Eulàlia Reguant: “A qui, de Junts i ERC, interessa que la CUP surti de l’equació?”

La CUP s’allunya del govern: dimarts, el consell executiu aprovarà el pressupost, però els anticapitalistes insisteixen que no avalaran uns comptes continuistes al parlament. En aquesta entrevista, Eulàlia Reguant, portaveu del grup parlamentari, acusa el govern d’esquivar el conflicte a l’hora de defensar polítiques i drets com el de l’habitatge i avisa que no hi seran si no canvien l’enfocament de la legislatura. També demana a qui, de Junts i ERC, li interessa que la CUP surti de l’equació perquè hi entri el PSC o els comuns. Malgrat tot, reconeix que encara hi ha marge per a negociar i que no han decidit què faran en el primer debat parlamentari del pressupost.

—Tan lluny sou de poder aprovar aquest pressupost que no hi pot haver un acord abans del debat a la totalitat al parlament?
—Si el govern aprova el pressupost el dia 9, crec que el termini per a l’esmena a la totalitat és el 19. Falten dies. Nosaltres intentarem d’exhaurir tots els terminis possibles per a aconseguir un acord. L’element que ho dificulta té a veure amb un acord d’investidura que havia de ser recollit al pressupost. Però hi ha més elements que no són en sentit pressupostari estricte. En aquesta legislatura, la voluntat del president de la Generalitat era de fer polítiques de canvi, que viressin el vaixell, per dir-ho d’alguna manera. I no pot ser que hi hagi un pressupost continuista, que faci les mateixes polítiques de sempre, o que es continuïn transferint diners públics a capital privat. Aquestes coses són les que ara mateix ens allunyen. No són detalls i serrells, sinó que són cabdals, perquè signifiquen que hi hagi aquest tomb a l’esquerra o polítiques de continuïtat.

—Perquè hi hagi aquest “tomb a l’esquerra”, esmenteu moltes mesures, però quines són les prioritàries?
—El mínim és que l’acord d’investidura hi sigui. És una mica pervers que negociem sobre coses ja negociades i acordades, perquè s’haurien de donar per suposades o haurien de ser un punt de partida. S’han de reforçar els equips bàsics dels nostres centres d’atenció primària: més especialistes en medicina de família i en infermeria de família. Un altre punt que era a l’acord d’investidura era començar a estudiar la reversió d’algunes externalitzacions, i hi havia dos exemples: transport sanitari i 061. El 061 fa vaga indefinida des de fa un parell de setmanes. El contracte amb Ferrovial s’acaba el juny del 2022. El govern té l’opció de posar totes les eines perquè aquest servei passi a ser de gestió pública. Vivim en una situació d’emergència d’habitatge de fa molt de temps. Anem veient com, malgrat una moratòria de desnonaments, n’hi continua havent massa. Demanàvem 1.000 milions prioritzant la capacitat de mobilitzar habitatge del mercat privat cap al públic, amb les eines que hi ha: l’habitatge de la banca, de fons voltors, etc. I ara mateix per al govern és prioritari continuar transferint diners públics a mans privades a partir de les subvencions als promotors que fan habitatge de protecció oficial. Aquest govern ha de reforçar i ampliar el parc públic d’habitatge, que és d’un 2% i és absolutament insuficient, per a canviar estructuralment el mercat d’habitatge. Un altre element que posem damunt de la taula, arran de l’abús que veiem cada dia de la pujada de preus de l’energia de la llum, és una energètica pública. Comencem a generar-ne l’estructura, a revisar les concessions de les centrals hidroelèctriques que són a les mans d’ENDESA, però que en molts casos són de propietat pública, municipal o de la Generalitat. Finalment, hi ha una dicotomia que no hauria d’existir: macroprojectes enfocats al totxo i a un turisme de masses o un pla de reindustrialització que tingui en compte la transició ecològica i garantir uns llocs de feina dignes.

