Diana Riba: “Em preocupa què poden arribar a fer amb les fotografies dels meus fills”

Diana Riba tenia marcada al calendari la data del 28 d’octubre de 2019. Aquell dia va tenir un incident estrany mentre feia una trucada. Aleshores no sabia que li havien introduït el programari Pegasus per espiar-la. Ja feia mesos que era eurodiputada d’ERC i qualsevol intent d’investigar-la hauria requerit un suplicatori al Parlament Europeu. Li van vulnerar les comunicacions privades com a eurodiputada, com a familiar d’un pres polític i com a mare. Ella és un dels primers eurodiputats dels quals es té constància que han estat espiats amb Pegasus, i tant això com el fet que és vice-presidenta de la comissió d’investigació a l’eurocambra sobre aquest escàndol d’espionatge fan que el Catalangate pugui prendre més volada.

—Us van infectar el mòbil el 28 d’octubre de 2019. Sabeu com?
—Aquell dia al matí vaig fer una trucada a un dels assistents al Parlament Europeu. Quan vam acabar, ell va rebre una trucada d’un número anònim i va sentir tot l’enregistrament de la conversa que acabàvem de tenir. 

—Sense que ningú li digués res?
—Sí. Em va sentir a mi dient “hola”, ell va respondre “hola, Diana”, va veure que jo no li responia… perquè era l’enregistrament. Aquell dia el recordo i per això el vaig assenyalar. Anava amb cotxe cap a la seu nacional d’ERC, on teníem permanent i executiva. Jo ja era eurodiputada en aquell moment. Quan vaig arribar, els vaig avisar del que m’havia passat. No sabíem quin nom tenia el programa, ni què havia passat, però sabíem que era molt estrany.

—I com us van infectar?
—No tenim cap prova de com hi van entrar, cap enllaç, cap SMS. Però és clar que acrediten que van entrar aquell 28 d’octubre de 2019. Exactament, el dia que va passar-nos allò i que jo tenia assenyalat al calendari.

—De què parlàveu quan us van enregistrar?
—Feia una setmana de la sentència del judici, i aquells dies parlàvem amb advocats, miràvem com encaràvem el futur després dels dotze anys de presó que li havien caigut al meu marit. Amb Andreu Van den Eynde parlàvem molt de quins havien de ser els següents passos en l’àmbit judicial. I amb l’assessor del Parlament Europeu parlàvem sobre com la sentència canviava la situació de l’escó de l’Oriol Junqueras, que en aquell moment era buit, tot i que ell era eurodiputat reconegut. El van sentenciar sense haver-li retirat la immunitat, i eren dies molt intensos amb el comitè d’Afers Jurídics, que parlava sobre aquest cas. 

—Però no tan sols us van escoltar aquella conversa del dia 28 d’octubre, sinó que van tenir accés a tot el contingut del vostre mòbil.
—Fins ara sabem que quan t’entren al mòbil se’n poden endur una còpia. Quan són dins poden utilitzar la teva càmera i el teu micròfon. L’objectiu de Pegasus no és instal·lar-se en el mòbil i quedar-s’hi per sempre, sinó aconseguir la informació i desaparèixer. I sabem que un cop tenen aquesta còpia del teu mòbil poden enviar missatges en nom teu. Haurem de veure si es van enviar comunicacions que nosaltres no podem identificar. I en el meu mòbil hi ha el correu del Parlament Europeu, converses amb col·legues. I en aquella època estàvem molt en contacte amb l’equip del president de l’eurocambra perquè la situació d’Oriol Junqueras era una qüestió molt preocupant.

—I no fou fins l’estiu següent, quan es va saber l’espionatge a Roger Torrent i a més, que vau relacionar-ho amb Pegasus?
—Quan et passa una cosa com aquesta penses evidentment en coses que coneixes. I aleshores vaig pensar que m’havien intervingut el micròfon, no pensava pas en un espionatge com aquest. Després ja vam tenir més sospites i es va fer la investigació de Citizen Lab. Continuàvem prenent mesures per prevenir un espionatge a l’antiga, és a dir, deixant els mòbils fora quan vols tenir una conversa confidencial amb algú. No pensava pas en una invasió de tot el mòbil.

—I quan vau saber que era tan invasiu què vau pensar?
—Vaig pensar què podia haver arribat a dir en alguns missatges. Però vaig quedar molt tranquil·la, sobretot en el camp professional. Però has de respirar tres vegades perquè ho poden utilitzar tot. Tot es pot treure de context. Al final has de continuar treballant i no pensar gaire què poden arribar a fer amb el teu mòbil perquè podrien fer barbaritats. I en el meu cas de seguida vaig pensar en les fotografies. Tothom té una intimitat. Pensava sobretot en els fills. Pel que fa a mi, al final és la meva acció política, és la meva decisió, però què poden arribar a fer amb algunes fotografies del meu mòbil que poden ser compromeses per als meus fills, això sí que em preocupa. I em preocupen els pares.

