David Torrents: “El conseller d’Interior hauria d’explicar per què s’agredeix Sabater i es protegeix Albiol”

Els Mossos d’Esquadra van desallotjar ahir una vuitantena d’emigrants que vivien en una nau del carrer de Progrés de Badalona. Una bona part, en situació irregular i de vulnerabilitat, provenien de la nau del barri del Gorg que es va incendiar fa poc més d’un any on va haver-hi quatre morts. Un any després no han rebut cap alternativa d’habitatge digna i no sembla que en puguin rebre cap a curt termini, segons que explica David Torrents, tercer tinent de batlle i regidor de Protecció Social a les Persones de la ciutat. Hi parlem sobre el desnonament, el context en què s’emmarca i les càrregues dels Mossos d’Esquadra contra manifestants i habitants de la nau, en què van ser colpejades les diputades de la CUP Dolors Sabater i Basha Changuerra.

—S’ha intentat arribar a un acord amb la propietat de la nau, la Sareb, per evitar el desallotjament. Per què no ha reeixit? 
—L’advocada dels habitants de la nau i les plataformes que els donen suport han provat de fer una mediació amb els Mossos d’Esquadra perquè poguessin parlar amb la comitiva judicial per si hi havia la possibilitat d’ajornar el desnonament. La comitiva judicial s’hi ha negat perquè la propietat, Sareb, no ho volia, i finalment s’ha produït. La Sareb deia que ells no volien que això continués així perquè tenien por que hi hagués un altre incident com el de fa un any i no se’n volien fer responsables. Ara mirem de resoldre tots els problemes derivats d’aquests fets. Ens consta que són entre seixanta i vuitanta persones, que en algun moment han estat més.

—Serà possible de donar una alternativa d’habitatge a totes? 
—A hores d’ara no ho podem dir, rebem la gent i intentem fer l’impossible. A hores d’ara no tenim cap solució definitiva ni sabem si tothom tindrà un lloc on anar a dormir. Hem de veure el volum de gent, què sol·liciten i què podem oferir.

—I hi ha cap alternativa per a un nombre concret de persones? 
—Tenim un equipament municipal adreçat a la gent sense sostre, però és gairebé ple. Potser hi podem derivar algú, però com a equipament municipal a hores d’ara no tenim res.

—Part dels qui han viscut en aquesta nau venien de la nau del Gorg que es va incendiar ara fa un any. Què ha passat en tot aquest temps perquè no hagin pogut tenir cap més alternativa que anar d’aquella nau a aquesta altra? 
—Fa dos mesos que sóc al govern i m’he trobat que no s’havia fet cap moviment. Fins al desembre de l’any passat tenien la possibilitat, mitjançant la Generalitat, d’estar en pensions, però això es va acabar i ara no hi havia més recursos. Des que hem entrat a governar hem mirat de trobar una solució mitjançant la Sareb o uns altres grans tenidors perquè poguéssim obtenir pisos, ja no solament per la nau del Gorg, sinó pels desnonaments en general. Però en aquest termini tan curt no hem pogut fer més. La quadratura del cercle fa que avui hi hagi hagut el desnonament i que no tinguem un recurs per a oferir a la gent que vivia a la nau del carrer del Progrés.

—Heu fet servir l’expressió “crit d’alerta” arran d’aquesta manca de recursos.
—Hi ha dues qüestions: per una banda, què fem avui mateix, i entre tots hauríem de buscar la manera de solucionar-ho; i per una altra, hem de buscar solucions definitives a mitjà termini. Això vol dir trobar pisos, poder oferir aquestes places en pisos de lloguer social o mitjançant l’aval dels serveis socials i poder fer els programes adequats de seguiment i acompanyament a la gent que ho necessita. Però com que encara no hem arribat al segon estadi, hem de parlar del primer per poder tenir un recurs residencial avui mateix i per a tothom qui es troba sense lloc on viure quan és víctima d’un desnonament.

