Cuevillas: ‘És possible que es-Satti fes explotar la casa d’Alcanar quan se n’anava’

Robert Manrique, assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), va posar-se en contacte amb Jaume Alonso-Cuevillas per demanar-li de conèixer Javier Martínez, el pare del nen de Rubí assassinat a l’atemptat del 17 d’agost de 2017 a la Rambla de Barcelona. Hi va accedir, i quan es va endinsar en la causa va trobar molts caps per lligar, sobretot en la relació d’Abdelbaki es-Satti amb els serveis secrets espanyols. I quan finalment, a començament d’any, va poder accedir al sumari de la causa instruïda a l’Audiència espanyola, va demanar ajuda a l’advocat Agustí Carles, que va fer una immersió en la mar de documents conjuntament amb la gent del despatx d’Alonso-Cuevillas. I es va adonar que hi havia massa incongruències i massa dubtes per a poder afirmar que es-Satti era mort. Perquè va comprovar que s’havia trencat la cadena de custòdia de les mostres d’ADN que suposadament eren de l’imam i que encara avui són al Marroc tot i que haurien de ser a Madrid. Per això Alonso-Cuevillas i Carles demanen a l’Audiència espanyola que reobri el sumari i que completi les dades que hi manquen. En parlem en aquesta entrevista.

—Heu demanat que es reobri el sumari. Hi teniu gaires esperances?
—Veient l’actuació de la fiscalia i el jutge d’instrucció mateix, hi confio poc. Amb l’escrit que hem presentat, posem de manifest un seguit d’indicis per a demanar la revocació del sumari. Són uns indicis que podrien fer pensar que Abdelbaki es-Satti continua viu després de l’atemptat i que hi ha una anàlisi d’un perfil genètic que no és concloent. I tot això tenint en compte que no es volen investigar les relacions amb el CNI… Nosaltres no farem una acusació que tingui per objecte anar a buscar una indemnització. El Javier ja m’ho diu, perquè res no tornarà la vida del seu fill; ell vol saber la veritat, què va passar, i evitar que torni a passar.

—Qüestioneu que es-Satti sigui mort.
—Ho qüestiono amb els termes estrictes de la paraula ‘qüestionar’, és a dir, que és possible que sigui mort. Amb això que hi ha a la causa no es pot afirmar que ho sigui, perquè la cadena de custòdia de l’anàlisi del perfil genètic té llacunes importantíssimes i hi ha veïns que van veure com la furgoneta blanca se n’anava, hi ha tota la qüestió de l’aeroport, que a les dues de la matinada [després de l’explosió d’Alcanar] els nois de Ripoll van anar-hi, els nois de Ripoll que tornen, el mòbil d’es-Satti tenia trucades de fins a tres minuts, de manera que no eren simples intents de trucada, i l’accés a la bústia morta s’ha geolocalitzat que s’havia creat des del domicili d’es-Satti o a prop…

—Però aquest qüestionament de la mort d’es-Satti on ens porta? Pot obrir moltes teories conspiratives.
—Sí, i un ventall amplíssim. Per exemple, seria possible que fos es-Satti qui va fer explotar la casa. Perquè sembla que hi ha dues explosions, hi van trobar dos cràters. Els veïns van veure la furgoneta circulant després de la primera explosió, com si l’hagués pogut detonar a distància o amb un temporitzador. I la primera explosió sembla que és la que provoca la segona.

—No és descartable, doncs, que ell fes explotar la casa de fora estant?
—No seria descartable que hagués volat la casa. Per què? Doncs aquí sí que qualsevol explicació és una fabulació. Potser perquè ell mateix veu que els fets s’han descontrolat i vol evitar la matança? I amb coneixement o sense coneixement dels serveis secrets espanyols o d’algun altre lloc? Tot això són hipòtesis. I hi ha tota la qüestió de l’aeroport, dels vols, de les trucades…

—Però això que dieu és hipotètic.
—Sí, és hipotètic. No ho afirmo. Però ho han tancat sense prou certesa, han volgut construir una hipòtesi oficial que aquest senyor és mort; no han investigat la relació que tenia amb el CNI, si el CNI encara feia seguiment d’aquesta cèl·lula fins a la vigília de l’atemptat, i hi ha indicis que era així… Per tant, entre les responsabilitats de l’estat i dels serveis de seguretat dels quals es-Satti era confident i que hi havia rumors que podia passar una cosa així, doncs segurament hi ha una negligència gran per part de l’estat. Nosaltres posem això de manifest, i per això demanem que es revoqui la conclusió del sumari i que s’estirin aquests fils.

