David Forcada: “Has de preguntar-te per què estalvies”

L’economista i assessor financer David Forcada (Torelló, 1969) s’ha convertit, sense voler, en un influenciador a les xarxes socials. Aquests darrers mesos ha guanyat molta popularitat perquè difon continguts sobre finances i respon consultes dels seguidors. Estalvi, inversions, inflació, compra i lloguer d’habitatges… Forcada toca tota mena de tecles i té un objectiu clar: divulgar sobre finances d’una manera planera i pròxima. Més enllà de la divulgació, molts usuaris també poden formar-se i combatre l’analfabetisme econòmic.

Fa menys d’un any que va obrir el perfil d’Instagram i ja és a punt d’aconseguir quaranta-cinc mil seguidors. Es dirigeix al públic catalanoparlant i diu que això desprèn més confiança que no pas els continguts en castellà. Forcada ha treballat durant dinou anys a l’antiga Caixa Manlleu. També ha passat pel BBVA i ha estat gestor de la banca privada. És professor a la Universitat de Vic i agent financer de GVC Gaesco d’ençà del 2013. Fa dotze anys que té un despatx a Vic, on enregistra els vídeos.

—Què fa un assessor financer?
—La nostra feina és assessorar la gent amb les seves finances personals, conèixer molt bé les circumstàncies del client. I mirar quins productes financers del mercat poden encaixar. En el futur, tot això es pot robotitzar amb intel·ligència artificial. Totes les noves tecnologies que hi ha segurament ajuden molt a gestionar-ho, però el contacte personal és clau: és quan detectes si hi ha neguit amb els estalvis.

—En menys de deu mesos heu aconseguit prop de 45.000 seguidors a Instagram. Us ho esperàveu?
—No esperava res. Al començament, vam parlar de quin enfocament donar-hi, que podria haver estat més tècnic. De fet, els primers vídeos ho són perquè no responen preguntes dels seguidors. També faig formació, per tant, és senzillament divulgar de la manera més planera i pròxima possible. Fer-ho en català fa que el missatge arribi als catalanoparlants i desperti més confiança que no pas el contingut generat en castellà, que pot ser més allunyat.

—Les xarxes són plenes d’usuaris que es fan dir assessors financers i que et prometen grans beneficis i viatjar per tot el món. Això fa molt de respecte, ensarronen moltíssima gent.
—Això hi ha estat sempre, és condició humana. Si algú et promet això, és molt fàcil que ho facis. En finances, hi ha productes molt especulatius que permeten fer-ho, si més no, d’una manera esporàdica. Si pots demostrar que puntualment en un producte guanyes un 20% en una setmana, la segona fase és fàcil. I a més diuen que això és consistent en el temps. Què fas, burro? Si en quatre operacions pots guanyar tant, et diuen. El que no expliquen és què ve darrere, que no és consistent. I després acaba com acaba en el 99,9% dels casos. El regulador sempre troba la manera d’intentar saltar-se la normativa i poder continuar prometent coses que acaben sent falses.

—El problema que hi detecto és que som vulnerables. Ens ensenyen a gestionar l’economia d’una empresa, però ningú no ens parla mai de com gestionar els nostres diners.
—Hi ha un programa d’educació financera a les escoles i s’intenta canviar. Es vol que quan acabis batxillerat i comencis a tenir nòmina, sàpigues què vol dir, què és un compte bancari, quines opcions tens d’inversió, que sàpigues una sèrie de conceptes bàsics. Això no s’ensenya i aquest programa intenta fer-ho. La resposta de l’administració és que no hi ha recursos i no hi ha professionals per a invertir-hi temps. Els instituts que s’hi adhereixen tenen sessions de formació impartida per voluntaris. Això és un pegat que no va enlloc. Sis hores lectives es poden encabir on siguin i es donen conceptes bàsics que no té ni tan sols una persona que té una llicenciatura.

