Dolors Sabater: ‘Hi haurà moltes candidatures que reivindiquen allò que representa el corrent d’Elisenda Alamany’

Dolors Sabater treballa per segellar un front ampli d’esquerres sobiranistes per a les eleccions municipals que reprodueixi el govern de Badalona que fa quatre anys va desallotjar Xavier Garcia Albiol de la batllia, però de moment no hi ha cap acord tancat i és bastant possible que l’espai dels comuns s’hi presenti dividit. El motiu? La defensa sense matisos del dret d’autodeterminació de Guanyem, excessiva per al Comú de Badalona però que ha inspirat una quinzena de confluències locals entre la CUP i els comuns crítics.

En aquesta entrevista Sabater parla de la tensió interna dels comuns sobre el seu paper en el procés sobiranista i exposa la recepta de Guanyem per a plantar cara a la ultradreta: Reafirmar-se en els postulats progressistes per recuperar l’electorat que s’ha pogut veure atret pels missatges xenòfobs.

—A Badalona els comuns es presentaran units o hi haurà divisió entre Guanyem Badalona en Comú i el Comú de Badalona?
—Ara com ara encara no se sap, tot i que les informacions que de moment han donat és que són més partidaris de no fer cap front comú, com hem proposat nosaltres. Els sembla que electoralment serem més si no ens hi presentem junts. Guanyem va proposar un front ampli que reproduís el govern de canvi per fer valdre el projecte de ciutat i les polítiques que havíem començat a desenvolupar i també per tenir més opcions de ser la llista més votada. Aquesta idea no és descartada del tot, però no és assegurada.

—Quins motius exposen els altres partits per a oposar-s’hi?
—Hi ha un debat intern on una part dels comuns creu que és millor anar junts i una altra que no. Fa pocs dies va sortir un manifest on gent dels comuns, fins i tot l’ex-batlle del PSUC Màrius Díaz, defensava aquest front ampli. A Podem, la llista que ha guanyat les primàries és partidària d’estar junts, però tampoc no és clar què faran finalment. Hi ha el dubte de si serem més junts o bé separats.

—Per quin motiu es pensa que dos projectes tan semblants podrien aplegar més vots anant separats?
—Les divisions són per la qüestió sobiranista. Un dels punts forts de Guanyem Badalona en Comú és que defensem la República Catalana i el dret d’autodeterminació, amb persones que defensen aquesta república com un nou estat independent i amb federalistes que accepten que Catalunya és sobirana. Reivindiquem l’esperit del Primer i el Tercer d’Octubre. L’espai dels comuns s’ha ressentit amb aquest debat. D’entrada eren sobiranistes, però a mesura que es van anar produint els fets hi va haver una posició menys agosarada. Dins els comuns hi ha qui pensa que, si van amb Guanyem, el compromís amb el sobiranisme els pot perjudicar.

—Com ha evolucionat aquest espai d’ençà que es van crear Barcelona en Comú i Guanyem Badalona en Comú ara fa quatre anys?
—Puc parlar sobretot de Badalona. Guanyem és una organització local que hem acabat essent un referent per a més municipis. Aquesta idea d’un espai de trobada entre independentistes i no independentistes és la defensa sense matisos del dret d’autodeterminació i no veure el procés català com un escull per a aconseguir l’alliberament dels pobles de l’estat. A molts pobles i ciutats de Catalunya hi haurà candidatures municipalistes que prendran el nom de Guanyem i que reivindicaran allò que representa el corrent d’Elisenda Alamany: no perdre el sobiranisme, que forma part de l’essència dels comuns. Tot això que ha passat darrerament ha tensat la política, tant a Catalunya com a l’estat, i ha obligat a definir-se cada cop més sobre el dret d’autodeterminació.

—Alamany fa poc va denunciar que Catalunya en Comú no havia estat a l’altura quant a la repressió contra el sobiranisme. Ho compartiu?
—Quan hi ha temes sobre qüestions internes de les altres organitzacions sóc molt respectuosa i no m’agrada d’opinar-ne, i més quan hi ha debats interns. Ara, crec que en general això també s’ha vist amb els socialistes. Quina és la gran crítica que podem fer a Pedro Sánchez? Va poder ser president gràcies als vots independentistes, però quan la dreta l’ha pressionat, s’ha fet enrere i ha obeït allò que li reclamaven: aturar el diàleg i convocar eleccions. I renunciar al dret d’autodeterminació. El PSC era en el Pacte pel Dret a Decidir, i això vol dir autodeterminació. La por del fet que defensar amb valentia el dret d’autodeterminació es confongui amb defensar la independència porta a posicions complicades.