—La defensa dels macroprojectes, com els jocs olímpics o el Hard Rock, no formaven part de l’acord d’investidura. Demaneu al govern que els aparquin?
—Vam arribar a un acord d’investidura que era de mínims i que era un punt de partida. No era un punt final. No pot ser que l’acord d’investidura per a algunes coses sigui la Bíblia, intocable, i per a unes altres tingui matisos. Ho veiem amb la moratòria de les bales de foam, amb el debat sobre les acusacions particulars de la Generalitat o amb les energies renovables, que són tocables o modificables. A més, a l’acord d’investidura hi ha uns explícits i uns implícits. Si un opta per la transició energètica, per un pla de reindustrialització amb una voluntat de diversificar l’economia i de garantir llocs de feina dignes, hi ha certes propostes que no van en consonància amb això, com continuar defensant macroprojectes o macroesdeveniments que fomenten el turisme de masses o un tipus d’economia concreta. Això per a nosaltres és un implícit que s’hauria de recollir. En les converses de l’acord d’investidura, es va acordar la consulta sobre els Jocs Olímpics. Hi va haver molta pressa a enviar la carta al COI per a la candidatura i, en canvi, per a unes altres coses no n’hi ha hagut tanta. El Barcelona World és als llimbs: que hi hagi una decisió clara d’aquest govern sobre si vol aquesta economia de casino o vol una altra cosa. El Circuit de Catalunya s’ha convertit en un forat sense fons on cada any el govern ha d’invertir més que no pressuposta. El govern renegocia el contracte amb la fórmula 1 per a continuar fent les curses cinc anys més amb una infrastructura absolutament obsoleta.

—També defenseu una reforma de l’IRPF per a les rendes de més de 60.000 euros i una modificació de l’impost de patrimoni. Són condicions imprescindibles?
—Són elements que hem anat posant sobre la taula. Aquest l’hi vam posar i tot el país va veure com el conseller Giró deia de manera claríssima que no. Continuem pensant que això falta i continuarem treballant perquè hi sigui. La valoració no serà segons si hi ha això o allò, serà una valoració global. Una valoració que té a veure amb els comptes i amb la manera com ha avançat en l’acord d’investidura, amb la voluntat que el país avancés cap a una direcció. Si el país avança cap a la direcció contrària serà molt difícil que la CUP pugui sostenir aquest govern, amb la decepció de no poder-ho fer i amb la voluntat de treballar fins a l’últim moment per a reconduir les coses, perquè entenem que és el millor que pot passar al país.

—Si no hi ha cap acostament, presentareu una esmena a la totalitat?
—No ho sé. Nosaltres fa mesos que parlem amb la militància de la candidatura. La setmana passada vam fer una reunió en què vam valorar la situació en què ens trobàvem. Ens vam instar aquests dies vinents a establir un calendari de debat i, d’acord amb això, ho anirem veient. No ens trobem condicionats ni per una cosa ni per una altra. A mesura que anem avançant veurem què dóna més bona resposta a allò que tinguem davant. Però no arribarem a acords fonamentats en promeses que no tinguem clares.

—Podríeu facilitar la tramitació del pressupost d’entrada i continuar negociant-lo mentre sigui al parlament?
—Podria ser que decidíssim de presentar una esmena a la totalitat i podria ser que decidíssim que no i continuar negociant. Volem arribar fins al final dins els marges que tenim. Haurem de valorar si, en un determinat moment, hi ha marges per a continuar explorant o no.

—El govern en tindria prou amb una abstenció vostra…
—Sí, i amb una abstenció del PSC o dels comuns, sí.

—Els comuns s’han ofert a negociar i el PSC fa temps que ho diu, si la CUP no hi és. El govern diu que no, però com veuríeu que hi obrís converses?
—Això ja va passar el 2020. Ja vam veure una dinàmica d’estabilització de les tres principals institucions (Ajuntament de Barcelona, govern de la Generalitat i govern de l’estat) i nosaltres entenem que és un error enorme. Per això demanem al govern que viri les seves polítiques per a evitar que això sigui una realitat. També hem de sospesar a qui interessa, de Junts i ERC, si interessa a algú, que la CUP surti de l’equació, i incorporar-hi el PSC o els comuns, en aquest intercanvi de pressupostos per a apuntalar un cop més el govern de l’estat i el règim.