—Com valoreu la gestió de Xavier García Albiol i el paper que ha tingut en aquest cas en concret? 
—García Albiol viu de la propaganda. Ha anat a fer-se la fotografia un cop ha acabat el desallotjament, fins i tot utilitzant políticament els Mossos d’Esquadra, perquè li han fet un cordó perquè pogués fer-hi declaracions. Un cordó del qual havien estat expulsats periodistes a mig matí. García Albiol viu únicament de la campanya publicitària, però a l’hora de gestionar no ha fet allò que havia d’haver fet i estava obligat a fer per llei. Governi qui governi, els serveis socials tenen unes competències i obligacions. Tècnicament, han fet la feina que tocava, però políticament no s’ha fet absolutament res a l’hora de buscar alternatives. Ens hem trobat una inèrcia del govern anterior, que havia deixat enquistar el tema i ho fiava tot a un desallotjament per a fer la campanya publicitària i no fer absolutament res per a resoldre el problema.

—Els Mossos han carregat contra els manifestants i els habitants de la nau. Com a agent dels Mossos en excedència, com la valoreu, aquesta actuació? 
—Hi ha hagut actuacions que no són admissibles. Dolors Sabater ha estat agredida pels Mossos, i en canvi García Albiol ha estat protegit pels Mossos. Segons qui ets, acabes essent agredit o defensat. Tenim un problema. Dolors Sabater creu que ha d’anar a aturar un desnonament de manera pacífica, que és totalment legítim, i acaba essent agredida, mentre García Albiol va a fer una roda de premsa i acaba essent protegit i acompanyat pels Mossos. Per què no l’han fet fora? Cap agent no li ha pogut dir que no tocava que fes una roda de premsa? Encara eren amb el dispositiu policial… Arriben a un punt en què perden la credibilitat i l’actuació no acaba essent la correcta. Jo com a tinent d’alcalde i regidor de Protecció Social a les Persones volia veure què passava i com es podia millorar la situació i he hagut d’abandonar el lloc perquè hi havia un cordó policial. Per què es privilegia la dreta, l’extrema dreta o el populisme de García Albiol i li permeten d’utilitzar un plató de televisió in situ envoltat de policia per a dir que ell està per sobre del bé i del mal? El conseller d’Interior hauria d’explicar per què s’agredeix Dolors Sabater i per què es protegeix García Albiol.

—També heu defensat que la qüestió del desnonament s’havia d’haver pogut abordar mitjançant la mediació. 
—Sens dubte. Els processos de desnonament són complexos i darrere hi ha contextos socioeconòmics complicats. La llei dóna possibilitats perquè amb la mediació es puguin resoldre problemes, però sembla que en alguns casos això no passa.

—Els casos d’aquestes dues naus no són aïllats a Badalona. Quants casos similars hi ha a la ciutat? 
—No puc dir la xifra exacta, però podríem parlar de dues-centes o tres-centes persones. Aquests casos han estat problemes concrets de Badalona, però és un problema que afecta ajuntaments de més ciutats de Catalunya i de la Unió Europea. L’arrel del problema és la crisi i la manca d’habitatge per a la gent més vulnerable i també és un problema causat per les migracions de gent que per sort sobreviu al drama de la Mediterrània. Quan arriben a Europa no tenen tots els drets reconeguts perquè no tenen documentació legal. S’acaba enquistant la seva situació personal i molts que podrien treballar tranquil·lament i dignament i pagar lloguers no poden fer-ho per la llei d’estrangeria. És un cercle viciós i és molt dificultós d’ajudar aquesta gent perquè és fora del sistema.

—Hi ha crítiques que assenyalen que falta personal als serveis socials de Badalona. Què diríeu? 
—Fa pocs dies hi va haver una carta d’una treballadora municipal exposant un cas d’un equipament dels serveis socials del districte, en aquest cas de Sant Roc, en què lamentava que hi hagués manca de personal, que és certa i evident. Hem fet un pla de xoc per incorporar quinze professionals nous la setmana vinent. Amb això no solucionarem definitivament el problema, perquè ve de lluny i cada vegada hem anat perdent treballadors que se n’han anat a uns  altres ajuntaments o perquè han canviat de lloc dins l’ajuntament, per desmotivació. Farem una comissió de seguiment dels serveis socials per mirar què podem fer estructuralment a mitjà termini. És un context que ens trobem a Badalona, però que també hi és en més ajuntaments.