—Els Mossos diuen clarament que les proves biològiques confirmen que es-Satti és mort.
—A mi em sap molt greu que el comissari [Eduard Sallent] pogués pensar que això era un atac als Mossos, perquè no ho és. On hi ha hagut disfuncions és en el curs judicial de la custòdia necessària per a les proves biològiques que era responsabilitat de la policia espanyola. Els Mossos el maig del 2018 demanen els informes finals dels biòlegs perquè ells no en tenien la certesa. Ells fan molt bé la seva feina, van al lloc del fet, analitzen i aconsegueixen aïllar en una runa dos perfils biològics. El primer perfil era molt clar, però que el segon correspon a es-Satti no és una feina que facin els Mossos ni que els correspongui de fer. Respecte de la feina dels Mossos, cap crítica.

—Però el comissari en cap diu textualment que tenen la certesa que es-Satti és mort.
—Bé, ell en deu tenir la certesa moral. Però de l’anàlisi minuciosa de la causa no se’n pot obtenir la certesa, perquè la cadena de custòdia ha fallat i perquè hi ha molts indicis que apunten en sentit contrari. Per tant, jo no la tinc, la certesa. Ell la pot tenir i segur que en les paraules del comissari també hi havia una defensa de la feina dels Mossos, que jo respecto i aplaudeixo. La feina que ells havien de fer la van fer d’una manera impecable, i era aïllar les mostres dels perfils biològics d’una casa enderrocada.

—Com hi arribeu, a aquesta conclusió? Quan és que veieu aquests indicis?
—Tot comença quan explorem la via de la possible negligència per part de l’estat i dels serveis secrets espanyols en aquells atemptats. Quan ho intentem, ens trobem informes del ministeri fiscal dient que no i un seguiment del jutge del cas totalment acrític amb el que deia la fiscalia. És a dir, gens d’interès a investigar-ho. I veiem que en el processament el jutge no parla ni d’assassinats ni de temptatives d’assassinat, res de res. Fins abans de tancar-se la causa no van aixecar el secret de sumari, però passa molt temps fins que no hi tenim accés real, perquè el procés triga molt fins que el pugen al núvol. L’accés complet al sumari no el tenim fins a començament d’aquest mes de gener. Hem demanat diligències d’investigació i ens han dit que no a tot. És evident que hi ha un intent de no gratar, que hi ha una relació amb els serveis secrets espanyols i que la justícia no té interès a gratar-ho.

—Què us trobeu al sumari quan finalment el podeu consultar?
—A part la feina dels meus companys del despatx i meva, com que tot això requeria una immersió tan gran, vaig posar-me en contacte amb l’advocat Agustí Carles, que té l’experiència d’haver estat molts anys jutge d’instrucció. Li vaig demanar que s’ho mirés amb els ulls d’un jutge instructor, és a dir, què hauria demanat si s’hagués trobat amb una investigació així. Es va tancar moltes setmanes amb el sumari, i hi ha descobert moltes coses, com ara les revelacions del president de la mesquita de Diegem (Flandes), que va declarar que durant els mesos que es-Satti va estar-hi [entre gener i l’abril del 2016] l’havia sentit parlar per telèfon en castellà i que li havia dit que parlava amb els serveis secrets d’Espanya. També ha vist que hi ha un testimoni que assegura que dies abans es-Satti parlafa amb un carnisser de la Ràpita, i al costat d’aquesta botiga és on apareix aparcada la furgoneta després de l’explosió; veïns que l’havien vist sortir, veïns que deien (i fins i tot el supervivent de la casa) que allà hi havia quatre persones o cinc, i després es van trobar dos perfils genètics.

