24.03.2023 - 21:40
“La presó continua molt viva a casa nostra, i encara no ens hi hem acostumat”, diu Diana Riba en aquesta entrevista que fem, justament, quan fa cinc anys que el seu marit, Raül Romeva, va tornar a entrar a la presó per ordre de Pablo Llarena. Aquella situació la va fer entrar en l’acció política, fins que va acabar deixant la llibreria que havia regentat durant una dècada per fer al salt al Parlament Europeu. Al començament, era la dona d’un ex-eurodiputat presoner polític; ara s’hi ha fet un lloc, i és la vice-presidenta de la comissió d’investigació Pegasus. Parlem amb ella sobre com va anar la visita a Madrid d’aquesta setmana, i explica que, ella que és víctima del Catalangate, ha sabut que va ser espiada una segona vegada, just quan arribava per primera vegada a Brussel·les com a eurodiputada. Era el 4 de juny de 2019 i Puigdemont i Comín hi eren vetats pel president sortint, Antonio Tajani.
—La ponent de la missió, Sophie In’ t Veld, semblava enfadada, a Madrid.
—És una gran lluitadora dels drets fonamentals dins el Parlament Europeu, és una històrica, i en tots aquests casos té un pes, és dura i té aquest caràcter.
—Se li notava que entenia la gravetat del cas.
—Heu d’entendre que no es fan gaires comissions d’investigació al Parlament Europeu. I si hi ha la de Pegasus és perquè hi ha una immensa majoria que entén la gravetat de l’ús d’aquestes eines, i que s’ha d’investigar. Hi ha molta preocupació, i no només pel Catalangate: han investigat la Comissió Europea, caps d’estat. Pegasus és una arma. Quan vam parlar amb NSO, la primera cosa que va dir el director va ser: “Per què parleu de programes espia si això és una arma? Nosaltres hem fet una arma, i no un programa espia”.
—Satisfeta de com va anar la missió?
—Sí, perquè la vam poder fer. Però som molt crítics amb la manera com va quedar la missió i amb el fet de no haver parlat amb el govern espanyol, ni amb la comissió de defensa del congrés, i pels impediments que hi va haver perquè una part de la missió es fes a Catalunya.
—Ho vau demanar?
—Sí, però hi va haver el blocatge dels grans grups.
—N’hi havia prou amb els vots conjunts de PP i socialistes en la comissió per blocar la visita a Catalunya?
—Sí, perquè conjuntament amb l’extrema dreta fan aquesta majoria de blocatge en el cas Pegasus. També hem aconseguit blocar unes altres coses per l’altra banda, com ara la proposta de veure’ns amb entitats d’extrema dreta.
—Els dos grans grups actuen sempre a instància de tot allò que els van dient els seus col·legues espanyols?
—Fins a un cert punt. Perquè es va incloure dins l’agenda la reunió amb la comissió Pegasus del Parlament de Catalunya, que com a comissió d’investigació d’un parlament dins la UE és una mica difícil de blocar si ets una mica demòcrata.
—Per què en l’apartat de reunions amb les víctimes només hi va haver tres representants polítics i tots tres eren d’ERC? Pere Aragonès, Meritxell Serret i Ernest Maragall. Per què no n’hi va haver més i de més colors polítics?
—Primer, perquè la majoria va estar d’acord que si posàvem noms damunt la taula que fossin autoritats ningú no hi faria objeccions. I de tota la llista de víctimes, aquestes són les que en aquests moments tenen càrrec polític. Però la discussió era què enteníem per víctimes: les del govern espanyol? Les del Catalangate? Les posarem juntes? Hi va haver un acord perquè qualsevol víctima, fos quin fos el punt de l’agenda en què vingués, pogués parlar com a víctima. Si venien de la comissió d’investigació sobre Pegasus al Parlament de Catalunya i eren víctimes, tindrien espai per a parlar del seu cas. I així va ser, amb en Josep Rius i l’Albert Batet.
—En vau parlar amb Junts, de com faríeu entrar les víctimes en les reunions de la missió? Us vau posar d’acord?
