Fonsi Loaiza: “No s’ha d’oblidar que Florentino Pérez va començar la seva empresa a Catalunya”

El periodista Fonsi Loaiza és popular a les xarxes pels piulets en què assenyala els escàndols dels poders de l’estat, de l’extrema dreta i amb una atenció especial a la cara més social i política dels esports. Acaba de publicar Florentino Pérez, el poder del palco (Akal, 2022), una biografia no autoritzada del president del Reial Madrid, propietari de la constructora ACS i, en paraules de Loaiza, la persona més poderosa de l’estat espanyol.

—Què us atrau de la figura de Florentino Pérez?
—Que sense presentar-se a les eleccions, o havent perdut unes eleccions democràtiques a Espanya com va ser el seu cas, en l’operació Roca, es converteix, al meu entendre, en l’home més poderós del país. És a dir, com un home arriba a tenir tant de poder havent estat arrasat en unes eleccions. El Partit Reformista Democràtic (PRD) és el partit menys votat de la història de la democràcia si tenim en compte el finançament que va rebre. Quina estafa de democràcia tenim si una persona que no guanya a les urnes, però es converteix en president del Reial Madrid i posseeix la constructora més gran d’Espanya, acaba tenint més poder que el president del govern?

—La política era la gran passió de Florentino Pérez. De fet, ho va dir en una entrevista: “La cosa que més m’ha agradat és la política. És on es té el poder. Jo no hi vaig continuar perquè em van fer fora.”
—La gent el va fer fora perquè no el va votar i s’ha de guanyar el pa. Però ell teixeix els interessos a partir d’aquest fracàs electoral. Ara, cal recordar que van acabar devent diners als bancs.

—Fins i tot, els treballadors es van tancar a la seu del partit perquè no cobraven.
—Sí, va ser brutal. I aleshores, la jutgessa Manuela Carmena va embargar habitatges i comptes dels membres del partit. Carmena, que va arribar a la batllia de Madrid dient que ella no aniria mai a la llotja del Bernabéu, va acabar el mandat anant a la llotja del Reial Madrid i donant suport a Florentino Pérez en l’operació Chamartín per a remodelar l’estadi del club. El més fascinant d’aquest personatge és que controla la dreta espanyolista i, alhora, la progressia espanyola.

—Tot un art.
—Sí. Una imatge. A la boda de la filla de Florentino Pérez, que es diu Cuchi, el batlle de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, i Trinidad Jiménez, aleshores portaveu del PSOE a l’ajuntament, ben abraçats. És una estafa, això de la dreta i l’esquerra, perquè al final sempre acaba guanyant Florentino Pérez. Fins i tot, us diria que el patrimoni de Florentino puja més durant els mandats del PSOE que no amb els del PP.

—Hi ha personatges clau en aquest ascens, com la família March.
—Sí. No podem oblidar que la família March és qui finança el cop d’estat de Franco. Són famílies amagades en el mapa i que no solen sortir als mitjans, però manen molt. Per exemple, són darrere el gran negoci de les alarmes, per això els mitjans tradicionals ens parlen tant dels ocupes, perquè aquestes famílies es lucrin. Ell comença col·laborant amb aquesta gran família franquista a partir de les seves empreses. Va ser la primera a invertir en la seva gran empresa i el van ajudar molt en el seu creixement.

—I els Albertos?
—Florentino comença de delegat del Servei de Sanejament i Medi Ambient a l’Ajuntament de Madrid. I qui aleshores controlava el negoci de les escombraries eren els Albertos. Destacaria sobretot la figura de Juan de Arespacochaga, un feixista a qui van arribar a fer fora del PP i tot, per ser massa de dretes. Va ser batlle de Madrid i qui va introduir Florentino Pérez en tot el món burocràtic franquista en la darrera etapa de la dictadura. Ell és qui el nomena director general del lobby Associació Espanyola de Carreteres i, més tard, delegat del Servei de Sanejament i Medi Ambient a l’ajuntament. És que Florentino va començar essent un buròcrata del franquisme.