—De la qüestió de l’autodeterminació també n’ha parlat, però va criticar especialment la posició respecte de la repressió. I més tenint en compte que Nuet és processat.
—En aquesta qüestió Ada Colau ha pres postres molt clares. Sí que hi he trobat a faltar que es pressionés més Pedro Sánchez perquè no abandonés el diàleg. Hem trobat a faltar que en els dos moments crucials, quan s’aplica el 155 i ara, quan no s’aprova el pressupost de Sánchez, les crítiques públiques de Catalunya en Comú no fossin més equànimes. Hauria estat bé que la crítica fos a Pedro Sánchez perquè reconegués que els presos han d’estar en llibertat. Som en un procés que ve de lluny, i criticar el moment sense qüestionar què ens ha portat on som no és just.

—Marta Sibina, diputada d’En Comú Podem, va criticar que es va presentar amb un programa que prometia defensar un referèndum pactat i que això s’ha deixat de banda.
—Quan la dreta és tan ferotge i l’electorat se sent atret per aquests postulats, l’esquerra comet l’error de descafeïnar-se una mica en comptes de reafirmar-se en els postulats progressistes per a recuperar l’electorat. És perillós perquè, al cap i a la fi, la gent vota els originals, no les còpies. A Badalona ho hem vist molt amb la xenofòbia. Amb la crisi Albiol va desviar l’atenció cap als veïns més pobres, que majoritàriament són immigrants, perquè la gent no s’adonés que els culpables eren el seu partit i el PSOE per la seva connivència amb el poder econòmic. Hi ha sectors de la societat que no són tan ultres com el mateix Albiol, però que, quan van veure que els veïns se n’hi anaven, cap a aquell discurs, en comptes de defensar que els drets de tothom són inqüestionables, es van espantar i van preferir de no tocar-ho. A nosaltres ens va passar, quan vam presentar la llista amb una persona que era musulmana i que ho feia visible perquè portava mocador, n’hi va haver molts que ens van dir que ens equivocàvem perquè podia generar rebuig. I passa també amb mi, que hi ha gent que no veu clar de tenir una candidata que ha defensat obertament el referèndum, que diu que són presos polítics i que tothom sap que és independentista.

—És allò de ‘no despertar el feixisme’.
—Sí, però és que el feixisme ja hi era. L’esquerra no ha de tenir por de despertar el feixisme, hi ha de fer front de manera valenta refermant-se. Si tens un votant a punt d’anar-se’n perquè creu que els immigrants són els culpables de la crisi o diu que la independència és un atac molt gran als pobles de l’estat, partint de la teva posició d’esquerres has de defensar que l’immigrant té els mateixos drets que tu i que el culpable és l’status quo, i que la sobirania és un dret del poble català. Al començament Pablo Iglesias era molt clar i deia ‘jo no sóc independentista, tant de bo els catalans no se’n vagin, però vull que ho decideixin ells’. Com a alcaldessa mai no vaig fer campanya per la independència, la vaig fer perquè tothom pogués expressar-se lliurement. Em va agradar molt l’1-O, perquè quan vaig visitar col·legis electorals hi havia gent que venia a votar ‘no’ i m’agraïa que hagués facilitat la votació.

—Marta Sibina, Elisenda Alamany o Albano-Dante Fachin són noms que representen aquest espai polític que voleu construir?
—Crec que va més enllà d’això. En la qüestió nacional, fem valdre el punt de trobada de defensa sense escletxes de l’autodeterminació del poble català. Representem un sobiranisme inclusiu, des de baix i que no depèn de partits. Jo mai no he militat en cap partit, només en moviments i associacions, i vaig fer el pas a afegir-me en una confluència on hi havia molta gent que també venia de moviments socials. Estem acostumats a parlar de coalicions, que són acords entre partits diversos, però aquí parlem de confluències, on apleguem moltes persones de procedència diversa i posem èmfasi que no es faran negociacions de entre les cúpules, perquè tenen estructures assembleàries. Aquesta mena de candidatures, amb aquesta manera de fer, no tenien espai. Teníem coordinació però no teníem una identificació.

—Aquest espai tindrà representació nacional?
—Sí que pot tenir representació en espais supramunicipals. No totes les organitzacions que en formem part aplegarem els vots en aquesta plataforma. Dependrà de cada municipi i comarca, però algunes sí.

