Elpidio Silva: “Si el 4-M guanya Ayuso, no hi haurà indult”

L’advocat Elpidio José Silva (Granada, 1959) viu a Barcelona, on dirigeix un prestigiós despatx especialitzat en dret penal econòmic. Ja fa sis anys que va ser inhabilitat com a jutge per la seva instrucció en el cas Blesa. Ser fora de la carrera judicial li permet de parlar sense embuts, fer denúncies i, ara també, formar part d’una candidatura al deganat de l’ICAB. Li demanem per aquesta aventura i per l’actualitat judicial: des de la reforma del CGPJ als indults dels presoners polítics, passant pel tercer grau.

—La Comissió Europea ha fet un advertiment a l’estat espanyol perquè corregeixi l’elecció del seu CGPJ. És aquest el principal problema de la justícia espanyola?
—El principal problema de l’estat espanyol és que continua dependent d’un règim de poder que és autoritari. I dins d’aquest règim, la justícia també té un funcionament autoritari perquè depèn d’un CGPJ que depèn del nomenament d’uns diputats del congrés, que depenen d’unes llistes tancades que depèn d’un cap del partit. És una corretja de transmissió que infecta tot el sistema de falta de democràcia, i li atorga una petjada clarament autoritària. Què hi passa al CGPJ? Que és un organisme que implica el desnonament del poder judicial. El poder judicial no té garantida la seva independència a conseqüència del seu funcionament.

—La judicatura es controla “amb un bastó i una pastanaga”, que deia Lesmes.
—És que ja ens ho va explicar l’actual president, que controlava els jutges amb un bastó i una pastanaga. És que ni ell no ho calla. Llavors, aquest consell, tal com és previst, ha de desaparèixer. I ara la reforma que vol aplicar el PSOE i Podem no resol la falta d’independència del poder judicial. Cal muntar un sistema absolutament diferent que consisteix fonamentalment a introduir marges democràtics importants dins el nomenament dels jutges, és a dir, que els alts càrrecs judicials siguin designats per votació popular com ara presidents dels tribunals superiors de justícia o magistrats del Suprem i, en tot cas, si no s’opta per aquest sistema, és obvi que els jutges no poden ser controlats per un organisme tan polititzat com el CGPJ, que exerceix de policia judicial. Per una altra banda, s’ha de canviar el mecanisme d’entrada per a ser jutge, perquè no pot ser que sigui un examen delirant impossible d’abordar, en què els temes s’estudien de memòria com si fossis un lloro, i on no es demostra que hi ha un coneixement i una maduresa per a exercir el dret.

—Quins problemes li pot causar, a ulls d’Europa, no reformar aquest sistema?
—La caiguda en picat de la reputació de l’estat espanyol té tres etapes fonamentals. La primera, la manera com es va arribar al rescat bancari. S’havia advertit que el funcionament de la banca i de les caixes d’estalvis era una gestió criminalitzada permanent que feia perillar fins i tot el sistema europeu. Ens havia d’haver portat a un rescat global, però Europa no ho va voler i es va quedar en un rescat financer. Europa va dir: esteu invalidats per a gestionar el vostre sistema financer i a partir d’ara el ministre d’Economia, encara que no es digui, serà un ministre que tingui el vist-i-plau de la UE; serà un element de control dins de cada govern. Aquest és un primer moment de falta de reputació. El segon va ser la persecució dels magistrats que porten la investigació de les dues principals causes que s’han practicat sobre corrupció: la Gürtel i el cas Blesa.

—Que portàveu vós i us van acabar inhabilitant com a jutge.
—I aquesta persecució també crea una falta de reputació terrible a ulls d’Europa. I el tercer moment, la manera com es munta la persecució político-judicial als anomenats presos polítics a Catalunya i a aquells independentistes que van engegar un procés democràtic al qual estaven obligats a conseqüència dels programes democràtics que tothom coneixia i que tothom havia autoritzat. Parlem de partits legalitzats. Aquests tres moments de crisi de reputació fan que Espanya es vegi com un problema, com un sistema on la democràcia no funciona de manera sostenible i on hi ha grans problemes d’independència judicial.

—Però a afectes pràctics, què implica?
—Dit així, sembla poca cosa, però si no gestiones el teu sistema financer i això condiciona la teva vida diària… Que vols diners per a rescatar el teu sistema de pensions? Doncs no te’ls donaran perquè no es fien de tu. Vols diners per a subvencions? No, perquè no em fio del teu pla anticorrupció. La UE són un conjunt de vectors que són els estats, i la força del vector Espanya és pràcticament nul·la. No creuen en les seves lleis, no creuen en la fiabilitat democràtica de les seves mesures, no creuen en la governabilitat del país… Per què se’n va anar Rajoy? Això no s’ha explicat bé. Per què no va dissoldre les cambres i no va convocar eleccions?