—Expliqueu com Florentino Pérez creix com a empresari a Barcelona. S’ha explicat poc, això.
—Exactament. No s’ha d’oblidar que Florentino va començar la seva empresa a Catalunya fent negoci amb les grans famílies que controlaven el negoci del lleure i la construcció. Ell venia d’un altre fracàs electoral –perquè n’ha tingut dos–, aquest, amb UCD, l’any 1983. I va començar a estar molt vinculat al projecte de Banca Catalana.

—I compra Construccions Padrós a Banca Catalana per un euro.
—Una constructora en ruïnes que al final s’ha convertit en una de les constructores més importants del món. L’última gran obra és el SoFi Stadium, on s’ha disputat l’última Super Bowl. No es podria entendre el 3% de Jordi Pujol sense Florentino Pérez. Quan Pujol deia allò de moure l’arbre, un d’aquests homes és Florentino Pérez. Quan va anar a la comissió d’investigació del cas Castor, ell ja presumia d’haver anat a tots els mítings de Convergència fins a l’any 2000, que és quan va accedir a la presidència del Reial Madrid. Ell tenia una gran afinitat amb CDC.

—Com es converteix ACS en una de les constructores més grans del planeta.
—Aquí és on utilitza el Reial Madrid. És la clau. Atrau molts caps d’estat. La primera cosa que fa el president de Colòmbia quan arriba a Espanya és anar al Santiago Bernabéu. Això et dóna una oportunitat brutal de fer negocis a la llotja del Bernabéu. Et diuen que és legal, però allà aconsegueix uns contractes. I, per altra banda, és un saquejador de diners públics. Amb tot l’embolic d’Ayuso i Casado hem oblidat que aquest cap de setmana hem indemnitzat amb més de mil milions d’euros Abertis, de Florentino Pérez, per la AP-7. Però sí que és cert que una de les claus de volta d’aquest personatge és José María Aznar.

—El polític i l’empresari. Ha estat una simbiosi?
—Representen aquell somni capitalista que diuen alguns, entre l’empresari i el president, teixint grans interessos. Quan Aznar, actuant com un criminal de guerra, va envair l’Irac, la primera empresa que va tenir un contracte va ser ACS. Avui en dia, la fundació d’ACS, la dirigeix el germà de Jaime Mayor Oreja, del PP. I aquesta fundació finança la FAES d’Aznar. Una de les imatges més icòniques de tots dos és el 2014, a la final de la Champions, quan Florentino celebra el gol de la décima i va a buscar Aznar per donar-li la mà. Hi ha una peça clau entre Aznar i Florentino que ja s’ha oblidat, perquè es va suïcidar, que era Miguel Blesa. Va ser qui va finançar l’entrada i els grans fitxatges de Florentino, com Figo i Cristiano Ronaldo. El van acabar jutjant per les targetes black i tota la corrupció en què estava immers. Ell era l’alfil, i el van sacrificar, i els dos reis, que són Florentino i Aznar, continuen intactes. Diuen que una de les coses que més l’afectaven era que el van acabar excloent de la llotja del Bernabéu.

—Capítol interessant, el que expliqueu la milionària requalificació que el Reial Madrid va fer de la ciutat esportiva. També hi havia Aznar al govern.
—En diem pelotazo, però va ser una estafa immobiliària. Florentino va ajuntar formigó i futbol. Al futbol li va donar un benefici, que va ser la llei Beckham, impulsada per Aznar i a la qual Zapatero va donar continuïtat. Aquesta llei permetia que els jugadors de futbol tributessin com si fossin mileuristes. I per una altra banda, ACS s’emportava totes les privatitzacions d’autopistes i contractes que donava tant el govern espanyol com el de Madrid, de la mà d’Esperanza Aguirre. I a partir d’aquí, ACS comença la seva expansió en tota mena de serveis, més enllà de la construcció d’autopistes, i passar a construir hospitals, caragoleres d’escoles, serveis d’atenció a la gent gran…

