Dolors Feliu: “La meva dimissió no ha estat mai sobre la taula”

Aquest cap de setmana la reunió del secretariat nacional de l’ANC s’ha acabat amb la dimissió de Jordi Pesarrodona de vice-president de l’entitat i de tretze secretaris nacionals crítics envers la presidenta Dolors Feliu. Parlem amb ella perquè ens expliqui què ha passat exactament i quin és el seu punt de vista. Diu que els debats sobre el paper que ha de tenir la llista cívica han estat el punt principal de conflicte, però que ara, amb unes eleccions al parlament que semblen llunyanes, és un bon moment per a continuar-lo debatent entre tots els socis. També diu que totes les crítiques relacionades amb el funcionament intern de l’entitat s’han abordat i s’ha arribat a acords, després d’hores de debats amb un to respectuós. Tanmateix, lamenta que amb això no n’hi hagi hagut prou per a evitar les dimissions.

—Considereu que, després de la reunió de dissabte, la vostra presidència s’ha debilitat?
—A tots ens hauria agradat més que no hi hagués hagut dimissions, però hi va haver un gran debat, també sobre les raons de les persones crítiques. Lamentem que aquestes persones hagin sortit del secretariat, però hi va haver grans consensos, i per tant crec que l’Assemblea surt reforçada d’aquests debats. Entenem que això és el que compta.

—Heu pensat a dimitir en algun moment? 
—Realment no ha estat mai sobre la taula ni hi ha hagut cap petició expressa de ningú. Es poden fer mocions de censura a cadascun dels membres del secretariat i no ha estat així, no s’han presentat.

—S’ha parlat d’una qüestió de confiança. 
—Sí, un concepte de qüestió de confiança molt lax, sense concretar, perquè no existeix en els estatuts. Es fa amb un candidat alternatiu, i això no va passar i es va dir expressament que no es plantejava. Sí que hi ha hagut un gran debat sobre com fer els debats, sobre les crítiques que s’han fet… I es va fer el que es podia per a encarrilar la situació. El debat continua dins i fora de l’Assemblea, parlant amb les territorials sobre la llista cívica i amb vista a la conferència nacional per aconseguir de fer un pacte nacional del moviment civil. Hi ha posicions diferents, però ara és el moment de fer aquest esforç d’anar parlant.

—Enteneu la dimissió de Jordi Pesarrodona com a vice-president? La dimissió debilita la direcció? 
—Ens sap greu; a més, jo hi tinc molt bona relació, amb ell, i vaig intentar evitar-ho fins a l’últim moment. Ell s’ha carregat sobre les espatlles el fet d’aconseguir que aquestes persones no sortissin. Però es queda dins el secretariat, cosa que li agraïm. És un actiu important i la seva figura continua com a tal. Ara cal fer l’elecció d’un nou vice-president per dos terços de l’entitat i simplement es procedirà a això, esperem que sense problema. Al proper ple hi haurà una elecció.

—A part Pesarrodona, han dimitit tretze persones i s’ha parlat de trencament a l’Assemblea. Què signifiquen aquestes tretze dimissions? 
—El secretariat és format per setanta-set membres, que mai no s’acaben de cobrir. Ara en teníem uns seixanta-vuit i en quedaran prop d’una seixantena perquè n’hi ha uns quants que tenen substitut. S’activarà la llista de substitucions, correrà la llista de secretaris. Hi ha grans consensos, i per tant l’Assemblea continua i amb molta força. Hi ha molt de debat perquè té uns òrgans de direcció molt grans, però això també li dóna solidesa de consensos i fortalesa.

—De crisis, n’hi ha hagudes unes quantes, des que es va fundar. 
—Ho han comentat Elisenda Paluzie i Antonio Baños. Sempre hi ha tensions perquè l’Assemblea reflecteix el que hi ha a la societat, i no hem de perdre de vista que en aquests moments tenim un parlament que no posa les peces perquè hi hagi la independència, amb un 52% de vot independentista. Per tant, el debat s’ha traslladat a la societat. Un debat que hauria de ser dins el parlament s’ha traslladat a l’Assemblea. D’aquí ve el nostre esforç per a fer aquesta conferència i pacte nacional perquè el país debati.

—El problema real ha estat la llista cívica? 
—És força el motiu de les tensions, sí. Les tensions han aflorat força quan s’ha tractat. Aquest tema el tenim al full de ruta d’una manera, amb una aprovació del 96% dels socis en l’anterior secretariat. Tenim una frase que diu que l’Assemblea es plantejarà l’impuls d’una llista cívica en les properes eleccions al parlament, que serà consultada a tots els socis i sòcies. Hi ha tota una sèrie de preses de posició sobre si s’ha de parlar abans d’on s’insereix aquesta llista, sobre si s’ha de parlar abans de si serveix per a l’embat o n’hi ha uns quants, o sobre si se’n pot parlar ja directament. Aquests debats són el nucli de les discrepàncies.

—El sector crític ha dit que les discrepàncies no són sobre la llista cívica en si. El debat és més sobre com arribar-hi i com s’ha d’emmarcar dins l’embat amb l’estat espanyol?
—Sí, la posició que sempre s’ha mantingut és que hi ha un full de ruta amb unes frases concretes i hi ha tot un núvol de debat sobre com hem d’afrontar-ho: si hem d’afrontar prèviament altres debats, si s’ha de parlar ja sobre com fer la llista… Hi ha moltes opinions. També hi ha més debats molt importants sobre els quals es va arribar a grans acords. Per exemple, es va aprovar una posició en relació amb les municipals. També es va aprovar el grup de treball per a organitzar l’11 de Setembre i el Primer d’Octubre i es va parlar de la conferència nacional. Les territorials comencen a fer debats sobre la llista cívica, i n’hi haurà més després de la conferència. És un debat que no es pot aturar dins l’Assemblea, depèn del full de ruta. Per tant, gestionem aquest debat tan complex perquè, a més, el parlament no ho fa, i si el parlament no ho fa ho ha de fer l’Assemblea. Les tensions es traslladen i hi són perquè el parlament no fa la seva feina.