—Hi ha un analfabetisme econòmic, sobretot entre els joves?
—Això no ho detecto. La gent gran n’ha après per l’experiència d’acostar-se a la banca tradicional. Els han anat donant productes i els han anat comprant. Quan va haver-hi la baixada de tipus d’interès i tot l’estalvi conservador va desaparèixer i va haver de fer un pas a ser inversor i, per tant, a assumir riscos, aquí va començar a haver-hi les hòsties amb els grans disgustos dels impositors a la banca. Amb formació, potser tot això no hauria passat. Aquesta gent ara sí que busquen més l’assessor financer perquè vénen d’una experiència dolenta. O directament diuen, no faig res i deixo els diners al compte. El jovent amb interès busca a internet. Poden caure en el parany de tot això, però hi ha interès a com estalviar. Potser algú queda enlluernat per les promeses de poc temps. Però quan comença a gratar detecta que el camí més raonable és el d’anar estalviant de mica en mica en un producte conegut i en plataformes solvents.

—Quins són els camins més raonables i solvents?
—El sentit comú. Rendibilitat i risc és un binomi inseparable. Bàsicament pots accedir a dos productes. Invertir en empreses i ser-ne soci, tot el món de la borsa. Rebràs els fruits d’aquell negoci i sabem que a llarg termini això pot donar rendibilitats entre el 8%, 10%, 12%, però d’una manera consistent. Després hi ha la ruta de ser prestador, que en canvi de deixar els diners cobraràs un tipus d’interès, que anirà d’acord com estiguin els tipus del Banc Central Europeu i del risc. Combinant totes dues coses, amb el sentit comú de dir quines necessitats tindré en el futur, trio una ruta o l’altra. Si t’apartes d’aquí i busques coses que et prometen per sobre del que hi ha establert, has de sospitar.

—Quins són els errors principals a l’hora d’estalviar i gestionar les finances?
—Tenir els diners parats en un compte corrent amb una alternativa que et dóna un rendiment amb el mateix risc és un error. Quan els tipus d’interès eren negatius o zeros, no era un error perquè no hi havia una alternativa millor. Ara que els tipus d’interès estan al voltant del 3%, és un error perquè tens alternatives a rendibilitzar-los. Això passa per una falta de coneixement i per desconfiança. I la desconfiança fa que l’ús segur sigui tenir-los al compte aturats perquè penses que amb qualsevol aventura que pugui ser una inversió s’assumeixen riscos, quan no és així. El segon error és deixar-te portar per rendibilitats passades sense atendre els riscos que poden venir en el futur. Si els tens controlats, es curen normalment amb l’horitzó temporal. Com més temps pots deixar una inversió, menys risc tens. Si saps que alguns diners els pots immobilitzar tres, quatre o cinc anys, pots invertir tranquil·lament en tota una sèrie de productes.

—Els bancs sempre són els primers que s’ofereixen a gestionar el nostre patrimoni i a invertir els diners. És un error acudir-hi directament?
—El banc no deixa de ser un proveïdor de producte amb un marge comercial. No és que sigui un error. Tu has d’analitzar què t’ofereixen amb avantatges i inconvenients. Si no tens prou confiança amb el del banc i sospites que hi ha alguna cosa que no t’acaben d’explicar, has de buscar un assessor financer, algú en qui confiïs. Els productes financers cada vegada estan més democratitzats, i això és el que s’ha de fer. El millor vehicle per a invertir són els fons d’inversió o els productes cotitzats. I aquí has d’analitzar quins fons i productes vols concretament. Si el compres a través del banc o a través d’una plataforma, si és solvent, és indiferent. Amb la democratització dels productes, pots comprar en un banc o un altre. I la democratització i competència afegeix transparència i una capacitat d’acció molt bèstia a l’inversor. Has de fugir del producte tancat que et dóna el teu banc i obrir-te a tots aquells que hi ha al mercat.

—Han emergit molts bancs digitals, com ara Revolut i Wise. Són bones alternatives?
—Sí. Evidentment, has de tenir un cert coneixement. També és cert que la banca tradicional indirectament tira cap aquí. Va expulsant la gent de les oficines perquè es vol digitalitzar. Has de demanar hora, tens un gestor que te’l canvien cada dos per tres i al final l’ajuda a vegades tampoc és tanta. Amb la banca digital has de mirar que sigui solvent, que compleixi igual que els altres, que tingui fons de dipòsits, que sigui en el sistema bancari europeu. Si té totes les mateixes garanties a la banca tradicional, la usabilitat és important.