—Per què creieu que va ser?
—Deixa avançar una moció de censura perquè el PP no dóna garanties per a governar i hi havia pressions tremendes. No podia governar qui no havia estat capaç de seure a una taula de negociació amb Catalunya. Catalunya es podrà independitzar o no, això ho dirà el temps. Però el temps no dirà que si Catalunya no està contenta i es posa dempeus permanentment, pot fer que no hi hagi governabilitat a Espanya. Sense Catalunya, Espanya és ingovernable. Espanya té dues opcions: o Catalunya se’n va o Catalunya es queda en un marc de diàleg on estigui mínimament acomodada dins les peculiaritats que li imposa el fet que conté una nació. I com a nació, políticament, té la mateixa carta de naturalesa històrica que l’espanyola o més.

—Aquesta ingovernabilitat no ha estat utilitzada per l’independentisme.
—Els darrers temps hi ha hagut esforços per part de Catalunya per a veure si es podia governar, però no serveix de res. El dia que retiren la immunitat a Puigdemont perquè no ha col·laborat amb la governabilitat, aquell mateix dia, un jutge de vigilància penitenciària revoca el tercer grau dels presos independentistes lligats al partit ERC, que és qui ajudava a la governabilitat. Amb el règim és impossible. Per al govern mateix també. Com pot donar suport ERC, ara, a aquesta governabilitat amb el tercer grau revocat? Espanya és ingovernable perquè aquest problema no es resol per la via del diàleg; un diàleg constitucional que, diguem-ho tot, és exigit per la democràcia i les mateixes tesis de la transició. I si el PP no s’hi podia asseure, es va veure que l’opció del PSOE era millor.

—Però el diàleg que ha proposat el PSOE tampoc no ha donat fruits.
—S’ha vist que tampoc no pot, no. Perquè el règim de poder que hi ha al darrere i que s’articula a través dels interessos econòmics i judicials, que no funcionen dins la separació de poder, no ho permeten.

—Continuant amb el PSOE. Ja fa més d’un any que es va tramitar la petició d’indult als presoners polítics. Per què creieu que tarda tant?
—En primer lloc, l’indult requereix que l’indultat demani perdó i que assumeixi els seus delictes.

—Però això ja han dit que no ho faran, que faran ús de l’indult, però que no assumiran cap responsabilitat.
—Llavors aquest indult que et donen serà recurrible. Per què? Perquè si l’indultat no assumeix la seva responsabilitat, que és un dels criteris definitoris perquè hi pugui haver indult, l’indult és il·legal. I hi recorreran en contra, i no sabem què passarà als tribunals contenciosos administratius. Per una altra banda, no és el mecanisme. L’indult és regulat perfectament, i no és per aquest supòsit, perquè es tracta d’un error judicial i polític en què no cal penediment. S’ha d’amnistiar. Per una altra banda, ser condemnat injustament per un règim corrupte això és un honor.

—En tot cas, per què creieu que tarden tant a pronunciar-se?
—Perquè el termòmetre electoral és terrible. Si el 4-M guanya Ayuso, no hi haurà indult. Perquè el govern llegirà que si activa el mecanisme de l’indult, en unes generals serà escombrat per les forces de la dreta. Tan senzill com això. El govern, com voleu que impulsi l’indult? Anirà a 0,1 per hora per mantenir el diàleg, per donar algun argument a ERC de cara als seus votants a Catalunya, on una part està escandalitzada que ERC col·labori amb un partit del règim… Cal que totes les parts entenguin que l’indult és d’escassa viabilitat.

—La revocació del tercer grau ha estat un escarment?
—Bé, la revocació del jutge de vigilància, sens dubte va esguerrar l’acte escènic que es volia afavorir els que tenien tercer grau i perjudicar el qui no col·laborava, que està a Brussel·les. Això va quedar aixafat. Tant hi fa que col·laboris com que no, aquí tots passen per la mola del règim. I no crec que fos un escarment, sinó que el jutge de vigilància penitenciària creu realment que són independentistes i el tercer grau no és procedent. Som en la mateixa dinàmica que amb l’indult. No es pot concedir un tercer grau a qui no reconeix que ha comès un delicte.

—Doncs el Suprem va dir que havia de passar “un període de temps més llarg per a avaluar adequadament l’evolució de l’intern” i determinar si es dóna el tercer grau. Però la llei no especifica quant de temps ha de passar. 
—El temps necessari perquè diguin que se’n penedeixen. O et penedeixes d’allò que has fet i renegues de les teves idees polítiques, o no hi ha tercer grau. I aquesta situació és il·legal perquè s’obliga unes persones a renegar de les seves idees polítiques, de la mateixa manera que es deia a Galileu que la terra no girava, que girava el sol.

