Dolors Sabater: ‘ERC i els comuns han comprat el marc del PSC’

El PSC ha tornat a impedir que Dolors Sabater sigui la batllessa de Badalona. Després de facilitar-ne la investidura el 2015, els socialistes van contribuir a expulsar-la de la batllia amb una moció de censura juntament amb el PP i Ciutadans el 2018 i van negar-se a pactar amb Guanyem Badalona l’any passat, després de les eleccions municipals. La candidatura de Sabater va regalar els vots a l’ex-batlle del PSC Àlex Pastor per impedir això que ha passat ara, que Xavier García Albiol esdevingués batlle. Amb la perspectiva que dóna el temps, ara Sabater pensa que allò va ser un error i que per a aturar Albiol no s’hi val tot, perquè un govern feble no fa sinó alimentar el populisme de dretes. És per això, explica, que no ha retirat la candidatura ni ha cedit a les pretensions del PSC.

Sabater atén VilaWeb per telèfon poques hores després d’un ple de l’Ajuntament de Badalona en què també s’ha escenificat el trencament de la confiança entre les esquerres de la quarta ciutat de Catalunya. ERC i En Comú Podem, tot i haver-li donat suport, han criticat l’actitud de Sabater per no haver arribat a un acord amb el PSC. L’ex-batllessa els retreu que hagin decidit de culpar-la en compte de responsabilitzar-ne el PSC i fer una autocrítica col·lectiva.

—Com se sent Dolors Sabater hores després del fracàs del pacte de les esquerres amb el PSC a Badalona?
—Més que trista, preocupada. Per dos motius. Un, perquè el populisme racista i xenòfob d’Albiol governi i tingui projecció pública. I dos, perquè això que ha passat avui és una mostra de la mala situació de les esquerres a Badalona i el repte que tenim per a reconstruir confiances i ser capaços d’anar tots junts per a derrotar el populisme d’Albiol. El PP és a punt de tenir la majoria absoluta. Si no fem unes polítiques de servei a la ciutat i si les organitzacions polítiques d’esquerres no ens mirem com a aliats en comptes d’enemics, no ens en sortirem mai. Això que ha passat és un fracàs anunciat per la falta de voluntat seriosa de construir una alternativa.

—Atribuïu cap responsabilitat a ERC i En Comú Podem?
—És molt més fàcil de culpar els altres que no assumir una responsabilitat col·lectiva. Molta gent ha fet molta feina perquè l’acord funcionés. És un error important dels comuns i ERC assenyalar com a culpables Guanyem i no responsabilitzar el PSC, tot i que saben perfectament que han estat l’escull per a assolir l’acord. No vull donar la culpa a ningú en concret, toca fer una reflexió col·lectiva i que tothom assumeixi la seva responsabilitat. Però de cap manera és acceptable que es focalitzi el fracàs en nosaltres. Al ple de l’any passat, vaig retirar la candidatura perquè l’Albiol no guanyés, i no teníem cap pacte amb el PSC, només un acord verbal amb promeses que no s’han complert. I aquesta vegada vam advertir-los des del principi que no tornaríem a fer-ho.

—Per què l’escull de l’acord eren sis mesos de mandat?
—L’acord hi era. Fins i tot això dels sis mesos tenia solució. ERC i els comuns han focalitzat el fracàs de la negociació en el fet que no hàgim signat el paper de l’acord, i això és mentida. Perquè després bé que m’han votat. L’escull d’aquesta negociació és que el PSC no va asseure’s a negociar fins vint hores abans de ple. Partien de l’error de l’any passat, no reconèixer la legitimitat representativa que tenia la Badalona Valenta, la força més votada de l’esquerra amb set regidors. I vetar-me a mi com a candidata. Ells van fer això i van impossibilitar qualsevol acord. Demanàvem al PSC de parlar d’un nou govern fort a Badalona. Malgrat que ens van fer la moció de censura el 2018, vam voler parlar amb ells perquè Albiol no fos alcalde. El govern del PSC i dels comuns ha estat un desastre, no tenien cap pla de govern. Albiol és a tres regidors de la majoria absoluta. La nostra conclusió és: com aturem Albiol si el mal govern municipal li continua fabricant vots? Volem aturar Albiol, però en realitat hi ha un govern que ho fa fatal i els votants es refermen que l’única solució a Badalona és votar Albiol. Volem això? Doncs el 2023 tindria majoria absoluta.