—Florentino Pérez ha tingut pocs enemics que hagin donat la cara, però doneu un nom, Matilde Fernández. Qui era?
—Matilde Fernández era la regidora socialista que es va oposar al projecte de Florentino Pérez per a poder requalificar la ciutat esportiva del Reial Madrid i tenir un ingrés milionari. Però la van censurar en els grans mitjans de comunicació. García Ferreras, que aleshores era el director d’informatius de la Ser, una cadena amb un pes important dins l’esquerra, també va vetar-la. Més tard, Ferreras, o com l’anomena Florentino, “El Ferri”, es va convertir en el director de Comunicació del Reial Madrid. I són ells dos qui posen Eduardo Inda de director del Marca. A més, Inés Sabanés, que avui és una de les cares visibles de Más País i que aleshores era a Izquierda Unida, va començar denunciant el projecte i va acabar donant-hi suport. Al final, només hi va votar en contra el PSOE de Matilde Fernández.

—Florentino Pérez encara controla mitjans?
—Només cal veure com ell mateix diu que posa directors i en treu. A l’operació Púnica, hi ha un apartat en què s’explica com Florentino Pérez compra un mitjà de comunicació fals perquè un periodista pressioni l’entrenador Ancelotti per posar Gareth Blae de titular. El mateix president utilitza mitjans de comunicació falsos per pressionar el seu entrenador. Imagina què deu fer amb els periodistes si fa això amb els seus treballadors. Santiago Segurola explicava que Florentino trucava al diari El País perquè no li agradava un peu de foto. Si és capaç de fer això… Tampoc no l’hem vist mai declarant en un judici, com quan va declarar en l’operació Púnica com a testimoni. Aquestes imatges no s’han vist mai, perquè quedaria molt malament.

—Púnica, Gürtel, 3%, Terra Mítica… ACS ha estat vinculada a totes les grans trames de corrupció. Com expliqueu que a ell no l’hagin esquitxat mai?
—És increïble, però és intocable per a la justícia espanyola. L’empresa apareix citada per Bárcenas, Correa diu que els negocis es fan a la llotja del Bernabéu… però no ha estat mai jutjat. I el cas Castor al final ha quedat en res. Els sismes han estat demostrats. Però l’actual ministra de Transició Ecològica i vice-presidenta, Teresa Ribera, és qui en el seu moment va signar l’impacte ambiental del projecte Castor. Florentino és intocable perquè controla molts poders. I no tan sols partits polítics. A la Superlliga que volia fer, volia col·locar-hi com a CEO Borja Prado, el fill del “Manco”, Manuel Prado y Colón de Carvajal, el gran munyidor dels negocis obscurs del rei Juan Carlos. És a dir, que també té llaços amb la monarquia. De fet, si ens fixem en l’últim acte al qual va assistir Juan Carlos a Espanya, el febrer del 2020, abans de fugar-se a Abu Dhabi, va ser a la llotja del Bernabéu, per veure un partit de Champions al costat de Florentino.

—Florentino Pérez diu que, allà, no s’hi fan negocis, que s’hi transmeten valors.
—Sí, i tant. Allà hi va gent amb molts valors. També hi anava Marta Silva. Va ser directiva del Reial Madrid, i va acabar d’advocada general de l’estat, col·locada per Alberto Ruiz-Gallardón, que prèviament havia donat suport al pelotazo urbanístic. Era capaç de baixar al vestuari del Reial Madrid a demanar una samarreta signada a Cristiano Ronaldo, en comptes d’investigar-ne l’evasió fiscal. Va renunciar al càrrec quan Football Leaks va filtrar que Ronaldo havia evadit 150 milions.

—Us preocupa que us caigui una demanda?
—No tinc pas por, perquè tot el que explico és comprovable i verídic. No sé com s’ho prendrà. Hi va haver un altre llibre crític amb Florentino, i es va exhaurir molt de pressa, però no va acabar de tenir la repercussió que pot tenir aquest, perquè ara hi ha mitjans que no són tradicionals i que no es poden censurar. Ja sé que no sortiré a La Sexta, perquè Ferreras no ho permetrà. Veurem com s’ho pren.

—Definiu Florentino Pérez en una paraula.
—Intocable. O el Padrí, ara que ha fet cinquanta anys de l’estrena del film.