—Vosaltres heu sofert la presó d’en Raül, la seva inhabilitació, l’amenaça d’un nou judici penal i d’un altre al Tribunal de Comptes. I, a sobre, us espien. Com es pot suportar?
—Aquests dies al Parlament Europeu em pregunten com estic. I he de fer un exercici… És que el meu estat anímic no és tan sols per l’espionatge. Hem passat per una sentència de dotze anys, una presó de quatre anys, que la major part del temps ha estat de dispersió, a set-cents quilòmetres de casa, pendents d’un judici en què li demanen de dos a quatre anys, amb un indult que és reversible i que no té en compte la seva inhabilitació… És una cosa més dins de tot això. Si només tingués això de Pegasus… Al final has d’intentar estabilitzar les emocions perquè, si no, ets sempre en una muntanya russa. És que fa tants anys que hem de suportar això: un judici que va ser una animalada, amb una sentència sense proves… Som davant d’una repressió tan forta que l’espionatge és una cosa més.

—Per això al Parlament Europeu encarneu la repressió. Penseu que allà amb el pas del temps es va digerint o normalitzant aquesta repressió?
—No, no s’ha normalitzat. Una altra cosa és que ens agradaria veure reaccions públiques més contundents. Però que no s’ha normalitzat es veu en la constitució de la comissió d’investigació sobre Pegasus. Hem de pensar que els últims vint anys al Parlament Europeu només s’han constituït cinc comissions d’investigació. I que jo sigui vice-presidenta d’aquesta comissió és una demostració que la situació no s’ha normalitzat. Em van investigar essent eurodiputada, i jo tinc immunitat. Per fer-ho, haurien de demanar al Parlament Europeu que me la retiressin.

—L’escàndol Pegasus preocupa a Brussel·les, doncs?
—Sí. Es detecta. La majoria del Parlament Europeu ha estat a favor de constituir la comissió sobre Pegasus; alguns volem que sigui considerat com una arma de guerra i que els estats no la puguin comprar. És un perill per a la democràcia i per a l’espai europeu de drets i llibertats. Hi ha molt interès i moviment per a aclarir com es compra, quines relacions contractuals té, etc. Sabem que són els estats, però com s’aconsegueix aquesta informació? Es fa des d’Israel? Hi ha un tercer estat que té còpia de la informació que ens han robat? La té l’estat espanyol, o l’estat que hagi investigat? S’hauria de legislar, crear un marc legal en què programes com Pegasus fossin prohibits en l’espai europeu.

—Tot això, com la qüestió del preu que costa, es pot arribar a respondre en la comissió d’investigació?
—Esperem que sí, i ha de servir per a decidir quines accions immediates podem prendre, com ara una moratòria als estats perquè no l’utilitzin. I els marcs legals. Encara ho negociem, però farem trobades amb experts, amb gent afectada. Hi haurà compareixences i visites al territori; haurem de veure quantes i quines…

—També hi haurà una visita de la comissió a l’estat espanyol?
—Nosaltres i Renew Europe ho hem proposat, i crec que sí que es farà. La setmana vinent tenim reunió i podrem negociar les qüestions de detall, que n’hi ha moltes, perquè la comissió d’investigació durarà dotze mesos. Seria lògic que féssim una visita a Madrid i poguéssim parlar amb el CNI i amb qui sigui que es demani.

—Tots els membres de la comissió d’investigació poden participar en aquestes visites?
—S’ha de mirar. Però normalment, per la llei d’Hondt, segons el nombre d’eurodiputats que té cada grup parlamentari s’adjudiquen els llocs que hi ha disponibles en aquestes visites. És un nombre de diputats limitat que hi pot anar. I normalment els titulars d’aquest viatge són gent que no són de l’estat que es visita. I els de l’estat poden acompanyar-los sempre, tots els que vulguin.

—El president Puigdemont, com a membre de la comissió, podria formar part d’una visita com aquesta en cas que es fes?
—Sí, seria plausible. Ell és membre titular de la comissió Pegasus.