—Critiqueu que el PSC hagi retirat una clàusula de l’acord perquè les assemblees locals el validessin.
—No podíem signar-ho. Per què s’ha presentat el senyor Guijarro (PSC)? L’acord era fet i em podia haver votat a mi si realment no volia que Albiol fos alcalde. N’havíem parlat i era una possibilitat. Però a més, han fet una cosa pitjor. La modificació de l’acord s’ha fet sense dir-nos-ho, a última hora, de tal manera que quan nosaltres l’anéssim a signar fos impossible. L’esborrany que havíem passat abans era acceptable per tothom. El PSC l’ha modificat i l’ha convertit en una redacció que no podíem signar, i s’han negat a canviar-ho. Guanyem és un moviment assembleari, i necessitem un temps per a parlar de les coses. Vam advertir-los que no vinguessin a última hora amb una proposta, perquè no tenim marge de maniobra. I tot i això ho han fet perquè no poguéssim acceptar-ho. Nosaltres, malgrat tot, hem fet mans i mànigues per trobar el punt intermedi entre el mandat de l’assemblea i l’acord, perquè volíem que tirés endavant. Hem fet tot l’esforç possible i al final el PSC ho ha liquidat.

—El PSC no tenia una voluntat real de pactar?
—Durant tota la negociació això ha estat a l’aire. El PSC va dir al principi que volia fer un front ampli amb el PP. Nosaltres els vam dir que es decidissin, o front d’esquerres o PP. Hi ha hagut molts moments que he pensat, per les coses que feien, que anàvem cap al fracàs i necessitaven un culpable. O que volien que tornés a passar com al ple de l’any passat, que al final nosaltres cedíssim. Tot feia pensar que no hi havia manera. Al final no ens n’hem sortit i tenim Albiol d’alcalde, i aquí s’acaba una etapa. Hem de fer una reflexió profunda, perquè fa molts anys que l’esquerra a Badalona està molt malament. Hi ha molta desconfiança i sempre es pensa en clau de vençuts i vencedors, i això s’ha d’acabar. Hem de tenir una mirada més cooperadora i feminista, col·laborativa, i reconstruir l’espai. Ara ens toca fer això. L’hegemonia de l’esquerra és plural a Badalona, i ningú no hi tindrà majoria absoluta. Si com a esquerres volem créixer i poder governar conjuntament i aturar el populisme de dretes, no hi ha més remei que reconèixer-nos mútuament com a organitzacions i mirar els altres com algú amb qui hem de col·laborar i cooperar, no eliminar. Ens neguem a culpar només una organització i a ser culpats d’aquest fracàs, ho hem d’assumir col·lectivament i deixar de fer passar vergonya a la ciutadania de Badalona.

—Després d’allò que va passar l’any passat i ara una altra vegada, trobeu que el PSC se sent més còmode amb Albiol de batlle que no pas amb Dolors Sabater?
—Sí. Hi he reflexionat molt i fa la impressió que el PSC en realitat volia poder sortir-se’n com l’any passat, esperant que nosaltres ens retiréssim o renunciéssim a tot.

—També us han volgut vetar com a candidata, com l’any passat. És una qüestió personal del PSC amb Sabater?
—No crec que sigui per relacions personals. Amb en Guijarro he tingut converses llargues i còmodes parlant de la ciutat i de polítiques. Puc demostrar que jo precisament no sóc gens sectària ni tinc ressentiment. Vaig votar en Pastor l’any passat tot i que m’havien fet la moció de censura el 2018. Crec que se’m reconeix la capacitat de diàleg i d’arribar a acords. Potser nosaltres representem una manera de fer política diferent, lluny dels cànons dels partits clàssics, i això pot incomodar. Com s’ha vist als discursos d’avui, quan s’han unit tots contra mi.