—I al parlament?
—No ens ho plantegem ara com ara.

—Es pot construir la República des dels municipis?
—Totalment. D’alguna manera és entendre que la política no és exclusivament gestionar. La política municipal, que és la més pròxima, potencialment és la més revolucionària. Pot generar noves maneres de fer-ne i donar solucions a problemes que l’estat no resol. La proximitat permet que qui estigui a la institució sigui molt més sensible als problemes de la gent i que els veïns es motivin més per participar-hi. Nosaltres vam fer moltes audiències públiques per a explicar el pressupost i donar comptes de l’estat d’execucions del pla d’inversions i omplíem a vessar. A Guanyem Badalona diem que estem a favor de la República Catalana construïda barri a barri. Això vol dir l’apoderament de la gent com a subjecte polític. No solament els demanem el vot cada quatre anys, sinó que necessitem que sigui crítics i que hi participin. Al municipi això és molt més fàcil, perquè vas a la cosa concreta.

—Amb aquesta òptica de la política partint de baix, com veieu l’Assemblea d’Electes?
—Hauria estat bé d’activar-la, semblava que havia de ser molt horitzontal. Si no es va activar, crec que és perquè, atesa la repressió tan important i el desconcert d’ara, hi ha molts fronts oberts. I tots alhora no es poden atendre. Segurament hauria estat molt útil si hagués estat activada d’abans. Una de les potencialitats de l’Assemblea d’Electes és que es desfà de les costures dels partits –que a mi em sembla genial–, però suposo que hi ha algunes altres persones que no ho veuen bé. Penso que pot ser una cosa que hagi frenat, també. El Primer d’Octubre més d’un dirigent es va espantar perquè es va veure que la societat civil organitzada té un poder increïble. Estic segura que deu haver-hi polítics a qui els fa por l’Assemblea d’Electes perquè perdrien el poder que exerceixen els partits.

—Quin paper hi haurien de tenir els municipis, en el Consell de la República?
—Perquè la gent vegi que tenir una república és tenir una societat que resolgui les desigualtats, el procés constituent ha de ser des de baix. Les estructures generades de dalt a baix tenen unes utilitats, però la del procés constituent ha d’estar enfocat de baix a dalt. S’ha de cercar la manera de compaginar-ho. Aquests moments són d’una intensitat molt gran, s’obren molts espais i hi ha moltes iniciatives diverses. És normal, és una situació complexa, però hi ha molta persistència. S’ha vist amb la vaga, és una reivindicació que no desapareixerà per més que empresonin i criminalitzin. Hem passat un temps de dispersió, a la gent li sembla que no es fa una bona estratègia, però cal no estar tan pendent de dir qui ho fa bé i qui ho fa malament. Som una societat molt plural, activa i creativa; allò que importa és que totes aquestes iniciatives serveixin per a ser més.

—Albiol encara les eleccions municipals com un plebiscit entre ell i vós. Us encoratja, això?
—El baròmetre municipal del maig de 2018 ja ho deia: les dues figures polítiques més conegudes i que poden aglutinar una opció política guanyadora som Albiol i jo. Representem dues cares de la política absolutament diferent. Per mi, una cosa és estar al servei del bé comú, que representa Guanyem Badalona, i l’altra servir-se del bé comú, que és la cara d’un partit corrupte que l’única cosa que fa és apoderar-se dels diners públics per enriquir les seves elits.

—Fa quatre anys, davant Albiol i tot allò que significa, vau presentar una candidata musulmana i aquesta vegada presenteu una llista en què, dels cinc primers candidats, quatre són dones. La feminització de la política és la via per a lluitar contra la ultradreta?
—Sí, s’ha demostrat clarament que el patriarcat és directament relacionat amb la ultradreta. Això s’ha vist amb Vox, el PP i Ciutadans. Ara, seria un error de pensar que no hi ha masclisme en les altres organitzacions polítiques. És en tota la societat, però l’antifeminisme i la defensa que les coses continuïn tal com estan i que es discriminin les dones i més formes de gènere no hegemòniques és molt vinculada a aquest conservadorisme que encarna Albiol.

—Com afectarà la vostra campanya la radicalització de la política espanyola i un possible tripartit PP-Ciutadans-Vox?
—Afectarà cada municipi. Crec que pot promoure el vot útil, però també ens pot afectar negativament. D’aquesta campanya em preocupa que, com que hi haurà tantes eleccions, les organitzacions polítiques com la nostra, sense representació a les organitzacions estatals, tindrem menys visibilitat.