Dolors Sabater: “Ni la Generalitat ni els partits no s’han pres seriosament que a Badalona ens ho jugàvem tot”

“El que ens ha passat a Badalona és demolidor.” Dolors Sabater és clara a reconèixer errors dels partits d’esquerres que han conduït a la majoria absoluta de Xavier García Albiol. Catalunya el va descobrir l’any 2011, quan va guanyar la batllia de la tercera ciutat més poblada amb un discurs que connectava el PP amb l’extrema-dreta de Marine Le Pen. D’ençà de llavors, l’esquerra s’ha rearmat i ha construït diversos governs alternatius al seu projecte polític, però García Albiol ha guanyat vots a cada elecció fins a arribar a la majoria absolutíssima d’enguany: 18 regidors de 27, el 56% dels vots, i barris que superen el 70% del suport. Un resultat tan contundent com previsible entre els veïns, que ja s’ho ensumaven. Així i tot, Sabater diu que s’ha trobat sola per plantar-hi cara, i assenyala tant els altres partits locals com les cúpules nacionals, que no han estat prou conscients de com influirà en la política catalana dels pròxims anys la taca blava al mapa metropolità. En aquesta entrevista, a més, Sabater parla dels problemes que han enfrontat els altres partits i proposa una refundació de l’espai de l’esquerra que en renovi els lideratges. També el seu.

—Teniu la sensació que els votants us han castigat?
—El desànim, la ràbia i la decepció han jugat a favor de les posicions més reaccionàries. No hem generat la confiança que era possible bastir un front alternatiu per a fer funcionar la ciutat i fer-la avançar. La lectura de les eleccions combina moltes decepcions i és important fer l’anàlisi de totes les capes de la ceba, no és només una raó.

—Què ha passat?
—No ha estat a Badalona i prou, a tot el país hi ha una desmobilització activa del vot independentista que s’ha de llegir com un càstig. A escala de ciutat, es tradueix amb el fet de no haver estat capaços de fer un front compacte com el 2015.

—Feia molts anys que els partits d’esquerres sabíeu que García Albiol creixia i podia arribar a la majoria absoluta. Com és que no ho heu sabut tallar?
—El primer que cal preguntar-se és per què existeix el fenomen Albiol. Som una ciutat metropolitana travessada per moltíssimes desigualtats. Com pot ser que, després de governs de majoria absoluta del PSC o d’esquerres, creixi tant? Si mires la seqüència, sempre després dels governs del PSC han vingut augments de vot del PP. El 2015 s’obre aquesta aliança que genera il·lusió i pot consolidar una alternativa sòlida, però també es van cometre errors.

—Quins?
—Quan teníem el govern de canvi consolidat i liderat per Guanyem, segurament es va cometre l’error de no incloure-hi el PSC per acabar el projecte i tenir-lo compromès. D’altra banda, les altres organitzacions polítiques no s’han pres prou seriosament el perill que el PP es pugui reconstruir a Catalunya des d’una majoria absoluta d’Albiol. Calia fer creïble que totes les forces d’esquerres juntes no tan sols podien gestionar bé la ciutat, sinó fer polítiques clarament de rescat social. Hi ha una pobresa extrema creixent, i ja se sap que quan tu no dónes esperança és molt més fàcil que la gent caigui en la demagògia dels populismes de dretes.

—Us heu sentit sols avisant que el fenomen García Albiol transcendia les fronteres de Badalona?
—Ja ens hi vam sentir quan vam governar. Van ser només tres anys, però van ser molt importants, perquè vam remuntar tant les retallades econòmiques com les de drets que havia fet abans el PP. Necessitàvem que el país no abandonés Badalona. Històricament, la zona del Besòs ha estat abandonada per les administracions, hi ha un desequilibri molt gran de la inversió pública cap al Llobregat i no cap al Besòs. En aquell moment vam fer un S.O.S. que no va ser atès, però després les polítiques partidistes no han tingut aquesta mirada. Quan es fa la moció de censura perquè apareix el nom de García Albiol als papers de Belice, el govern alternatiu que es posa en marxa no inclou Guanyem. Nosaltres ens vam equivocar excloent el PSC, i el PSC s’ha equivocat excloent-nos.

