Eva Pous: “En el cas del 23-S hi ha una gran indefensió”

El jutge de l’Audiència espanyola Manuel García Castellón és a punt de tancar la instrucció de l’operació Judes, cosa que pot significar un altre entrebanc per a les defenses. Fa una setmana el magistrat va tombar una pròrroga a la investigació, una decisió que Alerta Solidària no troba lògica perquè encara hi ha diligències pendents i resten a l’espera d’accedir a molta informació que fins ara els ha estat negada, com ara l’accés a les diligències 99/18 i 104/17. Aquestes últimes van ser considerades secretes en un primer moment i les defenses estan convençudes que oculten nombroses irregularitats i il·legalitats en la persecució de l’independentisme. Són, a més, l’origen de la causa, i per tant, indispensables per al judici. Parlem d’aquesta vulneració del dret de defensa i de l’estat actual del cas del 23-S amb Eva Pous, una de les advocades d’Alerta Solidària que se n’encarrega.

—El jutge instructor de l’operació Judes, Manuel García Castellón, ha denegat una pròrroga a la investigació que aboca al tancament de la instrucció. Denuncieu, però, que encara no heu pogut tenir accés a les diligències que van ser secretes durant un temps i que el jutge mateix va dir que ja no ho eren. Què implica tot això?
—Una gran indefensió. Demanem –i la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional ens ha donat onze vegades la raó– que hem de tenir accés a tots els elements que han nodrit aquesta causa. Abans es deia que hi podríem tenir accés deu dies abans que es tanqués el sumari perquè les actuacions eren secretes, però el jutge ja ha dit que no són secretes, sinó arxivades. És una anomalia que, el mateix dia que el jutge reconeix que hi hem de tenir accés, dicti una altra resolució dient que no. És una mesura dilatòria perquè no s’hi incorporin mentre la instrucció sigui viva. Una vegada hi tinguem accés, es podria derivar en la pràctica de noves diligències, com la citació a altres persones o a agents que hi hagin intervingut. Que ara tanqui la instrucció evita que puguem practicar qualsevol prova sobre aquests elements. Se’ns manté oculta una investigació que ens afecta perquè no puguem practicar-hi proves, és una gran anomalia.

—Com ho argumenta el jutge?
—L’argumentació brilla per la seva absència, una resolució d’una pàgina i mitja sense cap mena de detall. Ell entén que no hi ha més diligències a practicar. La fiscalia ens dóna la raó i l’acusació popular també ho demana. La resta de defenses no hi prenen posició. Per tant, no hi ha cap part que s’hi oposi, i el jutge s’hi oposa com si fos una part pròpia.

—Parleu de “esforços del magistrat d’intentar de boicotar la instrucció”. A quines altres coses us referiu?
—És un sens fi. La major part d’entrades i escorcolls es van fer sense presència d’advocats. Es van fer de matinada i en la majoria la lectura de drets no es va fer fins a mig matí. I no és fins que arribem a Madrid que la major part dels encausats no veuen els seus advocats i no presten declaracions. En les detencions i ingressos a presó, la sala d’apel·lacions deia al jutge que s’havien vulnerat els drets dels detinguts, fins al punt que va haver de requerir al jutge i a la Guàrdia Civil que manifestessin si hi havia explosius o no, perquè aquest era un dels motius en què es fonamentava la presó provisional, havent posat sobre paper que no n’hi havia. Avui dia no tenim ni tan sols les interlocutòries de detenció, entrada i escorcoll, intervencions telefòniques, col·locació de valises…

—Com us expliqueu l’actitud del jutge, sobretot tenint en compte que la sala d’apel·lacions us dóna la raó? 
—La tònica habitual d’aquest jutge ha estat fer allò que deia la fiscalia, que alhora feia i deia allò que deia la Guàrdia Civil. No poder tenir un procés just a l’Audiència Nacional, quan la mateixa Audiència Nacional és una anomalia democràtica, és una cosa que no ens sorprèn, hi estem acostumats. L’existència del procés ja denota una manca absoluta de democràcia a l’estat espanyol, que no té cap mena de conseqüència perquè això forma part del deep state.

—Entenc que no sou optimistes, per tant, amb el canvi de jutge si finalment es va a judici? 
—És una manera general de fer del sistema judicial espanyol amb els afers polítics, no tan sols de l’Audiència Nacional. Però el seu naixement i composició fan que sigui el tribunal on més s’evidencia això. Per tant, si arribem a judici, no n’esperem gran cosa, hi tenim poca confiança. És el tribunal en què els jutges han estat condemnats més vegades per Estrasburg per no haver investigat tortures; el tribunal que ha permès les tortures sota una llei antiterrorista que és competència única i exclusiva seva; el tribunal que va condemnar els acusats d’Altsasu…

—Quina influència hi té la legislació? El 2015 es va fer una reforma del codi penal que amplia la definició de terrorisme.
—Per l’estat espanyol tot pot ser terrorisme, i hem de recordar gràcies a qui va prosperar aquesta reforma. El PSOE, amb Pedro Sánchez, va fer aquella escenificació amb el PP, que van reformar la llei de seguretat ciutadana restringint més drets, la llei d’enjudiciament criminal establint mesures jurídicament qüestionables i el codi penal amb la modificació del delicte de terrorisme. Tot pot ser terrorisme perquè no n’hi ha una definició clara, i això sempre afecta les causes de caràcter polític. Sota la rúbrica del terrorisme s’han permès absolutes barbaritats, com la llei de partits i més legislacions per a fer front a allò que alguns consideren els seus enemics.