—Un dels perfils genètics és clar que era de Ioussef Aalla. I l’altre en teoria d’es-Satti. Però això ho qüestioneu, dieu que es trenca la cadena de custòdia de l’ADN que suposadament és de l’imam. Què voleu dir?
—Ens trobem en aquest cas que els biòlegs van agafar totes les restes dels cadàvers que trobaven a Alcanar i anaven fent, anaven agafant l’ADN de cadascuna de les restes. Van arribar a la conclusió que hi havia dos cossos. Hi havia un perfil 1 i un perfil 2.  I van trobar que Ioussef Aalla era un dels morts perquè ho van trobar acreditat amb les mostres d’ADN dels seus germans. Aquest era el perfil 1.

—I els dubtes vénen amb el perfil 2?
—Sí. El perfil 1 sí que el tenien, però el segon perfil només deien que coincidia amb unes mostres trobades en una gel·laba de color caqui trobada a la casa d’es-Satti i en una llauna de Coca-cola que hi havia a la furgoneta blanca de l’imam. Però mentre no poguessin dir a qui pertanyia la gel·laba i la coca-cola no podien arribar a cap conclusió. Primer van entrar els forenses d’Amposta, que eren els que van recollir els trossos i els van enviar als biòlegs. Aleshores, els biòlegs van anar separant, i quan ho van tenir separat en els dos perfils, van anar al CODIS, al banc de dades de perfils d’ADN, a veure si amb aquelles referències els sortia res. Aleshores, els biòlegs van veure que l’ADN de la llauna i el de la gel·laba els quadrava amb el perfil 2. Però, és clar, eren mostres dubitades, perquè no podien assegurar de qui era aquell ADN.

—Si la gel·laba era a casa d’es-Satti…
—Però no es pot assegurar, i a sobre ens trobem que la gel·laba que era caqui i de la talla 56, i no de la 52 que correspondria a es-Satti, quan la pugen al CODIS hi diuen ‘gel·laba de color gris’. Es trenca la cadena de custòdia. Això falla. Què ens queda? La Coca-cola, però és que la llauna era en una furgoneta on havia pujat molta gent. Doncs ningú no ho podia assegurar. Els biòlegs van quedar blocats aquí. És més, el jutge el 22 d’agost del 2017, quan ordena l’empresonament de dos dels implicats, assegura, sense cap prova biològica que ho avali, que s’ha identificat es-Satti com un dels morts en l’explosió, i que l’altre queda pendent de confirmació, quan justament era el contrari: el mort confirmat era en Ioussef Aalla. Des d’aquesta afirmació, que es va repetint en totes les següents resolucions, cap cos policíac es planteja que l’imam pugui ser viu.

—Què feien per la seva banda els Mossos?
—Al setembre, van anar al jutge i els van dir que seria interessant d’anar al Marroc i demanar l’ADN dels familiars d’es-Satti, i el jutge ho va acceptar, va fer una comissió rogatòria al Marroc dient ‘recolliu l’ADN del pare, la mare i els germans i envieu-me’l perquè pugui fer-ne les comparacions. I fins aquí bé. El jutge fa l’encàrrec a dos inspectors de policia espanyola, que acompanyen la policia marroquina, se’n van al poble dels familiars i agafen l’ADN de la mare, d’un germà i de la filla gran, major d’edat. I aleshores la policia diu al jutge que ja tenen els ADN i el jutge els havia d’enviar a Madrid per a comparar les mostres.

—I aquell ADN va arribar a Madrid?
—No. En comptes d’això, i tenint en compte que la comissió rogatòria en cap moment no demanava als biòlegs del Marroc que fessin cap informe, aquests es despengen dient que han fet la comparació entre l’ADN recollit als familiars i les mostres que diuen que els havien enviat el 25 d’agost ‘trobades després de l’atemptat’. Però la pregunta és qui va enviar la sol·licitud del 25 d’agost? És que ni els biòlegs catalans ni els espanyols en cap moment no van dir que hi enviessin res. Mirem la referència que hi ha, però cap número que hi apareix no es pot relacionar ni amb un informe policial, ni biològic, ni amb una ordre judicial. No coincideix amb res. El 25 d’agost qui va enviar això? I el Marroc s’atribueix el dret de resoldre-ho. I diuen sí, és aquest, es tracta d’es-Satti. Però si justament per això el jutge espanyol havia fet una comissió rogatòria, perquè li enviessin a ell les mostres obtingudes dels familiars.

