Paluzie: ‘No sé per què el dret de manifestació és l’únic dret al qual hem de renunciar’

‘Hi ha moltes activitats actualment permeses en espais tancats i que impliquen molt més risc que no les concentracions de l’Onze de setembre. No sé per què posen tant el focus en una activitat amb distància, límit d’accés i a l’aire lliure’, es demana la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie. En aquesta entrevista a VilaWeb defensa que les mobilitzacions que ha organitzat l’ANC per a aquesta diada són molt segures.

De primer, les concentracions de l’ANC havien de servir per a explicar que ara és més necessari que mai tenir un estat propi. ‘Volíem fer visible qui té el poder, i dir que aspirem a substituir-los.’ Però, finalment, amb tota la pressió exercida perquè no es fes la manifestació, ha calgut canviar l’enfocament: ‘Al final hem hagut de defensar una cosa tan bàsica com el dret de manifestació. Adequant-ho evidentment al risc sanitari. No sé per què el dret de manifestació és l’únic dret al qual hem de renunciar. Ens diuen que hem d’aprendre a conviure amb la covid-19. Per què amb el dret de manifestació això no és així?’

—Serà una diada atípica. Per què és important la manifestació d’enguany? 
—Segurament les raons han evolucionat aquests últims dies. Inicialment, les concentracions eren per a marcar el to de l’independentisme en el nou context de la crisi de la pandèmia, que ens ha afegit nous arguments per a construir un estat. Aquests mesos hem visualitzat com els estats s’han refermat, s’han mostrat necessaris. I el fet de no tenir-ne ens ha limitat absolutament les accions, tant per a fer front a la crisi sanitària, com a les seves conseqüències econòmiques i socials. Per això, quan vam començar a organitzar aquest Onze de Setembre teníem la idea de fer dues menes d’accions. Una per a mostrar que l’independentisme no és aliè al context de crisi; i per això vam pensar una acció seguint la línia del que vam fer durant el confinament, amb la campanya de màscares. Vam pensar impulsar una acció virtual anomenada la Xarxa Independència, per tal de canalitzar donatius per a entitats. Per una altra banda, havíem de donar un missatge fort políticament; ara més que mai necessitem un estat. I per fer-ho vam triar de mobilitzar-nos davant edificis de l’administració de l’estat, que és el que té les competències i el que ens domina en una relació quasi colonial. Volíem visualitzar qui té el poder, i dir que aspirem a substituir-los.

‘No sé per què el dret de manifestació és l’únic dret a què hem de renunciar. Ens diuen que hem d’aprendre a conviure amb la covid-19. Per què amb el dret de manifestació això no és així?’

—Per això ha evolucionat?
—Sí, al final hem hagut de defensar una cosa tan bàsica com és el dret de manifestació. Adequant-ho, evidentment, al risc sanitari. I tenim en compte totes les mesures i garanties. Per això hem pensat moltíssim totes les mobilitzacions presencials perquè tinguin el mínim risc possible. No sé per què el dret de manifestació és l’únic dret a què hem de renunciar. Ens diuen que hem d’aprendre a conviure amb la covid-19. Per què amb el dret a manifestació això no és així?

—Aquests últims dies heu rebut moltes pressions per a anul·lar la mobilització?
—Ja en parlarem quan hagi passat… Però sembla bastant evident que la pressió pública que s’ha exercit sobre el dret de manifestació no s’ha exercit sobre unes altres activitats i drets fonamentals. Les amenaces unionistes d’una possible utilització posterior de les mobilitzacions de l’Onze de Setembre han afectat internament Catalunya.

‘Les amenaces unionistes d’una possible utilització posterior de les mobilitzacions de l’Onze de Setembre han afectat internament Catalunya’

—El govern de la Generalitat de Catalunya ha dit que no assistiria a les concentracions.
—No els hi havíem convidat! Enguany, l’única concentració que funciona per invitació és l’acte central, i és molt petit. Hi haurà una mica menys de dues-centes persones. I, com ja vam fer l’any passat, els únics convidats són representants d’entitats socials. No hi eren convidats ni el govern ni els partits polítics. I en la resta de concentracions no hi ha convidats, s’hi inscriu qui vol. Per tant, no esperàvem res del govern en relació amb aquestes concentracions…

‘Hi ha moltes activitats permeses actualment en espais tancats i que tenen molt més risc. No sé per què posen tant el focus en una activitat amb distància, límit d’accés i a l’aire lliure’

—Ahir la consellera Budó demanava prudència als assistents de les concentracions. Deia que quan sortissin de la concentració anessin a casa i no a una terrassa.
—L’Assemblea ofereix totes les garanties sanitàries en aquestes concentracions. I les instruccions que tenen les nostres territorials és que no es formin grups quan s’acabin les concentracions. Ho planifiquem tot de la manera més segura possible. I voldria afegir-hi una cosa: ara mateix a Nova York han decidit que faran les classes al carrer. Per què? Es comença a demostrar que a l’aire lliure el risc és vint vegades més baix. Per tant, hi ha moltes activitats que actualment són permeses en espais tancats i que tenen molt més risc. No sé per què posen tant el focus en una activitat amb distància, límit d’accés i a l’aire lliure.

