Daniel López Codina: “No podem relaxar les mesures, seria un error”

Després d’unes quantes setmanes complicades, la situació epidemiològica millora lentament. Malgrat tot, continua havent-hi molts contagis diaris de la covid-19. Per això, alguns experts alerten que no és pas el moment de relaxar les mesures. En parlem amb Daniel López Codina, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i biofísic del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos.

—Quina situació tenim? Va millorant, però lentament?
—La situació millora com s’escau, tenint en compte les mesures que s’apliquen. Però encara som molt lluny d’una situació que ens pugui fer estar tranquils. Per tant, és imprescindible de mantenir les mesures actuals i el control social. Encara tenim poca gent immunitzada. Només un 20% de la població haurà passat la malaltia, i a un 1,5% l’han vacunat. Per tant, encara hi ha molta població susceptible de contagiar-se. Si deixem de vetllar per tenir el control, tornaran a créixer els contagis i hi haurà una quarta onada. I sabem que si passa, frenar-la serà molt complicat.

—Per tant, no s’haurien de relaxar les mesures?
—No és el moment de relaxar les mesures. Hauríem de ser pacients, perquè, si no, entrarem en una mena d’espiral en què tothom defensarà que el seu sector pot tornar a obrir, que no influeix en els contagis. Això és com jugar a estirar la corda. En aquest cas, tenim el virus que estira per una banda i nosaltres, amb les mesures, fent força per l’altra banda. Ara som en una situació en què guanyem el virus pels pèls, però si afluixem tornarà a estirar amb més força i ens arrossegarà cap a l’altra banda. Cal ser conscients que empitjorar és molt fàcil. Passa molt de pressa. En canvi, millorar la situació és molt difícil i costós. Ens cal mantenir la vigilància per anar baixant, ni que sigui lentament. Si tornem a créixer, parirem des d’una situació elevada, cosa que serà molt complicada de gestionar.

—Després d’un any de convivència amb el virus, els experts sabeu quines restriccions funcionen millor? De vegades sembla que els governs no ho acaben de veure-ho clar…
—A hores d’ara ja sabem quines mesures són més efectives. Passa que no hi ha cap mesura que sigui l’estrella, que ho arregli tot. És la suma de totes que ens permet de mantenir una situació adequada. Per tant, especular si rebaixem per aquí o per allà és una equivocació. Hem d’intentar de continuar fent baixar la incidència. Si mirem a Alemanya, veiem que mantenen les mesures, malgrat que tenen una situació millor que la nostra. És un bon mirall del qual hauríem d’aprendre.

—Però tothom pressiona perquè el govern flexibilitzi les mesures…
—Sí, però cal ser conscient que ja ens hem equivocat dues vegades. Sempre hem comès el mateix error. A l’estiu teníem una incidència molt baixa. Vam fer com si aquí no passés res i el resultat va ser terrorífic. Després de la segona onada, van començar a relaxar-se abans d’hora, i el resultat ha estat això que hem viscut després de Nadal. Ara no hem de tornar a cometre al mateix error. Hem de mantenir la tensió, perquè a mesura que passin les setmanes i els mesos l’ajut que ens ha de donar la vacunació farà que tot plegat sigui més fàcil. Però en aquests moments, no podem relaxar les mesures, seria un error.

—Dieu que no hi ha cap mesura estrella, però sabem que n’hi ha que tenen més bons resultats que unes altres?
—Tenim comprovat que la majoria de contagis són en entorns tancats, com podria ser la família o els amics. El problema és com passa d’una família a una altra. És en interaccions socials externes, com ara reunions que es fan en terrasses, bars o restaurants. Per tant, totes aquestes mesures no tan sols es poden comptar pel percentatge de contagis que redueixen, sinó també per la cadena que estableixen. Per exemple, els confinaments municipals o comarcals són una bona mesura per evitar que la infecció arribi en entorns on ara mateix no hi és. Perquè la covid-19 és a tot el territori, però a l’àmbit local hi ha grups que no n’han estat afectats. Molta mobilitat causa transferència de virus d’un lloc a un altre, és a dir, més infeccions. Per tant, les mesures més importants van relacionades amb la reducció de la mobilitat. I això demana que hi hagi confinament i que no es puguin fer activitats a la nit o a la tarda, quan la gent acostuma a relaxar-se més. Per això és tan important el confinament nocturn. Però insisteixo que la clau és la suma de totes les accions.

—La variant britànica cada vegada és més present entre nosaltres. Això fa que relaxar les mesures sigui encara més perillós?
—Sí, és clar. Expliquem-ho amb la metàfora de la corda que dèiem abans: en la mesura que el virus va substituint les soques més lentes de contagis per les més ràpides, evidentment el virus estira amb més força. Per tant, rebaixar els nostres esforços ara mateix és un error. Cal ser conscient que les variants més ràpides també es poden aturar. En tenim un exemple a Irlanda. Era un país exemplar, però la soca britànica li va causar un fort descontrol. Van arribar a ser el país del món amb més contagis. Però, gràcies a mesures i serietat, ara tenen la meitat d’incidència que nosaltres.

—Dieu mesures i serietat…. La fórmula és un confinament total?
—Ara mateix aquí no caldria. Anem millorant progressivament. Per tant, potser no caldria intensificar les mesures. Però no hem de reduir-les. És clar que, del punt de vista epidemiològic, intensificar les mesures seria ideal, però econòmicament i socialment, sabem que és molt dur.

—Per tant, amb les mesures actuals es pot frenar la soca britànica?
—Sí, encara que s’anirà fent prevalent. És matemàtic, però no ha de ser necessàriament dolent. El fet important és que la puguem controlar. La incidència d’Irlanda ens ho demostra. Hem d’estar alerta que no comencin a créixer els contagis. Mentre continuem millorant dia a dia, anem bé. Si comencem a créixer, serà imprescindible de prendre més mesures. Per això és tan important ara de mantenir-les. No s’ha de reduir en cap cas. Ja ho he dit cinquanta mil vegades en aquesta entrevista, però crec que és important de deixar clar el missatge. Sembla que amb les mesures que tenim aconseguim de controlar-la. No hi ha receptes màgiques ni boles de vidre que ens diguin què ens espera al futur. Hem d’aconseguir de reaccionar amb rapidesa si passa res, això sí. Amb les mesures que tenim podem avançar unes quantes setmanes. Tot el febrer millorarà, però la incògnita serà a partir del març… Si llavors veiem que els contagis augmenten s’hauran de prendre mesures més restrictives. No podem deixar que el virus se’ns escapi. Si comença a créixer i se’ns escapa, llavors sí que ens pot passar com a Portugal o Anglaterra.