08.06.2024 - 21:40
|
Actualització: 09.06.2024 - 11:02
Fa poc, Lambda, el col·lectiu LGBTI més antic del País Valencià, ha trencat relacions tant amb l’Ajuntament de València com amb la Generalitat. Van fer públic un comunicat, juntament amb unes quantes entitats més, en què eren molt crítics amb l’administració. Denunciaven ingerències polítiques, coaccions, amenaces i il·legalitats, com ara col·locar un batlle del PP, Jesús Salmerón, com a representant del Consell Trans en el Consell d’Inclusió. També acusaven el PP de segrestar als col·lectius LGBTI el projecte dels Gai Games, que s’havien de fer a València el 2026, a més de voler controlar l’organització de l’Orgull 2024. És per això que van anunciar que la manifestació d’enguany es faria el 28 de juny, però sense la festa posterior habitual. Parlem amb Fran Fernández, coordinador general de Lambda, que és contundent amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón, amb la consellera d’Igualtat, Susana Camarero, i amb la batllessa de València, María José Catalá, entre més càrrecs polítics.
—Quan va començar el malestar amb les institucions valencianes?
—Uf, és que va ser com un bollit que va anar pujant de temperatura, i fins que no pares i poses peu en paret no te n’adones. Tot comença al setembre o octubre de l’any passat, quan ens convoquen a una reunió i ja ens deixen caure que potser es demanaria un informe sobre la llei trans per garantir que no se’n fera un mal ús. I vam dir: alerta, el mateix discurs que es va fer a Madrid per retallar la llei trans. Després, va haver-hi un assenyalament directe de la Direcció General de Diversitat a les entitats que gestionem el servei Orienta, com si fórem les responsables que no hi haguera finançament per a altres entitats. Això és demagògia i és intentar sembrar la discòrdia entre un moviment associatiu. Allí ja hi havia malestar.
—Què ha passat amb l’Orgull?
—Van voler fer comitès organitzadors de l’Orgull que foren liderats per les administracions, i això no tenia sentit. Tu mires al teu costat i dius: ací hi ha un col·lectiu, però ací hi ha la Universitat Catòlica, que no és exemple de treballar en la diversitat sexual, de gènere i familiar de manera adequada. Pretenen dissoldre l’entramat associatiu que hi pot plantar cara i posar-hi gent amb un discurs que no els moleste per poder dir que hi treballen, però en el fons no fan res. “El que no farem és finançar, donar diners i no poder dir el que volem fer.” Financeu les entitats feministes i no se us ocorreria mai pretendre tenir un comitè per a organitzar el 8 de març liderat per vosaltres. La resposta del director general va ser: “Qui no estiga dins els comitès no rebrà subvencions per a l’Orgull.” Allí ens vam plantar. Per a manifestar-nos no necessitem cap subvenció. Eixirem al carrer, si no amb més parafernàlia, amb menys, però no comptes amb nosaltres. La relació es va fer molt tensa perquè va haver-hi tant menyspreu i tanta falta de respecte… Van crear una marca que s’anomena Orgull de Comunitat. La van presentar al Benidorm Fest sense convidar ni informar les entitats LGBTI. Després ho presentaren en Fitur. L’únic treball que han fet aquests comitès és una llista amb les activitats que les entitats ja havíem programat. No es pot enganyar la ciutadania. Si fer una agenda és tot el treball que s’ha de fer des d’una direcció general com la de Diversitat, tenim un problema d’enfocament, i hi ha un conflicte. Després arriba la part política.
—…
—Tens un vice-president de la Generalitat dient que el col·lectiu LGBTI no pateix violència, i no ix el president a dir que això no és veritat. I li ho permet. Nosaltres no podem blanquejar la dreta i l’extrema dreta. Volen debilitar els col·lectius, promocionar col·lectius blancs que no molesten, que diluïsquen l’activisme i l’esperit crític que tota organització LGBTI hauria de tenir cap al govern. I després, quan s’haja desarticulat l’entramat associatiu, plantejar els canvis. Ací hem sigut pioners en drets LGBTI. El fet de no avançar ja és un problema. Però és que retrocedim. Que la senyora Camarero, des de les Corts, assenyale una associació com Lambda, no és el punt més baix en què es pot caure en democràcia? Ha pretès que les nostres queixes són perquè fiscalitzen els comptes. Que ja tenim trenta-sis anys, senyora. Que som més antics, fins i tot, que el PP. Nosaltres no hem tingut cap judici ni cap condemnat en la nostra associació per problemes econòmics. No sé si tothom pot dir-ho.
—Per què decidíreu, finalment, de convocar la manifestació el dia 28 de juny, divendres, en lloc de dissabte, com era habitual?
