David Ros: ‘La funció d’aquests vídeos que han filtrat és crear un relat inculpatori’

David Ros s’emociona quan diu que al seu nebot, Jordi Ros, li agradaria rebre postals a Soto del Real. Ha explicat totes les situacions dramàtiques amb molta serenitat, però en aquest moment es bloca uns segons. Suposem que el contrast entre aquest desig petit, rebre postals, i la realitat hostil, que només li’n deixen rebre dues per setmana, l’ha trasbalsat. Economista de professió, David Ros és l’oncle de Jordi Ros, detingut a Sabadell el 23 de setembre, acusat de sorpresa de pertinença a banda armada i encara ara empresonat a Soto del Real en règim d’aïllament. Ell va ser el primer familiar que va denunciar als mitjans les greus irregularitats que hi havia sobre aquestes detencions i l’empresonament tant del seu nebot com dels altres presos. Gairebé dos mesos després de les detencions, les vulneracions de drets continuen. Ara tot s’ha agreujat per la filtració als mitjans de comunicació d’uns vídeos on es veien fragments de la declaració de Jordi Ros i de Ferran Jolis.

—Quin impacte us van fer les filtracions de la policia sobre el vostre nebot Jordi Ros i els altres detinguts?
—Han estat un xoc. Aquests vídeos i la informació que han filtrat ens han tocat molt a tots els familiars. Ens fan mal de dues maneres: una, perquè s’ha descobert, que tenien micròfons a casa, que es gravava tot, que es feien fotos a dins de casa des de molta distància… Això ha creat una situació d’inseguretat molt forta a la part més directa de les famílies, que són les parelles. Tot i estar molt serenes, han rebut un cop molt fort perquè ara saben del cert que els han escoltat dins de casa seva en tot moment. S’han sentit vulnerades.

—Aquesta és la part del mal a les persones. I l’altra?
—És el mal que fan per la manera com s’ha explicat a l’opinió pública. La finalitat d’aquests vídeos és crear un relat inculpatori. No acostuma a passar que una declaració es ventili d’aquesta manera. El nostre advocat ho explica bé: si no en tens una visió global no pots arribar a cap conclusió. Filtrant aquests trossos de la declaració volen crear opinió. Això que s’ha filtrat ha estat parcial. Que quedi clar que jo desconec el sumari perquè correspon a l’advocat conèixer-lo i ara l’estudia. Dels vuit volums als quals ha tingut accés, encara li’n falten dos per estudiar i n’hi ha un, el novè, que encara no l’hi han donat.

—Com us n’assabenteu, que els vídeos circulen per les xarxes?
—El meu fill quan ho veu m’envia un whatsapp i em diu: ‘Pare, aquest no és en Jordi. Aquí ha passat alguna cosa. Ell no parla d’aquesta manera. La manera com construeix les frases indica que està trastornat o perquè no ha dormit o perquè l’han maltractat o perquè va drogat.’ Quan ho miro no el reconec. La primera cosa que fa és demanar disculpes perquè els guàrdies civils han hagut de fer hores extres. Són unes declaracions que ens costen d’entendre perquè són plenes de síndrome d’Estocolm, que és la mateixa sensació que vam tenir el primer dia que el vam veure. L’advocat va fer servir ‘està en estat de xoc’ per explicar com se’l va trobar. Alguna cosa va passar. Nosaltres el coneixem, ell ha estat on ets asseguda tu ara. Ell no parla així. Jo he de reconèixer que vaig començar a mirar el vídeo i el vaig aturar. No vaig poder mirar-lo fins al final.

—Ell us n’ha parlat?
—Alguns altres presos han explicat més coses, ell només ens ha dit que va ser una barbaritat. Ell ha tingut molt mal de cap i no en tenia mai. Nosaltres estem convençuts que des del moment que la policia entra a casa seva fins al moment que ha entrat a presó hi ha un maltractament continuat. No físic, perquè cap no diu que li hagin pegat, però sí que els van posar la pistola al cap a ell i al seu germà, que era al pis quan van entrar, i vés a saber si no li van fer prendre alguna cosa.

—Una de les primeres anomalies ja va passar durant l’escorcoll.
—En Jordi feia reformes al seu pis i vivia a casa del seu germà. Al germà el van apuntar amb una pistola i el van tenir moltes hores assegut a terra, a l’escala. En el moment que s’emportaven en Jordi, el seu germà li va dir: ‘Col·labora, Jordi, que si no ens pegaran i detindran tota la família.’ Sembla que per a ell aquesta pressió ha estat molt forta. També li van dir que detindrien els pares. Pensa que un cop van acabar l’escorcoll de casa seva van anar a casa dels seus pares, que tenen més de setanta anys, i els van tenir de cara a la paret una bona estona. I després, mentre regiraven la casa, no es van poder bellugar.