—Creieu que darrere tot això que ha passat hi pot haver interessos de partits?
—No ho he vist directament, però sí que és veritat que la llista cívica qüestiona molt els actuals partits dits independentistes. Per tant, aquí sí que evidentment hi ha una tensió. Com que l’Assemblea és transversal, això afecta en aquest sentit.

—En quin sentit concret hi ha aquesta tensió? 
—No ho sé. Totes les persones crítiques han expressat molts matisos i jo parlaria de tensions en general. La llista cívica té molts pros i contres i hi ha qui carrega més en els pros i qui carrega més en els contres. I aquí hi ha pors de tota mena. Ara podem fer-ho tranquil·lament perquè en aquests moments –i això no passava fa quinze dies– sembla que hi ha pressupostos i les eleccions no seran immediatament. Tenim temps perquè tots els dubtes es vagin aclarint i se’n vagi parlant. Hi ha tensions perquè hi han de ser, això és un canvi de paradigma i hi ha tota mena d’interrogants. Parlem, sobretot, d’assenyalar o no les eleccions vinents com un moment per a fer un embat. La llista cívica és només un instrument, però diem: tenim horitzó per a fer la independència? Aquest horitzó són les eleccions vinents? Els partits no en fan cas, podem utilitzar aquest impuls de la llista cívica? A vegades se simplifica amb un “llista cívica sí o no”, però es tracta d’apel·lar la societat i els partits per a assenyalar una data per a posar-nos-hi amb tots els instruments, i aquest és un més.

—El sector crític ha parlat de manca de democràcia interna i s’ha centrat sobretot en el comitè permanent. Què en penseu? 
—A vegades es parla del comitè permanent com una cosa global i són membres elegits per la majoria absoluta del secretariat, excepte la presidència, la vice-presidència, el tresorer i el secretari, que són elegits per dos terços del secretariat. No és com un president que elegeix el govern, no és un grup que no es desfà mai ni un bloc, hi ha renovacions. Pots coincidir més o menys amb la posició majoritària del comitè, però sembla que sigui un nucli de gent triat per algú, i no és així. On es debat i marca posició és en les comissions on hi ha els secretaris. L’única cosa que fa el coordinador del comitè permanent és traslladar-ho. A l’Assemblea manen els socis. Tot s’acaba traslladant a l’assemblea general ordinària. Hi ha un entramat que fa que, si un punt no et sembla bé o genera tensions, es porta a debat.

—Una altra crítica que s’ha fet anteriorment per part del sector crític és que no es va permetre d’incloure dos punts del dia que s’havien proposat sobre la llista cívica el 28 de gener.
—El ple extraordinari es va proposar per la llista cívica, i com que hi havia moltes discrepàncies i no s’arribava a cap acord sobre com enfocar-ho, es va acabar plantejant sobre què deia exactament el full de ruta pel que fa a la llista cívica. Al ple de dissabte també es va parlar d’això i s’ha d’anar desgranant. Es va arribar a acords i sempre s’ha fet tot amb la més bona fe possible. Quan hi ha discrepàncies en la manera de funcionar se’n parla i es resolen, com es va fer dissabte. Això és el que sap més greu. Dissabte es va parlar de les discrepàncies i es va arribar a acords. Per exemple, hi havia un punt de “Compromís amb la democràcia interna” per a il·luminar els punts foscos que hi pogués haver.

—Per tant, la qüestió es va posar sobre la taula. 
—I es va arribar a acords per majories amplíssimes. Sap greu que, així i tot, hagi passat. La decisió ja era una mica presa i sap greu que aquestes persones igualment se n’hagin anat. Però continuen com a socis i, per tant, continua el debat, i continua també a les territorials. Fins i tot hem parlat de les crítiques sobre el mètode. La voluntat sempre ha estat de fer possible el debat i d’intensificar-los, com més millor.

—La idea original de l’Assemblea és la de ser una entitat cohesionadora de l’independentisme. Com respondríeu a les crítiques que assenyalen que això ja no és així? 
—L’Assemblea continua essent una eina transversal i precisament això fa que tingui tensions. El repte ara és reconduir aquest debat perquè no tenim un parlament que pensi com fer la independència, que és una qüestió cabdal però no senzilla. Tenim el repte de mobilitzar la societat civil, i s’aconseguirà perquè la gent hi és i les tensions volen dir que la gent és viva. Si no hi hagués cap problema, voldria dir que hem mort. Diuen: “És que l’Assemblea no serveix de res.” No hi ha d’haver tensions en un moment en què govern i el parlament no fan res per la independència i pacten amb forces del 155? Quan una entitat com l’Assemblea es proposa de proporcionar un nou instrument institucional per a fer la independència, no hi ha d’haver tensions? És clar que n’hi ha d’haver! I en veiem a l’Assemblea, perquè és transversal i aquí tothom colla. El desafiament és parlar-ne perquè per a fer l’alliberament d’aquest país només ens tenim a nosaltres.