“La situació a l’aula és una mica estranya, la professora està obligada a parlar en castellà”

Tres mesos després d’haver ocupat tots els titulars i de sofrir un setge mediàtic brutal, les famílies de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar continuen lluitant per defensar la immersió lingüística. Ahir, en una mesura sense precedents, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acceptar d’admetre-les com a part codemandada en la causa judicial que ha imposat cautelarment un 25% de castellà en una aula de P5.

Per saber quina és la situació, entrevistem Xavi Fita, un dels pares afectats, que explica a VilaWeb que d’ací a uns dies el tribunal ha de dir si aixeca les mesures cautelars. Fita, que no es mostra gaire optimista sobre aquesta futura resolució, celebra que el TSJC hagi reconegut l’interès de les famílies, que ara podran accedir a tota la documentació de la causa.

—Com heu rebut la notícia del TSJC?
—Les famílies estem molt contentes. Era bàsic que el tribunal ens acceptés com a part codemandada per assolir les nostres aspiracions. Sense aquest pas, no tindríem veu en tot el procés judicial, tot i que és un cas que ens afecta directament. Era molt escandalós, que les famílies se’ns deixés de banda.

—Quins són els pròxims passos d’aquest procés?
—En la petició de participar com a part interessada en la causa vam demanar al tribunal que eliminés les mesures cautelars, que imposen el 25% de castellà en una classe de P5. Suposem que el tribunal s’hi pronunciarà els pròxims dies.

—Sou optimistes?
—La veritat és que no.

—Què passarà si us tomba la petició?
—Amb la notificació d’avui, tenim vint dies hàbils per a presentar un escrit argumentant per què ens oposem a la demanda d’imposar el castellà. Ara estem centrats en això. No creiem que el TSJC aixequi les cautelars.

—Ara fa tres mesos que s’apliquen les mesures cautelars que imposen el 25% de castellà. Com és la situació a l’escola Turó del Drac?
—Les mesures es compleixen. Els nens fan un 25% de les classes en castellà, concretament assignatures troncals. L’acusació va insinuar en algun moment que no es complien les cautelars, però això no és veritat. El TSJC assenyalava directament la direcció de l’escola i la posava en un compromís. Les mesures es compleixen.

—I els nens com ho veuen?
—La situació a l’aula és una mica estranya. La mateixa professora que fa diverses classes en català està obligada a parlar en castellà en unes altres. De totes maneres, els nens s’ho prenen com una cosa curiosa.

—Què exigeix la família demandant?
—Fins ara no havíem tingut accés a tot el contingut de la causa, però sabem que volen fer el 50% de les hores lectives en castellà i substituir completament el projecte lingüístic de tota l’escola. A més, han demanat de rotular tots els espais de l’escola en les dues llengües. Aquesta mena de peticions, que no tenen cap sentit, crec que demostren el caire polític i no pas pedagògic de la demanda.

—Proposen algun projecte alternatiu?
—No fan referència a cap estudi pedagògic, ni proposen cap alternativa. L’única cosa que hi ha són ganes d’imposar el castellà. Un dels arguments que fa servir l’acusació en contra de la immersió és que al Turó del Drac la majoria dels alumnes són catalanoparlants. I, per tant, que la immersió ja ha assolit els seus objectius i no cal aprofundir amb l’ensenyament en català.

—És un argument una mica…
—Sí, com que tots els alumnes són Pompeu Fabra, no cal continuar la immersió. La veritat és que l’acusació tergiversa la realitat. Hi ha un bon grapat d’alumnes que són de famílies castellanoparlants i l’únic contacte que tenen amb el català és a l’escola.

—Heu tingut alguna trobada amb la família demandant?
—No, no n’hem tinguda cap, més enllà de coincidir a l’hora de deixar els nens a l’escola. Ningú no els ha anat a demanar explicacions ni res similar. A mi, per exemple, encara em costa posar-los cara. Crec que hem d’intentar separar la realitat de les aules de la via judicial. Els nostres fills han de poder anar a una xocolatada al Turó del Drac i jugar sense cap mena de problemes. Aquesta demanda vol dividir entre catalanoparlants i castellanoparlants, i no ho podem permetre.

—Què us ha semblat el paper de la Generalitat fins ara?
—Sabem que el Departament d’Educació es va oposar a la petició de mesures cautelars, però no va presentar cap recurs quan el TSJC va executar-les. Els pares afectats no ens hem sentit acompanyats. Potser la tasca del departament ha d’anar més centrada a fer costat a la direcció de l’escola. Tanmateix, a les famílies ningú no ens ha donat suport.

–Com vau viure el setge mediàtic contra l’escola?
–Agraïm molt que s’hagi acabat, perquè va ser un moment molt tens. Nosaltres érem enmig d’una disputa molt partidista i vam intentar de marcar perfil propi, però la veritat és que van ser dies molt complicats. Van voler crear un conflicte on no n’hi havia. Es van dir autèntiques barbaritats. Un diari va comparar l’alumne de la família demandant amb El noi del pijama de ratlles. Va ser una situació molt bèstia, en què gent sense escrúpols va voler utilitzar nens de cinc anys per treure’n rèdit polític.