—Es pot considerar tortura, això que li han fet a en Jordi?
—A ell i a alguns altres els van traslladar amb antifaços, no van dormir, els van apuntar amb pistoles i fusells. També havien apuntat pares, germans, parelles i criatures…A algun dels seus companys els van fer baixar del cotxe amb els ulls tapats enmig del trasllat… La gent que hi entén, diu que això és tortura.

—Des de bon començament, en Jordi no va tenir advocat?
—Eren set detinguts i quatre advocats d’Alerta treballaven per a tots. Dimecres vaig saber que l’advocat d’Alerta que tocava a en Jordi era Jordi Busquets. Vaig comunicar-me amb ell. Després d’unes quantes hores de desconcert, ens assabentem que té una advocada d’ofici i que diuen no vol un advocat d’Alerta, que és el que nosaltres havíem designat. Això ens estranya molt. A partir d’aquell moment ens anem inquietant. I veiem que és dimecres, que l’havien detingut dilluns i que no té assistència jurídica. En aquell moment som conscients que en Jordi no té defensa.

—Aquesta declaració que s’ha filtrat és d’aquests dies?
—Sí d’aquests dies que ell no té a la pràctica l’advocat d’Alerta. La informació que arriba és que vol l’advocat d’ofici. Tal com diu el seu advocat actual, Lluís Anglada, en Jordi, en la seva situació no havia d’haver declarat. I no solament declara sense assistència competent sinó que ratifica tota la declaració feta davant la Guàrdia Civil. Aquesta filtració és il·legal i ara un altre jutjat investiga qui ho ha filtrat, perquè les famílies ho hem denunciat. A més, és curiós perquè nosaltres, com a part afectada, no tenim cap vídeo, només tenim un àudio.

—Us sentiu indefensos?
—Presentem recursos i ho continuarem fent. Jo no sóc advocat, però és sabut que les declaracions preses sota coacció són invalides.

—Després d’això l’heu vist?
—Hi hem parlat i està afectat.

—Ell ha vist els vídeos?
—Sí, ho ha vist. Suposo que el va entristir i el va afectar. El primer mes no va voler televisió ni res. Llegia, llegia i llegia. Quan ja feia un mes que era a la presó, en Jordi va voler una televisió. Es compren allà dins, però, és clar, quines emissores agafes? Doncs només les de Madrid.

—Aviat farà dos mesos que és a Soto del Real i encara és en règim d’aïllament?
—Hem de pensar que és una persona tancada en un habitacle de 2 m x 3,5 m, més o menys. Ell i en Xavier Duch són en regim d’aïllament. Des de fa poques setmanes, ells dos es poden veure al pati. Ara surten quatre hores al pati, de 9 a 13. Fa uns dies només en sortien tres. Allà coincideixen amb tres presos més. El diumenge a l’horari del pati fan un vermut si entre ells es compren unes llaunes. D’aquests altres presos, n’hi ha un que fa més temps que hi és i per sort els fa fer exercici, que els va molt bé.

—I ja pot jugar a escacs?
—Nosaltres li volíem entrar un tauler d’escacs petitó però no hi ha hagut manera. Es veu que sí que hi pot jugar perquè si demanes les fitxes te les deixen, i hi ha una taula al pati on poden jugar. Li va encomanar l’afecció el seu avi, que va ser campió de Catalunya de primera categoria.

—I dels explosius, que en penseu?
—Segons ens diu l’advocat, a l’acusació no hi ha res fonamentat que faci referència a això. Tot just ara acaba de llegir el sumari. Com sabeu, els el van passar als advocats després de filtrar-se a la premsa. Ell parla d’un repte, però no tinc ni idea de què vol dir. Sí que puc dir que el meu nebot no feia res per atemptar contra les persones amb explosius de cap manera. Ho tinc claríssim perquè fins i tot en aquesta declaració tan estranya ell sempre ho nega. Mira, et posaré un exemple de com s’ha tergiversat la realitat. Saps aquella imatge que surt a la televisió, que forma part del primer vídeo que la policia va difondre, on es veu un magatzem i enfoquen un sac que remenen i ensenyen com si fos qui sap què? Doncs em va dir la parella del noi que vivia allà que era el sac de les serradures de casa seva.

—La casa on vivia en Jordi amb la seva parella encara és precintada?
—La casa ha estat precintada un mes i mig. La parella d’en Jordi no hi ha pogut entrar durant tot aquest temps. És una cosa dramàtica, perquè quan aconsegueixes el desprecintament et trobes que has de refer casa perquè ho han regirat tot sense gens de respecte.

—I el cotxe?
—Els cotxes tot just ara els podrem anar a retirar. Fins ara han estat a Sant Andreu de la Barca sense que els poguéssim fer servir.