—Què ha canviat a Badalona aquests anys perquè el 56% dels veïns hagi votat García Albiol?
—El 2019, el govern que ha estat desallotjat per la moció de censura del PSC i el PP queda revalidat a les eleccions com a alternativa. Albiol no aconsegueix la majoria absoluta, es repeteix l’esperança del 2015.

—Però després tot es complica.
—Hi ha unes operacions que ho malbaraten tot. El PSC s’enroca perquè la Badalona Valenta, que era la coalició que havíem fet Guanyem i ERC, no encapçali aquest govern. Ni amb mi d’alcaldessa, ni amb l’Oriol Lladó d’ERC. I llavors Esquerra, en lloc defensar-ho, trenca la coalició i dóna la batuta al PSC. Els partits de sempre tenen més necessitat de destruir Guanyem, que neix d’unir el 15-M i l’independentisme i dóna esperança, que no de ser un contrapoder a Albiol.

—Heu mirat de combatre-ho?
—Durant la campanya hem intentat d’apel·lar al 2015, i evidentment no ho hem aconseguit. No tan sols de cara a la població, sinó sobretot a les altres organitzacions polítiques. Hem demanat d’abandonar els retrets i el partidisme, i de donar garanties d’un govern fort i estable, però hem fet tard. La ciutadania està molt farta. Ha pesat més el desgavell del 2018 cap aquí que no pas la por de donar el poder a un PP tan fort i tan perillós com el que tenim.

—A Llefià, el 2019, ja tenia més del 50% del vot, però aquesta vegada ha guanyat absolutament en tots els barris. Al Pomar ha superat el 70%.
—Ell és conscient que o té majoria absoluta o no pot governar, i ell vol el poder. Traça una campanya que té èxit i agafa votants ideològicament allunyats del Partit Popular. Si no resols els problemes vitals de la població més maltractada per les crisis, perd l’esperança en les esquerres.

—Una cosa és que vegi que necessiti la majoria absoluta per a saltar el cordó sanitari, i una altra que, efectivament, l’aconsegueixi.
—També ha jugat a captar el vot de tradicional de Convergència, que ara votava Junts. S’aprofita del mal funcionament municipal, que perjudica la vida quotidiana de la gent, però que quan va governar tampoc no ho va resoldre. Després de tants anys, és vox populi que l’Ajuntament de Badalona és un caos i ho ha aprofitat. A més, ha tingut algunes ajudes importants del món de l’antiga Convergència, que l’han avalat.

—Què voleu dir?
—S’han traslladat a Badalona algunes lluites internes de Junts. Hi ha hagut interessos a desacreditar el candidat, David Torrents, i a fer-lo fracassar en comptes de tancar files per evitar el transvasament de vots cap al PP. A les eleccions del 2019, que es podia comparar el vot per les europees i les locals, es va veure que hi va haver gent que al Parlament Europeu va votar Puigdemont, Junqueras o Urtasun, dels comuns, i Albiol a Badalona. Per això ell ha fet la campanya que ha fet.

—Junts ha remat en contra de Torrents?
—Cap enquesta deia que Torrents no entraria, i ha quedat doblement perjudicat. D’una banda, per l’abstenció generalitzada de l’independentisme com a vot de càstig, però també per una voluntat explícita d’una part que vota Junts i de la pròpia gent de l’estructura, que li fan una mala jugada.

—Per l’afinitat amb Laura Borràs?
—És el que veig. El PDECat ha fet una candidatura amb una bel·ligerància especial contra David Torrents. I alhora hi ha el paper d’algunes persones referents de l’antiga Convergència, com Ferran Falcó, que parla molt bé d’Albiol i fa una campanya paral·lela a favor seu.

—També us volia preguntar per ERC. És evident que teníeu més relació amb Oriol Lladó que no pas amb l’actual candidat, Àlex Montornès, però Lladó va plegar per discrepàncies amb l’executiva local. Què ha passat aquí?
—Hi ha una lectura a fer sobre què passa amb Esquerra local, que té molt a veure també amb el fet que Oriol Lladó, que hauria estat un bon alcalde, no acabi essent-ho. El 2019 jo sóc la candidata de la Badalona Valenta, però quan el PSC s’obstina a vetar-me perquè m’he significat en el tema independentista, posem damunt la taula que jo puc fer un pas al costat i que el número dos, que és Oriol Lladó, podria ser un alcalde excel·lent. No s’accepta i després Esquerra trenca la Badalona Valenta.

