Eva Bertrana: ‘És l’alumne francès qui té més dificultats per a aprendre llengües’

Com cada any per aquestes dates, avui se celebra la Bressolada, la festa de les escoles de la Bressola que té l’objectiu de fer visible la tasca de foment del català que fan aquests centres educatius a Catalunya Nord. Enguany, la celebració ve marcada per la presentació de l’anomenada llei Blanquer, que ha despertat molta indignació entre la comunitat educativa, com també les declaracions del ministre d’Ensenyament francès, Jean-Michel Blanquer, contra l’educació amb immersió en llengües no franceses. La Bressola ja ha mostrat el malestar i rebuig en un comunicat, però la seva directora, Eva Bertrana, diu que tenen previst de fer accions en coordinació amb les escoles immersives de regions on es parla el bretó, l’occità i el basc. Parlem amb ella sobre els perills per al català que pot implicar la llei Blanquer i sobre les novetats de la Bressolada.

—Què en destaqueu, de la Bressolada d’enguany?
—És la setzena Bressolada que fem i la tercera vegada que l’organitzem a Sant Esteve del Monestir, a la vora del llac. És molt més tranquil, agradable i fa més festa popular, malgrat haver perdut aquell sentit d’ocupar el centre de Perpinyà, on vam deixar de fer-la després dels atemptats de París per raons de seguretat. A les nou, fem una recepció oficial amb autoritats i personalitats del país. Les eleccions municipals i europees fan que no tinguem representació d’autoritats del sud, a banda de la nostra incondicional Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, que farà el possible per venir, com cada any. El pregó el farà el cantautor i artista Gerard Jacquet. Com que posem l’accent en la variant rossellonesa del català, ens calia que algú del país fes un pregó subratllant que la qüestió important és salvaguardar la llengua i, en la mesura del possible, no perdre la variant del país.

—Hi ha cap novetat respecte dels altres anys?
—L’espectacle en què participen tots els alumnes és una adaptació de l’obra de Jordi Pere Cerdà La dona d’aigua de Lanós en format òpera pop. És una actuació de molta qualitat que dóna molta feina i que sempre es perd, i per això enguany posarem a disposició de les famílies un enregistrament en CD que s’ha fet prèviament. Una altra novetat és que hi haurà una mostra d’entitats del nord, com ara el Casal de Perpinyà, el Casal del Conflent, la Llibreria Catalana i els Angelets de la Terra. A més, presentarem un punt lila. No és que es necessiti, perquè és una festa per a la mainada, però sí que volem sensibilitzar els nostres alumnes sobre aquesta qüestió. A més, acabarem la Bressolada amb una mostra de glosa, que introduïm a les nostres escoles.

—Quines autoritats de l’estat francès hi assistiran?
—Els batlles dels municipis on tenim escoles són tots convidats, així com un representant de la regió d’Occitània i un representant del Consell Departamental. Els demanarem d’acompanyar-nos més enllà del que fan actualment. El missatge que volem fer passar és que no ens conformem amb el fet que tothom ens estimi i ens agraeixi la feina. Les paraules són boniques i les apreciem, però cal que el suport es demostri amb accions. Tenim un projecte gros i il·lusionant: la creació del segon col·legi de l’etapa d’ESO i del liceu, que correspondria a l’etapa del batxillerat. Fa tres anys que anem picant portes, però ningú no ens dóna cap solució, cap suport concret ni cap ajuda. I el missatge que vull fer passar en aquesta Bressolada és que ja n’hi ha prou. Entre els atacs directes i frontals del ministre i la poca ajuda concreta que rebem dels ens locals… No és pas una fantasia nostra de voler crear aquest segon col·legi i aquest liceu. És la resposta a una demanada ferma de les famílies, perquè no poden, ni volen, esperar més.

—Aquest últim any, ha crescut la demanda pel que fa a la immersió lingüística?
—Som en la mateixa situació. He parlat amb el director de l’escola de Perpinyà i m’ha preguntat què feia amb les setze famílies que demanaven aquest model. Nosaltres hem d’esperar a tenir baixes d’algú. Només en aquesta escola hi ha setze famílies que demanen d’entrar en l’etapa d’infantil. L’única solució possible és omplir les classes al màxim. I amb quin criteri diem que sí a un nin i no a un altre? L’única cosa que té una mica de lògica és donar la plaça a qui va demanar-la abans. Som en aquest punt.

—Heu parlat dels atacs del ministre d’Ensenyament. Aquesta setmana ha dit que la immersió era unilingüisme i que derivava en un desconeixement de la llengua francesa.
—Aquestes declaracions vénen arran d’unes propostes de senadors que van posar sobre la taula la demanda que, a les condicions per a tenir dret al forfait escolar, que és l’aportació financera dels municipis que tenen infants escolaritzats en un altre municipi, es considerés l’obligació de les famílies d’escolaritzar els fills en un altre municipi si en el propi no es facilitava l’ensenyament en català, fos bilingüe públic o concertat immersiu. La resposta immediata del ministre va ser, evidentment, que no, i va anar més enllà: va dir que l’ensenyament immersiu produïa nins monolingües i que al cicle infantil només sabien parlar en llengua regional.