—Sí, ho vam compartir amb ells. I vam tenir clar que nosaltres donàvem la potestat a la presidència del Parlament de Catalunya i a la del congrés de decidir amb qui ens reuníem. En el cas del parlament demanàvem explícitament la comissió Pegasus, perquè el congrés no en té. Ja vam dir que no miraríem amb qui ens reuníem, si era de la comissió o no, i que cada grup parlamentari triés qui volgués perquè podrien declarar com a víctimes.
—Però Junts ha criticat amb duresa la tria de les víctimes. Us acusen de complicitat per a aigualir l’agenda.
—És sorprenent, perquè tots ho sabien. I diuen que en l’apartat de víctimes han testificat tres militants d’ERC, però és que va fer-ho el president de la Generalitat. En això no ens hi trobaran. La comissió Pegasus és un espai de treball conjunt, i també amb les esmenes que s’hi presentin, que les hem treballat conjuntament amb l’ANC, Òmnium, amb advocats… En aquest entorn, la feina que fem tots és de màxima col·laboració i no de destrucció.
—Una de les crítiques és sobre la resposta d’Aragonès a les difamacions de Zoido contra Puigdemont i els CDR. Us va sorprendre què va respondre?
—Primer us contesto com a eurodiputada que era a la sala i després com a representant d’ERC. Tothom que hi era es va sorprendre per la pregunta de Zoido, i no per la resposta del president Aragonès. Zoido s’extralimitava, i ens vam mirar tots per si el president de la comissió aturava aquella reflexió, que era totalment fora de lloc. I, parlant com a ERC, crec que la feina que fem com a Verds i ERC al Parlament Europeu per a trencar aquesta relació que volen fer molts en molts informes i en moltes comissions… nosaltres hem intentat de treure esmenes i modificar les que van en aquesta direcció. I sempre hem deixat clar que el govern de la Generalitat, independentment de quin govern hi hagi en cada moment, no ha tingut relacions amb Rússia. A ERC sempre ho hem defensat.
—No trobeu que la resposta del president Aragonès no va ser la més encertada? Perquè es desentenia de l’acusació contra Puigdemont i els CDR.
—És que si hi entràvem, sortíem de l’objecte de la reunió. Jo crec que va fer bé de dir, un moment, parlem d’un cas d’espionatge amb Pegasus, i jo com a víctima quin és el delicte pel qual se m’investiga. Què dieu dels CDR? I això és el que ha sobrevolat en tot moment la missió: s’investiguen delictes o crims? La resposta del president Aragonès anava en aquesta línia. El vídeo aquest, tret de context i circulant a les xarxes fora d’aquella reunió, pot tenir reaccions diverses, però en la reunió s’intentava de tornar a encaminar el debat.
—Els eurodiputats de la missió han acabat entenent que s’han investigat més unes idees que no uns delictes?
—Crec que sí. Després d’aquesta missió, hi ha molts més dubtes que siguin legals els divuit casos d’espionatge que l’estat espanyol diu que són legals. Només hi ha dues opcions legals a l’hora d’investigar: escoltar, a l’antiga, les trucades d’una persona durant tres mesos, que no és el cas de l’espionatge amb Pegasus; i entrar en un domicili vint-i-quatre hores, que s’assembla més a això que fa Pegasus. Queda clar que legalment no es pot aguantar un cas d’espionatge massiu com aquest, i ni tan sols aquests divuit que diuen ells, per la llargada en el temps que van tenir.
—I aquests són els casos reconeguts. Què passa amb els altres quaranta-set?
—És una pregunta que hem anat fent tots, sobretot la ponent, Sophie In’ t Veld. Hi ha proves que tots ells han estat espiats, no ho diu tan sols Citizen Lab sinó també els pèrits judicials quan hem portat les nostres denúncies als jutjats. I ha quedat molt evident que hi ha una part de tot aquest espionatge que ens volen tapar. I ho vam constatar quan ens vam reunir, anteriorment, amb NSO a Israel.
—Què vau saber en aquella reunió?
—Ells no van dir noms, però va quedar clar amb els números que ens donaven que a l’estat espanyol hi ha una altra agència que té el programa, a part del CNI. I si és així, NSO ho ha d’haver demanat al CNI. Ho hem preguntat als qui hem entrevistat en la missió a Madrid: si havien demanat al CNI si hi havia cap altra agència que tingués el programa. I ningú no ho havia preguntat.