—Per què?
—Vaig veure el que veig aquí sempre: el partidisme. Hi ha una mirada petita, no es veu què necessita la ciutat estratègicament, més enllà de què necessita el partit.

—ERC temia fondre’s dins el vostre espai polític?
—Pel que sigui, Esquerra es replega. Havia fet una aposta d’anar amb nosaltres, però hi trenca. Els resultats actuals mostren que ha estat un error.

—Hi ha moments clau en què s’evidencia que la direcció local d’ERC estira cap a la banda oposada a la nacional, que us dóna més suport.
—És cert que es viu aquesta tensió, però Esquerra acaba respectant el que es fa en l’àmbit local. En general, la resta de partits no han estat conscients de què ens jugàvem en aquestes eleccions. No es donava prou importància a l’amenaça de la majoria absoluta del PP, no veien com n’era de greu. Aquesta campanya hauria hagut de ser molt més unitària.

—Tenint en compte que éreu al parlament i teníeu contacte amb les cúpules dels altres partits, no els vau demanar un cop de mà?
—Sí, ho vaig fer. He tingut converses i he fet aquestes alertes als partits. També ho vaig fer quan vam governar. Em vaig reunir amb tots els líders, menys amb Iceta, que no va voler, i els vaig dir: “O us preneu Badalona seriosament, o això acabarà molt malament.” La capacitat d’Albiol i el seu populisme és comparable amb el de Trump i Bolsonaro. En posaré un exemple.

—Endavant.
—Quan nosaltres vam entrar, encara era vigent el pla de barris de Sant Roc, un dels més pobres de Catalunya. Hi havia tota una partida de milions d’euros que Albiol no havia invertit perquè, com que hi havia les directrius de contenció de la despesa, tots els ajuts que teníem però que comportaven posar també despesa local no es van invertir. Va deixar perdre moltes subvencions per no invertir. Quan nosaltres vam entrar, ens vam trobar que el termini era a punt d’acabar i vam demanar a la Generalitat una pròrroga. Vam parlar amb tothom, i ens van dir que no. Estàvem aturant el PP, estàvem d’acord a donar drets socials i civils a la ciutat, a favor del referèndum, i vam demanar ajuda per consolidar el canvi i continuar essent una ciutat gran, metropolitana, encapçalada per un govern sobiranista. No ens van ajudar. Ni el govern ni els partits. No s’han pres seriosament que a Badalona ens ho jugàvem tot. Només cal mirar què deia la demoscòpia el 2018.

—Què deia?
—Hi ha analistes, com Enric Juliana, que diuen que jo era l’esperança de reconstrucció de les esquerres a Badalona i que anava amb bon peu, però que haver donat suport al referèndum em va fer perdre la potencialitat. Doncs si mires el baròmetre municipal del 2018, veus que fins i tot havent passat l’octubre del 2017 i havent fet el posicionament a favor dels represaliats polítics, la ciutadania aprova el nostre govern. Tenim un suport molt transversal, però l’indicador més interessant és que aquelles percepcions de perill que mobilitzen el vot de la dreta –la immigració, la seguretat i els temes de neteja– també han millorat. La nostra conclusió és que si Esquerra i els comuns, en comptes d’haver renegat del govern, l’haguessin reivindicat, ens hauria anat molt millor. Però a Guanyem ens han volgut esborrar. Representem una nova manera de fer política, que les coses es poden fer diferents.

—En general, l’independentisme ha tingut un mal resultat en aquestes eleccions.
—La ciutadania ha fet un correctiu a l’independentisme. Esquerra ha d’analitzar si el fet d’haver tingut un paper més conciliador amb l’estat i amb el PSC al final no li ha resultat útil i ha perdut molts vots, però crec que és general. El fet d’estar estancats en un autonomisme que ni avança cap a l’esquerra ni cap a la independència ens ha passat factura a tots els qui vam generar esperances a les eleccions al parlament. Això, en l’àmbit local, també m’ha passat factura a mi.

