Gonzalo Boye: “Si m’acaben condemnant passaré la resta de la vida a la presó”

En plena lluita jurídica per vèncer la resistència del Tribunal Suprem espanyol a aplicar la llei d’amnistia al president Carles Puigdemont i a la resta de dirigents del Primer d’Octubre es va fer públic l’assenyalament del judici contra Gonzalo Boye. A l’advocat l’acusen d’emblanquiment de diners provinents del narcotràfic en un macrojudici on hi ha una trentena d’acusats i que començarà el 18 de novembre vinent. Serà un judici llarg. A Boye la fiscalia li demana nou anys i nou mesos de presó, i veu a venir una estratègia per a acabar condemnant-lo. Si això passa, tem passar molt de temps a la presó. “La resta de la vida”, diu en una entrevista amb VilaWeb de la qual us oferim aquest avançament.

—És una casualitat que ara assenyalin el vostre judici?
—No em preocupa això, em preocupa anar a judici. Perquè jo veig l’escenari molt clar: això mateix que ha fet el jutge Aguirre, que és trobar algú que declarés contra mi, és el que van fer en aquesta causa quan van deixar en llibertat un presumpte assassí confés a canvi de declarar contra mi. I amb això han instruït una causa per la qual ara vaig a judici.

—I què penseu que pot passar?
—Segurament oferiran penes absurdes a la resta dels acusats perquè declarin contra mi.

—Us demanen d’entrada nou anys i mig de presó.
—Nou anys i nou mesos.

—Si aquest judici acaba en condemna…
—Si aquest judici acaba en condemna, passaré la resta de la vida a la presó.

—I ja vau dir fa temps que no teníeu la intenció d’exiliar-vos.
—Jo entomaré la situació, sóc un advocat en exercici i em defensaré fins al final.

—I l’entrada a la presó seria abans del recurs davant el Suprem?
—Crec que si em condemnen a nou anys o deu, entraré a la presó i passaré la resta de la vida a la presó, perquè a la meva edat és una cadena perpètua.

—Com entomeu mentalment una possibilitat com aquesta?
—Tinc feina a fer i no tinc temps per a ploriquejos. Sóc molt conscient de què em ve al damunt i no tinc més remei que continuar lluitant. Durant tota la tramitació de la llei d’amnistia s’han dit tota mena de barbaritats sobre mi. Jo ara vaig a judici; no estic subjecte a la llei d’amnistia. I aniré a judici perquè un fiscal s’hi va obstinar, no perquè jo hagi comès cap delicte. Vaig a judici perquè hi ha un fiscal que no hauria de ser fiscal, i que amb els recursos públics s’ha entossudit a portar-me a la banqueta i a intentar d’assegurar-se que jo acabi la resta de la vida a la presó. Per què? No pel que jo faig, sinó per qui defenso. No tenia cap problema, ni en aquesta causa ni en cap, mentre no he defensat els dirigents de l’independentisme català. I estic convençut que em faran pagar aquest preu. És clar que me’l faran pagar. En sóc conscient, però ningú no podrà dir que he deixat de defensar-los ni un sol dia.

—Hi hauria hagut alguna manera que se us inclogués en la llei d’amnistia?
—No, no ho crec. A veure, des del moment en què a la llei hi ha un àmbit objectiu, si s’hagués acceptat que tot el lawfare estava inclòs a la llei d’amnistia, doncs evidentment que sí. Però jo no en sóc objecte. I si n’hagués estat, jo no hauria d’haver participat en la redacció de la llei.

Demà, diumenge 14 de juliol, podreu llegir l’entrevista íntegra a l’advocat Gonzalo Boye sobre un possible retorn del president Puigdemont i l’actitud del Tribunal Suprem espanyol.