—En unes primeres versions de l’agenda de la missió, hi havia la previsió de reunir-vos amb el CNI, però al final no es va fer. Què va passar?
—Van declinar la invitació. També és cert que en una de les compareixences al Parlament Europeu ja va venir una responsable del CNI, i no va respondre absolutament res. Va ser molt lamentable. Si compareixes, és per donar més o menys informació, però per dir a tot que són secrets oficials no cal que vinguis.
—Heu demanat com es paga tot això?
—Són molts milions. Una de les coses que més ens preocupa és quants diners públics s’han utilitzat per fer espionatge il·legal a Europa. L’ús de Pegasus és molt car, però no sabem exactament quant, perquè NSO posa preus diferents als estats. L’únic indici que tenim a l’estat espanyol és el que ens proporcionava el periodista d’El País, que diu que la primera compra de Pegasus el 2015 va costar sis milions d’euros. Però l’estat l’ha continuat utilitzant, i té un cost cada vegada que l’utilitzes, cada vegada que infectes.
—El comportament de les autoritats espanyoles en aquesta missió ha estat semblant al de Polònia o Hongria?
—Malauradament, sí. Potser el cas de Grècia és el més diferent.
—Per què?
—Perquè els dos grans grups, PP i socialistes, en el cas de Grècia es confronten. El PP és el govern que espia i els socialistes són els opositors polítics espiats. I aquí hi ha una clara diferència respecte dels altres països. El cas de Grècia va sortir un dia i al cap de dues setmanes ja teníem un acord perquè hi hagués una compareixença al Parlament Europeu, i al cap de tres setmanes ja hi havia una missió oficial a Grècia. Perquè tant l’Esquerra, Verds-ALE, Renew… tots estan a favor, amb els socialistes, que s’investigui aquest cas. I això demostra la diferència de tractament que fan, sobretot els socialistes, quan parlen de Grècia o quan parlen de l’estat espanyol.
—Hi ha hagut la impressió entre els membres de la missió que s’ha volgut boicotar la missió?
—Diplomàticament, com a comissió del Parlament Europeu, entenem que un boicot com a tal són paraules importants. Perquè la moció de censura no se sabia abans de dimecres passat. Ara, com va dir la ponent, fa un any i un mes que hi treballem, i si un govern es vol reunir amb nosaltres per donar-nos informació, evidentment, que li farem un forat a l’agenda de manera immediata. El blocatge l’hem vist durant tot aquest temps.
—Què va passar aquelles hores que vau ser al congrés espanyol esperant que us rebessin?
—Ens van posar la reunió a la una. Pel que sabem, els de la comissió de defensa del congrés es podien reunir un cop acabat el ple, no abans. Però en comptes d’acabar a la una, el ple es va acabar a les quatre, i a quarts de quatre havíem de marxar perquè teníem una conferència de premsa.
—Però sí que hi va haver uns altres diputats de la comissió de defensa que van ser-hi, com Míriam Nogueras i Albert Botran.
—Sí, van passar-hi. Però nosaltres, com a comissió, vam deixar la pregunta a la presidenta del congrés, si no podia realment alliberar la comissió de defensa perquè ells decidissin d’anar-hi o no.
—El representant del PSOE demanava a Aragonès de què us queixàveu si negocieu amb el govern espanyol. El diàleg pot servir per a emblanquir la repressió que el PSOE encara exerceix? Les víctimes pacten amb els qui els espien.
—Al Parlament Europeu queda clar que ERC no governa a Madrid, però sí que és cert que s’asseu en una taula de negociació. Representants d’institucions internacionals ens demanen que no ens aixequem mai de la taula. I crec que en l’àmbit internacional tenen més clar qui és el govern espanyol, qui són aquests poders, mani qui mani, perquè no és el primer conflicte amb l’estat espanyol. I al Parlament Europeu es veu la gran dificultat que hi ha de trobar aquests espais de negociar entre ERC i els socialistes. I que alhora hi ha la voluntat de ser-hi. Ningú no veu que hi hagi una bona relació, sinó que és una cosa complexa.