—A què atribuïu que la CUP a Barcelona hagi tingut tan mal resultat però que a Girona pugui governar?
—Les àrees metropolitanes tenen aquesta dificultat tan important, però creiem que presentar-se en candidatures àmplies com ha fet Girona són una bona resposta, perquè fa avançar l’independentisme d’esquerres amb la idea que la República Catalana és necessària per a guanyar llibertat de país, però també drets socials.

—Heu dit que l’espai de l’esquerra ha de refundar-se.
—O ens refundem i ho fem d’una altra manera, o tenim conservadorisme i polítiques d’extrema dreta a la ciutat per molts anys. Hem de fer autocrítica col·lectiva. Jo vaig parlar de seguida amb altres partits perquè ens hem d’enfortir i hem de tornar.

—Heu tingut converses sinceres?
—No, de moment només ens hem instat a parlar-ne. L’impacte és tan greu que tothom està desballestat. Nosaltres sabíem que ho teníem tot molt en contra i partíem d’una situació difícil. És una llàstima, perquè per 101 vots no hem aconseguit el segon regidor.

—Tothom ha patit, però el vostre cop ha estat dels més importants. Vau ser la segona candidata més votada el 2015 i el 2019, i ara heu aconseguit només un regidor.
—El cop de Guanyem ha estat fort des del 2019. Tot el que hem passat entremig ha jugat en contra que poguéssim generar confiança. Molta gent ens deia: “Jo et vull votar, perquè m’agrada el que representes, però si després ningú vol que entreu al govern, doncs potser que voti un altre.” Fixa’t en els altres. El PSC pensava que en traurien vuit i s’han quedat amb quatre, els mateixos que van tenir el 2015. És una patacada enorme, perquè tenien expectatives de pujada. Mira el nostre voltant, a Santa Coloma i Sant Adrià tenen majoria absoluta.

—Han patit, però han quedat millor que vosaltres.
—Les enquestes no ens donaven representació, i això també hi fa. La gent veu que no surts i prefereix votar uns altres per no perdre el vot.

—Per què no us donaven representació?
—Són enquestes que es van fer abans que jo fos candidata. Hi ha diversos factors. Nosaltres som fora del govern i a les anteriors eleccions no ens havíem presentat com a Guanyem, sinó com a Badalona Valenta. A més, jo vaig anar al parlament. És evident que no podem celebrar res, a Badalona estem de dol. Ara, estem convençuts que podem aportar molt a la reconstrucció de les esquerres, perquè la política no es juga cada quatre anys, sinó en el dia a dia. Continuarem defensant des del carrer el nostre projecte de ciutat. Amb un peu petit a la institució, però un peu al servei d’aquest contrapoder per a fiscalitzar el partit més corrupte de l’estat.

—Com ha de ser la refundació que dèieu per a trencar el partidisme que denunciàveu?
—Amb molta humilitat i honestedat. El que ens ha passat a Badalona és demolidor. Toca que tots els espais polítics fem una reflexió en profunditat. No mirant-nos al melic, ni pels interessos del partit. Hi ha 50.000 persones que han posat les esperances en el PP i tinc la seguretat que quedaran frustrades. La situació de Badalona serà molt pitjor. Els partits han de reflexionar com traiem aquesta ciutat de l’atzucac i quin projecte de futur tenim. Convoquem trobades de reflexió per a reactivar els moviments socials. Guanyem es va crear després de molts anys d’enfortiment dels moviments de contrapoder mentre va governar el PP, esborrant fronteres de partits.

—En el futur, us veieu de candidata d’aquest nou moviment refundat?
—No m’hi veig. Tinc un rol institucional que ara exerciré amb responsabilitat i amb la màxima eficàcia, però en el futur no m’hi veig. Crec que toca una renovació de lideratges i penso que seré més útil treballant picant pedra a l’organització, però tot això s’ha d’acabar de decidir. Les decisions les prenem assembleàriament.

—Continuareu al parlament?
—Encara no hem fet l’assemblea de Guanyem per analitzar els resultats per acabar de decidir. D’aquí a poc temps estaré en disposició de fer una resposta definitiva respecte de tot això, si el meu paper institucional se centra més en el municipi o en el parlament i què passa exactament amb el tema del codi ètic.