—Tornant a les diligències considerades secretes en un primer moment i que vénen del 2017, què creieu que hi pot haver? Sí que heu tingut accés a transcripcions parcials de trucades punxades que són a la causa des del principi. 
—Hem pogut tenir accés a transcripcions, però no ben bé, perquè, de fet, en la majoria de casos es parla d’allò que es dedueix que diuen, no són ni tan sols transcripcions. No tenim els àudios per a poder comprovar-ho i sabem com funciona la qualitat de les seves traduccions del català, que sovint s’equivoquen… Si finalment podem tenir-hi accés, poso en dubte que puguem veure-ho tot. Segurament s’hauran fet totes les irregularitats possibles. Per a fer unes intervencions telefòniques, cal que hi hagi una motivació. No n’hi ha prou amb una ordre; ha de ser motivada i ajustada a dret, i entenem que això no hi és. Fa més pudor de causa prospectiva que no pas d’investigació basada en fets. L’únic fet és l’independentisme, i això ho podem veure en les memòries que ha anat publicant la fiscalia, que detallava les peces que s’havien fet contra l’independentisme, com si ser independentista ja fos un motiu per a obrir diligències.

—Per part vostra, no tenir accés a les converses senceres pot implicar que falti context, que es facin servir només alguns fragments de manera esbiaixada en el judici. Com penseu que us pot afectar?
—Bé, és que tota la causa és descontextualitzada, perquè l’única cosa que tenim són interpretacions de fragments de converses desendreçades que intenten presentar un relat ajustat a les tesis de la Guàrdia Civil. De fet, és un dels motius pels quals demanàvem que hi hagués més instrucció. Saber com s’ha desenvolupat la investigació pot afectar la competència de l’Audiència Nacional, si hi havia motius o no perquè la dugués a terme en aquell moment. En un estat democràtic no s’arribaria a judici en aquestes condicions. Si hi ha una condemna, entenem que al Tribunal Europeu de Drets Humans es reconeixerà l’evident vulneració d’aquests drets. Ja hi ha moltes sentències condemnatòries a Turquia que són 100% aplicables a la present causa i que segueixen el manual dels règims dictatorials, en els quals es nega la defensa i simplement es permet de ser-hi com un requisit formal i no material.

—Què en penseu del relat que s’intenta construir amb elements com ara aquestes converses desendreçades?
—L’operació del 23-S es gesta poques setmanes abans de fer pública la sentència del Tribunal Suprem. Van intentar que no hi hagués resposta al carrer, però va ser un intent fallit, el poble català no es deixa atemorir. Van intentar muntar una causa amb l’esperança que, sota l’etiqueta de terrorisme, ens féssim petits, tinguéssim por, ens quedéssim a casa. I al contrari, van aconseguir que omplíssim Sabadell amb una manifestació espectacularment bonica, clamant per la llibertat de les companyes i exigint la independència dels Països Catalans. No van aturar ni les mobilitzacions a l’aeroport, ni a la Jonquera ni tantes altres accions.

—Aviat farà tres anys d’aquelles manifestacions i de les detencions. En el cas del 23-S ni tan sols s’ha tancat la instrucció. És normal aquesta dilació?
—Hi ha set persones amb mesures cautelars, més enllà de la por i el neguit que origina tenir la teva vida al congelador sense saber quin serà el teu futur. Han d’anar a signar cada setmana als jutjats i no poden sortir de l’estat espanyol perquè tenen el passaport retirat. I no tan sols afecta els represaliats, també l’entorn independentista: pel simple fet de mobilitzar-te et poden encausar per terrorisme. Aquest procés s’allarga perquè el jutge es nega a donar compliment als nostres drets. El fet que el jutge es negui, resolució rere resolució, a donar compliment a allò que els seus superiors han dictat, ho entenem com una maniobra dilatòria. Nosaltres no demanem pròrroga per allargar el procés, sinó perquè no hem tingut dret a la defensa i volem poder practicar prova.

—Com estan els encausats? 
—Depèn del moment. Veus que passa el temps i pots oblidar-ho en algun moment, però de cop et diuen que anem cap al tancament del sumari, i això remou. La majoria estan forts, tanmateix. Però estar en una causa en què et poden demanar quinze, vint i trenta anys de presó t’afecta anímicament a l’hora de començar projectes vitals, buscar feina, en l’àmbit familiar… S’intenta fer pinya i facilitar al màxim les condicions perquè puguin fer vida normal, però és una situació nova.

—Hi ha cert debat entre represaliats sobre quina mena de defensa fer en aquests judicis. Es parla de defenses més tècniques i de defenses més polítiques. Com l’afronteu?
—Esperem que no hi hagi judici perquè no té ni cap ni peus, però com que és evident que és una causa política, s’ha de defensar en termes polítics, i és així com ens mourem. Som una organització política i antirepressiva. La nostra feina és la defensa jurídica, però també política. Portem també casos de multes administratives, perquè entenem que si la teva activitat política és la que t’ha portat a ser represaliat hem d’aprofitar-ho. Que els torni com un bumerang i ens enforteixi com a moviment.