—El vostre cas i el de Josep Maria Jové és el primer que es desbloca judicialment. Tindreu l’opció de fer preguntes al CNI?
—La primera sorpresa és que dos dies abans de la missió Pegasus s’obri aquest cas. Jo, que sóc vice-presidenta de la comissió Pegasus, i en Jové, que és president de la comissió Pegasus al Parlament de Catalunya.
—Una coincidència curiosa.
—Sí, molt curiosa. Però és cert que la jutgessa ha començat les diligències i es cridarà a declarar el CNI, i nosaltres testificarem… Vaig preguntar al secretari d’estat que si un jutge demanava d’aixecar informació que està sota secret oficial en el nostre cas ho farien, i em va respondre que sí, clarament. Ja veurem com anirà. Fins ara no hi havia cap moviment judicial, perquè els jutges demanen que NSO confirmi que hem estat espiats, és surrealista. I un impediment que en demanen que anem a la policia espanyola a donar-los els mòbils perquè confirmin si hem estat espiats. Però si són ells que ens han espiat! No hi ha garanties per a les víctimes; on anem, a quin lloc imparcial podem anar si volem aconseguir una prova científica sobre quan hem estat espiats?
—I per això proposeu que l’Europol s’hi impliqui?
—Sí, perquè els jutges no accepten un informe de Citizen Lab o d’Amnistia Internacional. Per tant, ens cal aquest organisme independent que cap jutge no rebutgi. Perquè quan ho rebutgen et fan anar a un cos policíac, que són els que t’espien.
—La jutgessa us diu a vós i a Jové que necessita un altre informe dels vostres mòbils. Què fareu?
—Nosaltres ja tenim una segona anàlisi forense, una pericial imparcial per a l’òrgan judicial.
—I aquest informe us confirma allò que deia Citizen Lab?
—Sí, ens ho confirma.
—I ha detectat noves infeccions en el vostre cas?
—En el meu cas hi ha una segona infecció, que no és a l’informe de Citizen Lab. És anterior.
—Anterior?
—Sí. Acredito dues infeccions. Citizen Lab em confirmava que vaig ser espiada la setmana de la sentència contra el procés. Aquells dies parlàvem amb advocats sobre el cas d’en Raül [Romeva], quins eren els següents passos, quina seria l’estratègia a escala europea… i hi havia un gran tema damunt la taula, que era que la sentència d’Oriol Junqueras, que tenia l’escó buit al Parlament Europeu, podia canviar molt la situació política. Amb la revisió dels mòbils se me’n detecta una altra d’anterior, el 4 de juny de 2019, la primera setmana que era eurodiputada, i aquí sí que era a Brussel·les.
—Era quan Tajani va impedir l’entrada a Puigdemont i a Comín.
—És la setmana en què arribem al Parlament Europeu i veiem que en la llista d’eurodiputats que vénen de l’estat espanyol i n’hi ha tres en gris: un era Oriol Junqueras, que no sé com volien que hi anés perquè era tancat a la presó; i els altres, el president Puigdemont i el conseller Comín, a qui no deixaven entrar. Per tant, tot el que podia passar pel meu mòbil en aquell moment, amb contactes dins el parlament… Perquè, evidentment, Puigdemont i Comín eren igual que jo, vam arribar de la mateixa manera, i no els deixaven entrar. Era una setmana de molt moviment.
—Era un moment molt decisiu.
—Sé, en el meu cas, el dia exacte en què em van infectar. No sé el com, perquè no tenim proves d’SMS, entre més coses perquè els esborro tots. Un és al juny i un altre a l’octubre.
—Què n’ha de sortir d’aquesta investigació?
—Hi haurà l’informe sobre l’estudi de tots aquests països, i un segon informe que seran les recomanacions. El Parlament Europeu demanarà que hi hagi una llista negra i que els estats membres no comprin ni puguin utilitzar Pegasus, com han fet els Estats Units? O volem fer un marc regulador que permeti d’utilitzar-lo amb unes condicions? I sembla que anirà per aquesta segona opció, que és on hi ha més majories. I entremig el grup Verd demanem que hi hagi una moratòria. Ara hi ha totes les esmenes presentades a l’informe, i els grups negocien, fins que a final d’abril es votarà en comissió, i el maig o el juny definitivament al ple. I sobre això voldria fer una reflexió…
—Endavant.