—Enteneu que hi hagi qui tingui por d’assistir a les mobilitzacions per si hi ha molta gent?
—No hi haurà molta gent, no hi haurà grans aglomeracions. Nosaltres ens hem adaptat a la normativa de manifestacions aprovada pel PROCICAT el 4 de setembre, i fins i tot hem anat més enllà. Per exemple, el Departament de Salut i el d’Interior establien una distància d’un metre i mig entre els manifestants, i nosaltres hem anat més enllà, i hi haurà dos metres. Ara, entenem que la població de risc que deixa de fer coses com ara anar al supermercat o a la platja, no vingui en aquestes concentracions i sigui prudent. No hem fet una crida perquè vingui tothom, ni de bon tros. Simplement, possibilitem que els qui vulguin, puguin fer-ho amb garanties sanitàries. No fem una crida a les mobilitzacions multitudinàries. Al contrari, una de les modificacions que hem fet aquests darrers dies ha estat limitar la capacitat. Ràpidament vam establir un sistema d’inscripcions prèvies, que no teníem previst. Tal com hem dissenyat les mobilitzacions, en les concentracions de l’Onze de Setembre hi ha menys risc que no a la platja o el supermercat, llocs on la gent ha continuat anant. Les nostres concentracions són a l’espai lliure i amb moltes mesures de protecció.

‘Tal com hem dissenyat les mobilitzacions, en les concentracions de l’Onze de Setembre hi ha menys risc que no a la platja o el supermercat, llocs on la gent ha continuat anant.’

—Com van les inscripcions? La gent respondrà i vindrà?
—Crec que sí. Les territorials han tingut molta llibertat per a decidir si organitzaven la mobilització o no, i com la feien. Les concentracions són dissenyades i pensades per al moment actual. Per exemple, la capacitat l’han decidida les territorials, que són les que coneixen millor la gent del seu municipi i, per tant, saben qui hi pot anar i qui no. Nosaltres possibilitem a la gent d’expressar-se al carrer, però no estem preocupats per les xifres. Al contrari, ens preocuparia que es desbordés.

—Però la gent s’hi inscriu?
—Aquesta web l’hem muntada amb molt pocs dies. Hi ha molta gent que no sap que hi és. Encara hem de fer molta feina per a explicar quines mobilitzacions hi haurà prop de cada municipi, per evitar al màxim de desplaçaments, i explicar-los on s’han d’inscriure. Això és molt més important que altres anys, perquè les concentracions seran limitades, hi haurà un límit de capacitat. No demanem cap dada personal, però la inscripció generarà un número que és el que cadascú ha d’ensenyar als voluntaris que hi haurà als accessos de les concentracions.

‘No estem preocupats per les xifres. Al contrari, ens preocuparia que es desbordés.’

—És a dir, la inscripció és bàsica per a garantir les mesures de seguretat?
—Sense inscripció no s’hi podrà accedir. Nosaltres no teníem previst de fer-ho, però Protecció Civil ens ho va suggerir i vam decidir de tirar-ho endavant.

—També deu costar que la gent tingui ganes de mobilitzar-se perquè tampoc no hi ha un objectiu clar per manifestar-se i pressionar la classe política, oi? Què els demaneu als polítics en aquesta diada?
—Unitat estratègica, com l’any passat.

—Però no us van fer gaire cas….
—No, no arriba. Encara que d’alguna manera la reflexió que fa l’ANC és que el model clàssic de pressió polític amb les manifestacions de l’Onze de Setembre s’ha esgotat. Creiem que l’independentisme ha de continuar mobilitzant-se en dates importants com la Diada o el Primer d’Octubre, però la pressió s’ha de fer amb unes altres accions. Cal donar dosis de moral, amb petites victòries que demostrin que des de la societat civil es pot avançar i fer passos cap a la independència. Com va ser la victòria a la Cambra de Comerç o amb la campanya de Consum Estratègic. Ara ja treballem amb més campanyes d’apoderament del ciutadà. Calen més accions com aquestes, que ens ajudin a transformar la societat. Com ho van ser les consultes populars. Allò va ser una acció concreta que no esperaven els polítics. De cop, els vam demostrar que es podia treballar cap aquella direcció. Hem de continuar treballant amb aquest objectiu.