taula ara mateix, perquè encara no hem arribat a aquest estadi. Però defensam la llibertat que qualsevol pugui defensar aquesta qüestió. Volem que la ciutadania pugui triar.
—Com es pot materialitzar un referèndum pactat si, més enllà de Podem, no hi ha cap partit polític espanyol que el defensi?
—Això ara només ho defensa Podem, però ja veurem què passa.
—També defenseu que el català sigui reconegut a l’estat espanyol?
—Sembla que sigui més fàcil de sentir i d’estudiar català a Berlín que no a Madrid. Això no és normal. Espanya té una concepció imperial i colonial d’ella mateixa. No ha assumit mai la diversitat, n’ha fet folklore. Espanya és un estat plurilingüe que sempre s’ha comportat de manera monolingüe.
—Sorprèn que al programa parleu de les Illes Balears com a comunitat autònoma. Per què no país?
—Concebre les Illes Balears com a país és una mica artificial. És un concepte exclusivament administratiu. Ningú no es considera balear. O som mallorquins, o menorquins o eivissencs o formenterencs. La concepció del conjunt com a país és una mica forçat i no la fa servir gairebé ningú. De tota manera, com que ens referim a unes eleccions molt instrumentals com les espanyoles, parlam de comunitat autònoma, sí.
—De tota manera, el pacte de progrés va fer una campanya institucional l’any 2001 que deia ‘Quatre illes, un país, cap frontera’. I el PSM, històricament, sempre ha parlat de país.
—Sí, però el marc de referència polític per al PSM és Mallorca, no les Balears. Aquella campanya va ser un intent que no va reeixir. Sí que parlam de país referint-nos a Mallorca, però referint-nos a les Illes, no.
—Acabam amb un seguit de qüestions més personals. En dos anys, batlle d’Alaró, coordinador de Més per Mallorca i candidat al congrés espanyol. El pas següent és la presidència del Govern de les Illes Balears?
—[Riu.] No. Vist així sembla tot un mapa. No era previst que fos candidat al congrés espanyol. M’he adaptat a cada moment. De fet, no havia programat cap d’aquests fets. No faig plans a llarg termini.
—Sou independentista?
—Som partidari que qualsevol es pugui independitzar, sí.
—Sou fill d’exiliat?
—Sí, som fill d’una família exiliada.
—Arribau a Mallorca l’any 1969, a quatre anys?
—A quatre anyets. Jo venc d’un entorn familiar molt polititzat, molt compromès amb la independència de Guinea, colònia espanyola. I molt compromès amb un procés que cercava la independència de l’illa de Malabo respecte del continent. La complexitat del procés de descolonització i la circumstància interna ens va obligar a emigrar. Vam aterrar a Mallorca.
—Per tant, coneixeu bé la cosmovisió espanyola?
—Absolutament. I segur que és més fàcilment perceptible per algú com jo que ve d’aquest context, que per a molta gent d’Espanya. La concepció espanyola de la idea d’Espanya imperialista i colonialista és molt interioritzada. I diria que la majoria d’espanyols no en són conscients. Conec bé aquesta mentalitat.
—Com hi arribarà, doncs, el Principat a la independència. L’estat espanyol està disposat a un vessament de sang?
—Vull pensar que l’any 2019, no. Tot i que és utòpic, la política és l’art de fer possibles coses que semblen impossibles. Ara, serà un procés llarg i difícil.
—Us vau sentir etiquetat quan vau prendre possessió com a batlle d’Alaró? El primer batlle negre, deia tothom.
—Ja hi comptava. Però va ser excessiu. Té a veure amb un procés que afecta la nostra cultura occidental. Hi ha parts i fonaments que perduren d’una època colonial i supremacista. Categoritzar i etiquetar tot allò que se suposa que no és normal. El primer batlle negre, la primera dona que…
—Contau que quan vau arribar a Mallorca us va sorprendre de trobar un altre negre al carrer.
—Nosaltres vam ser dels primers. Quan tenia vuit anys o nou, anar pel carrer i veure un altre negre era una cosa excepcional. I mira com ha canviat. Ara parlam d’una societat que és profusament interracial. En canvi, encara no l’hem assimilat, aquest canvi. La representació pública encara no és la que hauria de ser. Encara no és prou normalitzat. D’ençà dels quatre anys que visc aquí i a la meva edat encara he de viure situacions absurdes com ara que el taxista que em duu de l’aeroport a aquí se sorprengui que jo parli català. A Barcelona!
—I com ha anat la conversa?
—Diu que li ha vingut de nou que un negre parlàs català. I què has de dir? És que cansa. Són coses que cansen, però et dóna una imatge de la lentitud de la incorporació de la diversitat.