—Veieu possible de refer un acord i fer una moció de censura per a expulsar Albiol de la batllia abans de les eleccions del 2023?
—D’entrada, no ho veig viable. Ara toca fer un exercici profund de reconstrucció de les esquerres i les confiances, i d’entendre que o anem juntes o no ens en sortirem. No ens podem maltractar ni menystenir. Hem de ser-hi tots, i també comptem amb Junts per Catalunya. Nosaltres avui hem fet una proposta que entenc que és molt dura. Per a aturar Albiol, no s’hi val tot. No n’hi ha prou d’articular propostes per a frenar l’avenç del populisme de dretes. La ciutadania també necessita que aquestes propostes siguin un projecte de ciutat, siguin coherents, resolguin els problemes que té la gent i donin confiança com a projectes polítics que val la pena de votar. El 2019 vam aprendre la lliçó. Fer qualsevol cosa per a frenar el PP no serveix de res, és un bumerang, perquè els acaba donant rèdits. Si els governs d’esquerres no són estables i forts, el PP se’n beneficia. Per tant, o Guanyem, el PSC i En Comú Podem anem a totes i fem un front ampli per a tenir un govern estable i fort, o no ens en sortirem. L’error del PSC és no pensar que això és així, pensar que la victòria havia de ser dels uns contra els altres. I ha de ser de tothom. Faig autocrítica, el fracàs de totes les forces polítiques, l’hem d’assumir i cal fer canvis perquè no torni a passar. Però no pot ser que alguns se n’exculpin i vulguin donar tota la culpa a una organització.

—Us referiu al fet que ERC Badalona acceptés de repartir-se la batllia amb el PSC, i la direcció nacional del partit els obligués a rectificar i a mantenir-vos com a candidat?
—És clar… ERC va canviar ràpidament i em va donar suport, però el marc mental és que com que el PSC és molt difícil que negociï, en comptes de pressionar el PSC perquè es mogui pressionem Guanyem.

—Quan va torçar-se la relació entre Guanyem i ERC?
—Dividir el grup municipal de la Badalona Valenta ha estat una feblesa. Érem la segona força amb set regidors, i ara som la tercera i quarta, per darrere el PSC. El plantejament era fer allò que fos a última hora per a evitar que guanyés Albiol, però aquesta vegada nosaltres vam dir que el que fos, no. Que faríem tant com calgués per a evitar-ho, però el govern havia de tenir cara i ulls. No podíem repetir l’error de l’any passat. Això que nosaltres proposàvem les altres organitzacions potser no s’ho van agafar tan seriosament perquè feien passar davant que sempre, per sobre de tot, calia assegurar que frenàvem Albiol abans d’assegurar que teníem una alternativa amb un govern sòlid i un projecte de ciutat. Nosaltres no ens vam moure d’aquí i sortíem amb vuit regidors, la Badalona Valenta i JxCat, però en aquesta proposta Guanyem estàvem sols.

—Àlex Montornés, d’ERC, us ha retret que no hàgiu signat el pacte de totes les forces d’esquerres amb el PSC, i ha dit que havia perdut la confiança en vós. Aïda Llauradó, d’En Comú Podem, ha demanat la vostra dimissió. Us ha sorprès el to?
—Sí. Crec que després ho ha matisat una mica…

—I la direcció nacional d’ERC n’ha responsabilitzat el PSC i us ha reiterat el suport, però.
—Sí. Penso que les coses haurien pogut anar d’una altra manera, avui al ple. ERC i els comuns han comprat totalment el marc de treure’s la responsabilitat de sobre del PSC. Al meu discurs no he fet retrets a ningú i he apel·lat a la mà oberta perquè poguéssim tirar endavant el govern tots junts. He defensat un acord fins a l’últim moment, fins i tot quan he sabut que no podíem signar el full. El PSC m’hauria pogut votar perfectament, com vam fer nosaltres amb ells l’any passat. M’han intentat responsabilitzar del fracàs i ells en tenen bona part de la culpa. Però insisteixo, crec que ens n’hem de fer tots responsables. Pastor va dimitir el 22 d’abril, però fins vint hores abans del ple el PSC no va moure fitxa. Abans haurien pogut fer una proposta i hauríem tingut més temps, i no a última hora.

—Però enteneu les crítiques que us han fet?
—No vull entrar en aquest joc. No actuo per ressentiment ni per tornar-m’hi. Amb tot això que m’han arribat a dir, no els tinc rancúnia. Penso que estan enfadats i disgustats perquè no ens n’hem sortit, i que han projectat tota la frustració i, en lloc de fer autocrítica i repartir la culpa entre tots, l’han focalitzada contra algú. Ens han triat a nosaltres. Potser perquè el relat és més fàcil, potser perquè el PSC ja ho ha fet, potser perquè tenen uns altres interessos.

—Heu pensat a deixar la política municipal?
—En absolut. Estic al servei de Guanyem Badalona en Comú. Tot allò que defenso és col·lectiu, no hi ha res que sigui personal. No tinc previst de deixar la política institucional, penso que hi ha molta feina a fer i estic a disposició de la ciutat i de l’organització.