Guillem Agulló: ‘Mónica Oltra afavoreix les tesis d’Aznar’

Guillem Agulló i Lázaro encapçala com a independent la llista d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) a les pròximes eleccions europees, dins la coalició ER-Bildu-BNGa. Històric activista pels drets socials i nacionals, és el pare del jove independentista i antifeixista assassinat per una banda d’extrema dreta l’any 1993, Guillem Agulló i Salvador.

—Per què heu decidit de presentar-vos a les eleccions europees?
—Em sentia angoixat. No sabia què podia fer per ser al costat dels qui pateixen a Catalunya tot el procés de repressió de l’estat. Vaig reunir-me amb Josep Barberà [president d’ERPV] i em digué: què podem fer amb tu? I jo: a les europees estaria bé, cal dur a Europa aquesta denúncia. No pense que arribe a eixir, perquè m’haurien de votar més de dos milions de persones, però entre tots farem un gran esforç. De tota manera, la cosa més important és la campanya que es puga fer per a denunciar tota la impunitat en el procés contra Catalunya. I les conseqüències que es podrien derivar al País Valencià, també, d’allò que passe a Catalunya.

—Heu comentat que la vostra candidatura és una mostra de solidaritat envers presos polítics i exiliats.
—Sí, és la primera cosa que vaig dir en el meu discurs de presentació i de motivació. Empresonats i exiliats són, per a mi, un punt d’inflexió en la lluita per l’alliberament dels pobles, en aquest cas, del poble de Catalunya. Perquè és un element democràtic bàsic per a avançar en totes les societats. No es poden empresonar les idees. Malgrat que hi puga haver una negociació d’entesa amb un estat que et reprimeix i que t’obliga a estar amb ell, no es pot consentir que empresonen gent i que les obliguen a anar a l’exili per una manera de veure el món i la vida, per una manera de pensar el futur que volen per al seu país. No hem d’oblidar, a més, que tenen el suport del 80% de la seua població.

—Penseu que és significatiu que aquest gest vingui del País Valencià?
—És un gest que ve del País Valencià, que en aquest cas represente jo precisament perquè també sóc víctima de la repressió de l’estat espanyol. Malgrat que em volen silenciar, no ho aconseguiran mai. Sempre que hi haja una possibilitat d’expressar què pense i per què lluite, m’hi trobaran. I, si no hi és, també. Ho he dit moltes vegades: en la llibertat del meu poble m’hi va la vida. Ben mirat, ja no em poden fer més mal. No és venjança ni res que s’hi parega: és una necessitat vital. Necessite alçar-me cada dia pensant que hi ha una espurna de llibertat, que és una miqueta més gran que no la teníem abans.

—La vostra candidatura es va escollir per unanimitat. Com us vàreu sentir?
—Molt emocionat. Perquè jo, allà on no em volen, no hi vaig. I si hi haguera hagut cap esmena, m’hi hauria trobat malament. I estic segur que ells estaven molt contents, perquè no sabia com llevar-me els aplaudiments del damunt. Estava avergonyit i tot. Va ser emocionant, sí.

—Avui, ara, mentre parlem, comença el judici a Madrid. Aviat començarà també la campanya electoral, que coincidirà amb les sessions al Tribunal Suprem espanyol. Com ho encareu?
—Si hagueren fet una causa general contra el franquisme en la transició, no ens trobaríem en la situació que vivim ara. No ho van fer. I ara resulta que la causa general és contra tot allò que es mou. Fins i tot per reivindicació salarial. Tot. La causa general és contra l’independentisme, però a conseqüència d’això, el centralisme ortodox del franquisme també l’obrirà –la té oberta– contra tot allò que es mou. Encara hi ha essència pura del franquisme, en aquesta democràcia. Allà, en aquella època, tant Carrillo com Felipe González com Suárez varen fer aquella trampa que ens involucrà a tots. Encara s’ha de parlar de moltes coses que ens passaren. Sí. Jo vincule què ens passà en la transició, que va ser una traïció dels líders polítics (un comunista, un socialdemòcrata i un falangista, amb una monarquia heretada del franquisme), amb els fets actuals, quan no deixen expressar un poble, el de Catalunya, que aspira a la seua llibertat. I, a més, empresonen i maltracten i criminalitzen. I humilien. De tota manera…

—Digueu.
—De tota manera, som en una situació en què no podem parar. Ells són d’eixa manera i nosaltres en som d’una altra. El resultat el donarà la voluntat de creure que podem avançar o no. Però com que el poble és resistent, no podrem evitar d’avançar. Ja no podem tornar enrere. No podrem tornar enrere mai més. Aquesta situació és irreversible.

—Malgrat tots els malgrats, Europa fa de paraigua?
—Jo crec que sí. Crec que és el refugi més important que podem tenir en aquest moment. Nosaltres volem ser lliures dins d’Europa. No podem ser esclaus dins d’un estat que ens impossibilita de ser. Per tant, ens hem de refugiar en Europa. No hi ha cap més remei. No ens interessa que Rússia ens ajude, per dir-ho d’alguna manera [somriu].

—En aquest context pre-electoral i de començament del judici, com valoreu declaracions com les de la vice-presidenta Mónica Oltra contra el president Carles Puigdemont?
—Resulta que, per la seua inconsistència i la seua poca intel·ligència, Mónica Oltra fa bo aquell discurs d’Aznar que deia que abans trencarien Catalunya que no permetrien de fragmentar Espanya. Però li he de dir que els catalans són més intel·ligents que ella: tenen clar que hi ha posicions de classe, que hi ha la dreta i l’esquerra, però estratègicament estan units. I ella, que no es pense que el seu poc coneixement contribuirà al trencament de Catalunya: l’única cosa que fa és afavorir les tesis d’Aznar.

—Recentment, ERPV va presentar una moció al senat espanyol, aprovada amb les abstencions de PSOE, PP i PNB, que instava el govern espanyol a crear el fons Guillem Agulló per a indemnitzar les víctimes de delictes d’odi. Com ho valoreu?
—Crec que té poc recorregut, que no hi haurà prou força perquè es puga dur a terme. Però, ben mirat, abstenir-se també és una manera d’aprovar. Ja ho veurem. Tant de bo que ho decidiren i pogueren indemnitzar tots aquells que no han estat indemnitzats, víctimes del terrorisme d’estat o paramilitar o feixista, que és un terrorisme que no volen reconèixer.

—Les Corts Valencianes han instituït el Premi Guillem Agulló per a visibilitzar qui lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d’odi. I arreu del país es mantenen espais i homenatges dedicats al vostre fill. El nom, i allò que significa, perviu.
—Sí. D’acord. Però la lluita continua. El fet que donen premis no ens ha de paralitzar. Cada dia hi ha un motiu per a continuar lluitant. Sempre tenim present el referent de Guillem. Guillem és qui ens fa moure perquè formava part del nostre esperit i és el resultat de les nostres determinacions. Tot això forma part d’una lluita antifeixista. Personal. De tots.