—La negociació del pressupost a Madrid pot influir en la d’aquí, amb un canvi de soci?
—Podria influir. No sabem què hi negocia ERC, amb el PSOE, com tampoc no sabem què va intentar de negociar Junts amb el PSOE malgrat que acabés presentant una esmena a la totalitat. I ens fan tenir dubtes, evidentment. Partíem de la base que aquesta legislatura havia d’anar en una direcció de canvi de polítiques i no sabem si no passa perquè pacten amb el PSOE i són polítiques que al PSOE no li agraden. També havia de ser una legislatura en què el fet d’avançar en la millora de les condicions del dia a dia de la gent acabava conduint a confrontar-se amb l’estat. Perquè, com hem vist sistemàticament, l’estat no deixa mai avançar legislativament en certes propostes que són més progressistes. Aquí veiem respostes molt tímides pel govern, i això també ens inquieta. Forma part d’aquesta voluntat d’estabilització, de defugir el conflicte, però nosaltres creiem (i dins l’independentisme també era un acord bastant ampli) que el conflicte és el que ens ha permès d’avançar sempre i garantir drets laborals o drets bàsics per a la immensa majoria de la població.

—El govern esquiva el conflicte?
—Tenim la percepció que el govern esquiva el conflicte. No estem d’acord que, quan el TSJC diu que no cal modificar el protocol de llançament de desnonaments de famílies vulnerables perquè ja funcionen i ja hi ha una legislació prou garantista –cosa que veiem cada dia que no és així–, el govern no es planti davant Barrientos o no sigui més contundent a l’hora de frenar una hemorràgia com la dels desnonaments de famílies vulnerables. Té una resposta tímida. De fet, no hi va respondre, si més no públicament. Tothom es va assabentar que el TSJC no acceptava un nou protocol perquè el Col·legi d’Advocats ho va enviar als seus col·legiats, no perquè el govern digués res.

—En el pacte d’investidura ERC-CUP es podia interpretar que aquest conflicte hi seria, en afers com aquest.
—Per a nosaltres aquesta era la direcció cap on havia d’anar la legislatura. Hi havia una majoria d’esquerres i independentista que tenia la voluntat, davant una crisi social i econòmica, de garantir drets concrets a la gent i que ho faria més enllà d’allò que digués l’estat amb tots els seus poders. De moment hem vist respostes molt tímides, si n’hi ha. Per això continuem dient que estem disposades a seure fins al final per parlar del pressupost, per mirar de portar la legislatura cap aquí. Per això hem dit al president: torneu al començament. Perquè amb el camí recorregut aneu en direcció contrària a la que s’havia de seguir.

—Tampoc no esteu d’acord amb el decret de renovables aprovat pel govern.
—Arran de la presentació pública que van fer el president i la consellera, vam manifestar que no n’hi havia prou, però que estàvem disposats a seure i a incorporar-hi les coses que ho farien assumible per a nosaltres. Es va treballar perquè fos així però, a última hora, al decret llei publicat al DOGC no hi apareixien aquells canvis acordats amb la CUP. Nosaltres parlàvem de més protecció del territori, de més autonomia local combinada amb una planificació territorial global, i alhora de participació de les comunitats i de la població. Eren elements que crèiem que podien millorar el decret i que, malgrat que el trobàvem insuficient, podia tenir el nostre aval. Ara mateix, el decret llei aprovat pel govern és insuficient. Sí que millora l’anterior en algunes coses però encara no dóna resposta a les àmplies demandes del territori i de les plataformes que s’han anat organitzant aquests darrers anys.

—El conseller Giró, per venir d’on venia, és realment incompatible amb la CUP o és un conseller com qualsevol altre?
—És un conseller que forma part d’un govern. Al pressupost hi posem el nom del conseller, però és de tot el govern. Cada conselleria marca les prioritats de la seva part de pressupost.

—Jordi Cuixart defensa un altre referèndum. No l’adjectiva però tampoc no hi posa terminis, a diferència de la CUP, que heu defensat que es faci aquesta legislatura. Com ho veieu?
—Celebrem que hi hagi més gent que faci una proposta política que parli de la necessitat de mobilització i d’organització de la gent, i de la necessitat fer un nou referèndum d’autodeterminació com més aviat millor. No hem llegit la proposta, més enllà del que hem vist als mitjans de comunicació. Per tant, molt probablement ens en perdem matisos i elements. Però entenem que és positiu que hi hagi més gent que posi sobre la taula un nou referèndum. Un referèndum sense adjectivar, com nosaltres vam fer en la proposta de resolució del debat de política general. És cert que parlàvem d’aquesta legislatura, perquè entenem que cal un horitzó que ens permeti de reorganitzar i recuperar la iniciativa, perquè és això que fa avançar. Lamentablement, ERC i Junts van tancar-hi la porta. Creiem que es van equivocar. Els continuem instant a afegir-se a la proposta o a fer-ne una altra. Però de moment som aquí.