—Les criptomonedes també han fet un bon esclat. Ací, també hi trobem gent hi juga sense tenir-ne cap coneixement.
—Torna a passar igual que abans. Has de mirar el risc vols assumir i la rendibilitat esperada, i quin és el motor de rendibilitat. El món de la criptomoneda és un actiu que anomenem reserva de valor. La criptomoneda en si no genera, no té una activitat econòmica. Les fluctuacions depenen d’una oferta escassa, perquè saps que hi haurà un límit de criptomonedes en un moment determinat, i davant d’una demanda creixent. Si la demanda és creixent i l’oferta és escassa, la criptomoneda puja. Ha pujat arran de l’entrada de Trump perquè diu que els Estats Units tiren per aquí, que els governs compraran, i també ha nomenat un responsable d’economia que és especialista i defensor de les criptomonedes. Això fa que la gent tingui més ganes de comprar-ne, hi confiï i el preu pugi. Ningú no sap fins on pot arribar tot això. Però sí que sabem que de la mateixa manera que va arribar a 70.000, va caure a 20.000. I ara que és a 100.000, pot tornar a caure a 30.000. Sabem que és un actiu amb una volatilitat alta. Qui s’hi fiqui, ha de tenir en compte que això continuarà pujant mentre la demanda sigui per sobre oferta. I que ha d’estar disposat a suportar volatilitats altes.

—El dubte de tothom: què n’hem de fer, dels estalvis?
—Primer has de preguntar-te per què estalvies. Pot fer-ho pensant en els fills. Si ets més jove, potser estalvies per comprar-te un pis i per pagar-ne l’entrada. Si ja en tens un, potser ja penses en la jubilació. Establir l’objectiu és bàsic perquè marcarà un horitzó temporal. En funció d’aquest objectiu, hi ha uns productes financers que hi encaixen. Imaginem-nos que estalvies per jubilar-te i encara et queden vint anys. Aquí pots anar a renda variable, inversions a llarg termini amb l’objectiu de créixer d’un 8%, un 9% o un 10%. Hi ha un producte per a cada situació.

—Ara som a Barcelona. Viure-hi és un autèntic desafiament. Salaris baixos, lloguers elevats i capacitat mínima d’estalvi. Com s’ho ha de fer la gent?
—Davant d’això, tens la capacitat d’estalvi que tens i has de veure si fer una inversió en un termini de temps raonable et servirà per a tenir els diners necessaris per a fer l’entrada d’un habitatge. En molts casos, no hi ha un termini raonable de temps. Dir que d’aquí a seixanta anys podràs comprar l’habitatge no serveix perquè has de tenir una viabilitat a un termini inferior als deu anys per a pagar l’entrada. En unes altres zones, en molts pobles, sí que és factible fer-ho.

—Ja veig que la solució és fugir-ne.
—Bé, o guanyar molts diners. Amb aquesta situació, continuar compartint pis o lloguer amb amics, o parelles. O sí, fugir de Barcelona.

—Amb la jubilació, sorgeix un altre dubte: ens podem refiar del sistema de pensions?
—Aquest debat és històric. En la primera nòmina ja em van dir que del que em retenien no en veuria ni un duro. Això m’ho van dir fa trenta-cinc anys i ara veig que molts que m’ho deien estan pre-jubilats, estan bé i cobren. Cada cop el factor humà té menys pes en la productivitat mundial. Hi ha un debat damunt la taula, que és la renda universal, que indirectament ja tenim. Si no tens feina, tens una renda com a últim recurs. No casa massa, o no té massa sentit, que qui ha contribuït i arriba a la jubilació, es retalli la part de pensions. Estic segur i confio que cobrarem pensió. El dubte és si continuarà sent el mateix percentatge, el que anomenem com a taxa de reposició, del que es cobri respecte del que es va cotitzar. I aquí sí que tinc dubtes que puguin mantenir la mateixa taxa de reposició perquè precisament aquí, en aquest país, tenim una de les taxes més altes. És baixa la caiguda d’ingressos quan ens jubilem. Les pensions màximes penso que sí que poden tenir retallades, però la pensió de no-revolta social es mantindrà.

—Què voleu dir?
—Hi ha una economia nova, la dels cabells blancs. Els jubilats viatgen, consumeixen, fan oci. Hi ha un sistema econòmic molt potent. Fer una retallada dràstica aquí generaria, a escala política, per a qui la faci, la mort. Sí que poden haver-hi ajustos, però no pot haver-hi una caiguda dràstica de les pensions.