—Hi ha molta gent que vol col·laborar i no té clar com fer-ho. Heu obert un compte corrent de solidaritat?
—Ara les famílies tenim tres menes de despeses. De les jurídiques se’n fa càrrec la Caixa de Solidaritat. Després també hi ha els desplaçaments a Madrid i hem d’agrair l’ajut que ens dóna per a aquesta despesa l’Associació Catalana pels Drets Civils, que és l’entitat que han creat els familiars dels presos polítics que ja han estat jutjats. I finalment hi ha les despeses de les famílies per a atendre les necessitats de cada dia. Quan et trobes en una situació nova com aquesta, vas desorientat. Hi ha les despeses de l’habitatge, els fills, despeses sanitàries, de qüestions bàsiques… Per afrontar això, ara hem constituït l’Associació Suport Mutu de Familiars de Presos i Preses. Ara ja tenim el NIF i aviat tindrem compte corrent. Volem que tot sigui molt transparent.

—La gent pot enviar cartes? Les reben?
—Sí, la gent pot enviar les cartes que vulgui, però als que es troben en aïllament només els en donen dues la setmana. El règim d’aïllament implica això. A ell li va fer molta il·lusió una postal que va rebre d’una noia de Girona i té la il·lusió que la gent li enviï postals. A partir d’aquí vol fer un relat amb les anècdotes que li explica la gent que li envien.

—Però si no li arriben?
—Tinc un amic que sempre em diu que tot i això li n’hem de continuar enviant, què és molt important fer-ho. Si no li arriben ara, les rebrà més endavant. Insisteix molt que no hem de fer cas d’aquesta mesura d’aïllament.

—Com és en Jordi?
—Perquè vegeu com és, tinc aquí una carta que va escriure a un xicot drogoaddicte tres dies abans que vingués la policia. Aquest noi, quan ha sabut què havia passat, ens ha portat una còpia de la carta. És una carta feta amb el cor i amb ganes d’ajudar i que ve a dir: ‘Va, noi, que ho aconseguiràs.’ En Jordi és així, li agrada ajudar la gent. Ell i la seva família portaven una impremta d’impressió especialitzada en serigrafia. La crisi els va afectar i l’empresa tancava. La setmana que el van detenir havia de començar a treballar de cuiner.

—I del fred se’n queixa? Els altres presos que han estat a Soto del Real han dit que se n’hi passa molt, que l’hivern és molt dur, allà.
—Se n’ha començat a queixar. Ell, de la cel·la, en diu habitació. Hi està sol vint hores cada dia. Pot rebre visites de quaranta minuts cada setmana a través del vidre i hem tingut un vis-a-vis familiar de dues hores. Però les condicions són molt dures. L’altre dia un dels familiars que el va anar a veure va quedar molt impressionat perquè el duien a la sala dos policies amb el casc posat i armats. Això no ho havíem vist, abans.

—Vós que heu format part del Secretariat Nacional de l’ANC i sou una persona molt compromesa amb el procés, com la veieu, aquesta situació?
—Aquestes detencions formen part d’un relat per a implicar els presidents Quim Torra i Carles Puigdemont amb la violència. No se’n surten perquè aquest moviment és pacifista i la realitat no té res a veure amb aquest relat mediàtic que es vol crear. Fa mesos que quan veus que hi ha la Guàrdia Civil en un lloc penses: avui què passa o què ha de passar. Sempre que detenen algú o fan una operació policial d’aquesta mena és perquè volen tapar una altra informació. Hi ha una instrumentalització molt grollera de la Guàrdia Civil per a escenificar una cosa que faci més soroll per tapar-ne una altra. També són accions que fan per escarmentar, per dir: Ei!, no només hi ha presó per als líders polítics, sinó que ara hi ficarem la gent del carrer.

—La resposta de l’independentisme, però, ha estat extraordinària. L’intent de criminalització no ha reeixit. Ja la primera manifestació de Sabadell va ser molt multitudinària.
—Molta gent que es belluga es mou per dignitat. Aquesta dignitat fa que molta gent no admeti el retrocés que hi ha dels drets humans en aquest país. La vulneració de drets és tan gran que molta gent s’ha aixecat. Abans deien que a les manifestacions hi anaven els avis de l’ANC, però el Primer d’Octubre s’hi van incorporar els pares que defensaven les escoles. Això va ser molt important perquè és tota una generació que s’hi incorpora. Hi ha gent de tota mena: de lampistes a gent que té dos màsters. I ara, a partir del 14 d’octubre, s’hi ha incorporat tota una altra generació.

—L’escarment ha fet efecte?
—No podem ser mesells i que facin el que vulguin. No, la situació és indignant… La gent està indignada. Jo aquests dies he agafat taxis i he trobat una empatia que abans era inimaginable. Hi ha el convenciment que alguna cosa fan malament i que no s’hi val. A mi m’agrada una frase que vaig sentir a en Boye, que diu que no hem de ser euroscèptics sinó euroeixigents. És imprescindible que la gent es mobilitzi de manera pacífica i no violentament. No podem admetre aquesta situació. Jo sóc dels qui pensen que la paciència, la perseverança i la perspectiva ens han d’acabar donant els fruits que busquem.