—Com va passar a Stonewall, ens refugiarem en els locals que sempre han sigut el refugi del col·lectiu LGBT quan venien maldats al carrer. Fer-ho el 28 de juny és una declaració simbòlica de protesta. Eixa nit, en què Sylvia Rivera i més companyes trans llançaven llambordes a la policia, nosaltres protestarem a la plaça de l’Ajuntament, dient que així no. Amb nosaltres no es juga. Amb nosaltres no es fa negoci. Perquè una cosa ha de quedar clara: no tenim cap problema que l’empresariat guanye diners. Però amb valors. El conveni amb AVEGAL té clàusules socials, com per exemple l’obligatorietat de contractar més dones que homes en les barres, l’obligatorietat que totes les identitats siguen representades a l’escenari, que no siguen simplement drag-queens cis-gais i discjòqueis xics cis-gais, que hi haja dones trans i lesbianes actuant. La realitat és que l’orgull atrau gent? Sí. Però per a què l’atrau? Per a posar-se com les greques i passar-s’ho molt bé i ballar, i l’endemà prémer el botó per a arraconar una altra vegada els nostres llibres? Per a això, no.
—Per què no hi haurà la festa posterior habitual?
—Vivim una situació política i de maneres de gestionar inadmissible en democràcia. Amenaces, insults, coaccions… Se’ls ompli la boca dient que tenen un conveni amb Lambda. No, han heretat un conveni bianual del govern anterior i el que no han fet és esgarrar-lo. Però han dit clarament que si no estan contents amb l’Orgull no hi haurà conveni. Això ens ho ha dit la regidora Rocío Gil, i això és una coacció. O una malaptesa màxima. Però està bé saber què pensen de veritat. Hi ha una situació sociopolítica inaudita i tenim la sensació que la gent no n’és conscient. No hi ha una normalitat democràtica. I l’única manera que un col·lectiu LGBTI té de protestar és l’Orgull. Evidentment, no renunciarem a una manifestació festiva, perquè reivindiquem amb alegria, però no farem una festa posterior perquè ells es facen un bany de multituds. Ara s’han llevat la careta i ja tenim Susana Camarero dient-nos de quin mal ens hem de morir a les Corts. Ja sabem que aquesta és la política de Carlos Mazón respecte als col·lectius LGBTI que no volen ballar al so que ells toquen. Ja sabem el tipus de relació que hem de tenir amb l’administració la resta de la legislatura. No hi ha cap problema. Això és transparència. Ja sabem que el PP no necessita Vox per a tenir les actituds més injuriables que es poden tenir en democràcia, que és assenyalar l’associacionisme.
—El PP us acusa de ser un quiosquet de Compromís…
—Lambda som de qui respecta els nostres drets i qui treballa braç a braç amb nosaltres. Hauríem pogut arribar a treballar braç a braç amb el Partit Popular? Amb molt de recel, perquè tenim memòria. Volen eliminar la llei de memòria democràtica i en proposen una en què es blanqueja el franquisme, i el col·lectiu LGBTI n’hem sigut víctimes. Van votar en contra del matrimoni igualitari. Feijóo ha dit explícitament que si governa eliminarà la llei trans estatal. És molt difícil de treballar braç a braç amb un partit com aquest. Però vam dir: bé, intentarem fer una dissociació i si ací no es trenquen els ponts, intentarem treballar-hi. Sóc un ferm defensor de parlar amb tots els que som demòcrates. Evidentment, amb un partit que no considere democràtic no m’hi asseuré. Que no m’ho demanen, així ens estalviem dir que no. Lambda es va asseure amb el Partit Popular. Però la cara que donaren en les pre-eleccions va caure al minut dos quan les van guanyar.
—Acuseu el PP de practicar el pinkwashing. Què vol emblanquir?
—Potser vol blanquejar la seua memòria com a partit. Evidentment, hi ha persones LGBTI en tots els partits, fins i tot a Vox. L’últim informe de la FELGTBI diu que el 60%-70% del col·lectiu vota esquerres. Aleshores, volen traure rèdit a tenir un entramat social que els vote o que no els penalitze per tot el que han fet. Volen dir que no són Vox, però després, quan voten, voten com Vox. I no els funciona.
—Per què té tant d’interès el PP a controlar la gestió dels Gai Games?
—És un acte que socialment tindrà moltíssima repercussió, mourà moltíssima gent i diners. La pedra angular del projecte és la lliure determinació de gènere de les persones. Es planteja un canvi en el model competitiu i no hi ha categories d’home i de dona. Per exemple, si l’esport és tir amb arc, doncs es mesura el volum del braç. És un experiment, això no s’ha fet mai. I ara ens hem de creure que el Partit Popular, sense els col·lectius, impulsarà aquest projecte si el seu cap ha dit que si governa liquidarà la llei trans? Jo no sé qui ha tingut la feliç idea, però no se sosté. Volen controlar-ho perquè són milions d’euros que vindran el 2026. Si és que vénen, nosaltres treballem perquè no vinguen. No anem en contra del projecte per se. En vam eixir perquè el plantejament que tenen María José Català i el seu equip de govern és: nosaltres prendrem les decisions i vosaltres gestioneu la subvenció. Aleshores, jo hi pose el CIF, jo assumisc la responsabilitat legal, civil, penal de decisions que prenen altres. Quina persona autònoma o que treballa en una empresa assumiria aquest risc?