—Ahir el TC va rebutjar el recurs d’empara de Jordi Turull contra la sentència del Suprem i va quedar inaugurat el camí dels presos cap a Estrasburg. És un trajecte difícil?
—Estrasburg no valorarà en si el tipus penal que s’hagi aplicat i si s’ha fet una condemna per un tipus penal que no té ni cap ni peus, portant una manifestació al grau de la sedició. Estrasburg no s’hi acostuma a ficar. Si es guanya, al meu mode de veure, serà bàsicament per infraccions de tipus procedimental i que sí que afecten drets fonamentals. Per mi les claus són la falta d’imparcialitat, acompanyada d’una politització de tot l’esquema processal que s’ha muntat, i una falta de competències del tribunal. Tot això acompanyat d’elements de falta d’imparcialitat que es van veure en la fase d’instrucció. Però el recurs a Estrasburg és molt complicat. Cal recordar que és una jurisdicció de caràcter internacional, que conté molts elements de caràcter polític, on el regne d’Espanya pressionarà fort i que les barbaritats que es fan per part d’altres estats, fonamentalment Turquia, poden d’alguna manera tapar l’abús que s’ha produït a Espanya.

—Us presenteu a la candidatura al deganat de l’ICAB que vol desallotjar Maria Eugènia Gay. Dieu que cal superar el “ranci i caduc corporativisme del règim”.
—La manera de funcionar del règim de poder a Espanya és ocupant totes les caselles del tauler d’escacs. Sigui mitjançant sindicats, col·legis professionals, associacions destacades, diputacions, ajuntaments… El règim penetra pertot arreu. A l’ICAB tenim unes circumstàncies molt anòmales del punt de vista democràtic que deslegitimen pràcticament qualsevol govern de l’ICAB. Tenim una abstenció del 80%. Els professionals no tenen cap mena de motivació per a anar a votar perquè saben que el col·legi professional és un continuisme permanent on no es treballa amb criteris de democràcia participativa, sinó més aviat amb un guió i una agenda que consisteix bàsicament a callar i callar, i no presentar cap problema ni emetre cap opinió.

—I aquesta abstenció és responsabilitat de l’actual junta directiva?
—Són pràctiques heretades. El règim en té moltes. Són pràctiques que consisteixen, fonamentalment, en el fet que les caselles del poder que s’omplen en el tauler d’escacs miren cap al poder i no cap a aquells que ha de servir l’exercici del poder. El col·legiat no va a votar perquè veu que tot continuarà igual, però el col·legi no ha fet cap esforç per a posar-hi remei. La degana es va comprometre a activar un vot electrònic perquè hi hagués més facilitat de votar cada quatre anys, però també com a mecanisme de democràcia participativa, per a poder recollir opinions, fer sondatges constants, preguntar-los per noves normatives, si hi estan d’acord o no… Per què no hi és aquest vot electrònic? S’han dedicat més a fer-se la foto, als lliuraments de premis i al currículum dels membres de la junta que no a la feina diària.

—Heu remarcat que no sou una candidatura sobiranista, però molts companys de candidatura assenyalen que l’actual junta directiva s’ha girat d’esquena a la vulneració de drets polítics que es duia a terme. Això ho compartiu?
—No és una candidatura independentista perquè no ho pot ser. Encara que ho digués, no té sentit. És com si ho demanes a una reunió de científics que intenten de descobrir anomalies en els isòtops nuclears. Ho fan des de la perspectiva independentista? Et diran que no té res a veure. Nosaltres treballem pels professionals. Ara, això vol dir que quan s’hagi d’opinar sobre fets jurídics relacionats amb l’independentisme no podrem opinar? Davant l’acusació contra determinats polítics catalans pel simple fet de tenir una ideologia, doncs i tant que s’hi ha de pronunciar el col·legi. Hi estem obligats. No es pot fer el desentès.

—I com hauríeu actuat, per exemple, el dia de la sentència?
—No puc saber com actuaria en una situació passada. En el meu cas, puc saber com hauria actuat jo. Sóc un jurista i tinc unes opinions sobre el dret. I si sóc a l’ICAB, no em doblegaré ni a un mandat de l’independentisme ni a un mandat de l’ANC ni a un mandat ni a un mandat del règim. I hauria opinat allò que ja he dit, que jurídicament allà no hi havia delicte de rebel·lió ni delicte de sedició. Teníem davant un problema polític mot greu sense resoldre perquè falta diàleg. Aquesta és la meva opinió.