—Les converses entre els partits i les entitats independentistes no avancen?
—No es pot pretendre revertir el distanciament de tres anys i mig en mig any. I dic tres anys i mig essent generosa, perquè ja vénen d’abans de l’1-O. Calen espais que vagin consolidant certes propostes i que s’allunyin dels debats del curtterminisme i dels debats que tenim en un parlament, i que permetin acció parlamentària i política mentre no es construeixi un horitzó compartit. L’una cosa no hauria de ser incompatible amb l’altra.

—Si, al final, no acordeu el pressupost amb el govern, no hauria d’influir negativament en això altre?
—Per nosaltres, no hi hauria d’influir. Veiem clar que volem estirar la legislatura cap a unes polítiques públiques que responguin a la necessitat de la gent i que ens serveixin per a avançar com a independentistes. Les eines de vegades són útils i de vegades no. Nosaltres ara treballem perquè el pressupost arribi a bon port, però tenim clar que si no hi arriba continuarem treballant per això amb la voluntat d’estirar la legislatura cap aquí. És això que l’independentisme i la gent del país necessita i que les urnes van dir el 14-F.

—Ho veieu viable, de concretar aquest “embat democràtic” abans del 2023?
—Ens agradaria que ho fos. Si algú considera que no és un referèndum d’autodeterminació i té alguna altra proposta, estem disposats a parlar-ne. Nosaltres, amb els elements i els aprenentatges que tenim, continuem pensant que allò que origina més contradiccions a l’estat és un referèndum, i és el més acceptat en la comunitat internacional. Si hi ha res més, seguem i parlem-ne.

—Què hauria de canviar perquè la CUP entrés al Consell per la República?
—Entenem que el Consell per la República o una eina similar pot tenir sentit en la lògica d’internacionalització del conflicte, com a altaveu i veu autoritzada en les relacions internacionals, i alhora també com a institució que pot anar fent de paraigua en situacions de futur de suposats nous 155. És una eina que s’ha d’encabir en una estratègia més global. Nosaltres no entrarem en el debat sobre si és més partidista o transversal o menys. No és una qüestió de cadires. Té a veure amb quina força hi donem. Ara mateix, entenem que la manera com s’ha configurat, amb algunes funcions que fa, s’acaba barrejant amb Òmnium i l’ANC… I no ho acabem de compartir.

—El jutge de Madrid ha demanat al Tribunal Suprem que us jutgi per no haver respost a Vox en el judici contra el procés. Si el Suprem us cita, anireu a declarar?
—Sí, de la mateixa manera que vaig anar al judici com a testimoni, malgrat haver estat Eulàlia la Breu, i com vaig anar al jutjat quan era en fase d’instrucció a Madrid. Aniré a defensar que la desobediència, davant la presència de l’extrema dreta en un jutjat ja prou escorat cap a la dreta, era una manera de facilitar la feina als poders de l’estat, i que per tant era un dret no respondre a les preguntes de Vox, com a acte d’insubmissió i també de denúncia política.

—Temeu que, a la pràctica, us puguin inhabilitar com a Alberto Rodríguez?
—Pot passar. En aquest procés, la pena podria ser de multa o de presó de tres mesos a un any, i això implica la inelegibilitat. I aquí es produeix el debat sobre si és a l’instant o no. Allà va ser la presidenta del congrés qui li va retirar l’acta de diputat. Aquí veuríem la mesa del parlament què faria. Anem pas a pas i ja veurem com acaba. De vegades la justícia va molt de pressa però de vegades va molt lenta i potser quan arribarà ja serem en una altra fase.

—La mesa us hauria de protegir? I com ho hauria de fer?
—Entenc que sí. Va passar en certa manera amb el president Torra. Es va ordenar de desactivar-li el botó de votar i més vies de votar, com pot ser a mà alçada. Mentre no hi hagi una retirada directa de l’acta de diputat… Al meu entendre, sí. De moment no m’ho vull imaginar, i si hi arribem ja ho valorarem, també col·lectivament. Perquè ja no és la meva acta de diputada, és valorar què significa la sentència del Suprem i, per tant, quins efectes i quins impactes té qualsevol acció que fem aquí.