—Quina era la vostra proposta?
—Volíem que totes les persones contractades, o un percentatge majoritari, per a eixe esdeveniment foren persones trans, persones del col·lectiu en risc d’exclusió social. Perquè no fora un esdeveniment de cis-gais rics d’un perfil molt concret, que existeix dins del nostre col·lectiu i ho hem d’assumir. Volíem becar famílies. Per què les dones lesbianes no són en tots aquests projectes? Perquè la cartelleria són cis-gais maquíssims i els esdeveniments no permeten conciliar. La nostra proposta portava una escoleta infantil on, mentre els pares, mares, “ares”, competeixen i gaudeixen dels esdeveniments, les criatures gaudeixen en alguna cosa adaptada per a elles. Algú es creu que això ho farà un govern PP-Vox? Jo no. Avui dia, no dóna suport al projecte cap entitat LGBTI de la ciutat. I estan encabotats a dur-lo endavant. És una altra manera de blanqueig. Hi haurà un esdeveniment LGBTI, però no hi ha l’esperit del projecte. Li han furtat el cor. S’han quedat amb els únics paràmetres que el Partit Popular entén quan parla del col·lectiu LGBTI: turisme i diners. Això és el que quedarà del projecte. Per això parlem de pinkwashing i animem al boicot. No volem que els Gai Games es facen a València. Reconeixem que l’esport és una ferramenta d’inclusió, però no si va de bracet de qui ens arracona en els espais socials, polítics i ciutadans.
—El PP també va col·locar un batlle del seu signe com a representant del Consell Trans en el Consell d’Inclusió sense consultar-ho. Amb quina finalitat?
—En aquest Consell hi ha un terç dels vots que són dels col·legis oficials, que no controlen, un terç dels vots de les administracions, que sí que controlen, i un terç dels vots de les vocalies dels altres consells. Si controlen qui fiquen, podran dur endavant les iniciatives. No els interessa tenir un Consell que faça informes negatius perquè retallen i fan coses que no toquen. Per això fan aquesta manipulació, que a més és il·legal perquè la llei explicita que no pot ser un càrrec de l’administració. És furtar la veu, és dir que les persones trans parlaran per boca del senyor Salmerón. És molt tèrbol tot, i molt lleig.
—Temeu que els retrocessos en drets es traslladen a la legislació vigent, com la llei trans valenciana?
—És clar. El senyor Mazón ens ha enganyat, em va mirar a la cara i em va dir “no us preocupeu, els drets del col·lectiu no perillen”. Ho vaig dir públicament a l’Orgull l’any passat, i em va caure de tot per la part progressista. I jo vaig dir: donem-los cent dies de confiança. No van caldre cent dies, al cap de trenta dies del canvi de govern ja vèiem coses. I el que preocupa són les lleis, perquè la llei dóna el marc a la nostra vida. La igualtat social mai no arribarà si no hi ha igualtat legal.
—Què espereu de les institucions a partir d’ara?
—M’agradaria dir que n’espere una reflexió profunda. Que s’adonen que l’estratègia per a resoldre un conflicte amb una entitat social, com és Lambda, i amb dèsset més que han donat suport als comunicats que hem fet denunciant els seus abusos, no és la que s’espera d’un govern que governa per a totes, com diuen, i que canvien. Però no sé si es pot esperar alguna cosa d’aquest govern.
—Abans rebíeu subvencions?
—De totes les administracions, que és una altra cosa que no els entra al cap: que els diners no són seus, són de la ciutadania. Nosaltres continuarem demanant subvencions, és clar que sí. Diuen que les subvencions ens les regalaven. I els funcionaris que valoren els projectes on eren? Dormint? O amb una pistola perquè ens donen els diners a Lambda? Nosaltres treballem molt bé, i això ho dic amb orgull. La nostra oficina presenta projectes molt bons i seran puntuats, seran baremats, i ens donaran el que corresponga.
—Entenc que sí que va haver-hi un augment de subvencions durant el govern del Botànic.
—Sí, va ser un augment brutal. Home, és que veníem del desert. I ara se’ls ompli la boca dient que han apujat els diners al col·lectiu LGBTI. Han apujat 100.000 euros a la partida LGBTI específica, però han abaixat 400.000 la del poble gitano i 300.000 la de persones migrants. Si fem balanç, han retallat en temes socials. És que no hi ha persones LGBTI migrants i gitanes? No ens taparan la boca, el col·lectiu LGBTI, almenys Lambda, no es compra per una subvenció. S’ha de tenir consciència de classe i consciència de grup.