—A Instagram heu guanyat popularitat responent preguntes breus. Us posarem a prova. La primera: un jove que té 20.000 euros estalviats i no sap què fer-ne. Què li recomanaríeu?
—El problema és que no tingui ni idea de què fer-ne. D’entrada penses que no té cap necessitat immediata a cobrir. Ha de començar a aprendre com funciona la història. Li diria que la meitat els posi en un fons monetari en un compte com Revolut, que saps que aquests sempre els tindrà allà i veurà que aniran pujant segons el tipus d’interès. Amb els altres 10.000, pot triar dos o tres fons de renda variable, i així comença a veure com funcionen les accions. Però si mai necessita diners, primer que tregui els del fons monetari. Amb els de les accions, que tingui una visió a llarg termini. I que cada tres mesos s’ho miri i ho analitzi. Així farà dues coses, invertir i formar-se.

—Una altra: tinc diners estalviats en un compte de baixa rendibilitat. Ho vull canviar, però no vull risc. Com es pot fer?
—El concepte de risc no és garantia de futur. Qualsevol persona que hagués invertit a l’ESP500 en qualsevol moment dels últims cent anys, si hagués esperat dotze anys, no hauria perdut diners. Bé, n’hauria perdut puntualment, però al cap dels dotze anys hauria recuperat la inversió inicial. No sabem què passarà en el futur. Però sí que tens un percentatge molt alt de probabilitats que aquests diners d’aquí a dotze anys els tornaràs a tenir. L’alternativa és allargar en renda fixa una mica els terminis per assegurar més aquest tipus d’interès. El que passa és que avui, en allargar la durada, no guanyes en rendibilitat. No val la pena immobilitzar els diners més temps per obtenir més rendibilitat. En unes altres circumstàncies de mercat que puguin ser d’aquí a sis mesos o d’aquí a un any, potser sí que valdrà la pena.

—Uns 60.000 euros estalviats. És millor diversificar inversions o unificar-ho en una?
—Si una inversió és una acció, és una animalada gran. Si l’endevines, perfecte, però tens el risc d’una concentració molt bèstia. Si aquest actiu és un fons d’inversió, ja s’ha diversificat. Amb un sol fons n’hi ha prou. Però si en tens dos, tres o quatre i de diferents tipologies, encara hi ha més diversificació.

—Una més: és un bon moment per a comprar habitatge?
—Aquest matí, a Catalunya Ràdio feien l’homenatge al Joan Barril, que feia el Cafè de la República. En Barril sempre tenia un convidat parlant de temes d’habitatge, i precisament li han demanat si era un bon moment per a comprar habitatge. I et donaré la mateixa resposta: si tens els diners, compra’l.

—Caram!
—[Riu.] El tema de l’habitatge no es pot recomanar per una senzilla raó. No perquè no vulgui, sinó perquè és un mercat molt heterogeni. Quin habitatge? Una casa per a reformar a Sant Quirze de Besora per 70.000 euros o un pis al passeig de Gràcia per 800.000? No pots comparar. Pots valorar si és una bona compra segons si és una compra d’inversió en funció de la zona, les expectatives del preu d’habitatge, sumat al rendiment del lloguer. Això, comparat contra un actiu que no té risc, podrem veure si és una bona opció. I si és per a ús propi, depèn en el gust de cadascú. És un bon moment de comprar perquè els tipus d’interès són baixos.

—La darrera: comprar habitatge i llogar-lo ara és una bona inversió?
—És molt més mala inversió que fa vuit anys. Hi ha hagut un flux de diners que ha anat cap aquí, que ha tensat els preus, i que fa que les rendibilitats del lloguer hagin baixat. I amb la pujada de tipus, ja no et surt tant a compte perquè tens unes altres alternatives. En general, és més mala opció ara que uns anys enrere.

—Quina és la consulta econòmica que us han fet i us ha xocat més?
—Venim de la cultura del tipus d’interès, que et donaven els interessos i anaves cobrant. Amb els fons d’inversió, que es van acumulant, la gent no ho acaba d’entendre. Em sorprèn quan em diuen que si en vaig posar dos i ara n’he guanyat dos, dóna’m aquests dos i els altres ja els tinc assegurats allà. Hòstia, tant costa d’entendre? Tu tens els diners invertits, pugen i baixen. No només en treus dos, sinó que el treus de tota la bossa.