—El juliol agafa la presidència de torn de la UE l’estat espanyol. I ja tindrem aquesta feina feta. Vaig demanar al secretari d’estat què pensaven fer amb les recomanacions que surtin del Parlament Europeu. Però no vaig tenir resposta. I serà una de les lluites que tindrem, perquè poden arribar a dir que no volen tocar el tema. Ho boicotaran?
—Ara fa cinc anys que Raül Romeva va entrar a la presó. Què us ve al cap?
—Jo sóc molt dolenta amb les dates però aquesta és difícil d’oblidar, perquè és l’aniversari de la meva filla i de la meva mare. En Raül va entrar a la presó just el dia que la meva filla feia dotze anys, i avui en fa disset. En el cas d’Oriol Junqueras, el seu empresonament coincidia amb l’aniversari del seu fill gran… Sempre ho recordem. Fa cinc anys, i en van passar quatre a la presó. No fa tant de temps que van sortir-ne. Nosaltres no hem normalitzat encara l’arribada d’en Raül. La presó continua molt viva a casa nostra, i encara no ens hi hem acostumat. Nosaltres encara fem coses per primera vegada.
—Què recordeu d’aquell dia?
—Que en Raül havia de fer la bossa per segon cop per entrar a la presó. Sabíem que la Marta Rovira se n’anava a Ginebra, i fèiem una altra vegada el viatge amb cotxe amb els familiars de tots els qui tornaven a entrar a la presó. Vam fer el viatge amb la Carme Forcadell, que era el primer cop que hi entrava, i el seu marit. Va ser un dia de no dormir, de fer tot el viatge amb cotxe, i de saber que l’endemà no en sortirien. I amb la maniobra aquella que van fer de deixar-los sortir a dinar i després acabar tancant-los.
—Per donar-los una falsa esperança.
—Va ser horrible allò…
—Us vau plantejar d’anar a l’exili, com Marta Rovira?
—En Raül sempre havia dit que tenia clar de posar-se davant de la justícia espanyola perquè era una manera de demostrar fins on estava disposat a arribar l’estat espanyol per aturar les idees. Jo en aquell moment només era familiar d’ell, i tot el que m’arribava era el que em deia ell. D’això en vam parlar molt poc nosaltres; era una decisió que havia de prendre ell, no l’havíem de prendre en família.
—Allò us va canviar la vida.
—El punt d’inflexió va ser el primer cop. Allà va canviar-me la vida, personalment i quant a visibilitat, perquè tots els familiars vam decidir de posar-nos en l’Associació Catalana pels Drets Civils. De vegades em diuen com vaig passar de llibretera a eurodiputada, però entremig hi va haver tota aquesta feina, que ja era una entrada en política.
—Teniu ganes de continuar essent eurodiputada?
—Em va semblar una bogeria la proposta que em van fer quan vaig rebre la trucada de la presó per a anar a les llistes. I vaig trobar-hi molt de sentit quan vaig arribar al Parlament Europeu; no havia de fer un gran esforç per a ser el mirall de la repressió, se m’obrien moltes portes per ser la dona d’un eurodiputat que feia tanta feina i tenia tants amics a la casa. Va ser molt fàcil explicar-me. I a banda d’això, he trobat un espai on em sento còmoda treballant pels ciutadans europeus, i no només amb temes com Pegasus, sinó que sóc ponent de la directiva de violències masclistes, del reglament de mitjans audiovisuals… Ja veurem on em porta la vida, si és dins la política o fora.
—Queda un any de legislatura… Ja hi deveu pensar.
—Crec que la balança, després de tant esforç de coneixement i aprenentatge, és que estaria molt còmoda continuant en política, i haurem de valorar on i com. Si al final el lloc ha de ser un altre, també en gaudiré. Si el partit considera que és una possibilitat que continuï en política, sigui al Parlament Europeu o en un altre lloc, ho valoraré.
