Dani Gutiérrez: ‘El tracte als treballadors de Glovo era un còctel que havia d’explotar’

La mort d’un repartidor de Glovo dissabte al vespre ha posat en relleu un problema vell. Les empreses de repartiment a domicili, com Deliveroo, Uber Eats i Glovo, contracten els repartidors com a autònoms, de manera que en cas d’accident no tenen el dret de baixa laboral. De fet, arran d’aquest fet han rebut alguna sanció en jutjats ordinaris, però el problema persisteix. Riders por Derechos és un sindicat que lluita pels drets d’aquest col·lectiu. En parlem amb un dels portaveus, Dani Gutiérrez.

—Quan hi vàreu entrar, a Glovo?
—Al començament del 2017. Treballava a Deliveroo, però com que només feia vint hores setmanals, vaig pensar que podia fer unes quantes hores més a Glovo. Va arribar un moment que els treballadors de Deliveroo vam començar a fer vaga perquè ens obligaven a signar un contracte que deia que no cobraríem per hores, sinó per comandes. Això ja es feia a Glovo. El cas és que a Deliveroo vam ser acomiadats. A Glovo hi vaig estar només cinc mesos perquè no hi dedicava prou hores. Em va arribar un correu comunicant-m’ho. Et desconnecten de l’aplicació i ja està.

—Encara continueu treballant de repartidor?
—A la plataforma Riders por Derechos vam fundar una cooperativa que es diu Mensakas, que lluita contra el model de Glovo i Deliveroo i pretén demostrar que és una alternativa compatible amb els drets laborals. Evidentment, qui hi treballa està contractat, fa cursos de riscos laborals, té vacances pagades i baixes mèdiques. Tot allò que no tenim a Glovo i Deliveroo.

—Com s’hi treballa, a Glovo?
—A Glovo, si vols, pots treballar-hi vint-i-quatre hores cada dia. No hi ha límit. El límit és allò que ells anomenen l’excel·lència, que és la puntuació que et donen. Tu has de treballar tant sí com no per tenir la màxima puntuació i, especialment, en allò que ells anomenen ‘el pic’, de 20.00 a 23.00, que és quan es fan més comandes i els interessa tenir molta gent al carrer. Si tu treballes sempre aquelles hores i la resta del dia tens l’autoassignació de comandes activada, és a dir, que et poden assignar la comanda que ells vulguin independentment de la distància i el preu, puntues molt. Per què? Perquè estàs disponible en les hores de més feina i t’ocupes de les comandes més difícils d’encolomar.

—I quan tens molta puntuació, què?
—Al calendari setmanal, tens prioritat per a triar. Pots triar dotze, tretze, catorze hores el dia de dilluns a diumenge. És a dir, et premien amb la capacitat de triar les hores que vulguis. Però si hi ha una manera de premiar, n’hi ha una de castigar. Si no treballes quan ells et demanen i no t’actives l’autoassignació, els serveixes de poc i llavors no et donen tantes hores. Però, és clar, això demostra que hi ha una relació laboral perquè si sóc autònom tinc el dret de treballar o de no treballar quan vulgui. Aquí no, perquè hi ha penalitzacions indirectes i camuflades. Hi ha una relació laboral i som treballadors per compte d’altri, i no propi, com diuen les companyies.

—No podeu triar els horaris ni hi poseu el preu, condicions bàsiques d’un autònom.
—Exacte, tampoc no participem en la tria del preu. No podem discutir amb l’empresa quin preu volem posar al nostre servei. I les factures ens les emet Glovo. Glovo ens les envia per correu i ens estipula què hem fet i quant cobrarem. Si jo fos un autònom, seria jo qui hauria d’emetre la factura a Glovo. Doncs no. És una altra de les proves de la relació laboral.