—Quin problema suscita això?
—El Marroc no pot accedir directament al CODIS, com sí que fan els països europeus. D’aquí ve la necessitat d’enviar les proves del Marroc cap a l’estat, perquè siguin els metges forenses d’aquí i els nostres biòlegs els qui facin l’informe. Perquè processalment tu pots interrogar aquests metges. Al Marroc, no els pots interrogar. Doncs aquell informe, que és un foli i mig, diu això, que aquestes mostres es corresponen amb una sol·licitud rebuda el 25 d’agost, i en diu la numeració. I comença a haver-hi tot d’errors. Perquè diu que correspon a mostres recollides després dels atemptats. Les mostres no són de cap atemptat, sinó del dia abans, de l’explosió d’Alcanar. I quan mirem la numeració veiem que no correspon tampoc a cap informe forense ni de la policia ni cap informe biològic. Aquesta numeració no existeix, no sabem d’on ha sortit la petició que el Marroc diu que va rebre el 25 d’agost amb les mostres.

—I els policies espanyols que hi van anar, què van fer?
—Fan un informe dient ja hem pres l’ADN, el jutge l’enviarà a Madrid. I quant a es-Satti, diuen que ningú no sap res i que els familiars diuen que fa molts anys que no en saben res, cosa que és falsa perquè ell cada mes enviava diners a la seva ex-dona per alimentar els seus nou fills. No quadrava res. Doncs bé, els dos policies comissionats tornen cap a Madrid confiats que l’ADN anirà també a Madrid i se’n desentenen. El jutge se’n desentén i un dia els marroquins responen dient que han donat compliment a la comissió rogatòria fent un informe biològic i que les mostres obtingudes coincideixen amb la sol·licitud del 25 d’agost. El jutge ho rep, i ho incorpora! Però que havia enviat res ell el 25 d’agost? No. I és quan veiem que aquest home podria ser viu.

—Les mostres d’ADN dels familiars d’es-Satti encara són al Marroc?
—Aquelles mostres imaginem que són desades al Marroc, no sabem on. És que l’informe és d’un foli i mig, tot i que un informe d’ADN ha de tenir un munt de referències i una llista llarguíssima comparativa. Però aquests amb un full i mig van dir que havien aplicat una tècnica i que arribaven a la conclusió que es tractava d’es-Satti. La pregunta és com és que el jutge quan ho rep no els diu ‘i vostès per què caram fan això?’. És una comissió rogatòria i no consta processalment que el jutge donés cap ordre de canvi de la comissió, i per tant no sabem per què van fer-ho. Aquí és quan diem que la cadena de custòdia queda trencada, perquè al sumari ningú no ha donat l’ordre, i si no hi ha ningú que digui que s’enviï una de les mostres obtingudes cap al Marroc s’ha trencat la cadena de custòdia. A més, els biòlegs en l’informe forense final del desembre del 2017 diuen a la jutgessa d’Amposta que no poden confirmar qui és el perfil 2. I tanmateix la jutgessa al gener dóna l’ordre que s’inscrigui al registre civil la defunció i que s’enterrin les restes que han estat identificades com a restes d’es-Satti. Tot això passava amb el secret sumarial. És a dir, només el fiscal tenia coneixement d’allò que anava succeint.