—Teniu cap sospita de qui pot ser el responsable del vostre espionatge i del Catalangate?
—Això ens ho haurien d’explicar. Si és un cas controlat seria molt greu, i si fos incontrolat encara seria més greu. Perquè hi ha diferents aparells de l’estat que tenen una inèrcia antidemocràtica d’extrema dreta, i hauríem d’investigar si tornem a ser davant d’un cas d’un poder que té la seva agenda política i investiga per la seva banda. Tot això és en mans dels socialistes, que són ara els únics i últims responsables polítics d’explicar què passa en aquest cas. Tot individu investigat té el dret de saber qui l’investiga, per què i quina informació final s’ha quedat per a la investigació. Quina informació s’han quedat del meu mòbil? Necessito saber-ho, és un dret meu.

—Però el govern espanyol no dóna les explicacions que demaneu. Què ha de fer ERC ara davant d’això?
—Tot són cortines de fum. Ara diuen que ells són espiats, ara en són víctimes. Hem de fer pressió per totes les vies, la judicial, la policial, la pressió ciutadana, mecanismes com la comissió Pegasus… No hem de parar de posar el focus sobre el PSOE, i que no el canviïn, que això no és en mans d’ERC, ni de cap pacte o negociació amb ells. Les futures negociacions també són en mans del PSOE, i no d’ERC. Sempre hem tingut clar que la negociació és una via de resolució del conflicte polític. L’única manera de resoldre’l és negociant, i hi serem quan es pugui fer. Amb aquesta irresponsabilitat política del PSOE en aquest espionatge s’aparten de tota negociació sobre el conflicte polític.

—Però ERC hi té un paper. I Rufián ho feia notar quan deia que l’espionatge podia fer miques la legislatura. És així?
—No puc estar més d’acord amb Rufián en aquest cas. I hi insisteixo: això no ho han provocat les víctimes. Nosaltres no hem trencat la negociació, que no es posi el focus en nosaltres. És responsabilitat dels socialistes, si es trenquen les negociacions, i hauran de decidir si volen continuar negociant o bé cercar pactes alternatius amb la dreta.

—Veieu creïble el cas d’espionatge a Sánchez i a Robles?
—És sospitós que un mateix digui que ha estat espiat. S’hauria de fer un peritatge científic d’aquest espionatge, i no que sigui un mateix que s’ho diu. Ho veig com una cortina de fum perquè ells fa mesos que saben que han estat espiats, i ho expliquen quinze dies després del Catalangate, en el moment que es troben atrapats, quan ens han culpabilitzat i ens han dit que ens ho mereixem perquè som independentistes. Estan tan atrapats en el seu relat que un dilluns festiu a Madrid, a les set del matí, treuen a la llum la qüestió del seu espionatge. Ara, no tinc ganes que siguin espiats: jo vull que s’aclareixi qui ha espiat. I crec que en el seu cas s’hauria d’avaluar externament.

—La comissió Pegasus pot situar per primera vegada Espanya al nivell d’Hongria i Polònia?
—És que un cop més Espanya s’assembla més a Hongria i Polònia que no als altres estats. També és cert que no crec que en la comissió tinguem només el focus en aquests estats. Ja tenim alguns periodistes a Grècia, i tenim la sospita que això és una cosa massiva. I el silenci de la Comissió ens ho demostra: els estats membres no volen entrar gaire en Pegasus i haurem de fer força des del Parlament Europeu. Però amb la reacció del govern espanyol veiem que som davant d’un estat membre més semblant a Polònia i a Hongria. Ara tenim uns aparells de l’estat incontrolats amb una agenda política que és més d’extrema dreta i antidemocràtica que no d’una democràcia com la que la transició pretenia crear.

—Zoido forma part de la comissió. Però potser ell tenia responsabilitats de govern quan Pegasus ja es feia servir per espiar independentistes. Fareu res perquè ell també hi doni explicacions?
—Una de les coses que hem de mirar amb detall és si un membre d’una comissió d’investigació pot ser cridat a participar com a investigat o com a ex-ministre. Hem de ser operatius i triar bé qui demanem. I fins i tot pensar si volem que es triï per a comparèixer com a víctima un de nosaltres.

—A què atribuïu les sortides de to d’alguns eurodiputats espanyols en el debat d’ahir sobre Pegasus?
—Les sortides de to van ser de diversos eurodiputats espanyols i també del grup d’extrema dreta. És lamentable que en un debat al Parlament Europeu ens trobem amb això. Demostra que no hi estan còmodes, en aquest debat, i que el cas d’espionatge massiu que hi ha hagut a Catalunya els provoca malestar. Hauran de col·laborar en la comissió d’investigació a Parlament Europeu, de manera que els animem a canviar d’actitud i a ser transparents, i a seguir l’exemple de Polònia, en aquest cas, on el senat sí que ha creat una comissió d’investigació. Però cal destacar que no anaven en la línia del PP europeu, ni dels socialistes europeus ni de Renew, que és el grup de Ciutadans; els eurodiputats no espanyols no anaven en la mateixa línia.