—Un mite sobre la immersió que s’ha demostrat que és fals.
—Totalment. I ell ho sap perfectament perquè, a més a més, ens obliga a fer avaluacions específiques. Ens obliguen a passar, com a totes les escoles de l’estat, l’examen de final d’ESO, i els resultats són tan bons o més que els de la resta d’escoles. No li acceptem que en una assemblea pública es permeti de dir aquestes mentides. O bé aquest senyor no està al cas absolutament de res, la qual cosa no ens creiem, o bé hi ha mala fe darrere. I la mala fe comporta la mala intenció de voler prohibir la immersió a l’estat francès.

—Quins són els fonaments principals d’aquesta llei que vol implantar?
—Li ha donat per fer la refundació de l’escola. Intenta refundar, com altres han fet recentment, tot el sistema escolar. Hi ha, per exemple, la reforma del batxillerat o mesures com ara que el director de la secundària sigui també director de la primària. Això pot estar bé, depèn com es presenti, però ell treu directives sense fonaments que han provocat vagues. Actualment és un ministre que es troba en grans dificultats.

—Una altra mesura polèmica: la suspensió de l’atur dels pares dels alumnes que s’absentin de classe.
—El sistema social i familiar de l’estat francès dóna ajudes a les famílies amb pocs recursos. El que el ministre preconitza, pressionat per altres companys del govern, és que a les famílies dels nins absents sense motiu se’ls tregui aquesta ajuda per a lluitar contra l’absentisme.

—La llei no és polèmica només pel que fa a la llengua, doncs.
—No, toca molts fronts! [Riu.] No sé si està fent amics…

—I pel que fa a la llengua?
—Ell posa la força en això que es diu ‘el sòcol comú’; és a dir, matemàtiques, francès i història. I que tota la resta sigui més aviat optatiu. Al liceu, si tota la resta és optatiu, si els cursos de català, bretó, occità o basc es fan a l’hora de dinar, si la nota d’aquestes matèries no computa tant com les altres, cal estar molt motivat per triar-les. Per tant, evidentment baixa la demanda i, per consegüent, el nombre de mestres. I a poc a poc ho anem matant…

—Aquestes mesures afecten totes les llengües no franceses?
—Sí, i concerneix l’ensenyament públic. I com que no n’han fet prou, amb l’ensenyament públic, aquesta setmana ens treuen aquest atac frontal contra l’ensenyament immersiu. Nosaltres estàvem preservats d’aquestes lleis perquè el caràcter propi d’escola concertada ja estipula que és el centre mateix que posa el seu sistema d’ensenyament. Però com que l’ensenyament immersiu a l’estat representa 13.000 alumnes, això per a ell comença a ser un perill.

—Però, amb la llei a la mà, pot imposar-vos res, tenint en compte que sou la concertada?
—Fa vint-i-cinc anys que tenim el concert, fa vint-i-cinc anys que passem les avaluacions i fa vint-i-cinc anys que tenim una mitjana superior a la mitjana francesa en francès i altres matèries. No sé què pretén, a banda de tenir urticària en vers les llengües regionals. Potser sí que darrere hi ha una intenció, i simplement prepara el terreny per veure com la gent reacciona. Legalment no ens pot treure el concert, però ens pot obligar a introduir hores de francès a infantil, per exemple, cosa que no fem. Ens pot obligar a un ensenyament més bilingüe que no pas immersiu. O a un ensenyament bilingüe reforçat, que en diuen. I el que fem nosaltres ens sembla el mínim que podem fer… Cal comptar que si els nostres alumnes són, majoritàriament, francòfons a casa i al carrer, encara que no féssim ni una sola hora de francès, estarien exposats al català el 25% de llur vida activa. Aqueixos nins són molt més exposats al francès que no pas al català. Si comptem les vacances, els caps de setmana, les vesprades, la televisió, etc., hi ha una presència molt forta que no pot comportar cap perill de no dominar el francès. És que als francesos els fa por el bilingüisme? Ens ho preguntem. Se sap que és l’alumne francès qui té més dificultats per a aprendre llengües. Tradicionalment i històricament ha estat així.

—Creieu que la Bressola pot tenir encara més demanda ara, si es perjudica el català a l’escola pública?
—Sí, però tampoc la podrem satisfer. Nosaltres sostenim l’ensenyament públic, en aquest aspecte. És evident. En cap moment estem en competició. Si a ells els falla, nosaltres tampoc no tindrem la plaça per a absorbir la demanda. Ens hem de solidaritzar els uns amb els altres.

—Aquesta serà l’estratègia davant un atac que afectarà també la llengua bretona, occitana i basca?
—Sí. Estem en contacte amb les escoles bretones, que són les tocades més directament perquè el ministre les va posar com a exemple per a mostrar el seu propòsit. Hi haurà una acció conjunta de les xarxes immersives i pensem llançar un moviment més global de protesta contra el maltractament de l’estat cap a l’ensenyament de les llengües regionals. Es comença a parlar de fer una manifestació en un lloc o uns quants. Hi haurà una resposta si les coses no canvien. Em consta que molts diputats demanen al ministre de retirar aquestes declaracions. La cosa porta cua…