—Què en sabeu, de la relació que tenia es-Satti amb els serveis secrets espanyols?
—Sabem que rebia visites quan era a la presó de Castelló. Que, després d’haver complert una condemna per tràfic de drogues, la seva expulsió d’Espanya va ser revocada, una cosa insòlita. Sabem que el president de la mesquita de Diegem diu que l’havia sentit parlar en castellà i que es-Satti mateix li va dir que parlava amb els serveis secrets espanyols, i que és normal que alguns imams hi tinguin contacte, també li va dir que havia decidit de tornar a l’estat espanyol perquè a Bèlgica se sentia vigilat i aquí fèia tot allò que volia… Tenim tots aquests indicis.

—Però el sumari no la recull, aquesta informació? Què hi falta?
—Hi apareixen indicis, però ens impedeixen d’anar més enllà. Com que ells d’entrada tanquen l’objecte del procés, que són els tres nois que sobreviuen, i és per tinença d’explosius, pertinença a banda armada i estralls, doncs diuen que els assassinats no són l’objecte d’aquest sumari. I amb aquesta excusa ens ho tanquen tot. És clar, nosaltres volíem saber per què el CNI parlava amb ell. De què parlaven? Suposo que sempre s’empararan en secrets oficials. I creiem que és una línia que una jurisdicció estrangera sí que investigaria, i arribaria fins on pogués arribar.

—Per què penseu que hi ha aquest interès a no investigar?
—Penso que els serveis secrets hi tenen alguna responsabilitat. Si més no, de manera negligent. Perquè si es-Satti era un confident i tenien monitorada aquesta cèl·lula fins al final, crec que hi ha un interès que no es grati en aquest punt. Amb els fets que tenim, d’especulacions se’n poden fer moltíssimes. Sé que he de ser rigorós, i amb rigor dic que aquest sumari és molt mal fet, perquè hi ha molts elements que qualsevol jutge d’instrucció amb ganes de saber la veritat havia d’haver estirat, i no s’ha fet. Això fa pensar que hi ha un interès a tapar-ho, que sigui una cosa que passi ràpidament i amb el perfil més baix. Seria possible que es-Satti fos viu i li haguessin facilitat una altra identitat? Seria possible, però jo no ho puc afirmar de cap de les maneres. És possible que sigui viu però que no li hagin facilitat una altra identitat, o si més no des d’Espanya? Molt possible.

—I què més hi podeu fer?
—Ara, a part que hem de continuar tot el camí espanyol, i fer el judici, el recurs d’apel·lació, de cassació, i portar-ho a Estrasburg si cal, explorem, aprofitant la desgraciada circumstància que hi ha víctimes estrangeres, intentar que això ho investigui alguna altra jurisdicció estrangera. Aquí fem tot allò que hem de fer, ho posem de manifest i seguim el recorregut, però de confiança en la justícia espanyola en aquesta qüestió, entre molt poca i gens. Sí que volem fer una feina molt rigorosa aquí que ens permeti després d’anar a la justícia europea. He parlat amb diversos col·legues de països on hem analitzat que podria tenir recorregut una acció d’aquesta mena. Però abans que es posin a treballar necessitem fons.

—També demaneu la citació com a investigat de José Antonio Nieto.
—Amb tots aquests indicis posem de manifest aquest escrit, en què demanem la revocació del sumari, i demanem una altra cosa. Hi ha un reglament europeu vigent d’ençà del setembre del 2014 que regula la venda de precursors d’explosius, i determina que cal tenir un control estricte atesa la seva perillositat. I, per tant, l’estat espanyol, i entenem que la competència directa era del secretari d’estat de seguretat, aleshores José Antonio Nieto, que és qui hauria d’haver regulat i haver pres les mesures necessàries, quan érem en un nivell 4 d’alerta antiterrorista. No pot ser que nosaltres puguem anar a comprar aquests precursors explosius, sense cap impediment, que aquells nois compressin una quantitat tan gran de material –hi ha havia entre 200 a 500 quilos d’explosius, segons els Tedax– si hi havia una normativa europea que obligava a regular-ho, i quan sabem que són els tipus de precursors que es van fer servir a Bèlgica i a París. Doncs hi ha una negligència per part de l’estat, per no haver regulat, i negligència perquè tot apunta que es-Satti era un confident i no és descartable la hipòtesi que fos ell mateix qui fes explotar la casa d’Alcanar quan se n’anava.