—Què demaneu a Glovo, o a qualsevol de les empreses de repartiment a domicili?
—Nosaltres pensem que hem de ser treballadors assalariats. No entenem que empreses que facturen milions d’euros per la seva activitat, que és la missatgeria, no tingui ni un missatger en nòmina. És absurd. Defensem que som treballadors seus i, per tant, volem cobrar per hores, no per comandes; volem que l’empresa gasti material i recursos en seguretat, perquè és responsabilitat de l’empresa que ens formi en prevenció de riscos laborals; volem cobrar la baixa si ens fem mal i no podem treballar. És que si et fas mal, a part de no cobrar mentre no treballes, quan tornes et trobes que la teva puntuació ha baixat i no pots treballar més de cinc o deu hores laborals. No demanem que ens facin una llei per a nosaltres, sinó que es respecti la llei que un seguit d’empreses incompleixen. Però bé, això qui ho haurà de dir és un jutge.

—Riders por Derechos ha obert diversos fronts judicials contra aquestes companyies. Què heu aconseguit?
—Inspecció de Treball, arran d’una denúncia del Col·lectiu Ronda i la Intersindical-IAC, ha decidit que aquestes empreses hagin de donar d’alta a la seguretat social seus repartidors. Les empreses hi han presentat recursos i això s’haurà de dirimir en un judici. La sentència que sorgeixi afectarà tot el col·lectiu de Barcelona. En altres llocs d’Espanya s’han dictat sentències en denúncies de repartidors a títol individual. Algunes consideren que són falsos autònoms i algunes altres no. Mentre això no arribi al Suprem no es podrà dictar sentència ferma, i llavors potser aquestes empreses hauran de pagar totes les quotes de seguretat social que no han pagat i als repartidors ens hauran de retornar les quotes d’autònom que hem abonat.

—Sobre l’accident de dissabte, dèieu, tard o d’hora havia de passar.
—Exacte. No podem dir que Glovo hauria pogut evitar l’accident, però sí que hauria pogut invertir perquè no n’hi hagués tants. Qui no ha vist un noi amb la motxilla de Glovo o Deliveroo a terra? La càrrega de treball i tensió dels repartidors, perquè van al límit i de pressa, perquè no tenen un salari garantit per hores, sumada a la nul·la formació en seguretat i riscos laborals dels treballadors, era un còctel que havia d’explotar.

—Glovo diu que la seguretat dels repartidors ‘sempre ha estat una prioritat’.
—Ah, no, és totalment mentida. No ens han fet mai cap curs. Precisament per això la gent entra a Glovo, perquè no necessites fer cap tràmit ni res. No hi ha cap classe ni formació. La formació consisteix a dir-te com funciona l’aplicació, com s’accepta una comanda, quant cobrarem i a córrer.

—L’empresa també assenyala en un comunicat que el jove mort no era registrat com a repartidor i el fet que portés una motxilla de Glovo fa suposar que pogués utilitzar el compte d’un tercer. Aquesta pràctica és comuna?
—Sí, és una pràctica sabuda de fa anys per part de Glovo, i li interessa. En aquest cas s’hi ha afegit la ireegularitat de no reconèixer-nos com a treballadors, amb la precarietat màxima d’un immigrant sense papers. Precisament perquè és tan fàcil d’entrar a Glovo i no hi ha cap mena de control, ha acabat passant això. A més, Glovo diu al comunicat que ja saben que es fan pràctiques il·legals d’aquesta mena a la seva empresa, de manera que reconeix que comet il·legalitats. Volen culpar la víctima a qui van cedir el compte, però la qüestió no és aquesta. No és culpa del treballador esclau, sinó de qui el contracta.

—Ho denunciareu?
—Sabem que ell va venir a Barcelona sol i que la seva família és al Nepal. Sabem que hi enviava diners i que feia tan sols quatre mesos que era aquí. És complicat de posar-nos en contacte amb la família, però ho intentem i esperem que avui o demà ho aconseguim. Glovo diu que ja s’hi han posat en contacte. Quan hi parlem, els proposarem de fer una denúncia per la via penal contra Glovo. S’han d’exigir responsabilitats.